14.12.05
botifarrada Folch i Torres
Us convoquem aquest dissabte, 17 de desembre, a les 13 hores a la Pl. Folch i Torres, davant de les antigues piscines del barri, per celebrar una botifarrada contra el civisme cínic. A més de la botifarrada hi haurà un torneig de futbol, exposicions i tallers. I cap a les 16:30 h anirem tots a la manifestació contra la nova ordenança municipal a la Plaça Universitat.
Mentre l’Ajuntament s’omple la boca amb proclames sobre la falta de civisme als carrers de la ciutat, derroca equipaments de barri, fomenta l’especulació, expulsa veïns i destrueix els teixits socials i associatius del centre de la ciutat. Per dur a terme aquesta violència immobiliària i urbanística no dubta en cap moment a recórrer a mentides, extorsions i, si cal, porres i demés, amb l’objectiu d’evitar una participació real dels veïns en les decisions que afecten el seu entorn vital.
Mentre l’Ajuntament s’omple la boca amb proclames sobre la falta de civisme als carrers de la ciutat, derroca equipaments de barri, fomenta l’especulació, expulsa veïns i destrueix els teixits socials i associatius del centre de la ciutat. Per dur a terme aquesta violència immobiliària i urbanística no dubta en cap moment a recórrer a mentides, extorsions i, si cal, porres i demés, amb l’objectiu d’evitar una participació real dels veïns en les decisions que afecten el seu entorn vital.
13.12.05
REpensar Barcelona - REcuperar la ciutat
>> >Divendres 16 de desembre, 20h -lloc: "Casa de la Solidaritat " veure mapa
C/Vistalegre, 15 Sant Antoni
"Barcelona Cap a on vas?"
Roda de debat
amb els ponents i participants de les Jornades
*
Valoració de les propostes de continuïtat
*
Avanç de programació
Us convidem a participar en l'avaluació de les propostes i les idees de continuïtat de les Jornades plantejades aquests darrers mesos i presentar-vos l'avanç de programació.
C/Vistalegre, 15
"Barcelona Cap a on vas?"
Roda de debat
amb els ponents i participants de les Jornades
*
Valoració de les propostes de continuïtat
*
Avanç de programació
Us convidem a participar en l'avaluació de les propostes i les idees de continuïtat de les Jornades plantejades aquests darrers mesos i presentar-vos l'avanç de programació.
12.12.05
Mani-festa-accio
Este viernes 16-12-05 a las 19.00h (en la rambla del Poblenou frente a la alianza) nos manifestamos en Poble Nou bajo el lema “Can Ricart per a la Ciutat”.
Por dos motivos principalmente:
1. Por que, si bien se ha conseguido parar los derribos, no hay
ninguna garantía de que no comiencen de nuevo.
2. Por que ahora es el momento de proyectar un Can Ricart para la
Ciudad, con la participación de todos.
Se ha visto y se sabe de la capacidad de los creadores para responder a
los conflictos sociales y para cohesionar los distintos intereses de la
gente, pero también la necesidad que tenemos de que esto sea así, de
intervenir en nuestro entorno y transformarlo.
La concentración del viernes es una oportunidad para seguir reivindicando
la necesidad de espacios creativos en Barcelona, de seguir reclamando la
conservación del único recinto industrial completo que queda en Poble Nou
y de participar en un nuevo modelo de espacio para los ciudadanos.
Os envío la convocatoria, el boletín de participación y el cartel de la
mani-festa-acció.
Os esperamos, como a todos los artistas, espacios y colectivos artísticios
que son conscientes de esta grave lacra de nuestra ciudad.
Un abrazo desde Can Ricart-Can Font
4.12.05
Can Ricart- suspensio llicencia d'enderroc
divendres, 02 de desembre de 2005 Enviat per joanmaria
DIMECRES, 30 DE NOVEMBRE
L'elevadora continua estan en el mateix lloc. Més tard els operaris s'enporten les uralites que havien tret i per la tarda en continuen traient-ne més.
Al vespre hi ha Ple del Consell del Districte a on l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou emplaça de nou al Regidor a que declari si el Marquès de Can Ricart té permís o no d'enderroc i li senyala que si el propietari continua intentant desmatellar el recinte l'Ajuntament en serà responsable. El regidor Narvaez no contesta.
DIJOUS, 1 DE DESEMBRE
De manera discreta, però eficaç, acaben de desmantellar tota la taulada de RICSON, i comencen a fer-ho en dues més.
Les taulades son d'URALITA i, per tant, no son estrictament elements a protegir del Patrimoni històric, però l'existència de les taulades és fonamental per preservar el bon estat de les naus.
Alarmats pel que està passant podem connectar amb el Regidor del Districte que promet enviar la guàrdia urbana i ens diu que abans de les 15h. del dia següent feria suspensió de la llicència d'enderroc. (Reconeixement implícit que en el seu dia l'havia donat).
DIVENDRES, 2 DE DESEMBRE
Aparentment no apareix la guàrdia urbana i els operaris enviats pel propietari van treballant a l'interior de les naus desocupades traient tot el mobiliari. i anulen la xarxa elèctrica, és a dir, deixant-les en condicions pel treball de les excavadores.
Ens preparem per activar el Pla d'emergència.
Davant la gravetat dels esdeveniments convoquem una roda de premsa a les 17 de la tarda.
A les 18'30 h. el Regidor Narváez ens telefona dient que ja està efectiva la suspensió de la llicència d'enderrocs de:
1er. Tots els elements del Poblenou que estan en el llistat de protecció que va fer públic el 22@
i 2on. SUSPENSIÓ DE LA LLICENCIA D’ENDERROC DE TOT EL CONJUNT DE CAN RICART, fins que no s'aprovi el promés Pla de Patrimoni històric del Poblenou.
Divendres nit: dormim més tranquils (de moment)
DIMECRES, 30 DE NOVEMBRE
L'elevadora continua estan en el mateix lloc. Més tard els operaris s'enporten les uralites que havien tret i per la tarda en continuen traient-ne més.
Al vespre hi ha Ple del Consell del Districte a on l'Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou emplaça de nou al Regidor a que declari si el Marquès de Can Ricart té permís o no d'enderroc i li senyala que si el propietari continua intentant desmatellar el recinte l'Ajuntament en serà responsable. El regidor Narvaez no contesta.
DIJOUS, 1 DE DESEMBRE
De manera discreta, però eficaç, acaben de desmantellar tota la taulada de RICSON, i comencen a fer-ho en dues més.
Les taulades son d'URALITA i, per tant, no son estrictament elements a protegir del Patrimoni històric, però l'existència de les taulades és fonamental per preservar el bon estat de les naus.
Alarmats pel que està passant podem connectar amb el Regidor del Districte que promet enviar la guàrdia urbana i ens diu que abans de les 15h. del dia següent feria suspensió de la llicència d'enderroc. (Reconeixement implícit que en el seu dia l'havia donat).
DIVENDRES, 2 DE DESEMBRE
Aparentment no apareix la guàrdia urbana i els operaris enviats pel propietari van treballant a l'interior de les naus desocupades traient tot el mobiliari. i anulen la xarxa elèctrica, és a dir, deixant-les en condicions pel treball de les excavadores.
Ens preparem per activar el Pla d'emergència.
Davant la gravetat dels esdeveniments convoquem una roda de premsa a les 17 de la tarda.
A les 18'30 h. el Regidor Narváez ens telefona dient que ja està efectiva la suspensió de la llicència d'enderrocs de:
1er. Tots els elements del Poblenou que estan en el llistat de protecció que va fer públic el 22@
i 2on. SUSPENSIÓ DE LA LLICENCIA D’ENDERROC DE TOT EL CONJUNT DE CAN RICART, fins que no s'aprovi el promés Pla de Patrimoni històric del Poblenou.
Divendres nit: dormim més tranquils (de moment)
25.11.05
24.11.05
LA NUEVA ORDENANZA CIVICA
LA NUEVA ORDENANZA CIVICA - 10 MEDIDAS PARA FOMENTAR LA CONVIVIENCIA
de recogida de participación ciudadana por VCC (voluntarios contra el civismo)
1 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“el incivismo se debe a una pérdida de normas
culturales propias”.
Según Ud. que solución, de las abajo mencionadas,
sería la más indicada para afianzar
las raíces culturales de nuestra ciudad:
a) Prohibir la venta de gorros mejicanos en
Las Ramblas.
b) Restringir los colores de la carta de ajuste
al rojo y amarillo.
c) Siempre que se pida un falafel deberá
servirse amb pan tomaquet.
2 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“se sancionará a todos aquellos que provoquen
una degradación visual del entorno”.
A continuación, empareje mediante flechas
las siguientes “degradaciones visuales”
con la sanción que usted encuentre más
adecuada:
Degradaciones visuales:
Torre Agbar (o “polla del francés”)
Campañas publicitarias de Niké (o similar)
El Fòrum y el Maremagnum
Sanciones:
Dinamitar
Trasladar a Madrid
Copiar mil veces “no ensuciaré la ciudad”
3 - La nueva ordenanza cívica dice:
“se prohibe ofrecer, solicitar, negociar o
aceptar, servicios sexuales retribuidos en
el espacio público”
Resuelva el siguiente problema:
Un ayuntamiento “X” pone multas por la
cantidad de 750 Euros a toda persona que
se prostituye en la calle. Si en el código
penal vigente no se tipifica la prostitución
como delito, y sí se hace con el proxenetismo,
es decir, con el hecho de lucrarse a
costa de la prostitución de otros, marque
con un círculo cuál de todas estas personas
sería el proxeneta en este caso:
a) El alcalde.
b) El regidor de viabilidad.
c) El director de la agencia tributaria.
d) El ayuntamiento en pleno.
4 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“El Ayuntamiento adoptará todas las medidas
a su alcance para ERRADICAR el fenómeno
de la mendicidad en cualquiera de
sus múltiples formas, con la intención de
salvaguardar el derecho que tienen los ciudadanos
y ciudadanas de transitar por la
ciudad de Barcelona sin ser molestados”.
Pregunta: ¿Qué se entiende aquí por
ERRADICAR?
a) Esconder muy lejos.
b) Recolocar en lugares pintorescos.
c) Eliminar de una vez por todas (¡que ya está bien, hombre!)
d) Hacer que se arrepientan.
5 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“la mendicidad será sancionada con multas
de hasta 120 Euros. Estas sanciones
podrán ser substituidas, en algunos casos,
por cursillos donde se informará a las personas
afectadas.”
¿Qué cree usted que explican las asistentas
sociales a los mendigos que acuden a
estos cursillos? (conteste sin pensarlo
demasiado)
a) Pronto la riqueza estará repartida ecuamente...jajaja!
es broma!
b) Usted tonto no es; es un poco vago…
c) ¡a disfrutar, que son dos días!
d) Que si tienen 3 euros, prueben suerte con
la lotería de navidad.
e) El que no trabaja es porque no quiere
f) ¡Hay que ver como está todo, hijo mío!
6 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“la limpieza no solicitada de los parabrisas
de los automóviles detenidos en los semáforos,
será especialmente perseguida”.
Para terminar de una vez por todas y para
siempre con el pernicioso fenómeno de los
limpiaparabrisas en los semáforos de
Barcelona, ¿cuál de estas medidas adoptaría
usted en primera instancia?:
a) Prohibir la circulación de coches en los puntos de
mayor aglomeración de este tipo de delincuencia
(Diagonal–Valencia, Meridiana–Aragó, etc.).
b) Sancionar a todos los vehículos dotados de
parabrisas y que paren en semáforos.
c) Detención preventiva de todo individuo parado en
las inmediaciones de un semáforo encontrándose
éste sospechosamente en rojo.
d) O para en el semáforo o para-brisas
7 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“queda prohibida la práctica de juegos con
instrumentos en el espacio público; igualmente,
no se permite la práctica de acrobacias
y juegos de habilidad, así como la utilización
de escaleras, barandillas, bancos,
pasamanos o cualquier otro elemento del
mobiliario urbano, para realizar acrobacias
con patines y monopatines”.
A continuación describa muy brevemente (no
más de cinco líneas), para qué podría servir el
edificio del Macba a partir de ahora.
.......................................................................
.......................................................................
.......................................................................
.......................................................................
8 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“para salvaguardar la seguridad, la salubridad,
el uso racional y ordenado de la vía
pública, y además, proteger las propiedades
tanto industrial como intelectual, y
mantener la competencia leal en la economía
de mercado, así como los derechos de
los consumidores y usuarios, queda terminantemente
prohibida la venta ambulante
no autorizada”.
Lea con atención el párrafo anterior hasta
entenderlo y conteste a la siguiente pregunta:
¿qué es más delito, según usted?
a) Comprar un cd de Bisbal en el Corte Inglés,
que la SGAE se quede con casi todo tu dinero
sin haber hecho nada para ganárselo.
b) Comprar un cd de Bisbal en el Top Manta
por menos de la mitad de precio que en el
Corte Inglés, y que el vendedor ambulante
gane algo de dinero por habértelo vendido.
c) Comprar un cd de Bisbal.
9 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“se prohíben –además de todo lo anteriormente
prohibido ya- la realización de actividades,
así como la prestación de servicios
no autorizados en el espacio público, tales
como el tarot, la videncia, masajes, tatuajes
y otras actividades análogas.”
Pregunta: ¿qué son esas “otras actividades
análogas”, según usted?. Conteste
con sinceridad, no se reprima.
a) Todo lo demás.
b) Cualquier cosa (seguro que algo han hecho).
c) Todo lo que parezca rarito.
d) Yo de esto no entiendo, todo lo que se prohiba me
parece bien.
10 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“en Barcelona todas las personas tienen el
deber de colaborar con las autoridades
municipales. El Ayuntamiento pondrá a su
disposición todos los medios necesarios
para facilitar que, en cumplimiento de su
deber de colaboración, cualquier persona
pueda poner en conocimiento de las autoridades
municipales hechos que haya presenciado
contrarios al civismo”.
Así a bote pronto, díganos, ¿cuál de estos
crímenes le gustaría más delatar?:
a) Niño jugando con pelota en plaza debajo de
mi casa.
b) Mendigo durmiendo en el cajero automático de la
esquina.
c) Alcalde proxeneta.
d) Aquitecto francés con delirios fálicos.
e) 30.136 turistas con gorro mejicano.
f) Vehículo dotado de parabrisas y parado en
un semáforo.
g) Chica con minifalda que, mire usted, parecen
todas unas putas…
h) Otros....................................
CUESTIONARIO SOBRE LA NUEVA ORDENANZA CIVICA - 10 MEDIDAS PARA FOMENTAR LA CONVIVIENCIA CIUDADANA
Agencia de recogida de participación ciudadana por VCC (voluntarios contra el civismo)
Conteste a las siguientes preguntas con sinceridad. Sea breve y no copie al vecino.
Todas las citas entre comillas que aparecen en este cuestionario son, aunque cueste creerlo, absolutamente verdaderas.
Para descargar el documento original de la nueva ordenanza cívica:
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,10062992_10222299_1_85680643,00.html?accio=detall&home=
Descarga este cuestionario en:
http://www.conservas.tk/cuestionarios/cuestioCAST.pdf/
Pregunta de concurso:
¿Qué frase exclama el actor Joan Clos Van Damme al final de su última película, ya un clásico del top manta?
1- ¡Tolerancia zero!
2- La calle es mía
3- ¡NETEJA POLIDESA I ORNAT!
Agencia de recogida de participación ciudadana por VCC (voluntarios contra el civismo)
“Este espacio es de todos: No se puede pisar!”
Vidal Quadras
“Prohibamos lo que promocionamos!”
Joan Clos
de recogida de participación ciudadana por VCC (voluntarios contra el civismo)
1 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“el incivismo se debe a una pérdida de normas
culturales propias”.
Según Ud. que solución, de las abajo mencionadas,
sería la más indicada para afianzar
las raíces culturales de nuestra ciudad:
a) Prohibir la venta de gorros mejicanos en
Las Ramblas.
b) Restringir los colores de la carta de ajuste
al rojo y amarillo.
c) Siempre que se pida un falafel deberá
servirse amb pan tomaquet.
2 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“se sancionará a todos aquellos que provoquen
una degradación visual del entorno”.
A continuación, empareje mediante flechas
las siguientes “degradaciones visuales”
con la sanción que usted encuentre más
adecuada:
Degradaciones visuales:
Torre Agbar (o “polla del francés”)
Campañas publicitarias de Niké (o similar)
El Fòrum y el Maremagnum
Sanciones:
Dinamitar
Trasladar a Madrid
Copiar mil veces “no ensuciaré la ciudad”
3 - La nueva ordenanza cívica dice:
“se prohibe ofrecer, solicitar, negociar o
aceptar, servicios sexuales retribuidos en
el espacio público”
Resuelva el siguiente problema:
Un ayuntamiento “X” pone multas por la
cantidad de 750 Euros a toda persona que
se prostituye en la calle. Si en el código
penal vigente no se tipifica la prostitución
como delito, y sí se hace con el proxenetismo,
es decir, con el hecho de lucrarse a
costa de la prostitución de otros, marque
con un círculo cuál de todas estas personas
sería el proxeneta en este caso:
a) El alcalde.
b) El regidor de viabilidad.
c) El director de la agencia tributaria.
d) El ayuntamiento en pleno.
4 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“El Ayuntamiento adoptará todas las medidas
a su alcance para ERRADICAR el fenómeno
de la mendicidad en cualquiera de
sus múltiples formas, con la intención de
salvaguardar el derecho que tienen los ciudadanos
y ciudadanas de transitar por la
ciudad de Barcelona sin ser molestados”.
Pregunta: ¿Qué se entiende aquí por
ERRADICAR?
a) Esconder muy lejos.
b) Recolocar en lugares pintorescos.
c) Eliminar de una vez por todas (¡que ya está bien, hombre!)
d) Hacer que se arrepientan.
5 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“la mendicidad será sancionada con multas
de hasta 120 Euros. Estas sanciones
podrán ser substituidas, en algunos casos,
por cursillos donde se informará a las personas
afectadas.”
¿Qué cree usted que explican las asistentas
sociales a los mendigos que acuden a
estos cursillos? (conteste sin pensarlo
demasiado)
a) Pronto la riqueza estará repartida ecuamente...jajaja!
es broma!
b) Usted tonto no es; es un poco vago…
c) ¡a disfrutar, que son dos días!
d) Que si tienen 3 euros, prueben suerte con
la lotería de navidad.
e) El que no trabaja es porque no quiere
f) ¡Hay que ver como está todo, hijo mío!
6 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“la limpieza no solicitada de los parabrisas
de los automóviles detenidos en los semáforos,
será especialmente perseguida”.
Para terminar de una vez por todas y para
siempre con el pernicioso fenómeno de los
limpiaparabrisas en los semáforos de
Barcelona, ¿cuál de estas medidas adoptaría
usted en primera instancia?:
a) Prohibir la circulación de coches en los puntos de
mayor aglomeración de este tipo de delincuencia
(Diagonal–Valencia, Meridiana–Aragó, etc.).
b) Sancionar a todos los vehículos dotados de
parabrisas y que paren en semáforos.
c) Detención preventiva de todo individuo parado en
las inmediaciones de un semáforo encontrándose
éste sospechosamente en rojo.
d) O para en el semáforo o para-brisas
7 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“queda prohibida la práctica de juegos con
instrumentos en el espacio público; igualmente,
no se permite la práctica de acrobacias
y juegos de habilidad, así como la utilización
de escaleras, barandillas, bancos,
pasamanos o cualquier otro elemento del
mobiliario urbano, para realizar acrobacias
con patines y monopatines”.
A continuación describa muy brevemente (no
más de cinco líneas), para qué podría servir el
edificio del Macba a partir de ahora.
.......................................................................
.......................................................................
.......................................................................
.......................................................................
8 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“para salvaguardar la seguridad, la salubridad,
el uso racional y ordenado de la vía
pública, y además, proteger las propiedades
tanto industrial como intelectual, y
mantener la competencia leal en la economía
de mercado, así como los derechos de
los consumidores y usuarios, queda terminantemente
prohibida la venta ambulante
no autorizada”.
Lea con atención el párrafo anterior hasta
entenderlo y conteste a la siguiente pregunta:
¿qué es más delito, según usted?
a) Comprar un cd de Bisbal en el Corte Inglés,
que la SGAE se quede con casi todo tu dinero
sin haber hecho nada para ganárselo.
b) Comprar un cd de Bisbal en el Top Manta
por menos de la mitad de precio que en el
Corte Inglés, y que el vendedor ambulante
gane algo de dinero por habértelo vendido.
c) Comprar un cd de Bisbal.
9 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“se prohíben –además de todo lo anteriormente
prohibido ya- la realización de actividades,
así como la prestación de servicios
no autorizados en el espacio público, tales
como el tarot, la videncia, masajes, tatuajes
y otras actividades análogas.”
Pregunta: ¿qué son esas “otras actividades
análogas”, según usted?. Conteste
con sinceridad, no se reprima.
a) Todo lo demás.
b) Cualquier cosa (seguro que algo han hecho).
c) Todo lo que parezca rarito.
d) Yo de esto no entiendo, todo lo que se prohiba me
parece bien.
10 - La Nueva Ordenanza Cívica dice:
“en Barcelona todas las personas tienen el
deber de colaborar con las autoridades
municipales. El Ayuntamiento pondrá a su
disposición todos los medios necesarios
para facilitar que, en cumplimiento de su
deber de colaboración, cualquier persona
pueda poner en conocimiento de las autoridades
municipales hechos que haya presenciado
contrarios al civismo”.
Así a bote pronto, díganos, ¿cuál de estos
crímenes le gustaría más delatar?:
a) Niño jugando con pelota en plaza debajo de
mi casa.
b) Mendigo durmiendo en el cajero automático de la
esquina.
c) Alcalde proxeneta.
d) Aquitecto francés con delirios fálicos.
e) 30.136 turistas con gorro mejicano.
f) Vehículo dotado de parabrisas y parado en
un semáforo.
g) Chica con minifalda que, mire usted, parecen
todas unas putas…
h) Otros....................................
CUESTIONARIO SOBRE LA NUEVA ORDENANZA CIVICA - 10 MEDIDAS PARA FOMENTAR LA CONVIVIENCIA CIUDADANA
Agencia de recogida de participación ciudadana por VCC (voluntarios contra el civismo)
Conteste a las siguientes preguntas con sinceridad. Sea breve y no copie al vecino.
Todas las citas entre comillas que aparecen en este cuestionario son, aunque cueste creerlo, absolutamente verdaderas.
Para descargar el documento original de la nueva ordenanza cívica:
http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,10062992_10222299_1_85680643,00.html?accio=detall&home=
Descarga este cuestionario en:
http://www.conservas.tk/cuestionarios/cuestioCAST.pdf/
Pregunta de concurso:
¿Qué frase exclama el actor Joan Clos Van Damme al final de su última película, ya un clásico del top manta?
1- ¡Tolerancia zero!
2- La calle es mía
3- ¡NETEJA POLIDESA I ORNAT!
Agencia de recogida de participación ciudadana por VCC (voluntarios contra el civismo)
“Este espacio es de todos: No se puede pisar!”
Vidal Quadras
“Prohibamos lo que promocionamos!”
Joan Clos
18.11.05
5a sessió del Taller Violència Immobiliària
Convocatòria de la 5a sessió del Taller contra la
Violència Immobiliària i Urbanística
Dia: divendres 18 de novembre
Hora: 19:30 h
Lloc: nou Espai Obert
Adreça: c. Violant d'Hongria, 71, 1a planta (Metro:
pça. de Sants)
Us convidem a participar a la 5a sessió d'aquest
Taller, per explicar com està el procés de les adhesions
a la carta de mesures i seguir parlant del procés de difusió
i les diferents propostes i objectius que han anat sortint
per als propers mesos.
De fet, en les properes setmanes existeixen ja
propostes concretes d'accions i difusió com ara
„Txabolegem Barcelona‰ en el marc de la Contracimera
Barcelona +10 (26 i 27 de novembre) que creiem moments
molt interessants per treure al carrer la denúncia de
la violència immobiliària.
Violència Immobiliària i Urbanística
Dia: divendres 18 de novembre
Hora: 19:30 h
Lloc: nou Espai Obert
Adreça: c. Violant d'Hongria, 71, 1a planta (Metro:
pça. de Sants)
Us convidem a participar a la 5a sessió d'aquest
Taller, per explicar com està el procés de les adhesions
a la carta de mesures i seguir parlant del procés de difusió
i les diferents propostes i objectius que han anat sortint
per als propers mesos.
De fet, en les properes setmanes existeixen ja
propostes concretes d'accions i difusió com ara
„Txabolegem Barcelona‰ en el marc de la Contracimera
Barcelona +10 (26 i 27 de novembre) que creiem moments
molt interessants per treure al carrer la denúncia de
la violència immobiliària.
cinema i debat
Coordinadora Contra l'Especulació del Raval Ateneu del Xino
Ciutat,urbanisme i especulació
cinema i debat
20-11-05, 19:30h
Plataforma Salvem Vallcarca
Vallcarca: De l'oblit a la condema
lloc:
Ateneu del Xino
C/Robador,25
Liceu o St. Antoni
Després haurá debat amb presencia de membres de la Plataforma Salvem
Vallcarca.
Ciutat,urbanisme i especulació
cinema i debat
20-11-05, 19:30h
Plataforma Salvem Vallcarca
Vallcarca: De l'oblit a la condema
lloc:
Ateneu del Xino
C/Robador,25
Després haurá debat amb presencia de membres de la Plataforma Salvem
Vallcarca.
17.11.05
Dimarts 22 de novembre a Plaça Sant Jaume
Ja prou! La insolència de Joan Clos ja passa de mida! Aquest cop s'han passat!
Els forçarem a rectificar i a obrir el debat a la ciutadania!
A hores d'ara ja s'han enviat milers de correus electrònics amb la convocatòria.
Reenvia aquest missatge tu també a tots els teus amics i familiars!! Que sigui una cascada de missatges amunt i avall!
CONCENTRACIÓ UNITARIA D'OPOSITORS A L'ORDENANÇA PEL "CIVISME"
NO VOLEM EL CONTROL AUTORITARI I LA PENALITZACIÓ DE LA DIVERSITAT DE FORMES DE VIDA I D'EXPRESSIÓ A BARCELONA
Dimarts 22 de novembre a Plaça Sant Jaume
De 19h fins 20h30 (quan surtin els membres del Consell de Ciutat)
Convoquen: barcelonins civiquíssims i molestos amb l'autoritarisme municipal
Fem la concentració simultàniament al Consell de Ciutat que estarà deliberant, dins de l'Ajuntament, sobre l'ordenança de 18h a 20h30.
No podem deixar que intervinguin així les nostres vides i no aixecar la veu.
L'ORIGEN DEL "PROBLEMA":
Aquest estiu alguns mitjans de comunicació van focalitzar-se en els indigents a Ciutat Vella i els aldarulls entre antiavalots i joves a les Festes de Gràcia. Per exemple, des de juliol, La Vanguàrdia ha dedicat 32 portades a l'incivisme! D'aquesta manera han posat la paraula incivisme de "moda", i molts ciutadans s'han espantat i han començat a exigir mà dura amb els incívics.
CALENDARI DE L'ORDENANÇA PEL "CIVISME":
1- El PSC llança una proposta d'ordenança contra l'incivisme, i el 9 de novembre s'aprova la proposta del govern amb el recolzament del PSC i ERC, s'abstenen CiU, PP i IC-EUiA.
2- Ara s'ha publicat en el diari oficial i hi ha un mes per presentar al·legacions. La proposta és:
http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/ordenana091105aprovacioinicial.057.pdf
3- El 22 de novembre es porta el tema al Consell de Ciutat que se celebrarà de 18h a 20h30. L'Ajuntament diu que el Consell de Ciutat és el màxim organ consultiu i de participació de la ciutat de Barcelona. Està integrat per polítics, algunes entitats i personalitats públiques escollides pels districtes, per entitats i personalitats proposades per l'Alcalde, per persones a títol individual, i per representants dels Consells Sectorials (Educació, Benestar Social, etc...). És merament consultiu, però estaria lleig que passessin del que digui.
4- I finalment, el 23 de desembre s'ha d'aprovar finalment la proposta en un ple municipal.
I LA CIUTADANIA?
A banda d'això, la ciutadania reacciona.
- El 8 de novembre LICIT i la Plataforma Treball Sexual i Convivència realitza una concentració a la Plaça Sant Jaume amb unes cinc-centes persones.
- El 15 de novembre se celebra la taula rodona "Ordenances municipals: per quin model de convivència apostem?" amb la participació de: Consell de la Joventut de Barcelona, FAVB, Plataforma Treball Sexual i Convivència, SOS Racisme, Associació Europea d'Advocats Demòcrates, Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats, Observatori DESC, Observatori Sistema Penal i Drets Humans i Projecte Dret al Dret.
Totes les entitats valoren que cal més debat perquè l'ordenança que està a punt d'aprovar-se és massa extensa, té un enfocament totalment inadequat, autoritari, punitiu, arbitrari i persegueix sobretot a col·lectius precaritzats i empobrits (joves, prostitutes, indigents, captaires, immigrants, músics de carrer, top manta,...).
Es faran al·legacions a la proposta.
HI HA INCIVISME A BARCELONA?
A Barcelona, hi ha problemes molt greus (molt incívics de fet...) però que no s'enfoquen: comissions del 3% en les obres públiques, especulació financera, privatitzacions (per exemple la de Parcs i Jardins), precarització laboral, marginalitat, omnipresència dels cotxes, ciutat-aparador-turístic, intent de control social per part de l'Ajuntament, selecció d'alumnes a les escoles privades subvencionades amb diners públics, etc...
I, en canvi, el problema són únicament els ciutadans... i és especialment greu l'esperit de la normativa, ja que sembla que l'Ajuntament vulgui que al sortir de la feina ens tanquem a casa i no discutim cap decisió municipal. Es coharta la llibertat d'expressió ja que volen controlar (i poder vetar) la difusió de crítiques i opinions, i poder impedir l'exercici de la lícita i necessària protesta social enfront dels poders públics. Som al "1984" o al 2005?
Malgrat algunes modificacions a la proposta inicial, el PSC s'enorgulleix que l'esperit de l'ordenança segueix en peu, per tant els moviments socials i el sector associatiu ja podem començar a tremolar. Ens cauran pals i multes per on vulguin:
- La Guàrdia Urbana no haurà de consultar al Jutjat de Guàrdia per prescintar i desallotjar locals sense previ avís.
- La Guàrdia Urbana tindrà carta blanca per interpretar l'us indegut de la via pública, i ho farà complir pressumiblement el cos antiavalots de la Guàrdia Urbana.
- No es poden posar pancartes, ni cartells, ni adhesius. Ni repartir octavetes.
- No es poden fer acampades de protesta.
- Es podrà exigir una pòlissa d'assegurança per a organitzar actes a la via pública.
- Es podrà exigir als convocants de manifestacions que dipositin una fiança per pagar possibles grafittis, desperfectes,...
- No es poden posar paradetes informatives.
- ...
Amb aquesta ordenança a la mà, l'Ajuntament podrà impedir les protestes que no li interessin, prohibir-les, multar-les i rebentar-les amb els antiavalots, com ja ha vingut passant últimament, però ara amb un paraigües legal sòlid.
Ells són els perillosos! Aquest us autoritari dels càrrecs públics sí que és incívic!
Si no reaccionem ara, després els tindrem a sobre quan ells vulguin!!
No badem!!! Cal fer sentir la disconformitat ara!
Els forçarem a rectificar i a obrir el debat a la ciutadania!
A hores d'ara ja s'han enviat milers de correus electrònics amb la convocatòria.
Reenvia aquest missatge tu també a tots els teus amics i familiars!! Que sigui una cascada de missatges amunt i avall!
CONCENTRACIÓ UNITARIA D'OPOSITORS A L'ORDENANÇA PEL "CIVISME"
NO VOLEM EL CONTROL AUTORITARI I LA PENALITZACIÓ DE LA DIVERSITAT DE FORMES DE VIDA I D'EXPRESSIÓ A BARCELONA
Dimarts 22 de novembre a Plaça Sant Jaume
De 19h fins 20h30 (quan surtin els membres del Consell de Ciutat)
Convoquen: barcelonins civiquíssims i molestos amb l'autoritarisme municipal
Fem la concentració simultàniament al Consell de Ciutat que estarà deliberant, dins de l'Ajuntament, sobre l'ordenança de 18h a 20h30.
No podem deixar que intervinguin així les nostres vides i no aixecar la veu.
L'ORIGEN DEL "PROBLEMA":
Aquest estiu alguns mitjans de comunicació van focalitzar-se en els indigents a Ciutat Vella i els aldarulls entre antiavalots i joves a les Festes de Gràcia. Per exemple, des de juliol, La Vanguàrdia ha dedicat 32 portades a l'incivisme! D'aquesta manera han posat la paraula incivisme de "moda", i molts ciutadans s'han espantat i han començat a exigir mà dura amb els incívics.
CALENDARI DE L'ORDENANÇA PEL "CIVISME":
1- El PSC llança una proposta d'ordenança contra l'incivisme, i el 9 de novembre s'aprova la proposta del govern amb el recolzament del PSC i ERC, s'abstenen CiU, PP i IC-EUiA.
2- Ara s'ha publicat en el diari oficial i hi ha un mes per presentar al·legacions. La proposta és:
http://w3.bcn.es/fitxers/ajuntament/ordenana091105aprovacioinicial.057.pdf
3- El 22 de novembre es porta el tema al Consell de Ciutat que se celebrarà de 18h a 20h30. L'Ajuntament diu que el Consell de Ciutat és el màxim organ consultiu i de participació de la ciutat de Barcelona. Està integrat per polítics, algunes entitats i personalitats públiques escollides pels districtes, per entitats i personalitats proposades per l'Alcalde, per persones a títol individual, i per representants dels Consells Sectorials (Educació, Benestar Social, etc...). És merament consultiu, però estaria lleig que passessin del que digui.
4- I finalment, el 23 de desembre s'ha d'aprovar finalment la proposta en un ple municipal.
I LA CIUTADANIA?
A banda d'això, la ciutadania reacciona.
- El 8 de novembre LICIT i la Plataforma Treball Sexual i Convivència realitza una concentració a la Plaça Sant Jaume amb unes cinc-centes persones.
- El 15 de novembre se celebra la taula rodona "Ordenances municipals: per quin model de convivència apostem?" amb la participació de: Consell de la Joventut de Barcelona, FAVB, Plataforma Treball Sexual i Convivència, SOS Racisme, Associació Europea d'Advocats Demòcrates, Comissió de Defensa del Col·legi d'Advocats, Observatori DESC, Observatori Sistema Penal i Drets Humans i Projecte Dret al Dret.
Totes les entitats valoren que cal més debat perquè l'ordenança que està a punt d'aprovar-se és massa extensa, té un enfocament totalment inadequat, autoritari, punitiu, arbitrari i persegueix sobretot a col·lectius precaritzats i empobrits (joves, prostitutes, indigents, captaires, immigrants, músics de carrer, top manta,...).
Es faran al·legacions a la proposta.
HI HA INCIVISME A BARCELONA?
A Barcelona, hi ha problemes molt greus (molt incívics de fet...) però que no s'enfoquen: comissions del 3% en les obres públiques, especulació financera, privatitzacions (per exemple la de Parcs i Jardins), precarització laboral, marginalitat, omnipresència dels cotxes, ciutat-aparador-turístic, intent de control social per part de l'Ajuntament, selecció d'alumnes a les escoles privades subvencionades amb diners públics, etc...
I, en canvi, el problema són únicament els ciutadans... i és especialment greu l'esperit de la normativa, ja que sembla que l'Ajuntament vulgui que al sortir de la feina ens tanquem a casa i no discutim cap decisió municipal. Es coharta la llibertat d'expressió ja que volen controlar (i poder vetar) la difusió de crítiques i opinions, i poder impedir l'exercici de la lícita i necessària protesta social enfront dels poders públics. Som al "1984" o al 2005?
Malgrat algunes modificacions a la proposta inicial, el PSC s'enorgulleix que l'esperit de l'ordenança segueix en peu, per tant els moviments socials i el sector associatiu ja podem començar a tremolar. Ens cauran pals i multes per on vulguin:
- La Guàrdia Urbana no haurà de consultar al Jutjat de Guàrdia per prescintar i desallotjar locals sense previ avís.
- La Guàrdia Urbana tindrà carta blanca per interpretar l'us indegut de la via pública, i ho farà complir pressumiblement el cos antiavalots de la Guàrdia Urbana.
- No es poden posar pancartes, ni cartells, ni adhesius. Ni repartir octavetes.
- No es poden fer acampades de protesta.
- Es podrà exigir una pòlissa d'assegurança per a organitzar actes a la via pública.
- Es podrà exigir als convocants de manifestacions que dipositin una fiança per pagar possibles grafittis, desperfectes,...
- No es poden posar paradetes informatives.
- ...
Amb aquesta ordenança a la mà, l'Ajuntament podrà impedir les protestes que no li interessin, prohibir-les, multar-les i rebentar-les amb els antiavalots, com ja ha vingut passant últimament, però ara amb un paraigües legal sòlid.
Ells són els perillosos! Aquest us autoritari dels càrrecs públics sí que és incívic!
Si no reaccionem ara, després els tindrem a sobre quan ells vulguin!!
No badem!!! Cal fer sentir la disconformitat ara!
10.11.05
Entrevista | Itziar Gonzalez Virós
ENTREVISTA | ITZIAR GONZÁLEZ VIRÓS
ARQUITECTA
“Crec que el consistori encara veu la participació com un problema”
La tècnica independent especialista en processos participatius creu que els dirigents de Barcelona porten “massa anys” manant, cosa que suposa més rigidesa i conservadorisme
IItziar González (Barcelona, 1967) considera que “la societat civil està curtcir-cuitada i no hi ha connecti-vitat”. Per això, aquesta professi-onal es defineix com “arquitecta social”, qui intenta “cosir argu-ments perquè les persones cons-trueixin conjuntament la ciutat”.
—Com s’ha de protegir el patri-moni arquitectònic?
—Normalment les ciutats tenen uns catàlegs proposats per arqui-tectes i historiadors, que són la base per dels corresponents plans especials de protecció. Això dóna com a resultat una sensació de muralla que ha de resistir i que impedeix la flexibilitat i el creixe-ment de la ciutat.
—...?
—L’actual manera de protegir el patrimoni és obsoleta. Hi ha una aproximació molt rígida cap als catàlegs. I acabes tenint unes eines del segle XIX. Unes eines que no són plans especials de pro-tecció, no són una bona idea.
—I quina és la bona idea?
—Pensar en l’ús dels espais. Tota l’estona estem parlant de consu-mir ciutat i no pensem en com la utilitzem. Volem una plaça: per fer quines coses? Els reptes de Badalona, quan em vaig posar a revisar el catàleg del 84, van ser dos. Un, relacionat amb el territori; que no siguin peces abstractes que floten, i per això vaig haver de vincular-ho a ele-ments invariables com les rieres. I el segon repte va ser l’activitat: obrir la possibilitat de transfor-mació dels edificis catalogats. Així, les masies disperses no poden continuar sent les unitats de producció d’abans, però si les valorem pel lloc que ocupen al territori i la seva vocació de gestionar l’entorn rural, podrem mantenir-les encara que arqui-tectònicament calgui refer-les. Hem de superar la cosa física i quedar-nos amb l’essència.
—No consisteix a fer una llista llarga de coses per preservar. Vol dir això?
—S’ha demostrat ineficaç. Aquest llistat que han fet al 22@ em sem-bla fantàstic, però no s’ha d’obli-dar l’activitat; el planejament del 22@ es carrega l’activitat pree-xistent. Per això els suggereixo als de Can Ricart que vagin amb compte si entren en el joc de voler preservar només patrimoni físic, perquè és el primer que salta.
—En aquest sentit, ells insistei-xen en la barreja d’usos...
—Parlen dels usos i de proxi-mitat. Si tu tens una instal·lació industrial i al costat un creatiu, és molt fàcil que aquest últim pensi a fer coses amb les teves màquines. No pot ser que una ciutat sigui només per dormir-hi o un polígon només per treballar-hi. El problema de Barcelona és que està deixant marxar els seus poetes. Marxa la creativitat a fora. I la ciutat només millora quan la fem tots junts.
—Expliqui’m com ho va fer per salvar com a patrimoni la fàbrica d’Anís del Mono.
—L’edifici tenia un valor arqui-tectònic determinat, però el que mantenia l’activitat era una ampliació on s’havien pogut des-envolupar una sèrie d’innovaci-ons tecnològiques que permetien conservar el procés tradicional de destil·lar el licor. Vam demos-trar que l’annex, l’afegit sense valor arquitectònic, era el que permetria salvar la fàbrica. Així es va aconseguir informatitzar la factoria i convertir-la en atractiu cultural: part de la gent que hi treballava s’ha reciclat i ara l’edi-fici està obert al públic. És un exemple de generar usos actuals: tecnològics i culturals. Aquest és el valor patrimonial per a mi. A més del fet que la població vol-gués conservar la fàbrica. I això em fa introduir un concepte molt important. El catàleg el fan savis, però el catàleg és també allò que la gent vol conservar; s’han de fer els catàlegs amb processos parti-cipatius: ha de sortir de la gent.
—La classe dirigent està dei-xant de banda el ciutadà?
—Qualsevol persona que es dediqui a la cosa pública mereix tots els meus respectes. Però el problema que té la nostra classe dirigent és que porta trenta anys governant, i no hi ha èsser viu que en trenta anys no pateixi un punt d’encarcarament de les seves fibres. Però això ho dic sense cap voluntat de crítica. No poden arriscar tant per un excés de res-ponsabilitat i de voler mantenir el que s’ha guanyat. Això els fa ser conservadors.
—Això pot fer que la ciutat s’aturi, no?
—Això pot fer el que explicava dels catàlegs; que es facin llistes d’espais verds aconseguits, d’equipaments adquirits, etcètera, però que ens quedem quiets. I això, la mateixa dinàmica de la ciutat ho dinamita. Si no són els creatius, perquè marxen, seran les immobiliàries. Perquè sem-pre hi haurà una força superior que els llistats de coses que es volen preservar. La ciutat ha de transformar-se de forma continu-ada. La conclusió per als nostres polítics? Renovar-se o morir. Han de ser més porosos. Alguns dels moviments veïnals que sorgeixen m’expliquen que tenen dificultats per acostar-se als polítics. Això a mi em sorprèn.
—Vostè té molta experiència en processos participatius a Barcelona. Com els veu?
—Després de Lesseps segueixo molt totes les iniciatives ciutada-nes. I em fan il·lusió perquè per a mi són processos de politització, en el sentit de polis: la ciutadania torna a prendre consciència que la gestió de la ciutat passa per ella. Penso que per a un polític tenir una ciutadania adormida ha de ser farragós. A més, les associacions de veïns ja disposen de molts tèc-nics i de gent molt més preparada que abans. Això és un goig.
—Però també és frustrant, per-què els polítics fa coses en con-tra de la ciutadania. Expulsen els creatius, no escolten en pro-cessos participatius...
—Jo crec que no se n’estan ado-nant, i no que ho estiguin igno-rant. En participació, exemples com Lesseps s’han donat o s’es-tan intentant incentivar: Trinitat Nova, Glòries, etcètera.
—Alguns diuen que l’Ajunta-ment confon participació amb simple notificació.
—La participació no és un mitjà, és una ideologia. O te la creus o no. Sincerament, crec que el consistori veu la participació com un problema. Però de fet crec que Barcelona no ha fet res perquè hi hagi musculatura participativa, ni la ciutadania, ni els tècnics, ni els polítics. Hi ha teixit muscular, però no musculatura. La demo-cràcia d’aquest país no ha fet res per la transmissió dels valors democràtics. La salut participati-va de la ciutat no és bona. I quan surt, l’Ajuntament no la fomenta.
—Estem anant al gimnàs?
—Can Ricart és un exercici de musculatura, el forat de la vergo-nya també, les jornades Repensar Barcelona també. L’Ajuntament no pot tirar endavant tot això, però pot deixar-ho créixer i no veure-ho com una amenaça. Que els polítics vegin que la gent els vol guiar. Quan et fas gran neces-sites ulleres. I les ulleres que s’haurien de posar els polítics són uns companys de viatge més joves i aliens a l’administració.
—Però ells ja han diagnosti-cat aquest problema de falta de connexió amb la ciutadania. Perquè no hi posen remei?
—No saben com. És parlar-ne, pensar-ho entre tots: periodis-tes, activistes, tècnics, etcètera. Només caldria que a l’Ajunta-ment no li importés sumar-se a aquesta gran pensada. Per què un polític no dubta? Perquè porta massa temps manant. Els reptes de Barcelona són fascinants i el que falta és que els polítics facin un fora de camp cinematogràfic perquè la ciutadania se sumi a ells en la construcció de la ciutat. Si no ens deixen, guanyarem nosal-tres perquè a les eleccions votem nosaltres. I també falta, com és lògic, la musculatura participativa que deia anteriorment.
ACTUAL, Metròpoli
DIJOUS 10 DE NOVEMBRE DE 2005
ARQUITECTA
“Crec que el consistori encara veu la participació com un problema”
La tècnica independent especialista en processos participatius creu que els dirigents de Barcelona porten “massa anys” manant, cosa que suposa més rigidesa i conservadorisme
IItziar González (Barcelona, 1967) considera que “la societat civil està curtcir-cuitada i no hi ha connecti-vitat”. Per això, aquesta professi-onal es defineix com “arquitecta social”, qui intenta “cosir argu-ments perquè les persones cons-trueixin conjuntament la ciutat”.
—Com s’ha de protegir el patri-moni arquitectònic?
—Normalment les ciutats tenen uns catàlegs proposats per arqui-tectes i historiadors, que són la base per dels corresponents plans especials de protecció. Això dóna com a resultat una sensació de muralla que ha de resistir i que impedeix la flexibilitat i el creixe-ment de la ciutat.
—...?
—L’actual manera de protegir el patrimoni és obsoleta. Hi ha una aproximació molt rígida cap als catàlegs. I acabes tenint unes eines del segle XIX. Unes eines que no són plans especials de pro-tecció, no són una bona idea.
—I quina és la bona idea?
—Pensar en l’ús dels espais. Tota l’estona estem parlant de consu-mir ciutat i no pensem en com la utilitzem. Volem una plaça: per fer quines coses? Els reptes de Badalona, quan em vaig posar a revisar el catàleg del 84, van ser dos. Un, relacionat amb el territori; que no siguin peces abstractes que floten, i per això vaig haver de vincular-ho a ele-ments invariables com les rieres. I el segon repte va ser l’activitat: obrir la possibilitat de transfor-mació dels edificis catalogats. Així, les masies disperses no poden continuar sent les unitats de producció d’abans, però si les valorem pel lloc que ocupen al territori i la seva vocació de gestionar l’entorn rural, podrem mantenir-les encara que arqui-tectònicament calgui refer-les. Hem de superar la cosa física i quedar-nos amb l’essència.
—No consisteix a fer una llista llarga de coses per preservar. Vol dir això?
—S’ha demostrat ineficaç. Aquest llistat que han fet al 22@ em sem-bla fantàstic, però no s’ha d’obli-dar l’activitat; el planejament del 22@ es carrega l’activitat pree-xistent. Per això els suggereixo als de Can Ricart que vagin amb compte si entren en el joc de voler preservar només patrimoni físic, perquè és el primer que salta.
—En aquest sentit, ells insistei-xen en la barreja d’usos...
—Parlen dels usos i de proxi-mitat. Si tu tens una instal·lació industrial i al costat un creatiu, és molt fàcil que aquest últim pensi a fer coses amb les teves màquines. No pot ser que una ciutat sigui només per dormir-hi o un polígon només per treballar-hi. El problema de Barcelona és que està deixant marxar els seus poetes. Marxa la creativitat a fora. I la ciutat només millora quan la fem tots junts.
—Expliqui’m com ho va fer per salvar com a patrimoni la fàbrica d’Anís del Mono.
—L’edifici tenia un valor arqui-tectònic determinat, però el que mantenia l’activitat era una ampliació on s’havien pogut des-envolupar una sèrie d’innovaci-ons tecnològiques que permetien conservar el procés tradicional de destil·lar el licor. Vam demos-trar que l’annex, l’afegit sense valor arquitectònic, era el que permetria salvar la fàbrica. Així es va aconseguir informatitzar la factoria i convertir-la en atractiu cultural: part de la gent que hi treballava s’ha reciclat i ara l’edi-fici està obert al públic. És un exemple de generar usos actuals: tecnològics i culturals. Aquest és el valor patrimonial per a mi. A més del fet que la població vol-gués conservar la fàbrica. I això em fa introduir un concepte molt important. El catàleg el fan savis, però el catàleg és també allò que la gent vol conservar; s’han de fer els catàlegs amb processos parti-cipatius: ha de sortir de la gent.
—La classe dirigent està dei-xant de banda el ciutadà?
—Qualsevol persona que es dediqui a la cosa pública mereix tots els meus respectes. Però el problema que té la nostra classe dirigent és que porta trenta anys governant, i no hi ha èsser viu que en trenta anys no pateixi un punt d’encarcarament de les seves fibres. Però això ho dic sense cap voluntat de crítica. No poden arriscar tant per un excés de res-ponsabilitat i de voler mantenir el que s’ha guanyat. Això els fa ser conservadors.
—Això pot fer que la ciutat s’aturi, no?
—Això pot fer el que explicava dels catàlegs; que es facin llistes d’espais verds aconseguits, d’equipaments adquirits, etcètera, però que ens quedem quiets. I això, la mateixa dinàmica de la ciutat ho dinamita. Si no són els creatius, perquè marxen, seran les immobiliàries. Perquè sem-pre hi haurà una força superior que els llistats de coses que es volen preservar. La ciutat ha de transformar-se de forma continu-ada. La conclusió per als nostres polítics? Renovar-se o morir. Han de ser més porosos. Alguns dels moviments veïnals que sorgeixen m’expliquen que tenen dificultats per acostar-se als polítics. Això a mi em sorprèn.
—Vostè té molta experiència en processos participatius a Barcelona. Com els veu?
—Després de Lesseps segueixo molt totes les iniciatives ciutada-nes. I em fan il·lusió perquè per a mi són processos de politització, en el sentit de polis: la ciutadania torna a prendre consciència que la gestió de la ciutat passa per ella. Penso que per a un polític tenir una ciutadania adormida ha de ser farragós. A més, les associacions de veïns ja disposen de molts tèc-nics i de gent molt més preparada que abans. Això és un goig.
—Però també és frustrant, per-què els polítics fa coses en con-tra de la ciutadania. Expulsen els creatius, no escolten en pro-cessos participatius...
—Jo crec que no se n’estan ado-nant, i no que ho estiguin igno-rant. En participació, exemples com Lesseps s’han donat o s’es-tan intentant incentivar: Trinitat Nova, Glòries, etcètera.
—Alguns diuen que l’Ajunta-ment confon participació amb simple notificació.
—La participació no és un mitjà, és una ideologia. O te la creus o no. Sincerament, crec que el consistori veu la participació com un problema. Però de fet crec que Barcelona no ha fet res perquè hi hagi musculatura participativa, ni la ciutadania, ni els tècnics, ni els polítics. Hi ha teixit muscular, però no musculatura. La demo-cràcia d’aquest país no ha fet res per la transmissió dels valors democràtics. La salut participati-va de la ciutat no és bona. I quan surt, l’Ajuntament no la fomenta.
—Estem anant al gimnàs?
—Can Ricart és un exercici de musculatura, el forat de la vergo-nya també, les jornades Repensar Barcelona també. L’Ajuntament no pot tirar endavant tot això, però pot deixar-ho créixer i no veure-ho com una amenaça. Que els polítics vegin que la gent els vol guiar. Quan et fas gran neces-sites ulleres. I les ulleres que s’haurien de posar els polítics són uns companys de viatge més joves i aliens a l’administració.
—Però ells ja han diagnosti-cat aquest problema de falta de connexió amb la ciutadania. Perquè no hi posen remei?
—No saben com. És parlar-ne, pensar-ho entre tots: periodis-tes, activistes, tècnics, etcètera. Només caldria que a l’Ajunta-ment no li importés sumar-se a aquesta gran pensada. Per què un polític no dubta? Perquè porta massa temps manant. Els reptes de Barcelona són fascinants i el que falta és que els polítics facin un fora de camp cinematogràfic perquè la ciutadania se sumi a ells en la construcció de la ciutat. Si no ens deixen, guanyarem nosal-tres perquè a les eleccions votem nosaltres. I també falta, com és lògic, la musculatura participativa que deia anteriorment.
ACTUAL, Metròpoli
DIJOUS 10 DE NOVEMBRE DE 2005
8.11.05
contra la normativa "cívica"
Concentració pacífica de protesta contra la normativa "cívica" que vol
aprovar l'alcalde
Dimarts 8 de novembre a les 19'00 a Plaça Sant Jaume, Barcelona
CLOS: CIVISME I FEIXISME NO ÉS EL MATEIX!
Aquesta concentració de protesta és contra la normativa que pretén
penalitzar a pobres, prostitutes, nudistes, grups d'amics al carrer, i
també les llibertats d'expressió i formes de vida diferents que res tenen
a veure amb el vandalisme o l'incivisme.
El carrer és de tots i no només dels que manen!
Convoquen: LICIT (línia de cooperació i investigació amb dones migrants
treballadores sexuals) i Plataforma Llibertat i Convivència.
aprovar l'alcalde
Dimarts 8 de novembre a les 19'00 a Plaça Sant Jaume, Barcelona
CLOS: CIVISME I FEIXISME NO ÉS EL MATEIX!
Aquesta concentració de protesta és contra la normativa que pretén
penalitzar a pobres, prostitutes, nudistes, grups d'amics al carrer, i
també les llibertats d'expressió i formes de vida diferents que res tenen
a veure amb el vandalisme o l'incivisme.
El carrer és de tots i no només dels que manen!
Convoquen: LICIT (línia de cooperació i investigació amb dones migrants
treballadores sexuals) i Plataforma Llibertat i Convivència.
4.11.05
espai urbà pel segle 21 - can ricart
POBLE NOU, 5-26 NOVEMBRE
UN ESPAI URBÀ PEL SEGLE XXI
Un patrimoni obert, productiu, creatiu, en xarxa…
Can Ricart està afectat...de vida, d’activitats, d’energia i de propostes de les
fàbriques, els creadors i els veïns que durant el mes de novembre organitzen
trobades, tallers, espectacles, visites i molt més. Tot, Made in Can Ricart.
PROGRAMA D’ACTIVITATS
Tots els dissabtes de novembre
Vermuts a Can Ricart de 12.00 a 14.00. A la plaça de l’entrada.
Activitats de rehabilitació de Can Ricart (cada dissabte es rehabilitarà
una part d’un edifici).
Visites guiades pel recinte
Tallers de samarretes de Can Ricart
Actuacions dels artistes residents a La Macabra (circ, dansa, teatre i
música en directe)
Dissabte 5
Inauguració de les jornades
Actuació de circ de La Macabra
Dijous 10
Trobada de treballadors afectats pel 22@. En defensa de la industria
urbana, i per la seva permanencia al Poble nou. 19.30. Centre Cívic Can
Felipa
Dissabte 12:
Actuació dels Diables del Poblenou. 12.00. Plaça de l’entrada.
Divendres 18:
Can Font: Odissea a la Nau XXI. Trobades d’espais creatius. Paco’s
Bar. 16.00 a 20.00 i més...
Llum a Can Ricart : tot el recinte transformat en una videoprojecció. A
partir de les 20.30
Dissabte 19:
Taller i concert de txalaparta. 12.00 a 13.00. Plaça de la ximeneia.
Can Font: Odissea a la Nau XXI. Jornades de treball. Paco’s Bar. 12.00
a Paella i de Paella en endavant.
Dilluns 21:
Debat sobre Can Ricart al Col.legi d’Arquitectes de Barcelona.
Dimarts 22:
Can Ricart: una proposta de qualitat pel veïnat. 19.30
Dimecres 23:
Hangar obert: La ciutat desitjada. Hangar. 16.00 a 21.30.
Dijous 24:
Hangar obert: La ciutat desitjada. Hangar. 16.00 a 21.30.
Divendres 25:
Hangar obert: La ciutat desitjada. Hangar. 16.00 a 23.00
Llum a Can Ricart : tot el recinte transformat en una videoprojección; a
partir de les 20.30
Dissabte 26 :
Hangar obert. 10.00 a 14.00
El Pla Especial del Patrimoni a debat públic. Hangar. 12.00.
www.salvemcanricart.org
www.visquemcanricart.tk
UN ESPAI URBÀ PEL SEGLE XXI
Un patrimoni obert, productiu, creatiu, en xarxa…
Can Ricart està afectat...de vida, d’activitats, d’energia i de propostes de les
fàbriques, els creadors i els veïns que durant el mes de novembre organitzen
trobades, tallers, espectacles, visites i molt més. Tot, Made in Can Ricart.
PROGRAMA D’ACTIVITATS
Tots els dissabtes de novembre
Vermuts a Can Ricart de 12.00 a 14.00. A la plaça de l’entrada.
Activitats de rehabilitació de Can Ricart (cada dissabte es rehabilitarà
una part d’un edifici).
Visites guiades pel recinte
Tallers de samarretes de Can Ricart
Actuacions dels artistes residents a La Macabra (circ, dansa, teatre i
música en directe)
Dissabte 5
Inauguració de les jornades
Actuació de circ de La Macabra
Dijous 10
Trobada de treballadors afectats pel 22@. En defensa de la industria
urbana, i per la seva permanencia al Poble nou. 19.30. Centre Cívic Can
Felipa
Dissabte 12:
Actuació dels Diables del Poblenou. 12.00. Plaça de l’entrada.
Divendres 18:
Can Font: Odissea a la Nau XXI. Trobades d’espais creatius. Paco’s
Bar. 16.00 a 20.00 i més...
Llum a Can Ricart : tot el recinte transformat en una videoprojecció. A
partir de les 20.30
Dissabte 19:
Taller i concert de txalaparta. 12.00 a 13.00. Plaça de la ximeneia.
Can Font: Odissea a la Nau XXI. Jornades de treball. Paco’s Bar. 12.00
a Paella i de Paella en endavant.
Dilluns 21:
Debat sobre Can Ricart al Col.legi d’Arquitectes de Barcelona.
Dimarts 22:
Can Ricart: una proposta de qualitat pel veïnat. 19.30
Dimecres 23:
Hangar obert: La ciutat desitjada. Hangar. 16.00 a 21.30.
Dijous 24:
Hangar obert: La ciutat desitjada. Hangar. 16.00 a 21.30.
Divendres 25:
Hangar obert: La ciutat desitjada. Hangar. 16.00 a 23.00
Llum a Can Ricart : tot el recinte transformat en una videoprojección; a
partir de les 20.30
Dissabte 26 :
Hangar obert. 10.00 a 14.00
El Pla Especial del Patrimoni a debat públic. Hangar. 12.00.
www.salvemcanricart.org
www.visquemcanricart.tk
el futur del forat- 5-11-05
QUI DECIDEIX EL FUTUR DEL FORAT DE LA VERGONYA???
> DISSABTE 5 NOVEMBRE a partir de las 11 h.
PAELLA, EXPOSICIONS, DEBATS...
BCN Ciutat Vella. c/ Sant Pere mes baix / Metjes
> DISSABTE 5 NOVEMBRE a partir de las 11 h.
PAELLA, EXPOSICIONS, DEBATS...
BCN Ciutat Vella. c/ Sant Pere mes baix / Metjes
3.11.05
Convocatòria de la 4a sessió del Taller
Convocatòria de la 4a sessió del Taller contra la
Violència Immobiliària i Urbanística
Dia: dissabte 5 de novembre
Hora: 17 h
Lloc: nou Espai Obert
Adreça: c. Violant d'Hongria, 71, 1a planta (Metro:
pça. de Sants)
Us convidem a participar a la 4a sessió d'aquest
Taller, que es va iniciar la primavera passada amb la
intenció d'analitzar el fenomen de la violència
immobiliària i urbanística, situar-lo en l'arena
política i convertir-lo en una eina de lluita
metropolitana. En l'aparent ambient de pacificació
política generat pel tripartit, la situació
insostenible de l'habitatge s'està demostrant un punt
central: la polèmica generada al voltant de la
proposta de llei de l'habitage, el sector immobiliari
ensenyant les dents al Barcelona Meeting Point, la
manifestació de dissabte passat on veïns i veïnes el
van intentar tancar i la resposta generada pel taller
són alguns dels elements que indiquen que la qüestió
de l'habitatge pot esdevenir un eix transeversal de
lluita contra l'actual retallada de drets socials.
A les sessions anteriors del taller s'ha treballat en
l'elaboració i en la difusió de la Carta de Mesures
contra la Violència Immobiliària i Urbanística i d'un
dossier sobre el tema que ara s'està ampliant per tal
de publicar-lo en format llibre i amb una distribució
gratuïta.
A partir de la última sessió, vem iniciar una primera
fase d'adhesions que està tenint força èxit: la carta
ha comencat a circular i a sumar adhesions entre
assemblees veïnals, associacions i col·lectius, així
com personalitats destacades de diferents àmbits
(cultural, universitari, juridic...).
De cara a la 4a sessió, el proper dissabte, proposem
pensar com culminar aquesta fase d'adhesions en un
termini de dos-tres mesos amb un acte mediàtic fort de
llençament públic de la Carta, i també engegar una
Campanya d'escala metropolitana pel Dret a l'Habitatge
i a la Ciutat.
De fet, en les properes setmanes existeixen ja
propostes concretes d'accions i difusió com ara
“Txabolegem Barcelona” en el marc de la Contracimera
Barcelona +10 (26 i 27 de novembre) que creiem moments
molt interessants per treure al carrer la denúncia de
la violència immobiliària.
Aquesta es una de les moltes propostes de
visibilitzacio-acció (campanya gràfica, accions
descentralitzades als districtes, campanya
d'okupacions de pisos buits adherint-nos a la nova
llei d'Habitatge, investigació legal per iniciar una
autoreducció d'hipoteques o de lloguers...) que
esperem discutir a la propera assamblea amb el màxim
de gent possible.
Si encara no us ha arribat o no ho heu pogut llegir,
tant la carta com el dossier la podeu descarregar a
les seguents pagines web:
http://mobbingbcn.blogspot.com
http://www.coordinadoraraval.org
Adreça de contacte: violenciaurbanistica@sindominio.net
Violència Immobiliària i Urbanística
Dia: dissabte 5 de novembre
Hora: 17 h
Lloc: nou Espai Obert
Adreça: c. Violant d'Hongria, 71, 1a planta (Metro:
pça. de Sants)
Us convidem a participar a la 4a sessió d'aquest
Taller, que es va iniciar la primavera passada amb la
intenció d'analitzar el fenomen de la violència
immobiliària i urbanística, situar-lo en l'arena
política i convertir-lo en una eina de lluita
metropolitana. En l'aparent ambient de pacificació
política generat pel tripartit, la situació
insostenible de l'habitatge s'està demostrant un punt
central: la polèmica generada al voltant de la
proposta de llei de l'habitage, el sector immobiliari
ensenyant les dents al Barcelona Meeting Point, la
manifestació de dissabte passat on veïns i veïnes el
van intentar tancar i la resposta generada pel taller
són alguns dels elements que indiquen que la qüestió
de l'habitatge pot esdevenir un eix transeversal de
lluita contra l'actual retallada de drets socials.
A les sessions anteriors del taller s'ha treballat en
l'elaboració i en la difusió de la Carta de Mesures
contra la Violència Immobiliària i Urbanística i d'un
dossier sobre el tema que ara s'està ampliant per tal
de publicar-lo en format llibre i amb una distribució
gratuïta.
A partir de la última sessió, vem iniciar una primera
fase d'adhesions que està tenint força èxit: la carta
ha comencat a circular i a sumar adhesions entre
assemblees veïnals, associacions i col·lectius, així
com personalitats destacades de diferents àmbits
(cultural, universitari, juridic...).
De cara a la 4a sessió, el proper dissabte, proposem
pensar com culminar aquesta fase d'adhesions en un
termini de dos-tres mesos amb un acte mediàtic fort de
llençament públic de la Carta, i també engegar una
Campanya d'escala metropolitana pel Dret a l'Habitatge
i a la Ciutat.
De fet, en les properes setmanes existeixen ja
propostes concretes d'accions i difusió com ara
“Txabolegem Barcelona” en el marc de la Contracimera
Barcelona +10 (26 i 27 de novembre) que creiem moments
molt interessants per treure al carrer la denúncia de
la violència immobiliària.
Aquesta es una de les moltes propostes de
visibilitzacio-acció (campanya gràfica, accions
descentralitzades als districtes, campanya
d'okupacions de pisos buits adherint-nos a la nova
llei d'Habitatge, investigació legal per iniciar una
autoreducció d'hipoteques o de lloguers...) que
esperem discutir a la propera assamblea amb el màxim
de gent possible.
Si encara no us ha arribat o no ho heu pogut llegir,
tant la carta com el dossier la podeu descarregar a
les seguents pagines web:
http://mobbingbcn.blogspot.com
http://www.coordinadoraraval.org
Adreça de contacte: violenciaurbanistica@sindominio.net
29.10.05
Carta de medidas contra la violencia inmobiliaria y urbanística
Presentación de la carta de medidas contra la violencia inmobiliaria y urbanística
A continuación os presentamos una carta de medidas contra la violencia inmobiliaria y urbanística, fruto de las reflexiones surgidas a raíz de la elabolación de un Dosier y de las tres sesiones del Taller contra la violencia inmobiliaria y urbanística celebradas hasta la fecha.
El Dosier, que podéis encontrar en las páginas web http://www.coordinadoraraval.org y http://mobbingbcn.blogspot.com, es una recopilación de textos que tratan de la otra cara de la Barcelona Fashion, Guapa y Limpia y de la famosa colaboración público-privada que caracteriza el modelo Barcelona: la violencia inmobiliaria y urbanística que, de un modo u otro, padece un segmento creciente de la población de la ciudad. La redacción de estos textos surgió de la iniciativa de personas y colectivos integrados en la Coordinadora Contra l’Especulació del Raval y responde a un doble objetivo:
1. Servir de base para la publicación de un documento (un libro u opúsculo) de difusión masiva que, tanto desde las realidades concretas de los barrios como desde las experiencias de los afectados, aborde tanto el tema del mobbing “ilegal” como el “legal” (hipotecas, alquileres abusivos...). Por este motivo hacemos un llamamiento a todos los colectivos y personas de Barcelona afectados de un modo u otro por esta violencia inmobiliaria a que hagan aportaciones a este documento, con el objetivo de incorporarlas a la futura publicación. También invitamos a todas las personas o colectivos que estén trabajando sobre las estructuras políticas, económicas y financieras (p.e. Focivesa, la Caixa, inmobiliarias) que sustentan la violencia inmobiliaria y urbanística a hacer sus aportaciones. Para que este proceso no se eternice, os pedimos que nos comuniquéis hasta el 15 de octubre si queréis aportar algun texto al dossier, que debería estar redactado antes del 15 de noviembre.
2. La redacción, divulgación y aplicación de una carta de medidas contra la violencia inmobiliaria y urbanística. En primer lugar, esta carta exige tres conjuntos de medidas legalmente posibles pero que van completamente contra la corriente dominante del capitalismo especulativo asistido por el estado, cuya aplicación cortaría de raíz la especulación inmobiliaria y garantizaría de verdad el famoso derecho a la vivienda y a la ciudad. Este bloque se acompaña de un conjunto de medidas de aplicación inmediata para paliar los efectos más desastrosos de la violencia inmobiliaria y urbanística.
Creemos que ha llegado el momento de eliminar las cortinas de humo levantadas por los políticos alrededor de esta cuestión. En este sentido, este documento no quiere ser una más de las muchas cartas y manifiestos presentados hasta la fecha, sino que pretende servir de base compartida por el máximo número posible de colectivos para abrir un abanico de acciones contra el modelo inmobiliario y urbanístico que padecemos. Es por esto por lo que, como un primer paso para la aplicación de las medidas exigidas, abrimos esta campaña de adhesiones a la carta que darían la legitimidad para empezar a emprender las acciones de desobediencia civil que entre todos y todas consideremos necesarias. Una vez más, os invitamos a leer y difundir esta carta y a adheriros a las reividicaciones que plantea si las compartís.
Por último, invitamos a todos aquellos que estén interesados en esta problemática a la 4ª sesión del Taller contra la violencia inmobiliaria y urbanística que se celebrará el sábado 5 de noviembre de 2005 a las 17 h en el Espai Obert, c Violant d’Hongria, 71 (Metro Plaça de Sants).
Taller contra la violencia inmobiliaria y urbanística/dirección de correo de contacto: violenciaurbanistica@sindominio.net. Podéis consultar las actas del Taller en el webblog: http://mobbingbcn.blogspot.com/. En las páginas web mencionadas encontraréis también la carta de medidas en castellano y catalán en formato pdf.
Carta de medidas contra la violencia inmobiliaria y urbanística
Soñar con un piso en condiciones adecuadas se ha convertido en una pesadilla para un gran número de habitantes de Barcelona. Según datos oficiales, tan sólo desde finales de 1997 hasta la actualidad los precios de los pisos han subido más de un 150%, mientras que los ingresos netos salariales en los sectores con convenio subieron sólo un 34,5%. El endeudamiento medio de los hogares pasó del 45% en 1990 a más del 60% en 2004. El precio medio de los alquileres en el Área Metropolitana subió de 355 euros en 1999 a 617 en 2004. Al mismo tiempo continúa aumentando el número de pisos vacíos: según el censo de 2001, sólo en la provincia de Barcelona la cifra superaba los 300.000 (y ha continuado creciendo con unas tasas excepcionales).
La conversión de la vivienda en una pura mercancía y objeto de especulación ha creado un círculo vicioso de presiones y miedo que precariza las condiciones de vida de amplias capas de la población. Cada vez hay más personas que se ven obligadas a irse de la ciudad e instalarse a una distancia de hasta 50 km debido a que no pueden encontrar un piso asequible. Y cada vez hay más personas obligadas a jornadas laborales extenuantes en trabajos cada vez más precarizados para pagar su hipoteca o alquiler. Pero aún así para muchos no alcanza: sólo en 2002 hubo 3.675 desahucios en Barcelona.
El hecho de que la ciudad de Barcelona se haya convertido en las últimas décadas en una ciudad marca, donde se ha puesto en funcionamiento un modelo que convierte el territorio urbano en un factor productivo en sí mismo, ha abonado el terreno para la proliferación de la violencia inmobiliaria y urbanística. Esta violencia desencadenada por el “libre mercado” y asistida por la Administración mediante sus planes de transformación urbanística, provoca una devastación del tejido urbano que produce desplazamientos de población, desahucios y el secuestro del espacio público.
Es en las zonas afectadas por procesos de transformación urbanística (Ciutat Vella, Poble Nou, Sants…) donde el llamado “mobbing inmobiliario” se cobra el mayor número de víctimas y donde un mayor número de personas tiene que abandonar su hogar por los aumentos de alquiler abusivos, o simplemente porque el propietario quiere especular con los pisos. Por otro lado, esta selva inmobiliaria ha generado formas de organización vecinal que se enfrentan desde la/s Barcelona/s real/es al modelo Barcelona: una resistencia ampliamente extendida a la especulación y un no a cada plan urbanístico.
El acuciante problema de la vivienda ha sido un banderín en los programas electorales de todos los partidos que han ascendido al poder en los últimos años. Sin embargo, las medidas anunciadas por los actuales gobiernos de “izquierdas” –como p.e. las subvenciones a los propietarios para fomentar el alquiler de los pisos o los planes de vivienda– están lejos de cumplir su promesa de “garantizar el derecho a la vivienda y a la ciudad”, puesto que no contemplan ninguna medida de regulación del mercado.
Por todo lo expuesto, exigimos a los partidos de gobierno que dejen de vulnerar los preceptos de la Constitución española (en concreto el art. 47, que les obliga a “promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo el derecho a una vivienda digna y adecuada, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación”) y que cumplan sus compromisos adquiridos con la firma de convenios internacionales de salvaguarda del derecho a la ciudad.
Con el objetivo de hacer efectivos dichos derechos a la vivienda y a la ciudad, exigimos a la Generalitat y al Ayuntamiento que inicien los pasos necesarios para la adopción de las medidas siguientes:
1. Limitación del precio de los alquileres y del precio de los pisos, de modo que no superen nunca el 30% de la renta del inquilino o hipotecado. En el caso de las personas cuyos ingresos no superen 2,5 veces el salario mínimo interprofesional (el salario mínimo actual es de 513 euros al mes), el precio del alquiler o de la hipoteca no podrá superar nunca el 20% de los ingresos disponibles (tal como lo establece el “Pla per al dret a l’habitatge” de la Generalitat en algunas de las subcategorías de sus pisos de protección).
2. Moratoria de los PERIs y reformas urbanísticas, hasta que se haya realizado un estudio de impacto social en cada una de las actuaciones y hasta que no se hayan elaborado mecanismos para la participación real de los vecinos (y no sólo de los comerciantes y asociaciones “clientelares” del Ayuntamiento) en cualquier decisión que afecte su entorno vital.
3. Abolición de la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU). En concreto, derogación del art. 9° del Decreto Boyer que establece la supresión de la prórroga forzosa, así como del apartado 1 del art. 9° de la LAU de 1994 que establece un máximo de cinco años de vigencia de los contratos de alquiler. E inicio de un amplio proceso de debate y consulta que deberá llevar a la elaboración de una nueva LAU que haga efectivo y garantice el derecho a la vivienda.
Por otro lado, el dramatismo de la situación actual exige una solución inmediata de los casos más extremos provocados por la violencia urbanística e inmobiliaria. Por lo tanto, y mientras no se hayan satisfecho los tres puntos anteriores, reclamamos la adopción de las siguientes medidas de emergencia.
Medidas preventivas
• Medidas que hagan efectiva la transparencia de los Registros de la Propiedad; por ejemplo, la obligación de informar a todas las partes implicadas en la venta de una finca o de un piso, y la publicación mensual o trimestral de las operaciones de compra-venta realizadas en un mismo registro (y divididas por fincas).
• La obligación, en cualquier operación de compra-venta en inmuebles donde vivan vecinos, de realizar un informe jurídico independiente que avale que las condiciones de la operación respeten los derechos de los mismos.
• La condición, para la concesión de subvenciones para la rehabilitación de edificios, de una moratoria de cinco años en los precios de los alquileres y de un aumento ajustado estrictamente al IPC una vez finalizado este plazo.
• La penalización de los inmuebles vacíos, sin utilizar o abandonados (mediante el aumento del IBI o la amenaza de expropiación) y la despenalización de la ocupación, con la abolición de las penas de multa, prisión y condena en costas que actualmente recoge la ley. La revocabilidad de los documentos de propiedad de un inmueble a partir de los cinco años de abandono.
Actuaciones en el ámbito penal
• La persecución de las prácticas de violencia inmobiliaria, que deberían tipificarse como delito de vulneración del derecho a la vivienda y sancionarse con penas proporcionales a la importancia del mismo. En el caso de la participación en estas prácticas de miembros del Registro de la Propiedad, funcionarios municipales o autonómicos, sociedades mixtas público-privadas y administradores de fincas, una primera medida debería ser su inhabilitación para cualquiera de estos cargos públicos.
• En el estado actual de la situación consideramos prioritaria la intervención de las instituciones municipales y autonómicas como acusación pública en casos de acoso inmobiliario (mobbing) denunciados por vecinos, como medida disuasoria para contrarrestar la impunidad con la que actúan empresas y particulares en este sector.
Dada la extrema gravedad de la situación y mientras no se apliquen las medidas exigidas en este documento, los abajo firmantes hacemos una llamada a emprender acciones de desobediencia civil que visualicen la insostenibilidad del modelo actual y que generen redes de defensa, lucha y resistencia contra la violencia inmobiliaria y urbanística.
Escrito en algún lugar de la selva inmobiliaria, septiembre de 2005
(Esta carta de reivindicaciones se basa en las reflexiones de un dosier que se puede bajar en: http://www.coordinadoraraval.org y http://mobbingbcn.blogspot.com ; dirección de contacto: violenciaurbanistica@sindominio.net).
Los y las abajo firmantes apoyamos las exigencias expuestas en esta hoja de reivindicaciones:
NOMBRE DNI FIRMA
Nuestra asociación se adhiere a la carta de medidas contra la violencia inmobiliaria y urbanística:
Nombre y timbre de la asociación o firma del representante
A continuación os presentamos una carta de medidas contra la violencia inmobiliaria y urbanística, fruto de las reflexiones surgidas a raíz de la elabolación de un Dosier y de las tres sesiones del Taller contra la violencia inmobiliaria y urbanística celebradas hasta la fecha.
El Dosier, que podéis encontrar en las páginas web http://www.coordinadoraraval.org y http://mobbingbcn.blogspot.com, es una recopilación de textos que tratan de la otra cara de la Barcelona Fashion, Guapa y Limpia y de la famosa colaboración público-privada que caracteriza el modelo Barcelona: la violencia inmobiliaria y urbanística que, de un modo u otro, padece un segmento creciente de la población de la ciudad. La redacción de estos textos surgió de la iniciativa de personas y colectivos integrados en la Coordinadora Contra l’Especulació del Raval y responde a un doble objetivo:
1. Servir de base para la publicación de un documento (un libro u opúsculo) de difusión masiva que, tanto desde las realidades concretas de los barrios como desde las experiencias de los afectados, aborde tanto el tema del mobbing “ilegal” como el “legal” (hipotecas, alquileres abusivos...). Por este motivo hacemos un llamamiento a todos los colectivos y personas de Barcelona afectados de un modo u otro por esta violencia inmobiliaria a que hagan aportaciones a este documento, con el objetivo de incorporarlas a la futura publicación. También invitamos a todas las personas o colectivos que estén trabajando sobre las estructuras políticas, económicas y financieras (p.e. Focivesa, la Caixa, inmobiliarias) que sustentan la violencia inmobiliaria y urbanística a hacer sus aportaciones. Para que este proceso no se eternice, os pedimos que nos comuniquéis hasta el 15 de octubre si queréis aportar algun texto al dossier, que debería estar redactado antes del 15 de noviembre.
2. La redacción, divulgación y aplicación de una carta de medidas contra la violencia inmobiliaria y urbanística. En primer lugar, esta carta exige tres conjuntos de medidas legalmente posibles pero que van completamente contra la corriente dominante del capitalismo especulativo asistido por el estado, cuya aplicación cortaría de raíz la especulación inmobiliaria y garantizaría de verdad el famoso derecho a la vivienda y a la ciudad. Este bloque se acompaña de un conjunto de medidas de aplicación inmediata para paliar los efectos más desastrosos de la violencia inmobiliaria y urbanística.
Creemos que ha llegado el momento de eliminar las cortinas de humo levantadas por los políticos alrededor de esta cuestión. En este sentido, este documento no quiere ser una más de las muchas cartas y manifiestos presentados hasta la fecha, sino que pretende servir de base compartida por el máximo número posible de colectivos para abrir un abanico de acciones contra el modelo inmobiliario y urbanístico que padecemos. Es por esto por lo que, como un primer paso para la aplicación de las medidas exigidas, abrimos esta campaña de adhesiones a la carta que darían la legitimidad para empezar a emprender las acciones de desobediencia civil que entre todos y todas consideremos necesarias. Una vez más, os invitamos a leer y difundir esta carta y a adheriros a las reividicaciones que plantea si las compartís.
Por último, invitamos a todos aquellos que estén interesados en esta problemática a la 4ª sesión del Taller contra la violencia inmobiliaria y urbanística que se celebrará el sábado 5 de noviembre de 2005 a las 17 h en el Espai Obert, c Violant d’Hongria, 71 (Metro Plaça de Sants).
Taller contra la violencia inmobiliaria y urbanística/dirección de correo de contacto: violenciaurbanistica@sindominio.net. Podéis consultar las actas del Taller en el webblog: http://mobbingbcn.blogspot.com/. En las páginas web mencionadas encontraréis también la carta de medidas en castellano y catalán en formato pdf.
Carta de medidas contra la violencia inmobiliaria y urbanística
Soñar con un piso en condiciones adecuadas se ha convertido en una pesadilla para un gran número de habitantes de Barcelona. Según datos oficiales, tan sólo desde finales de 1997 hasta la actualidad los precios de los pisos han subido más de un 150%, mientras que los ingresos netos salariales en los sectores con convenio subieron sólo un 34,5%. El endeudamiento medio de los hogares pasó del 45% en 1990 a más del 60% en 2004. El precio medio de los alquileres en el Área Metropolitana subió de 355 euros en 1999 a 617 en 2004. Al mismo tiempo continúa aumentando el número de pisos vacíos: según el censo de 2001, sólo en la provincia de Barcelona la cifra superaba los 300.000 (y ha continuado creciendo con unas tasas excepcionales).
La conversión de la vivienda en una pura mercancía y objeto de especulación ha creado un círculo vicioso de presiones y miedo que precariza las condiciones de vida de amplias capas de la población. Cada vez hay más personas que se ven obligadas a irse de la ciudad e instalarse a una distancia de hasta 50 km debido a que no pueden encontrar un piso asequible. Y cada vez hay más personas obligadas a jornadas laborales extenuantes en trabajos cada vez más precarizados para pagar su hipoteca o alquiler. Pero aún así para muchos no alcanza: sólo en 2002 hubo 3.675 desahucios en Barcelona.
El hecho de que la ciudad de Barcelona se haya convertido en las últimas décadas en una ciudad marca, donde se ha puesto en funcionamiento un modelo que convierte el territorio urbano en un factor productivo en sí mismo, ha abonado el terreno para la proliferación de la violencia inmobiliaria y urbanística. Esta violencia desencadenada por el “libre mercado” y asistida por la Administración mediante sus planes de transformación urbanística, provoca una devastación del tejido urbano que produce desplazamientos de población, desahucios y el secuestro del espacio público.
Es en las zonas afectadas por procesos de transformación urbanística (Ciutat Vella, Poble Nou, Sants…) donde el llamado “mobbing inmobiliario” se cobra el mayor número de víctimas y donde un mayor número de personas tiene que abandonar su hogar por los aumentos de alquiler abusivos, o simplemente porque el propietario quiere especular con los pisos. Por otro lado, esta selva inmobiliaria ha generado formas de organización vecinal que se enfrentan desde la/s Barcelona/s real/es al modelo Barcelona: una resistencia ampliamente extendida a la especulación y un no a cada plan urbanístico.
El acuciante problema de la vivienda ha sido un banderín en los programas electorales de todos los partidos que han ascendido al poder en los últimos años. Sin embargo, las medidas anunciadas por los actuales gobiernos de “izquierdas” –como p.e. las subvenciones a los propietarios para fomentar el alquiler de los pisos o los planes de vivienda– están lejos de cumplir su promesa de “garantizar el derecho a la vivienda y a la ciudad”, puesto que no contemplan ninguna medida de regulación del mercado.
Por todo lo expuesto, exigimos a los partidos de gobierno que dejen de vulnerar los preceptos de la Constitución española (en concreto el art. 47, que les obliga a “promover las condiciones necesarias y establecer las normas pertinentes para hacer efectivo el derecho a una vivienda digna y adecuada, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación”) y que cumplan sus compromisos adquiridos con la firma de convenios internacionales de salvaguarda del derecho a la ciudad.
Con el objetivo de hacer efectivos dichos derechos a la vivienda y a la ciudad, exigimos a la Generalitat y al Ayuntamiento que inicien los pasos necesarios para la adopción de las medidas siguientes:
1. Limitación del precio de los alquileres y del precio de los pisos, de modo que no superen nunca el 30% de la renta del inquilino o hipotecado. En el caso de las personas cuyos ingresos no superen 2,5 veces el salario mínimo interprofesional (el salario mínimo actual es de 513 euros al mes), el precio del alquiler o de la hipoteca no podrá superar nunca el 20% de los ingresos disponibles (tal como lo establece el “Pla per al dret a l’habitatge” de la Generalitat en algunas de las subcategorías de sus pisos de protección).
2. Moratoria de los PERIs y reformas urbanísticas, hasta que se haya realizado un estudio de impacto social en cada una de las actuaciones y hasta que no se hayan elaborado mecanismos para la participación real de los vecinos (y no sólo de los comerciantes y asociaciones “clientelares” del Ayuntamiento) en cualquier decisión que afecte su entorno vital.
3. Abolición de la Ley de Arrendamientos Urbanos (LAU). En concreto, derogación del art. 9° del Decreto Boyer que establece la supresión de la prórroga forzosa, así como del apartado 1 del art. 9° de la LAU de 1994 que establece un máximo de cinco años de vigencia de los contratos de alquiler. E inicio de un amplio proceso de debate y consulta que deberá llevar a la elaboración de una nueva LAU que haga efectivo y garantice el derecho a la vivienda.
Por otro lado, el dramatismo de la situación actual exige una solución inmediata de los casos más extremos provocados por la violencia urbanística e inmobiliaria. Por lo tanto, y mientras no se hayan satisfecho los tres puntos anteriores, reclamamos la adopción de las siguientes medidas de emergencia.
Medidas preventivas
• Medidas que hagan efectiva la transparencia de los Registros de la Propiedad; por ejemplo, la obligación de informar a todas las partes implicadas en la venta de una finca o de un piso, y la publicación mensual o trimestral de las operaciones de compra-venta realizadas en un mismo registro (y divididas por fincas).
• La obligación, en cualquier operación de compra-venta en inmuebles donde vivan vecinos, de realizar un informe jurídico independiente que avale que las condiciones de la operación respeten los derechos de los mismos.
• La condición, para la concesión de subvenciones para la rehabilitación de edificios, de una moratoria de cinco años en los precios de los alquileres y de un aumento ajustado estrictamente al IPC una vez finalizado este plazo.
• La penalización de los inmuebles vacíos, sin utilizar o abandonados (mediante el aumento del IBI o la amenaza de expropiación) y la despenalización de la ocupación, con la abolición de las penas de multa, prisión y condena en costas que actualmente recoge la ley. La revocabilidad de los documentos de propiedad de un inmueble a partir de los cinco años de abandono.
Actuaciones en el ámbito penal
• La persecución de las prácticas de violencia inmobiliaria, que deberían tipificarse como delito de vulneración del derecho a la vivienda y sancionarse con penas proporcionales a la importancia del mismo. En el caso de la participación en estas prácticas de miembros del Registro de la Propiedad, funcionarios municipales o autonómicos, sociedades mixtas público-privadas y administradores de fincas, una primera medida debería ser su inhabilitación para cualquiera de estos cargos públicos.
• En el estado actual de la situación consideramos prioritaria la intervención de las instituciones municipales y autonómicas como acusación pública en casos de acoso inmobiliario (mobbing) denunciados por vecinos, como medida disuasoria para contrarrestar la impunidad con la que actúan empresas y particulares en este sector.
Dada la extrema gravedad de la situación y mientras no se apliquen las medidas exigidas en este documento, los abajo firmantes hacemos una llamada a emprender acciones de desobediencia civil que visualicen la insostenibilidad del modelo actual y que generen redes de defensa, lucha y resistencia contra la violencia inmobiliaria y urbanística.
Escrito en algún lugar de la selva inmobiliaria, septiembre de 2005
(Esta carta de reivindicaciones se basa en las reflexiones de un dosier que se puede bajar en: http://www.coordinadoraraval.org y http://mobbingbcn.blogspot.com ; dirección de contacto: violenciaurbanistica@sindominio.net).
Los y las abajo firmantes apoyamos las exigencias expuestas en esta hoja de reivindicaciones:
NOMBRE DNI FIRMA
Nuestra asociación se adhiere a la carta de medidas contra la violencia inmobiliaria y urbanística:
Nombre y timbre de la asociación o firma del representante
26.10.05
convocatoria meeting point - mafias point
convocatoria meeting point - mafias point
29-12-05 12.00h Pl. Països Catalans
Davant el macroencontre del mercat immobiliari que se celebrarà del 25 al 30
>d'aquest mes a la Fira de Barcelona, des dels moviments socials i les persones
>implicades en diferents conflictes urbanístics vam considerar que és
>imprescindible respondre a un esdeveniment que celebra i magnifica les
>pràctiques, les empreses i les persones que estan fent impossible el dret a
>l'habitatge i la vida en els barris. La convocatòria per al pròxim dia 29
>a les 12.00 del matí des de la Plaça dels Països Catalans (Estació de Sants), pretén
>confrontar els conflictes de la Barcelona real a un esdeveniment on es
>confondran interès empresarial i política institucional.
>
>Al Barcelona Meeting Point, juntament amb personatges del calibre de Joaquin
>Rivero -l'home fort de Metrovacesa, la segona immobiliària europea-, estaran
>representants d'alt nivell de les tres administracions, com Joaquim Nadal,
>María Antonia Trujillo i Xavier Casas. Això es produirà en un espai privat i
>restringit, que suposa una representació ben gràfica de com s'elaboren els
>plans i projectes en la cuina de la col•laboració públic-privada.
>
>Mentre, a l'altre costat, es produeixen una mitjana de 3.675 desnonaments a
>l'any (10 diaris); un mínim de 150 casos d'assetjament i violència immobiliària si ens atenem només a les restrictives dades institucionals; l'ascens imparable del preu de l'habitatge, que en el cas dels lloguers que en cinc anys va
>passar de 355,05 euros en 1999 a 617,05 en 2004; l'abandó de 307.859 pisos; o les
>agressions a la vida col•lectiva i l'espai públic per part dels Plans
>Urbanístics.
>
>Aquest esdeveniment en si mateix i la pretensió de convertir-lo en una espècie
>de senyal d'identitat de la Barcelona de disseny és un insult per als quals
>patim el dia a dia dels conflictes d'aquesta ciutat. Convoquem per això a tots
>a manifestar-nos participar el dia 29 a les 12.00 des de la Plaça dels Països
>Catalans (Estació de Sants).
29-12-05 12.00h Pl. Països Catalans
Davant el macroencontre del mercat immobiliari que se celebrarà del 25 al 30
>d'aquest mes a la Fira de Barcelona, des dels moviments socials i les persones
>implicades en diferents conflictes urbanístics vam considerar que és
>imprescindible respondre a un esdeveniment que celebra i magnifica les
>pràctiques, les empreses i les persones que estan fent impossible el dret a
>l'habitatge i la vida en els barris. La convocatòria per al pròxim dia 29
>a les 12.00 del matí des de la Plaça dels Països Catalans (Estació de Sants), pretén
>confrontar els conflictes de la Barcelona real a un esdeveniment on es
>confondran interès empresarial i política institucional.
>
>Al Barcelona Meeting Point, juntament amb personatges del calibre de Joaquin
>Rivero -l'home fort de Metrovacesa, la segona immobiliària europea-, estaran
>representants d'alt nivell de les tres administracions, com Joaquim Nadal,
>María Antonia Trujillo i Xavier Casas. Això es produirà en un espai privat i
>restringit, que suposa una representació ben gràfica de com s'elaboren els
>plans i projectes en la cuina de la col•laboració públic-privada.
>
>Mentre, a l'altre costat, es produeixen una mitjana de 3.675 desnonaments a
>l'any (10 diaris); un mínim de 150 casos d'assetjament i violència immobiliària si ens atenem només a les restrictives dades institucionals; l'ascens imparable del preu de l'habitatge, que en el cas dels lloguers que en cinc anys va
>passar de 355,05 euros en 1999 a 617,05 en 2004; l'abandó de 307.859 pisos; o les
>agressions a la vida col•lectiva i l'espai públic per part dels Plans
>Urbanístics.
>
>Aquest esdeveniment en si mateix i la pretensió de convertir-lo en una espècie
>de senyal d'identitat de la Barcelona de disseny és un insult per als quals
>patim el dia a dia dels conflictes d'aquesta ciutat. Convoquem per això a tots
>a manifestar-nos participar el dia 29 a les 12.00 des de la Plaça dels Països
>Catalans (Estació de Sants).
17.10.05
Hartos de acoso inmobiliario
REPORTAJE, El Periódico 17-10-05
Hartos de acoso inmobiliario
• Vecinos del Raval se reúnen para abordar algunas soluciones al problema del 'mobbing' en los pisos
Coordinadora Los afectados por acoso inmobiliario, en una reunión en el barrio del Raval, el sábado.
MAR VALLECILLOS
BARCELONA
Los jóvenes de la Coordinadora Contra l'Especulació del Raval habían llenado de carteles las calles colindantes a la Rambla del Raval convocando a la cita para el sábado pasado, pero minutos antes, con la merienda preparada sobre la mesa, no tenían ni idea de cuántas personas acudirían. El cartel decía así: ¿Mobbing en el Raval? ¡No, gracias! Merienda de vecinos afectados: Incremento abusivo del alquiler, presiones y coacciones, declaraciones de ruina, abandono de la finca.
"Tal vez vendrán seis o siete, a la gente le cuesta movilizarse", comentaba Pere, uno de los miembros de la coordinadora. Pero a las seis de la tarde, la sala grande de la Casa de la Solidaritat se quedaba pequeña: 50 personas, de más de 10 escaleras diferentes, acudieron a contar su caso concreto de acoso inmobiliario, escuchar el de los demás y buscar soluciones. La mayoría era gente mayor, con los ojos y las orejas bien abiertos y el miedo en el cuerpo por si pierden la casa.
"Cada día en Barcelona hay 10 desalojos, muchos de ellos en el Raval --cuenta Pere-- La oficina de atención del mobbing no sirve para nada, se inhibe cuando hay un proceso judicial, mientras se produce una deportación del vecindario del barrio, que se está revalorizando a diario", denuncia.
El primero en exponer su experiencia fue Manel González, cuyo caso es uno de los más espectaculares de mobbing inmobiliario. La finca en la que vive desde 1985, en la calle de Robadors número 29, fue vendida cuatro veces entre el 2001 y 2003 sin que los vecinos lo supieran hasta noviembre del 2002, cuando les llegó un comunicado del nuevo propietario instándoles a abandonar sus casas. En las transacciones hubo irregularidades como contemplar la finca libre de arrendatarios, aunque en ella vivían una veintena de familias.
Orden de desalojo
Hoy sólo quedan cinco pisos habitados. Junto con la Coordinadora contra l'Especulació consiguieron que el ayuntamiento proporcionara viviendas de protección para seis inquilinos que se vieron en la calle. Manel sigue el periplo judicial y burocrático para conseguir comprar su vivienda y sobre él pende la orden de desalojo.
Una mujer de la calle de Sant Bartomeu cuenta como intentaron declarar en ruina su finca. Es un método común y que ampara al propietario para desalojar, derrocar y volver a edificar un edificio en el caso de que las reformas a hacer en él, para que esté en condiciones, superen el 51% del valor tasado del edificio.
"Qué sinvergüenzas. En 30 años no han hecho ni un arreglo y ahora decían que era tanto lo que había que arreglar, que había que tirarlo abajo. Luego vinieron los de Arquitectos Sin Fronteras y dijeron que no se podía declarar la ruina", explica. El ayuntamiento obligó al propietario a que hiciera las obras sin tirar la casa, pero no se han hecho. "Ahora nos dicen que nos tenemos que ir porque se acaba el contrato, y lo pueden hacer porque no estamos indefinidos, pero llevamos toda la vida allí y no sé dónde vamos a poder ir ahora con nuestros ingresos".
Con ratas y sin agua
Un vecino de la calle de Sant Rafael, con contrato indefinido, cuenta que su familia lleva 200 años en la finca, pero que en un año el propietario les ha subido el alquiler nueve veces en concepto de pequeñas obras. "Después de denunciarle, hemos obtenido una sentencia favorable que reconoce que eso no se podía hacer, pero ahora nos toca pagar la mitad de las costas del juicio", cuenta. Otra familia explica que llevan dos años depositando el alquiler cada mes en el juzgado, porque el propietario no les quería cobrar, para poder después echarlos por impago.
"En mi escalera hay ratas y mis críos juegan en el suelo. A veces, voy a fregarla y nos han cortado el agua", cuenta una mujer con la voz entrecortada. "Yo he venido hoy aquí a que me digáis la solución, porque si sigo así, voy a acabar en un psiquiátrico". Las personas de la coordinadora intentan hacerle comprender que todos juntos tienen que encontrar el método y proponen movilizarse.
Hartos de acoso inmobiliario
• Vecinos del Raval se reúnen para abordar algunas soluciones al problema del 'mobbing' en los pisos
Coordinadora Los afectados por acoso inmobiliario, en una reunión en el barrio del Raval, el sábado.
MAR VALLECILLOS
BARCELONA
Los jóvenes de la Coordinadora Contra l'Especulació del Raval habían llenado de carteles las calles colindantes a la Rambla del Raval convocando a la cita para el sábado pasado, pero minutos antes, con la merienda preparada sobre la mesa, no tenían ni idea de cuántas personas acudirían. El cartel decía así: ¿Mobbing en el Raval? ¡No, gracias! Merienda de vecinos afectados: Incremento abusivo del alquiler, presiones y coacciones, declaraciones de ruina, abandono de la finca.
"Tal vez vendrán seis o siete, a la gente le cuesta movilizarse", comentaba Pere, uno de los miembros de la coordinadora. Pero a las seis de la tarde, la sala grande de la Casa de la Solidaritat se quedaba pequeña: 50 personas, de más de 10 escaleras diferentes, acudieron a contar su caso concreto de acoso inmobiliario, escuchar el de los demás y buscar soluciones. La mayoría era gente mayor, con los ojos y las orejas bien abiertos y el miedo en el cuerpo por si pierden la casa.
"Cada día en Barcelona hay 10 desalojos, muchos de ellos en el Raval --cuenta Pere-- La oficina de atención del mobbing no sirve para nada, se inhibe cuando hay un proceso judicial, mientras se produce una deportación del vecindario del barrio, que se está revalorizando a diario", denuncia.
El primero en exponer su experiencia fue Manel González, cuyo caso es uno de los más espectaculares de mobbing inmobiliario. La finca en la que vive desde 1985, en la calle de Robadors número 29, fue vendida cuatro veces entre el 2001 y 2003 sin que los vecinos lo supieran hasta noviembre del 2002, cuando les llegó un comunicado del nuevo propietario instándoles a abandonar sus casas. En las transacciones hubo irregularidades como contemplar la finca libre de arrendatarios, aunque en ella vivían una veintena de familias.
Orden de desalojo
Hoy sólo quedan cinco pisos habitados. Junto con la Coordinadora contra l'Especulació consiguieron que el ayuntamiento proporcionara viviendas de protección para seis inquilinos que se vieron en la calle. Manel sigue el periplo judicial y burocrático para conseguir comprar su vivienda y sobre él pende la orden de desalojo.
Una mujer de la calle de Sant Bartomeu cuenta como intentaron declarar en ruina su finca. Es un método común y que ampara al propietario para desalojar, derrocar y volver a edificar un edificio en el caso de que las reformas a hacer en él, para que esté en condiciones, superen el 51% del valor tasado del edificio.
"Qué sinvergüenzas. En 30 años no han hecho ni un arreglo y ahora decían que era tanto lo que había que arreglar, que había que tirarlo abajo. Luego vinieron los de Arquitectos Sin Fronteras y dijeron que no se podía declarar la ruina", explica. El ayuntamiento obligó al propietario a que hiciera las obras sin tirar la casa, pero no se han hecho. "Ahora nos dicen que nos tenemos que ir porque se acaba el contrato, y lo pueden hacer porque no estamos indefinidos, pero llevamos toda la vida allí y no sé dónde vamos a poder ir ahora con nuestros ingresos".
Con ratas y sin agua
Un vecino de la calle de Sant Rafael, con contrato indefinido, cuenta que su familia lleva 200 años en la finca, pero que en un año el propietario les ha subido el alquiler nueve veces en concepto de pequeñas obras. "Después de denunciarle, hemos obtenido una sentencia favorable que reconoce que eso no se podía hacer, pero ahora nos toca pagar la mitad de las costas del juicio", cuenta. Otra familia explica que llevan dos años depositando el alquiler cada mes en el juzgado, porque el propietario no les quería cobrar, para poder después echarlos por impago.
"En mi escalera hay ratas y mis críos juegan en el suelo. A veces, voy a fregarla y nos han cortado el agua", cuenta una mujer con la voz entrecortada. "Yo he venido hoy aquí a que me digáis la solución, porque si sigo así, voy a acabar en un psiquiátrico". Las personas de la coordinadora intentan hacerle comprender que todos juntos tienen que encontrar el método y proponen movilizarse.
7.10.05
BERENAR DE VEÏNS I VEÏNES
Veí/veïna!
Possiblement ens hàgim vist pel carrer més d'una vegada i pot ser que a tu et passi el mateix que ens passa a moltes persones que vivim al barri.
El projecte urbanístic de reforma del barri ha provocat que immobiliàries i promotors d'habitatge s'hagin acarnissat amb el veïnat perquè marxem de casa nostra, utilitzant tot tipus de pressions. En alguns casos ja han aconseguit fer-nos fora però n'hi ha que encara plantem cara als seus estratagemes.
Sabem que les persones afectades som moltíssimes, encara que només coneguem a fons els casos més visibles (C/Robador, Passatge Bernardí Martorell, C/Riereta-C/Sant Bartomeu, etc). ¿Com podem defensar el nostre sostre? Potser l’única manera és unint les nostres forces perquè el que està clar és que sols ho tindrem molt més difícil. Mira sinó el cas del C/Robador, 29, en què s’ha aconseguit reubicar 5 famílies en pisos de protecció oficial gràcies a la mobilització dels veïns.
Per saber quin és la situació dels qui que reben pressions dels propietaris de la seva finca, per conèixer-nos o retrobar-nos i buscar solucions, us convoquem a un:
BERENAR DE VEÏNS I VEÏNES
dissabte, 15 d'octubre a les 18.00h
a la Casa de la Solidaritat
(C/Vistalegre, 15)
Programa: 18.00 Presentació
18.15 Berenar i exposició dels casos
20.00 Què podem fer?
21.00 Projecció d’un vídeo
Convoca: Coordinadora contra l'especulació del Raval
AVISA ELS VEÏNS DE LA TEVA ESCALA I INFORMA’LS DE LA REUNIÓ DE DISSABTE.
Possiblement ens hàgim vist pel carrer més d'una vegada i pot ser que a tu et passi el mateix que ens passa a moltes persones que vivim al barri.
El projecte urbanístic de reforma del barri ha provocat que immobiliàries i promotors d'habitatge s'hagin acarnissat amb el veïnat perquè marxem de casa nostra, utilitzant tot tipus de pressions. En alguns casos ja han aconseguit fer-nos fora però n'hi ha que encara plantem cara als seus estratagemes.
Sabem que les persones afectades som moltíssimes, encara que només coneguem a fons els casos més visibles (C/Robador, Passatge Bernardí Martorell, C/Riereta-C/Sant Bartomeu, etc). ¿Com podem defensar el nostre sostre? Potser l’única manera és unint les nostres forces perquè el que està clar és que sols ho tindrem molt més difícil. Mira sinó el cas del C/Robador, 29, en què s’ha aconseguit reubicar 5 famílies en pisos de protecció oficial gràcies a la mobilització dels veïns.
Per saber quin és la situació dels qui que reben pressions dels propietaris de la seva finca, per conèixer-nos o retrobar-nos i buscar solucions, us convoquem a un:
BERENAR DE VEÏNS I VEÏNES
dissabte, 15 d'octubre a les 18.00h
a la Casa de la Solidaritat
(C/Vistalegre, 15)
Programa: 18.00 Presentació
18.15 Berenar i exposició dels casos
20.00 Què podem fer?
21.00 Projecció d’un vídeo
Convoca: Coordinadora contra l'especulació del Raval
AVISA ELS VEÏNS DE LA TEVA ESCALA I INFORMA’LS DE LA REUNIÓ DE DISSABTE.
28.9.05
""Convocatoria REpensar Barcelona -
x difondre
""Convocatoria REpensar Barcelona -
REcuperar la Ciutat""
>Divendres 30 de setembre a les 20h.
-lloc: Centre social de Sants, C/Olzinelles, 30
Plaça de Sants
Us convoquem a una nova sessió de taller de REpensar Barcelona, a totes les persones que ja heu participar, a les que us voldria-ho afegir i esteu interessats en noves maneres de fer i pensar la ciutat.
L'objectiu de la reunió es debatre i valorar les propostes fetes el passat juliol, així com les aportacions noves a la continuïtat de les jornades. Cal també buscar nous formats d'organització/ participació (tallers, xerrades, trobades....), estructures que permetin seguir, activar i desenvolupar projectes d'acció col.lectiva en relació a les problemàtiques urbanes.
-------------------------------------------------------------------------------
texte valoració jornades:
http://www.coordinadoraraval.org/repensarbarcelona/conclusions-valoracio.htm
------------------------------------------------------------------------------------------
REpensar Barcelona - REcuperar la Ciutat
http://www.coordinadoraraval.org/repensarbarcelona
""Convocatoria REpensar Barcelona -
REcuperar la Ciutat""
>Divendres 30 de setembre a les 20h.
-lloc: Centre social de Sants, C/Olzinelles, 30
Us convoquem a una nova sessió de taller de REpensar Barcelona, a totes les persones que ja heu participar, a les que us voldria-ho afegir i esteu interessats en noves maneres de fer i pensar la ciutat.
L'objectiu de la reunió es debatre i valorar les propostes fetes el passat juliol, així com les aportacions noves a la continuïtat de les jornades. Cal també buscar nous formats d'organització/ participació (tallers, xerrades, trobades....), estructures que permetin seguir, activar i desenvolupar projectes d'acció col.lectiva en relació a les problemàtiques urbanes.
-------------------------------------------------------------------------------
texte valoració jornades:
http://www.coordinadoraraval.org/repensarbarcelona/conclusions-valoracio.htm
------------------------------------------------------------------------------------------
REpensar Barcelona - REcuperar la Ciutat
http://www.coordinadoraraval.org/repensarbarcelona
10.9.05
3a sessió del Taller de Propostes contra la Violència
recordar-vos que el proper
dissabte, dia 17 de setembre a les 17:00 h es farà la
3a sessió del Taller de Propostes contra la Violència
Immobiliària i Urbanística. La sessió es durà a terme
finalment a la Casa de la Solidaritat, al carrer
Vistalegre, núm. 15
dissabte, dia 17 de setembre a les 17:00 h es farà la
3a sessió del Taller de Propostes contra la Violència
Immobiliària i Urbanística. La sessió es durà a terme
finalment a la Casa de la Solidaritat, al carrer
Vistalegre, núm. 15
8.9.05
SEMINARIO PÚBLICO POR EL DERECHO A LA CIUDAD
el día 15 de Septiembre,
en Barcelona (patio Manning, junto al CCCB) se llevará a
cabo la jornada titulada: ''por el derecho a la vivienda''y organizada por la
gente de l'observatori DESC.
duración: 10.00h a 18:30h
Acto de carácter público que sirve tanto para presentar la carta mundial por el
derecho a la ciudad como para ir introduciendo en la agenda el derecho a la
ciudad.
El público al que se dirigirá serán actores y movimientos sociales de la ciudad
que vienen trabajando en temáticas urbanas (especulación, moobing inmobiliario,
derecho a la vivienda, etc...). Se buscará también la participación de poderes
públicos: Ayto de Barcelona, Departament d'habitatge de la Generalitat de
Catalunya-secretaría de vivienda-etc...
El programa comprenderá ponencias y mesa redonda con miembros de arquitectos sin
fronteras y de la plataforma contra la especulación entre otros.
>Per tots aquells preocupats per la creixent violència immobiliària, pel
>retrocés constants dels drets socials i de ciutadania, per la repressió
>urbana i per tots aquests temes de màxima actualitat i que estan
>clamant al cel per un canvi radical en els actituts dels que goervenen,
>us interessará assistir a aquest seminari. És aquell acte que la
>Aliança Internacional d'Habitants (www.habitants.org), també anomenada:
>Coalición Internacional para el Habitat (HIC), va anunciar que
>organitzarien a Barcelona per abordar aquestes temàtiques amb
>representants de les administracions i encaminat a el·laborar la CARTA
>DEL DRET A LA CIUTAT, una carta d'un DRET INTERNACIONAL.
>Jueves,
>15 de septiembre
>
>SEMINARIO PÚBLICO POR EL DERECHO A LA CIUDAD
>Duración: de 10.00 a 18.30h
>
>Acto de carácter público que sirva tanto
>para presentar la carta como para ir introduciendo en la agenda el
>derecho a la ciudad.
>
>El público al que se dirigirá serán actores y
>movimientos sociales de la ciudad que vienen trabajando en temáticas
>urbanas (especulación, moobing inmobiliario, derecho a la vivienda,
>etc.). Se buscará también la participación de poderes públicos:
>Ayuntamiento de Barcelona, Departament d'Habitatge de la Generalitat de
>Catalunya - secretaria de vivienda - , etc.
>
>PROPUESTA DE PROGRAMA
>
>9.30 - 10.00 h. Inauguración Jornadas
>Sr. Santi Vidal, Presidente de l'
>Observatori DESC;
>Sra. Carme Trilla, Directora del Departamento de
>Vivienda de la Generalitat de Catalunya; Observatori DESC;
>Anna
>Sugranyes/ Enrique Ortiz; Coalición Internacional para el Habitat (HIC)
>
>10.00h. - 12.30h El derecho a la ciudad
>Repensar la ciudad desde el
>ámbito global
>Sr.Jordi Borja, geógrafo y urbanista, director del Máster
>de Políticas y Proyectos Urbanos, Universidad de Barcelona
>Sr.Gerardo
>Pisarello, profesor de Derecho Constitucional de la Universidad de
>Barcelona (UB)
>Sr.Sebastián Tedeschi, Investigador del Centro por el
>Derecho a la Vivienda y contra los Desalojos (COHRE)
>Modera:
>
>13.00 -
>14.00h. Estrategias y luchas por el derecho a la ciudad (I)
>Sr.
>Presentación de la Carta Mundial por el Derecho a la Ciudad, Enrique
>Ortiz, Coordinador de HIC en América Latina
>Sr.Presentación de la
>Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos en la Ciudad,
>Roser Veciana, impulsora de la Carta, y Jaime Saura o David Bondia,
>Institut de Drets Humans de Catalunya.
>Modera:
>
>16.30 h. Estrategias y
>luchas por el derecho a la ciudad (II)
>Sr. Pedro Franco, Brasil;
>Plataforma contra la Especulación (Barcelona);
>Arquitectos sin
>fronteras
>Federación de Asociación de Vecinos de Barcelona, etc.
>Modera:
>
>18.30h Clausura.
en Barcelona (patio Manning, junto al CCCB) se llevará a
cabo la jornada titulada: ''por el derecho a la vivienda''y organizada por la
gente de l'observatori DESC.
duración: 10.00h a 18:30h
Acto de carácter público que sirve tanto para presentar la carta mundial por el
derecho a la ciudad como para ir introduciendo en la agenda el derecho a la
ciudad.
El público al que se dirigirá serán actores y movimientos sociales de la ciudad
que vienen trabajando en temáticas urbanas (especulación, moobing inmobiliario,
derecho a la vivienda, etc...). Se buscará también la participación de poderes
públicos: Ayto de Barcelona, Departament d'habitatge de la Generalitat de
Catalunya-secretaría de vivienda-etc...
El programa comprenderá ponencias y mesa redonda con miembros de arquitectos sin
fronteras y de la plataforma contra la especulación entre otros.
>Per tots aquells preocupats per la creixent violència immobiliària, pel
>retrocés constants dels drets socials i de ciutadania, per la repressió
>urbana i per tots aquests temes de màxima actualitat i que estan
>clamant al cel per un canvi radical en els actituts dels que goervenen,
>us interessará assistir a aquest seminari. És aquell acte que la
>Aliança Internacional d'Habitants (www.habitants.org), també anomenada:
>Coalición Internacional para el Habitat (HIC), va anunciar que
>organitzarien a Barcelona per abordar aquestes temàtiques amb
>representants de les administracions i encaminat a el·laborar la CARTA
>DEL DRET A LA CIUTAT, una carta d'un DRET INTERNACIONAL.
>Jueves,
>15 de septiembre
>
>SEMINARIO PÚBLICO POR EL DERECHO A LA CIUDAD
>Duración: de 10.00 a 18.30h
>
>Acto de carácter público que sirva tanto
>para presentar la carta como para ir introduciendo en la agenda el
>derecho a la ciudad.
>
>El público al que se dirigirá serán actores y
>movimientos sociales de la ciudad que vienen trabajando en temáticas
>urbanas (especulación, moobing inmobiliario, derecho a la vivienda,
>etc.). Se buscará también la participación de poderes públicos:
>Ayuntamiento de Barcelona, Departament d'Habitatge de la Generalitat de
>Catalunya - secretaria de vivienda - , etc.
>
>PROPUESTA DE PROGRAMA
>
>9.30 - 10.00 h. Inauguración Jornadas
>Sr. Santi Vidal, Presidente de l'
>Observatori DESC;
>Sra. Carme Trilla, Directora del Departamento de
>Vivienda de la Generalitat de Catalunya; Observatori DESC;
>Anna
>Sugranyes/ Enrique Ortiz; Coalición Internacional para el Habitat (HIC)
>
>10.00h. - 12.30h El derecho a la ciudad
>Repensar la ciudad desde el
>ámbito global
>Sr.Jordi Borja, geógrafo y urbanista, director del Máster
>de Políticas y Proyectos Urbanos, Universidad de Barcelona
>Sr.Gerardo
>Pisarello, profesor de Derecho Constitucional de la Universidad de
>Barcelona (UB)
>Sr.Sebastián Tedeschi, Investigador del Centro por el
>Derecho a la Vivienda y contra los Desalojos (COHRE)
>Modera:
>
>13.00 -
>14.00h. Estrategias y luchas por el derecho a la ciudad (I)
>Sr.
>Presentación de la Carta Mundial por el Derecho a la Ciudad, Enrique
>Ortiz, Coordinador de HIC en América Latina
>Sr.Presentación de la
>Carta Europea de Salvaguarda de los Derechos Humanos en la Ciudad,
>Roser Veciana, impulsora de la Carta, y Jaime Saura o David Bondia,
>Institut de Drets Humans de Catalunya.
>Modera:
>
>16.30 h. Estrategias y
>luchas por el derecho a la ciudad (II)
>Sr. Pedro Franco, Brasil;
>Plataforma contra la Especulación (Barcelona);
>Arquitectos sin
>fronteras
>Federación de Asociación de Vecinos de Barcelona, etc.
>Modera:
>
>18.30h Clausura.
23.7.05
Ciudad alternativa
Article "El Periodico".
-23 de julio 2005.
Ciudad alternativa
· Movimientos sociales, intelectuales y expertos articulan en unas jornadas las reivindicaciones vecinales de Barcelona
MAR VALLECILLOS
Barcelona está de moda y parece una ciudad feliz y cosmopolita, pero casi en cada barrio hay en estos momentos alguna movilización reivindicativa. Así lo subraya Marta Pelayo una de las organizadoras de las jornadas Repensar Barcelona, recuperar la ciudad , una especie de universidad popular itinerante que comenzó en marzo y concluyó ayer en la ciudad.
"Mirado globalmente, son muchas movilizaciones en una sola ciudad. Es el símbolo del descontento de la gente y la falta de canales de participación", afirma Pelayo. "Uno de los objetivos de estas jornadas era articular nuestro discurso, después de que se ha constatado, a raíz de numerosas reivindicaciones, o de movilizaciones como las contrarias al Fòrum, que existe descontento y ganas de decidir desde abajo cómo ha de ser la ciudad en la que vivimos".
Activistas y expertos en urbanismo, antropología urbana y arquitectura han participado en las mesas redondas de estas jornadas y como público asistente.
El lugar escogido para el fin de fiesta no podía ser otro que el Forat de la Vergonya, el característico parque construido por los propios vecinos en el Casc Antic, como reacción a los proyectos municipales. Anoche se reunieron en esta plaza casi un centenar de personas para evaluar cómo ha salido eso de "repensar Barcelona" y para poner en común iniciativas para "recuperar la ciudad".
Salieron propuestas como la de Itziar González, arquitecta con experiencia en negociación de conflictos urbanísticos, como el de la plaza Lesseps, quien se propuso para coordinar un grupo que elabore un índice de reivindicaciones vecinales, les dé rigor técnico y las presente a cada partido político antes del próximo periodo electoral: "Las actuales demandas necesitan estructuración y vehiculación política. Este trabajo las sistematizará, sacará reivindicaciones comunes a todas ellas y las presentará a cada partido como una carta de mínimos para la dignidad ciudadana, sin el cumplimiento de los cuales mucha gente no va a votarles" .
Otra propuesta fue redactar una carta municipal alternativa, que propuso el libertario Luis Andrés Edo: "Es necesario recuperar la figura revolucionaria del municipio. Durante la guerra civil hubo centenares de cartas municipales en todo el territorio español. Hoy sólo existe la del Ayuntamiento de Barcelona en trámite de aprobación y no nos sirve, porque está dentro del sistema y no propone nada nuevo, pues la han hecho quienes piensan que participar es votar cada cuatro años. Ésta propuesta incluiría la creación de una asamblea municipal abierta, por ejemplo".
El ciclo de jornadas se ha desarrollado cada semana en un barrio diferente y en un local representativo: en centros cívicos, ateneos populares, centros sociales okupados y el Col legi d'Arquitectes, entre otros. En este último lugar un miembro de la Asamblea de Okupas presentó el proyecto de la Oficina de Okupación, para difundir la teoría y la praxis de los squatters , mientras que el abogado Eduard Moreno (coautor con el exdelegado del Gobierno Francesc Martí Jusmet de Barcelona, ¿adónde vas? , un célebre alegato contra los desmanes urbanísticos del franquismo) se remitía a la Grecia antigua para condenar la especulación.
Otras veces, el lugar condicionó la sesión, como el día que el antropólogo Manuel Delgado hablaba en la Casa de la Solidaritat una charla sobre la criminalización del inmigrante. Coincidió con un encierro de inmigrantes en el local y la charla se tradujo simultáneamente al árabe y al urdú.
Todas las ponencias están disponibles en internet. "Estamos generando una red de experiencias y conocimiento que no va a perderse. En 1992 el panorama asociativo en Barcelona era muy pobre, pero hoy eso ha cambiado", celebraba anoche un participante.
-23 de julio 2005.
Ciudad alternativa
· Movimientos sociales, intelectuales y expertos articulan en unas jornadas las reivindicaciones vecinales de Barcelona
MAR VALLECILLOS
Barcelona está de moda y parece una ciudad feliz y cosmopolita, pero casi en cada barrio hay en estos momentos alguna movilización reivindicativa. Así lo subraya Marta Pelayo una de las organizadoras de las jornadas Repensar Barcelona, recuperar la ciudad , una especie de universidad popular itinerante que comenzó en marzo y concluyó ayer en la ciudad.
"Mirado globalmente, son muchas movilizaciones en una sola ciudad. Es el símbolo del descontento de la gente y la falta de canales de participación", afirma Pelayo. "Uno de los objetivos de estas jornadas era articular nuestro discurso, después de que se ha constatado, a raíz de numerosas reivindicaciones, o de movilizaciones como las contrarias al Fòrum, que existe descontento y ganas de decidir desde abajo cómo ha de ser la ciudad en la que vivimos".
Activistas y expertos en urbanismo, antropología urbana y arquitectura han participado en las mesas redondas de estas jornadas y como público asistente.
El lugar escogido para el fin de fiesta no podía ser otro que el Forat de la Vergonya, el característico parque construido por los propios vecinos en el Casc Antic, como reacción a los proyectos municipales. Anoche se reunieron en esta plaza casi un centenar de personas para evaluar cómo ha salido eso de "repensar Barcelona" y para poner en común iniciativas para "recuperar la ciudad".
Salieron propuestas como la de Itziar González, arquitecta con experiencia en negociación de conflictos urbanísticos, como el de la plaza Lesseps, quien se propuso para coordinar un grupo que elabore un índice de reivindicaciones vecinales, les dé rigor técnico y las presente a cada partido político antes del próximo periodo electoral: "Las actuales demandas necesitan estructuración y vehiculación política. Este trabajo las sistematizará, sacará reivindicaciones comunes a todas ellas y las presentará a cada partido como una carta de mínimos para la dignidad ciudadana, sin el cumplimiento de los cuales mucha gente no va a votarles" .
Otra propuesta fue redactar una carta municipal alternativa, que propuso el libertario Luis Andrés Edo: "Es necesario recuperar la figura revolucionaria del municipio. Durante la guerra civil hubo centenares de cartas municipales en todo el territorio español. Hoy sólo existe la del Ayuntamiento de Barcelona en trámite de aprobación y no nos sirve, porque está dentro del sistema y no propone nada nuevo, pues la han hecho quienes piensan que participar es votar cada cuatro años. Ésta propuesta incluiría la creación de una asamblea municipal abierta, por ejemplo".
El ciclo de jornadas se ha desarrollado cada semana en un barrio diferente y en un local representativo: en centros cívicos, ateneos populares, centros sociales okupados y el Col legi d'Arquitectes, entre otros. En este último lugar un miembro de la Asamblea de Okupas presentó el proyecto de la Oficina de Okupación, para difundir la teoría y la praxis de los squatters , mientras que el abogado Eduard Moreno (coautor con el exdelegado del Gobierno Francesc Martí Jusmet de Barcelona, ¿adónde vas? , un célebre alegato contra los desmanes urbanísticos del franquismo) se remitía a la Grecia antigua para condenar la especulación.
Otras veces, el lugar condicionó la sesión, como el día que el antropólogo Manuel Delgado hablaba en la Casa de la Solidaritat una charla sobre la criminalización del inmigrante. Coincidió con un encierro de inmigrantes en el local y la charla se tradujo simultáneamente al árabe y al urdú.
Todas las ponencias están disponibles en internet. "Estamos generando una red de experiencias y conocimiento que no va a perderse. En 1992 el panorama asociativo en Barcelona era muy pobre, pero hoy eso ha cambiado", celebraba anoche un participante.
14.7.05
III Festes Populars!
III Festes Populars!
a la plaça del carrer Valldonzella (al costat del CCCB) amb activitats diverses durant el divendres 15 a les 20.30 h: Festival de curtmetratges a la Casa de la Solidaritat, carrer Vistalegre, 15
dissabte 16 de juliol al carrer Valldonzella:
Paradetes informatives, Unitat mòbil de Ràdio Contrabanda, a les 12 h Txupinazo i batucada, 12.30 Gimcama i tallers, 14h Paella popular, 16 h Presentació del Còmic del Raval, 16.30 h Xerrada sobre Històries del barri, 17.30 Contacontes, 18.15 h Poesia, 19 h teatre, 20.30 Concurs de triples, 21.30 h Concerts amb Asalto de Mata (rap), Els Guayabas (percussió electrònica) i Bacana (tango ficció).
a la plaça del carrer Valldonzella (al costat del CCCB) amb activitats diverses durant el divendres 15 a les 20.30 h: Festival de curtmetratges a la Casa de la Solidaritat, carrer Vistalegre, 15
dissabte 16 de juliol al carrer Valldonzella:
Paradetes informatives, Unitat mòbil de Ràdio Contrabanda, a les 12 h Txupinazo i batucada, 12.30 Gimcama i tallers, 14h Paella popular, 16 h Presentació del Còmic del Raval, 16.30 h Xerrada sobre Històries del barri, 17.30 Contacontes, 18.15 h Poesia, 19 h teatre, 20.30 Concurs de triples, 21.30 h Concerts amb Asalto de Mata (rap), Els Guayabas (percussió electrònica) i Bacana (tango ficció).
12.7.05
5.7.05
sessió 14- REpensar Barcelona
>sessió-14.
>Divendres 8 de juliol, 19:30h -lloc: Centre Cívic pati llimona /veure mapa
Regomir, 3 Liceu, Jaume I
"Derivando por el Raval"
Col·lectiu Derives.
Queremos ver las formas de relación (cooperación y conflicto) que surgen en espacios complejos en que diferentes categorías sociales (orígenes nacionales, género, opción sexual, clase social...) se encuentran en interacción. Este es un fenómeno cada vez más frecuente en los contextos multiculturales de las sociedades post-industriales avanzadas. Para estudiar este fenómeno nos centramos en un barrio especifico de Barcelona (Raval) caracterizado por su profunda transformación tanto urbanística como demográfica, en la que confluyen múltiples categorías sociales, y que nos sirve como ejemplo paradigmático de las posibilidades de evolución de los conflictos y cooperaciones en otras zonas geográficas.
Además del interés teórico, el trabajo en este barrio es capital ya que, debido a su rápido proceso de transformación, se están produciendo diversos procesos de degradación en los que la violencia de género, la homofóbia y la inseguridad ciudadana son síntomas evidentes.
La metodología parte de una aproximación que reconoce el carácter complejo del fenómeno a partir de, por un lado, un trabajo etnográfico que parte de las trayectorias y derivas de los habitantes del barrio que incluye entrevistas en profundidad y narrativas a informantes clave y, por otro, de actuaciones propias de miembros del equipo de investigación. Asimismo se pretende la producción de material visual que facilite el retorno del estudio al mismo tejido social.
http://riereta.net/tiki/tiki-index.php?page=Derives
"La ciutat: un coneixement cooperatiu / un servei cooperatiu"
Ciutat Cooperativa.
Ciutat Cooperativa és un col·lectiu multidisciplinar format per persones que provenen de l'urbanisme, la creació artística, la gestió del coneixement, el disseny. Comperteixen un mateix interés per les dinàmiques urbanes i coincideixen en proposar formes de generar un coneixement de la ciutat, que tingui en compte continguts ajustats a les necessitats socials i culturals de la ciutadania.
"Barcelona y sus infraestructuras artísticas"
Valentín Roma.
Historiador del Arte, profesor de diseño digital y formatos expositivos en las escuelas superiores de diseño ESDI y Elisava.
>Divendres 8 de juliol, 19:30h -lloc: Centre Cívic pati llimona /veure mapa
Regomir, 3
"Derivando por el Raval"
Col·lectiu Derives.
Queremos ver las formas de relación (cooperación y conflicto) que surgen en espacios complejos en que diferentes categorías sociales (orígenes nacionales, género, opción sexual, clase social...) se encuentran en interacción. Este es un fenómeno cada vez más frecuente en los contextos multiculturales de las sociedades post-industriales avanzadas. Para estudiar este fenómeno nos centramos en un barrio especifico de Barcelona (Raval) caracterizado por su profunda transformación tanto urbanística como demográfica, en la que confluyen múltiples categorías sociales, y que nos sirve como ejemplo paradigmático de las posibilidades de evolución de los conflictos y cooperaciones en otras zonas geográficas.
Además del interés teórico, el trabajo en este barrio es capital ya que, debido a su rápido proceso de transformación, se están produciendo diversos procesos de degradación en los que la violencia de género, la homofóbia y la inseguridad ciudadana son síntomas evidentes.
La metodología parte de una aproximación que reconoce el carácter complejo del fenómeno a partir de, por un lado, un trabajo etnográfico que parte de las trayectorias y derivas de los habitantes del barrio que incluye entrevistas en profundidad y narrativas a informantes clave y, por otro, de actuaciones propias de miembros del equipo de investigación. Asimismo se pretende la producción de material visual que facilite el retorno del estudio al mismo tejido social.
http://riereta.net/tiki/tiki-index.php?page=Derives
"La ciutat: un coneixement cooperatiu / un servei cooperatiu"
Ciutat Cooperativa.
Ciutat Cooperativa és un col·lectiu multidisciplinar format per persones que provenen de l'urbanisme, la creació artística, la gestió del coneixement, el disseny. Comperteixen un mateix interés per les dinàmiques urbanes i coincideixen en proposar formes de generar un coneixement de la ciutat, que tingui en compte continguts ajustats a les necessitats socials i culturals de la ciutadania.
"Barcelona y sus infraestructuras artísticas"
Valentín Roma.
Historiador del Arte, profesor de diseño digital y formatos expositivos en las escuelas superiores de diseño ESDI y Elisava.
30.6.05
Segona reunió del Taller contra la violència immobiliària i urbanística
Lloc de reunió: Ateneu Rosa de Foc, Verntallat 26, Vila de Gràcia, entre pl. del Nord i pl. Virreina (paral•lel al C/Verdi); metro Fontana
Després de la primera trobada i presa de contacte entre totes, us convoquem el dissabte 2 juliol a les 17:00 hores a l'Ateneu Rosa de Foc per continuar la discussió í assentar las bases per poder anar pensant durant l’estiu. Amb aquesta finalitat proposem el següent ordre del dia:
Com potenciar les lluites (locals o no) contra la violència immobiliària i urbanística?
Pensem que és necessari, volem i podem assumir accions i reivindicacions conjuntes entre les diferents lluites contra la violència immobiliària i urbanística, i com hauríem de coordinar-les?
En torn a quines temàtiques concretes s’hauria d’articular aquesta “xarxa” d’accions i reivindicacions?
Tenint en compte la imminència de l’estiu proposem una mena de pluja d’idees en torn a les següents propostes d’intervenció amb la finalitat de produir material per pensar durant el més d’agost i poder posar en marxa una o varies d’elles després de l’agost
- Carta de reivindicacions del dret a la ciutat a l’habitatge.
Pensem que una carta de reivindicacions seria una eina útil tant per reivindicar propostes concretes com per ser una eina de comunicació i pressió.
Com ha de ser aquesta carta perquè la gent la senti seva?
Quines possibilitats d’intervenció obre aquesta carta (p.e. com a base per una consulta social, per una ILP, campanya d’accions de presentació...)
- Campanya “Ni un desnonament més” (com treure els desnonaments – més de 10 diàries – del seu anonimat, tant per impedir-les en la mesura del possible com per convertir-les en un conflicte polític-social en torn al dret a l’habitatge i a la ciutat.
- Elaboració d’eines comuns per potenciar les lluites contra el mobbing – protocols de defensa legal davant la violència immobiliària, llista d’advocats, arxiu compartit de casos de mobbing, pressió sobre el col•legi d’advocats...
- Elaboració de campanyes gràfiques contra la violència immobiliària i urbanística
- Dia d’accions coordinades a nivell de la ciutat.
Altres
Us esperem a totes!
Passeu aquesta convocatòria a tota la gent que pugui estar interessada.
A la pàgina de la Coordinadora contra l’especulació del Raval trobareu el dossier i l’acta de la primera trobada: web http://www.coordinadoraraval.org
Lloc de reunió: Ateneu Rosa de Foc, Verntallat 26, Vila de Gràcia, entre pl. del Nord i pl. Virreina (paral•lel al C/Verdi); metro Fontana
Després de la primera trobada i presa de contacte entre totes, us convoquem el dissabte 2 juliol a les 17:00 hores a l'Ateneu Rosa de Foc per continuar la discussió í assentar las bases per poder anar pensant durant l’estiu. Amb aquesta finalitat proposem el següent ordre del dia:
Com potenciar les lluites (locals o no) contra la violència immobiliària i urbanística?
Pensem que és necessari, volem i podem assumir accions i reivindicacions conjuntes entre les diferents lluites contra la violència immobiliària i urbanística, i com hauríem de coordinar-les?
En torn a quines temàtiques concretes s’hauria d’articular aquesta “xarxa” d’accions i reivindicacions?
Tenint en compte la imminència de l’estiu proposem una mena de pluja d’idees en torn a les següents propostes d’intervenció amb la finalitat de produir material per pensar durant el més d’agost i poder posar en marxa una o varies d’elles després de l’agost
- Carta de reivindicacions del dret a la ciutat a l’habitatge.
Pensem que una carta de reivindicacions seria una eina útil tant per reivindicar propostes concretes com per ser una eina de comunicació i pressió.
Com ha de ser aquesta carta perquè la gent la senti seva?
Quines possibilitats d’intervenció obre aquesta carta (p.e. com a base per una consulta social, per una ILP, campanya d’accions de presentació...)
- Campanya “Ni un desnonament més” (com treure els desnonaments – més de 10 diàries – del seu anonimat, tant per impedir-les en la mesura del possible com per convertir-les en un conflicte polític-social en torn al dret a l’habitatge i a la ciutat.
- Elaboració d’eines comuns per potenciar les lluites contra el mobbing – protocols de defensa legal davant la violència immobiliària, llista d’advocats, arxiu compartit de casos de mobbing, pressió sobre el col•legi d’advocats...
- Elaboració de campanyes gràfiques contra la violència immobiliària i urbanística
- Dia d’accions coordinades a nivell de la ciutat.
Altres
Us esperem a totes!
Passeu aquesta convocatòria a tota la gent que pugui estar interessada.
A la pàgina de la Coordinadora contra l’especulació del Raval trobareu el dossier i l’acta de la primera trobada: web http://www.coordinadoraraval.org
Lloc de reunió: Ateneu Rosa de Foc, Verntallat 26, Vila de Gràcia, entre pl. del Nord i pl. Virreina (paral•lel al C/Verdi); metro Fontana
ACTA DEL TALLER CONTRA LA VIOLÈNCIA IMMOBILIÀRIA I URBANÍSTICA
ACTA DEL TALLER CONTRA LA VIOLÈNCIA IMMOBILIÀRIA I URBANÍSTICA
Assistents: Unes 50 persones que venen en nom de col•lectius o bé a títol individual. Entre els col•lectius: Coordinadora contra L’Especulació del Raval, Arquitectes sense Fronteres, Ateneu Rosa de Foc, Verdi 28, Oficina d’Okupació, Veïns en Defensa de Ciutat Vella, Espai d’Entesa, Taula del Raval, Col•lectiu de Vídeo de Construint, Massala, El Solar per al Barri.
MATÍ
Presentació del taller
Proposta de treball:
Matí -Presentació del Dossier contra la Violència Immobiliària i Urbanística
-Presentació de la Carta de Reivindicacions com a eina política transversal (anàlisi, propostes de millora, utilitat)
Tarda -Presentació de lluites contra el mòbbing immobiliari (anàlisi d’estratègies utilitzades, límits i necessitats)
-Debat sobre formes de treball conjunt en relació amb el mòbbing immobiliari
-Recull final i formes de coordinació i intervenció
Dossier contra la violència immobiliària i urbanística
Es fa un breu descripció del dossier elaborat per la Coordinadora contra l’Especulació del Raval, i que ha inspirat la convocatòria del taller (aquest dossier es pot descarregar de la web http://www.coordinadoraraval.org). La voluntat del dossier és situar l’especulació i l’assetjament immobiliaris en el context més ampli de la mercantilització de l’habitatge, caracteritzar les formes de violència immobiliària i exemplificar-ho amb casos concrets (Robador 29, Verdi 28, etc). Es tracta de corregir la mirada restringida del mòbbing immobiliari que s’ha donat fins ara, sobretot des de l’àmbit mediàtic (sempre es dóna un pla detall del fenomen en el qual es descriu aquesta violència com una relació depredador-presa i no com l’efecte extrem d’un problema estructural; es parla del mòbbing com un fenomen dirigit a la població marginal, i es presenta com un problema entre particulars específics).
El dossier vol afirmar que el mòbbing (millor dir-ne violència immobiliària i urbanística) és un problema estructural i el vèrtex més extrem d’una política de mercantilització de l’habitatge.
Presentació de la proposta d’una Carta de Reivindicacions per fer efectiu el dret a l’habitatge. La idea de la carta consisteix a emplaçar les administracions públiques a complir la seva funció de garantir el dret a l’habitatge i evitar l’especulació. La carta es planteja com un document que totes les lluites puguin fer seu i utilitzar en contextos diferents per tal de tenir una línia d’exigència global que relligui les lluites concretes. Es tracta d’una eina comuna d’intervenció. L’objectiu del debat és veure si els col•lectius la consideren útil, quines modificacions caldria fer-hi i com es difondria.
S’expliquen els punts bàsics de la proposta de carta:
1. Demanda de canvis legislatius. Abolició de l’actual Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
2. Regulació del preu dels lloguers i els preus dels pisos, per tal que no superin mai el 30% de la renda del llogater o l’hipotecat i, en el cas de gent que no tingui uns ingressos superiors a 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional (és a dir, en la actualitat 1.283 euros al mes) no podrà superar mai el 20%.
3. Moratòria dels PERIs i reformes urbanístiques, fins que no s’hagi realitzat un estudi d’impacte social en cada una de les actuacions i fins que no s’hagin elaborat mecanismes per a la participació real dels veïns
4. Ni un desnonament més i penalització de la violència immobiliària en totes les seves formes.
Els tres primers punts es plantegen com una exigència de regulació del dret a l’habitatge i el darrer com una exigència de mesures d’urgència mentre no es faci efectiva la regulació.
Debat sobre la carta
Reflexions generals sobre el marc polític de la carta
Si parlem de dret a l’habitatge, hem de parlar també del dret a la ciutat que en seria el marc general. S’hauria de reflexionar entorn de qui enuncia la carta de drets, perquè la figura òbvia semblaria la del ciutadà, però aquesta està absolutament capturada dins el model del civisme.
L’exigència de canvis legislatius en el model d’habitatge ha de servir com a palestra per plantejar la necessitat de superar el model econòmic actual. Les lluites sobre temes vinculats amb l’habitatge i l’urbanisme tenen bastanta força de mobilització a Barcelona però no s’aconsegueix interpel•lar amb prou força l’Administració perquè assumeixi les seves responsabilitats en aquest camp. A més, es constata que les mobilitzacions es desactiven a causa de la focalització dels conflictes, quan aquests es resolen o es col•lapsen. La carta podria ser una manera de mantenir el conflicte en el temps més enllà de les lluites concretes i de responsabilitzar l’Administració.
El problema de l’habitatge és complex perquè és la base de la nostra economia. Com desactivar la complicitat de tots aquells que participen del model encara que sigui a una escala molt reduïda? Com posem en qüestió el dret a la propietat i la inversió en habitatge quan són els puntals del que s’anomena capitalisme popular?
Caldria fer un treball de sensibilització, perquè socialment el dret a l’habitatge i a la ciutat fossin percebuts com uns drets inalienables i començar a recuperar una certa consciència de comunitat. Alhora que s’incideix juridicopolíticament, cal fer-ho socialment. Caldria plantejar-se la relació amb la gent, amb aquest model interioritzat que estupiditza i que sustenta l’especulació. Potser en la forma d’assemblees populars... Un cop s’acabi amb els lloguers de renda antiga completament, un cop desaparegui el mòbbing que afecta aquest tipus de llogaters, es perdrà la memòria de l’habitatge com a bé fonamental i protegit i la gent assumirà com a fet natural que l’accés a l’habitatge sigui l’accés a una mercaderia. La lluita contra el mòbbing és també el manteniment d’aquesta memòria.
Aquesta carta suposa una estratègia de desbordament del dret a l’habitatge (perquè el porta fins a un extrem que, tot i que és absolutament raonable, és inassumible per les forces polítiques actuals?. Caldria fer el mateix amb el model de la participació. Desbordar-lo i començar a parlar d’autogestió (volem autogestionar aquelles decisions que afecten la manera com vivim).
Per difondre la carta s’hauria de posar el procés en el centre, que el procés de treballar-la, difondre-la i discutir-la en els barris ja generés xarxa i formés part de la campanya. Un cop duta a terme aquesta primera fase ja veurem com anem més enllà. Cal intervenir als barris i fer també algunes accions simbòliques al centre de la ciutat. És necessari interpel•lar els poders més petits. Assumir el model de la política de proximitat de l’Ajuntament i posar-lo en crisi amb intervencions als districtes.
Aportacions relacionades amb les demandes concretes
Pel que fa a l’abolició de la LAU:
-Caldria crear una comissió que analitzi a fons aquesta llei.
-La LAU pretenia ser una llei socialdemòcrata que tenia l’objectiu de fer aflorar els pisos de lloguer al mercat per abaixar els preus. El tema dels pisos buits és fonamental. Per tant, caldria qüestionar el Pla de l’Habitatge de la Generalitat que es basa en la generació de més sòl construït. El pla defensa la construcció sense tocar pràcticament res més. En la part de la Carta on es parla de la penalització dels pisos buits (punt 4) es proposen unes mesures de penalització molt toves (només penalització fiscal). Hem d’analitzar si realment més construcció resol el problema de l’habitatge, si l’existència de més sòl abaixa els preus i si estem d’acord que és el model de la generació d’escassetat i els pisos buits el que es troba a la base del problema. Per altra banda, és interessant vincular els pisos buits amb la despenalització de l’okupació. Hi ha models al nord d’Europa de legislacions que consideren l’okupació legítima mentre hi hagi una borsa d’habitatge buit.
-Caldria començar a parlar de la regulació a partir de l’ús i no de la propietat (contrastar el dret intocable a la propietat amb els drets adquirits per l’ús continuat d’un espai). En el terreny jurídic, quan s’arriba al tema de la propietat els jutges l’avantposen a la resta de factors.
-Cal afirmar que la LAU ha estat un fracàs absolut i que aquest és el motiu bàsic de la seva abolició. Aquesta llei ha provocat la pèrdua de lloguers i l’assetjament per part dels propietaris.
Pel que fa a l’habitatge en general:
-Caldria exigir plans d’habitatge de protecció oficial que cobrissin les necessitats reals de la població i el suport a formes d’accés a l’habitatge ja vigents a altres països europeus, com ara les cooperatives d’ús.
-Cal que la carta reflecteixi el que considerem com a habitatge digne, no tan sols des del punt de vista del preu, sinó també de l’espai.
-Cal remarcar el fet que la vulneració del dret a l’habitatge comença en l’accés, amb l’exigència d’avals, fiances desorbitades, etc. Hem d’incloure alguna demanda que faci referència a la necessitat de canvis en el model d’accés a l’habitatge basat en la compra i l’endeutament.
Pel que fa a la relació entre renda i habitatge:
-Exigir una regulació dels preus de l’habitatge respecte a la renda és una manera d’apel•lar indirectament a la renda bàsica, ja que l’habitatge suposa una part important de la renda.
-Caldria considerar com intervé en el càlcul de l’IPC el preu de l’habitatge.
Pel que fa a la planificació de la ciutat, la carta hauria de recollir el dret dels veïns a participar-hi i concretar aquest procés de participació.
Punts que cal seguir treballant:
1. Formes de presentació pública i la utilització de la carta en intervencions concretes (p.ex. en el marc d’ una campanya contra els desnonaments…).
2. Ampliació dels punts de la carta a partir de les aportacions fetes (hi haurà un grup que es reunirà per treballar-ho). A més a més, es demanarà l’assessorament de col•lectius i persones que tinguin experiència pràctica i coneixements teòrics que puguin enriquir i matisar el text de la Carta. Finalment, formes de fer moure la carta més enllà dels col•ectius presents en el taller.
TARDA
3 exposicions d’estratègies de lluita contra l’assetjament immobiliari
Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i l'Espai d'Entesa han portat casos de mòbbing als barris de la Ribera i el Born. El mòbbing no es dóna només en l'àmbit de la gent de condicions socials més baixes, sinó també en gent jove amb possibilitats.
El cas de Rec Comtal, 13 és un cas simbòlic perquè s'hi donaven unes condicions ideals. Els veïns de l'escala estaven cohesionats, tenien bon advocat i tenien el suport del moviment veïnal. Tot i això, només s'ha aconseguit que l'Ajuntament posés una multa a l'empresa que feia mòbbing de 300 euros després d'un procés de 6 anys. L'Ajuntament manté sempre una actitud passiva davant els casos de mòbbing. El regidor de Ciutat Vella continua mantenint que no hi ha assetjament en aquest cas.
Després de l'experiència d'aquest cas s'ha vist que hi ha algunes estratègies que són útils com ara:
-Demanar la paralització del procés de declaració de ruïna tècnica i legal a la Delegació del Govern. Així, es pot aturar parcialment l'estratègia de degradació de la finca i de l'entorn que té l’objectiu de d'expulsar els veïns.
-Demanar a l'alcalde que porti ell el cas als jutjats (l'alcalde té l'obligació de personar-se si se li demana en casos que afecten els ciutadans del seu municipi).
-Portar el cas a fiscalia i demanar que s'obri d'ofici.
En qualsevol cas, s’insiteix que és molt important evitar la judicialització del cas (la resolució del judicis “és una loteria”) i emplaçar l’administració perquè l’assumeixi.
Verdi, 28. Un grup de gent amb experiència política en la lluita contra l'especulació es va assabentar d'un cas de mòbbing en una finca i es va decidir interactuar-hi. Van fer una denúncia des del principi i van portar la immobiliària a judici. Es va condemnar la immobiliària a 225 euros de multa (ells han gastat el doble en advocats).
El cas de Verdi és un cas excepcional perquè la comunitat que viu a la finca és una comunitat que s'ha generat per evitar el cas de mòbbing; per tant, és una comunitat unida. S'ha fet una campanya pública contra el cas. Quan es fan campanyes públiques la cosa canvia, perquè el mòbbing immobiliari està molt mal vist i el problema és que no es reconeix. Quan es posa un mirall davant dels actors de l'assetjament, paren perquè no els interessa. En aquest cas, la conjunció d'una campanya de visibilització forta i de dos judicis perduts ha fet que paressin. A Gràcia es van fer unes jornades a la Violeta contra l'especulació i la gent de Verdi hi va assistir (això va fer adonar tant al districte de Gràcia com a la immobiliària que s'enfrontaven a gent que tenia força).
Les conclusions que s'han tret de l'experiència de Verdi són:
-Els jutges mai fallaran en contra de la propietat privada; per tant, el terreny judicial és un terreny poc efectiu
-Les campanyes de pressió i en mitjans públics els fan molt mal.
-La unitat de la comunitat és fonamental.
Les estratègies-propostes que es llancen des de Verdi són dues:
-Cal crear una xarxa de suport i denúncia per combatre casos de mòbbing i donar suport als afectats directes.
-Cal responsabilitzar i dirigir les intervencions als propietaris de la finca per una banda i a l'administració local (als districtes del barri) per l'altra. Si ens dirigim a l'Ajuntament els és més fàcil desentendre's del tema. De fet l'Administració mateixa està omplint-se la boca amb la política de proximitat i, per tant, és interessant interpel•lar-los des d'aquí. En l'àmbit local és més difícil desentendre-se'n.
Coordinadora contra l'Especulació del Raval. Un dels seus objectius principals és visibilitzar el mòbbing immobiliari al Raval. Es va obrir una comissió de casos de mòbbing. Es va crear un tríptic on s'hi recullen consells i línies d'actuació en cas de patir mòbbing. La comissió de casos de seguida va mostrar les seves limitacions. La gent hi anava esperant que els resolguessin el seu cas i generalment quan aquest ja estava molt avançat. També necessitaven advocats. Potser això és a causa de l'especial composició social del barri (gent amb molt pocs diners, pocs recursos per enfrontar-se amb les eines legals...). La comissió de casos no podia ser una pura eina assistencial: el que oferia bàsicament eren recursos per mobilitzar-se, per visibilitzar els casos. Les dificultats econòmiques i la poca cohesió dels veïns afectats per un mateix cas feien la tasca impossible en la majoria de casos. Hi havia gent que hi anava una vegada i no tornava a aparèixer més. El model d'assessorament que estan fent els okupes a l'oficina d'okupació no funciona aquí perquè es tracta de gent desesperada i amb situacions extremes de precarietat, cosa que dificulta molt les bases mínimes per articular una resistència fins i tot a mig termini.
Robador 29 ha estat un cas a part. S'hi ha donat un nucli sòlid de resistència i una dinàmica de mobilitzacions, manifestacions, accions al carrer, intervencions en audiències públiques...
A Robador 29 s'ha donat una paradoxa pel que fa a la resposta mediàtica. Al començament en va tenir molta. Però es podria dir que ha estat malgrat la visibilitat, que el cas no s'ha resolt. S'ha aconseguit difondre i estendre informació sobre el fenomen del mòbbing immobiliari (de fet aquest cas va ser clau a l'hora de treure el tema a l'arena pública), però no s'ha aconseguit ni aturar l’assetjament ni implicar-hi l’Administració, malgrat totes les mobilitzacions. De fet, la creació de l'Oficina Antimòbbing de l'Ajuntament és una resposta política a Robadors 29, una resposta institucional que ha funcionat com a tapadora exculpatòria. L'Oficina ha tancat el tema (si algú té un problema de mòbbing ha d'anar a l'Oficina i aquesta no fa absolutament res. S’ha arribat a donar la situació que el regidor del Districte ha utilitzat l’Oficina, que es va obrir justament pel ressò mediàtic d’aquest i altres casos, per afirmar que no tenia constància del cas (cosa absolutament falsa, com s’explica al dossier), en una maniobra burocràtica escandalosa.
La forma en què s'ha visibilitzat Robadors 29 té els seus límits. Malgrat els esforços, no es va aconseguir responsabilitzar l'Administració perquè intervingués en els processos de desnonament iniciats per la immobiliària. Als mitjans de comunicació s'ha fet una restricció de l'enfocament que ha acabat perjudicant el cas. Cal ampliar l'enfocament i posar en un compromís real l'Administració perquè, si no, s'entra en un procés de desgast, ja que els casos són llarguíssims.
Al final l'única resposta que s'ha obtingut és des del punt de vista d’“assistència social a casos marginals” gràcies a la voluntat política concreta de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. Des d’aquí s’aconseguiran segurament pisos pels veïns un cop desnonats. Hi ha un veí, en Manel González, que ha apostat tots els seus diners i el seu temps en aquesta lluita i aquests són els fruits després de tot aquest esforç.
Manel, veí de Robadors 29: Una necessitat clara pel que fa al tema de la lluita contra el mòbbing és la creació d'una llista d'advocats disposats a treballar en casos de mòbbing. En el cas de Robadors 29 ara es dóna una clara voluntat política que no guanyi el cas. L'Administració ha demostrat una actitud gangsteril amb el tema. Per exemple, hi ha hagut falsificació de documents al registre de la propietat. Cal destapar tot això. La campanya mediàtica potser no ha funcionat en concret per guanyar aquest cas, però sí com a forma de visibilització social del tema del mòbbing. Caldria recórrer a institucions internacionals per denunciar el tema. Es podria denunciar davant d'Aministia Internacional i parlar d'una nova forma de tortura, que és la tortura immobiliària.
Debat
-Cas de mòbbing fora de Barcelona. Una parella jove i “moderna” que ha comprat una casa de pagès molt barata precisament perquè tenia un llogater de renda antiga a dins. L'estratègia és procurar no arribar mai a jutjats perquè allà el cas està perdut i a més suposa un desgast de forces i sobretot econòmic. Ells tenen més temps i més diners i s'ho poden prendre amb calma. També cal documentar-ho tot, deixar rastres documentals de qualsevol cosa que passi, si cal trucant a la guàrdia urbana. També és bona idea fer un diari de seguiment del cas per tenir-ho tot registrat. També és important fer-los saber que estàs disposat a anar fins al final i a defensar el teu immoble per tots els mitjans (si veuen això, comencen a replantejar-s'ho)
-El camí legal és impossible; a més els jutges estan massa tenyits ideològicament i de vegades tampoc no tenen tant marge de maniobra. L'objectiu és l'Administració local. A més, és l'Administració mateixa la que fa mòbbing en molts casos. Rec Comtal no ha sortit mai de la via administrativa i de moment s'està guanyant.
-Cal fer treball en xarxa i cal mostrar el mòbbing com el vèrtex d'un problema de fons. Fins ara no s'ha aconseguit que cap mitjà de comunicació surti dels casos individuals, del discurs de l'afectat i del mòbbing com quelcom que afecta població d'un perfil molt concret (pocs recursos, gent gran...). No s'ha aconseguit que els mitjans responsabilitzin l'Administració.
-Al darrere dels casos de mòbbing immobiliari hi ha un contuberni publicoprivat que sap perfectament el que fa i que segueix una estratègia perfectament orquestrada. Hi ha empreses que es dediquen a investigar, després immobiliàries petites que compren els immobles i després empreses més grans que ho recompren. La lluita mediàtica de la coordinadora ha servit almenys per perjudicar aquests mitjancers.
-És necessari dir noms. Cal destapar l'entramat publicoprivat i els interessos que hi ha al darrere dels casos de mòbbing al barri del Raval. Cal explicitar la xarxa mafiosa que hi ha al darrere. Per exemple, la relació entre Foment de Ciutat Vella – Tribugest – Aigües de Barcelona... Com hi ha tràfic d'informació i d'interessos...
-El que cal fer en tot cas, la base d'una estratègia transversal, seria negar-se en rodó al desplaçament o reallotjament. Dir no al desplaçament de veïns.
-Caldria crear una estratègia triple:
1.Iniciar una campanya de denúncia contra les administracions locals
2.Intentar obligar el col•legi d'advocats que posin advocats gratuïts per als afectats de mòbbing immobiliari
3.Negar-se rotundament als desplaçaments de veïns per interessos econòmics. Es podria fer una campanya “Ni un desnonament més”.
-S'hauria de crear una xarxa antimòbbing que es dediqués a l'”assetjament” del poder públic i privat. Com creem una xarxa? El que no es vol és construir una altra plataforma o un òrgan que sobrecarregui més la gent que ja està lluitant. Caldria que fos una xarxa de suport mutu, que fes ressonar les coses que cadascú va fent en el seu entorn.
-Com vinculem la carta de drets de la qual s'ha parlat al matí amb el que hem parlat aquesta tarda? Sembla que hi hagi un salt entre la lluita contra el mòbbing i les lluites entorn del territori però en realitat el mòbbing és simplement l'extrem més dur d'una manera de concebre la ciutat i l'habitatge.
-Es presenta una eina més en lles lluites entorn del territori. Un grup de gent vinculada amb l'Oficina d'Okupació estan creant un sistema de senyalització de la ciutat que visibilitzi la ciutat invisible, aquella que no es senyalitza des de la marca Barcelona. La idea està al començament, però serien senyals de denúncia i reivindicació molt concretes i alhora universals, que es poguessin fer servir en contextos diferents.
-Com continuem treballant més enllà del taller? Com es tira endavant amb la carta de drets? La gent l'assumeix?
-Després de tota la informació que s'ha compartir avui caldria que tothom retornés als seus col•lectius, reflexionés sobre el tema i es tornés a quedar d'aquí un temps per veure com seguim endavant.
-No es veu treballar en comissions perquè la feina amb el temps es dilueix i suposa una sobrecàrrega.
-El tema dels advocats és un tema molt concret que ja es podria començar a tirar endavant.
-Abans de posar la carta de reivindicacions en circulació entre més col•lectius (proposta del matí) potser caldria incorporar-hi les suggerències que s'han fet avui des d'una comissió que sortís d'aquí.
-Una manera de coordinar forces i fer xarxa sense construir “una assemblea més” seria donar-nos una data conjunta que ens fes de marc. Un dia d'acció conjunta contra la violència immobiliària i urbanística o de les lluites entorn del territori en el qual es poguessin fer coses diferents des de col•lectius diferents i també es pogués engegar una campanya o presentar la carta... A la tardor. Això ens permetria continuar treballant, cadascú en allò que li interessés més (xarxa i advocats, carta de drets...) i tenir un objectiu comú que guiés el procés.
-Com un element en el marc d’una possible xarxa es planteja la creació d’un “cos antidesnonaments” (monos blancs, blaus o el que sigui) amb l’objectiu de convertir els desnonaments en un conflicte politicosocial. D’una banda es tractaria d’aconseguir una incidència real i, de l’altra, aprofitar l’espai de conflicte per denunciar la mercantilització de l’habitatge i de la vida a la ciutat (podria ser una de les múltiples formes de presentació de la taula de reivindicacions).
-En aquest context, es proposa fer alguna cosa com una “ruta dels desnonaments”, és a dir, incidir en la ruta quotidiana dels secretaris judicials que cada dia fan un mínim de 10 desnonaments a tota la ciutat.
-Leo Bassi fa un tour sobre l'especulació a Barcelona al començament de juliol i s'hi podria participar d'alguna manera.
-Es podria fer una acció de “footing contra el mòbbing”, fent referència al model de participació ciutadana de grans esdeveniments idiotes com la cursa del Corte Inglés per denunciar el mòbbing. També surt la proposta de fer un weblog dedicat al tema de l’assetjament immobiliari.
CONCLUSIÓ
-Es queda pel dia 2 de juliol per tornar-nos a trobar tots o abocar el que s'ha treballat aquí als diversos col•lectius. Es crea una llista de correus per estar en contacte. Hi haurà un grup que es reunirà per treballar la carta de reivindicacions. Les cites prèvies es passaran per llista així com una acta general del taller. Es difondrà la pròxima assemblea a molts col•lectius que no han assistit a la d'avui i que hi poden estar interessats.
Assistents: Unes 50 persones que venen en nom de col•lectius o bé a títol individual. Entre els col•lectius: Coordinadora contra L’Especulació del Raval, Arquitectes sense Fronteres, Ateneu Rosa de Foc, Verdi 28, Oficina d’Okupació, Veïns en Defensa de Ciutat Vella, Espai d’Entesa, Taula del Raval, Col•lectiu de Vídeo de Construint, Massala, El Solar per al Barri.
MATÍ
Presentació del taller
Proposta de treball:
Matí -Presentació del Dossier contra la Violència Immobiliària i Urbanística
-Presentació de la Carta de Reivindicacions com a eina política transversal (anàlisi, propostes de millora, utilitat)
Tarda -Presentació de lluites contra el mòbbing immobiliari (anàlisi d’estratègies utilitzades, límits i necessitats)
-Debat sobre formes de treball conjunt en relació amb el mòbbing immobiliari
-Recull final i formes de coordinació i intervenció
Dossier contra la violència immobiliària i urbanística
Es fa un breu descripció del dossier elaborat per la Coordinadora contra l’Especulació del Raval, i que ha inspirat la convocatòria del taller (aquest dossier es pot descarregar de la web http://www.coordinadoraraval.org). La voluntat del dossier és situar l’especulació i l’assetjament immobiliaris en el context més ampli de la mercantilització de l’habitatge, caracteritzar les formes de violència immobiliària i exemplificar-ho amb casos concrets (Robador 29, Verdi 28, etc). Es tracta de corregir la mirada restringida del mòbbing immobiliari que s’ha donat fins ara, sobretot des de l’àmbit mediàtic (sempre es dóna un pla detall del fenomen en el qual es descriu aquesta violència com una relació depredador-presa i no com l’efecte extrem d’un problema estructural; es parla del mòbbing com un fenomen dirigit a la població marginal, i es presenta com un problema entre particulars específics).
El dossier vol afirmar que el mòbbing (millor dir-ne violència immobiliària i urbanística) és un problema estructural i el vèrtex més extrem d’una política de mercantilització de l’habitatge.
Presentació de la proposta d’una Carta de Reivindicacions per fer efectiu el dret a l’habitatge. La idea de la carta consisteix a emplaçar les administracions públiques a complir la seva funció de garantir el dret a l’habitatge i evitar l’especulació. La carta es planteja com un document que totes les lluites puguin fer seu i utilitzar en contextos diferents per tal de tenir una línia d’exigència global que relligui les lluites concretes. Es tracta d’una eina comuna d’intervenció. L’objectiu del debat és veure si els col•lectius la consideren útil, quines modificacions caldria fer-hi i com es difondria.
S’expliquen els punts bàsics de la proposta de carta:
1. Demanda de canvis legislatius. Abolició de l’actual Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).
2. Regulació del preu dels lloguers i els preus dels pisos, per tal que no superin mai el 30% de la renda del llogater o l’hipotecat i, en el cas de gent que no tingui uns ingressos superiors a 2,5 vegades el Salari Mínim Interprofessional (és a dir, en la actualitat 1.283 euros al mes) no podrà superar mai el 20%.
3. Moratòria dels PERIs i reformes urbanístiques, fins que no s’hagi realitzat un estudi d’impacte social en cada una de les actuacions i fins que no s’hagin elaborat mecanismes per a la participació real dels veïns
4. Ni un desnonament més i penalització de la violència immobiliària en totes les seves formes.
Els tres primers punts es plantegen com una exigència de regulació del dret a l’habitatge i el darrer com una exigència de mesures d’urgència mentre no es faci efectiva la regulació.
Debat sobre la carta
Reflexions generals sobre el marc polític de la carta
Si parlem de dret a l’habitatge, hem de parlar també del dret a la ciutat que en seria el marc general. S’hauria de reflexionar entorn de qui enuncia la carta de drets, perquè la figura òbvia semblaria la del ciutadà, però aquesta està absolutament capturada dins el model del civisme.
L’exigència de canvis legislatius en el model d’habitatge ha de servir com a palestra per plantejar la necessitat de superar el model econòmic actual. Les lluites sobre temes vinculats amb l’habitatge i l’urbanisme tenen bastanta força de mobilització a Barcelona però no s’aconsegueix interpel•lar amb prou força l’Administració perquè assumeixi les seves responsabilitats en aquest camp. A més, es constata que les mobilitzacions es desactiven a causa de la focalització dels conflictes, quan aquests es resolen o es col•lapsen. La carta podria ser una manera de mantenir el conflicte en el temps més enllà de les lluites concretes i de responsabilitzar l’Administració.
El problema de l’habitatge és complex perquè és la base de la nostra economia. Com desactivar la complicitat de tots aquells que participen del model encara que sigui a una escala molt reduïda? Com posem en qüestió el dret a la propietat i la inversió en habitatge quan són els puntals del que s’anomena capitalisme popular?
Caldria fer un treball de sensibilització, perquè socialment el dret a l’habitatge i a la ciutat fossin percebuts com uns drets inalienables i començar a recuperar una certa consciència de comunitat. Alhora que s’incideix juridicopolíticament, cal fer-ho socialment. Caldria plantejar-se la relació amb la gent, amb aquest model interioritzat que estupiditza i que sustenta l’especulació. Potser en la forma d’assemblees populars... Un cop s’acabi amb els lloguers de renda antiga completament, un cop desaparegui el mòbbing que afecta aquest tipus de llogaters, es perdrà la memòria de l’habitatge com a bé fonamental i protegit i la gent assumirà com a fet natural que l’accés a l’habitatge sigui l’accés a una mercaderia. La lluita contra el mòbbing és també el manteniment d’aquesta memòria.
Aquesta carta suposa una estratègia de desbordament del dret a l’habitatge (perquè el porta fins a un extrem que, tot i que és absolutament raonable, és inassumible per les forces polítiques actuals?. Caldria fer el mateix amb el model de la participació. Desbordar-lo i començar a parlar d’autogestió (volem autogestionar aquelles decisions que afecten la manera com vivim).
Per difondre la carta s’hauria de posar el procés en el centre, que el procés de treballar-la, difondre-la i discutir-la en els barris ja generés xarxa i formés part de la campanya. Un cop duta a terme aquesta primera fase ja veurem com anem més enllà. Cal intervenir als barris i fer també algunes accions simbòliques al centre de la ciutat. És necessari interpel•lar els poders més petits. Assumir el model de la política de proximitat de l’Ajuntament i posar-lo en crisi amb intervencions als districtes.
Aportacions relacionades amb les demandes concretes
Pel que fa a l’abolició de la LAU:
-Caldria crear una comissió que analitzi a fons aquesta llei.
-La LAU pretenia ser una llei socialdemòcrata que tenia l’objectiu de fer aflorar els pisos de lloguer al mercat per abaixar els preus. El tema dels pisos buits és fonamental. Per tant, caldria qüestionar el Pla de l’Habitatge de la Generalitat que es basa en la generació de més sòl construït. El pla defensa la construcció sense tocar pràcticament res més. En la part de la Carta on es parla de la penalització dels pisos buits (punt 4) es proposen unes mesures de penalització molt toves (només penalització fiscal). Hem d’analitzar si realment més construcció resol el problema de l’habitatge, si l’existència de més sòl abaixa els preus i si estem d’acord que és el model de la generació d’escassetat i els pisos buits el que es troba a la base del problema. Per altra banda, és interessant vincular els pisos buits amb la despenalització de l’okupació. Hi ha models al nord d’Europa de legislacions que consideren l’okupació legítima mentre hi hagi una borsa d’habitatge buit.
-Caldria començar a parlar de la regulació a partir de l’ús i no de la propietat (contrastar el dret intocable a la propietat amb els drets adquirits per l’ús continuat d’un espai). En el terreny jurídic, quan s’arriba al tema de la propietat els jutges l’avantposen a la resta de factors.
-Cal afirmar que la LAU ha estat un fracàs absolut i que aquest és el motiu bàsic de la seva abolició. Aquesta llei ha provocat la pèrdua de lloguers i l’assetjament per part dels propietaris.
Pel que fa a l’habitatge en general:
-Caldria exigir plans d’habitatge de protecció oficial que cobrissin les necessitats reals de la població i el suport a formes d’accés a l’habitatge ja vigents a altres països europeus, com ara les cooperatives d’ús.
-Cal que la carta reflecteixi el que considerem com a habitatge digne, no tan sols des del punt de vista del preu, sinó també de l’espai.
-Cal remarcar el fet que la vulneració del dret a l’habitatge comença en l’accés, amb l’exigència d’avals, fiances desorbitades, etc. Hem d’incloure alguna demanda que faci referència a la necessitat de canvis en el model d’accés a l’habitatge basat en la compra i l’endeutament.
Pel que fa a la relació entre renda i habitatge:
-Exigir una regulació dels preus de l’habitatge respecte a la renda és una manera d’apel•lar indirectament a la renda bàsica, ja que l’habitatge suposa una part important de la renda.
-Caldria considerar com intervé en el càlcul de l’IPC el preu de l’habitatge.
Pel que fa a la planificació de la ciutat, la carta hauria de recollir el dret dels veïns a participar-hi i concretar aquest procés de participació.
Punts que cal seguir treballant:
1. Formes de presentació pública i la utilització de la carta en intervencions concretes (p.ex. en el marc d’ una campanya contra els desnonaments…).
2. Ampliació dels punts de la carta a partir de les aportacions fetes (hi haurà un grup que es reunirà per treballar-ho). A més a més, es demanarà l’assessorament de col•lectius i persones que tinguin experiència pràctica i coneixements teòrics que puguin enriquir i matisar el text de la Carta. Finalment, formes de fer moure la carta més enllà dels col•ectius presents en el taller.
TARDA
3 exposicions d’estratègies de lluita contra l’assetjament immobiliari
Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i l'Espai d'Entesa han portat casos de mòbbing als barris de la Ribera i el Born. El mòbbing no es dóna només en l'àmbit de la gent de condicions socials més baixes, sinó també en gent jove amb possibilitats.
El cas de Rec Comtal, 13 és un cas simbòlic perquè s'hi donaven unes condicions ideals. Els veïns de l'escala estaven cohesionats, tenien bon advocat i tenien el suport del moviment veïnal. Tot i això, només s'ha aconseguit que l'Ajuntament posés una multa a l'empresa que feia mòbbing de 300 euros després d'un procés de 6 anys. L'Ajuntament manté sempre una actitud passiva davant els casos de mòbbing. El regidor de Ciutat Vella continua mantenint que no hi ha assetjament en aquest cas.
Després de l'experiència d'aquest cas s'ha vist que hi ha algunes estratègies que són útils com ara:
-Demanar la paralització del procés de declaració de ruïna tècnica i legal a la Delegació del Govern. Així, es pot aturar parcialment l'estratègia de degradació de la finca i de l'entorn que té l’objectiu de d'expulsar els veïns.
-Demanar a l'alcalde que porti ell el cas als jutjats (l'alcalde té l'obligació de personar-se si se li demana en casos que afecten els ciutadans del seu municipi).
-Portar el cas a fiscalia i demanar que s'obri d'ofici.
En qualsevol cas, s’insiteix que és molt important evitar la judicialització del cas (la resolució del judicis “és una loteria”) i emplaçar l’administració perquè l’assumeixi.
Verdi, 28. Un grup de gent amb experiència política en la lluita contra l'especulació es va assabentar d'un cas de mòbbing en una finca i es va decidir interactuar-hi. Van fer una denúncia des del principi i van portar la immobiliària a judici. Es va condemnar la immobiliària a 225 euros de multa (ells han gastat el doble en advocats).
El cas de Verdi és un cas excepcional perquè la comunitat que viu a la finca és una comunitat que s'ha generat per evitar el cas de mòbbing; per tant, és una comunitat unida. S'ha fet una campanya pública contra el cas. Quan es fan campanyes públiques la cosa canvia, perquè el mòbbing immobiliari està molt mal vist i el problema és que no es reconeix. Quan es posa un mirall davant dels actors de l'assetjament, paren perquè no els interessa. En aquest cas, la conjunció d'una campanya de visibilització forta i de dos judicis perduts ha fet que paressin. A Gràcia es van fer unes jornades a la Violeta contra l'especulació i la gent de Verdi hi va assistir (això va fer adonar tant al districte de Gràcia com a la immobiliària que s'enfrontaven a gent que tenia força).
Les conclusions que s'han tret de l'experiència de Verdi són:
-Els jutges mai fallaran en contra de la propietat privada; per tant, el terreny judicial és un terreny poc efectiu
-Les campanyes de pressió i en mitjans públics els fan molt mal.
-La unitat de la comunitat és fonamental.
Les estratègies-propostes que es llancen des de Verdi són dues:
-Cal crear una xarxa de suport i denúncia per combatre casos de mòbbing i donar suport als afectats directes.
-Cal responsabilitzar i dirigir les intervencions als propietaris de la finca per una banda i a l'administració local (als districtes del barri) per l'altra. Si ens dirigim a l'Ajuntament els és més fàcil desentendre's del tema. De fet l'Administració mateixa està omplint-se la boca amb la política de proximitat i, per tant, és interessant interpel•lar-los des d'aquí. En l'àmbit local és més difícil desentendre-se'n.
Coordinadora contra l'Especulació del Raval. Un dels seus objectius principals és visibilitzar el mòbbing immobiliari al Raval. Es va obrir una comissió de casos de mòbbing. Es va crear un tríptic on s'hi recullen consells i línies d'actuació en cas de patir mòbbing. La comissió de casos de seguida va mostrar les seves limitacions. La gent hi anava esperant que els resolguessin el seu cas i generalment quan aquest ja estava molt avançat. També necessitaven advocats. Potser això és a causa de l'especial composició social del barri (gent amb molt pocs diners, pocs recursos per enfrontar-se amb les eines legals...). La comissió de casos no podia ser una pura eina assistencial: el que oferia bàsicament eren recursos per mobilitzar-se, per visibilitzar els casos. Les dificultats econòmiques i la poca cohesió dels veïns afectats per un mateix cas feien la tasca impossible en la majoria de casos. Hi havia gent que hi anava una vegada i no tornava a aparèixer més. El model d'assessorament que estan fent els okupes a l'oficina d'okupació no funciona aquí perquè es tracta de gent desesperada i amb situacions extremes de precarietat, cosa que dificulta molt les bases mínimes per articular una resistència fins i tot a mig termini.
Robador 29 ha estat un cas a part. S'hi ha donat un nucli sòlid de resistència i una dinàmica de mobilitzacions, manifestacions, accions al carrer, intervencions en audiències públiques...
A Robador 29 s'ha donat una paradoxa pel que fa a la resposta mediàtica. Al començament en va tenir molta. Però es podria dir que ha estat malgrat la visibilitat, que el cas no s'ha resolt. S'ha aconseguit difondre i estendre informació sobre el fenomen del mòbbing immobiliari (de fet aquest cas va ser clau a l'hora de treure el tema a l'arena pública), però no s'ha aconseguit ni aturar l’assetjament ni implicar-hi l’Administració, malgrat totes les mobilitzacions. De fet, la creació de l'Oficina Antimòbbing de l'Ajuntament és una resposta política a Robadors 29, una resposta institucional que ha funcionat com a tapadora exculpatòria. L'Oficina ha tancat el tema (si algú té un problema de mòbbing ha d'anar a l'Oficina i aquesta no fa absolutament res. S’ha arribat a donar la situació que el regidor del Districte ha utilitzat l’Oficina, que es va obrir justament pel ressò mediàtic d’aquest i altres casos, per afirmar que no tenia constància del cas (cosa absolutament falsa, com s’explica al dossier), en una maniobra burocràtica escandalosa.
La forma en què s'ha visibilitzat Robadors 29 té els seus límits. Malgrat els esforços, no es va aconseguir responsabilitzar l'Administració perquè intervingués en els processos de desnonament iniciats per la immobiliària. Als mitjans de comunicació s'ha fet una restricció de l'enfocament que ha acabat perjudicant el cas. Cal ampliar l'enfocament i posar en un compromís real l'Administració perquè, si no, s'entra en un procés de desgast, ja que els casos són llarguíssims.
Al final l'única resposta que s'ha obtingut és des del punt de vista d’“assistència social a casos marginals” gràcies a la voluntat política concreta de la Secretaria d’Habitatge de la Generalitat. Des d’aquí s’aconseguiran segurament pisos pels veïns un cop desnonats. Hi ha un veí, en Manel González, que ha apostat tots els seus diners i el seu temps en aquesta lluita i aquests són els fruits després de tot aquest esforç.
Manel, veí de Robadors 29: Una necessitat clara pel que fa al tema de la lluita contra el mòbbing és la creació d'una llista d'advocats disposats a treballar en casos de mòbbing. En el cas de Robadors 29 ara es dóna una clara voluntat política que no guanyi el cas. L'Administració ha demostrat una actitud gangsteril amb el tema. Per exemple, hi ha hagut falsificació de documents al registre de la propietat. Cal destapar tot això. La campanya mediàtica potser no ha funcionat en concret per guanyar aquest cas, però sí com a forma de visibilització social del tema del mòbbing. Caldria recórrer a institucions internacionals per denunciar el tema. Es podria denunciar davant d'Aministia Internacional i parlar d'una nova forma de tortura, que és la tortura immobiliària.
Debat
-Cas de mòbbing fora de Barcelona. Una parella jove i “moderna” que ha comprat una casa de pagès molt barata precisament perquè tenia un llogater de renda antiga a dins. L'estratègia és procurar no arribar mai a jutjats perquè allà el cas està perdut i a més suposa un desgast de forces i sobretot econòmic. Ells tenen més temps i més diners i s'ho poden prendre amb calma. També cal documentar-ho tot, deixar rastres documentals de qualsevol cosa que passi, si cal trucant a la guàrdia urbana. També és bona idea fer un diari de seguiment del cas per tenir-ho tot registrat. També és important fer-los saber que estàs disposat a anar fins al final i a defensar el teu immoble per tots els mitjans (si veuen això, comencen a replantejar-s'ho)
-El camí legal és impossible; a més els jutges estan massa tenyits ideològicament i de vegades tampoc no tenen tant marge de maniobra. L'objectiu és l'Administració local. A més, és l'Administració mateixa la que fa mòbbing en molts casos. Rec Comtal no ha sortit mai de la via administrativa i de moment s'està guanyant.
-Cal fer treball en xarxa i cal mostrar el mòbbing com el vèrtex d'un problema de fons. Fins ara no s'ha aconseguit que cap mitjà de comunicació surti dels casos individuals, del discurs de l'afectat i del mòbbing com quelcom que afecta població d'un perfil molt concret (pocs recursos, gent gran...). No s'ha aconseguit que els mitjans responsabilitzin l'Administració.
-Al darrere dels casos de mòbbing immobiliari hi ha un contuberni publicoprivat que sap perfectament el que fa i que segueix una estratègia perfectament orquestrada. Hi ha empreses que es dediquen a investigar, després immobiliàries petites que compren els immobles i després empreses més grans que ho recompren. La lluita mediàtica de la coordinadora ha servit almenys per perjudicar aquests mitjancers.
-És necessari dir noms. Cal destapar l'entramat publicoprivat i els interessos que hi ha al darrere dels casos de mòbbing al barri del Raval. Cal explicitar la xarxa mafiosa que hi ha al darrere. Per exemple, la relació entre Foment de Ciutat Vella – Tribugest – Aigües de Barcelona... Com hi ha tràfic d'informació i d'interessos...
-El que cal fer en tot cas, la base d'una estratègia transversal, seria negar-se en rodó al desplaçament o reallotjament. Dir no al desplaçament de veïns.
-Caldria crear una estratègia triple:
1.Iniciar una campanya de denúncia contra les administracions locals
2.Intentar obligar el col•legi d'advocats que posin advocats gratuïts per als afectats de mòbbing immobiliari
3.Negar-se rotundament als desplaçaments de veïns per interessos econòmics. Es podria fer una campanya “Ni un desnonament més”.
-S'hauria de crear una xarxa antimòbbing que es dediqués a l'”assetjament” del poder públic i privat. Com creem una xarxa? El que no es vol és construir una altra plataforma o un òrgan que sobrecarregui més la gent que ja està lluitant. Caldria que fos una xarxa de suport mutu, que fes ressonar les coses que cadascú va fent en el seu entorn.
-Com vinculem la carta de drets de la qual s'ha parlat al matí amb el que hem parlat aquesta tarda? Sembla que hi hagi un salt entre la lluita contra el mòbbing i les lluites entorn del territori però en realitat el mòbbing és simplement l'extrem més dur d'una manera de concebre la ciutat i l'habitatge.
-Es presenta una eina més en lles lluites entorn del territori. Un grup de gent vinculada amb l'Oficina d'Okupació estan creant un sistema de senyalització de la ciutat que visibilitzi la ciutat invisible, aquella que no es senyalitza des de la marca Barcelona. La idea està al començament, però serien senyals de denúncia i reivindicació molt concretes i alhora universals, que es poguessin fer servir en contextos diferents.
-Com continuem treballant més enllà del taller? Com es tira endavant amb la carta de drets? La gent l'assumeix?
-Després de tota la informació que s'ha compartir avui caldria que tothom retornés als seus col•lectius, reflexionés sobre el tema i es tornés a quedar d'aquí un temps per veure com seguim endavant.
-No es veu treballar en comissions perquè la feina amb el temps es dilueix i suposa una sobrecàrrega.
-El tema dels advocats és un tema molt concret que ja es podria començar a tirar endavant.
-Abans de posar la carta de reivindicacions en circulació entre més col•lectius (proposta del matí) potser caldria incorporar-hi les suggerències que s'han fet avui des d'una comissió que sortís d'aquí.
-Una manera de coordinar forces i fer xarxa sense construir “una assemblea més” seria donar-nos una data conjunta que ens fes de marc. Un dia d'acció conjunta contra la violència immobiliària i urbanística o de les lluites entorn del territori en el qual es poguessin fer coses diferents des de col•lectius diferents i també es pogués engegar una campanya o presentar la carta... A la tardor. Això ens permetria continuar treballant, cadascú en allò que li interessés més (xarxa i advocats, carta de drets...) i tenir un objectiu comú que guiés el procés.
-Com un element en el marc d’una possible xarxa es planteja la creació d’un “cos antidesnonaments” (monos blancs, blaus o el que sigui) amb l’objectiu de convertir els desnonaments en un conflicte politicosocial. D’una banda es tractaria d’aconseguir una incidència real i, de l’altra, aprofitar l’espai de conflicte per denunciar la mercantilització de l’habitatge i de la vida a la ciutat (podria ser una de les múltiples formes de presentació de la taula de reivindicacions).
-En aquest context, es proposa fer alguna cosa com una “ruta dels desnonaments”, és a dir, incidir en la ruta quotidiana dels secretaris judicials que cada dia fan un mínim de 10 desnonaments a tota la ciutat.
-Leo Bassi fa un tour sobre l'especulació a Barcelona al començament de juliol i s'hi podria participar d'alguna manera.
-Es podria fer una acció de “footing contra el mòbbing”, fent referència al model de participació ciutadana de grans esdeveniments idiotes com la cursa del Corte Inglés per denunciar el mòbbing. També surt la proposta de fer un weblog dedicat al tema de l’assetjament immobiliari.
CONCLUSIÓ
-Es queda pel dia 2 de juliol per tornar-nos a trobar tots o abocar el que s'ha treballat aquí als diversos col•lectius. Es crea una llista de correus per estar en contacte. Hi haurà un grup que es reunirà per treballar la carta de reivindicacions. Les cites prèvies es passaran per llista així com una acta general del taller. Es difondrà la pròxima assemblea a molts col•lectius que no han assistit a la d'avui i que hi poden estar interessats.
16.6.05
sessió 12- REpensar Barcelona - REcuperar la Ciutat
sessió 12- REpensar Barcelona - REcuperar la Ciutat
3: Economia - ecologia / /densitat i usos.
------------------------------------------------------------------------
>Divendres 17 de juny, 19:30h
Centre Cívic Can Basté,
Psg. Fabra i Puig, 274-276, Virrei Amat
"Sota Montjuic 'La Canadenca'"
-Manuel Aisa
Activista cultural i historiador. President de l'Ateneu Enciclopédic Popular, centre de documentació històrico-social .
El Ateneu Enciclopèdic Popular/ Centre de Documentació Històrico Social nace con éste propósito, por esto en 1977 un grupo de jóvenes procedentes, la mayoría del movimiento libertario, crearon el CDHS que es un archivo, hemeroteca i biblioteca especializada en los movimientos sociales, asociativos y especialmente libertarios. El AEP al inicio de los años 80 tenía el principal proyecto de crear una especie de Universidad Popular donde los obreros y sus hijos pudiesen desarrollar, analizar su pensamiento dentro del colectivo e individualmente, con la clara intención de identificarse como hombres libres.
Y por descontado la gran tarea archivística que hoy en día podemos hablar de más de 38000 volúmenes (libros y folletos) además de 12000 cabeceras de prensa ( diarios, revistas, boletines, fanzines etc) y de una amplia documentación y dossiers todos ellos relacionados con los movimientos sociales y obreros desde la Primera Internacional hasta nuestros días.
http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/
"Col.lectivitzacions obreres durant la revolució"
-Toni Castells
doctor en Ciències Econòmiques i professor de la Universidad Autónoma de Barcelona entre 1972 y 1985, estudios del tema de col.lectivitzacions i autor dels llibres “El proceso Estatizador en la Experiencia Colectivista Catalana (1936-1939)” i “Les Col.lectivizacions a Barcelona. La Col.ectivizació-socialització de la industria i els serveis a Barcelona”.
"La vida als barris obrers dels anys vint"
-Jose Luis Oyón
Doctor en Arquitectura i Urbanisme, profesor titular del Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori de l' Escola Tècnica d' Arquitectura del Vallès.
Autor de numerosos articles, seminaris i cursos. Membre del Consell de Redacció de las revistes Historia Urbana (desde 1991) i corresponsal de Urban History (des de 1990). Imparteix docencia sobre La ciutat europea: la ciutat de la era industrial des de 1987. Com a activitat professional en colaboració fa la redacció de diversos treballs de planejament urbanístic .
-------------------------------------------------------------------------------------
REpensar Barcelona - REcuperar la Ciutat
http://www.coordinadoraraval.org/repensarbarcelona
3: Economia - ecologia / /densitat i usos.
------------------------------------------------------------------------
>Divendres 17 de juny, 19:30h
Centre Cívic Can Basté,
Psg. Fabra i Puig, 274-276, Virrei Amat
"Sota Montjuic 'La Canadenca'"
-Manuel Aisa
Activista cultural i historiador. President de l'Ateneu Enciclopédic Popular, centre de documentació històrico-social .
El Ateneu Enciclopèdic Popular/ Centre de Documentació Històrico Social nace con éste propósito, por esto en 1977 un grupo de jóvenes procedentes, la mayoría del movimiento libertario, crearon el CDHS que es un archivo, hemeroteca i biblioteca especializada en los movimientos sociales, asociativos y especialmente libertarios. El AEP al inicio de los años 80 tenía el principal proyecto de crear una especie de Universidad Popular donde los obreros y sus hijos pudiesen desarrollar, analizar su pensamiento dentro del colectivo e individualmente, con la clara intención de identificarse como hombres libres.
Y por descontado la gran tarea archivística que hoy en día podemos hablar de más de 38000 volúmenes (libros y folletos) además de 12000 cabeceras de prensa ( diarios, revistas, boletines, fanzines etc) y de una amplia documentación y dossiers todos ellos relacionados con los movimientos sociales y obreros desde la Primera Internacional hasta nuestros días.
http://www.ateneuenciclopedicpopular.org/
"Col.lectivitzacions obreres durant la revolució"
-Toni Castells
doctor en Ciències Econòmiques i professor de la Universidad Autónoma de Barcelona entre 1972 y 1985, estudios del tema de col.lectivitzacions i autor dels llibres “El proceso Estatizador en la Experiencia Colectivista Catalana (1936-1939)” i “Les Col.lectivizacions a Barcelona. La Col.ectivizació-socialització de la industria i els serveis a Barcelona”.
"La vida als barris obrers dels anys vint"
-Jose Luis Oyón
Doctor en Arquitectura i Urbanisme, profesor titular del Dept. Urbanisme i Ordenació del Territori de l' Escola Tècnica d' Arquitectura del Vallès.
Autor de numerosos articles, seminaris i cursos. Membre del Consell de Redacció de las revistes Historia Urbana (desde 1991) i corresponsal de Urban History (des de 1990). Imparteix docencia sobre La ciutat europea: la ciutat de la era industrial des de 1987. Com a activitat professional en colaboració fa la redacció de diversos treballs de planejament urbanístic .
-------------------------------------------------------------------------------------
REpensar Barcelona - REcuperar la Ciutat
http://www.coordinadoraraval.org/repensarbarcelona