23.11.07
Robador 29 assetjament immobiliari
Querella criminal contra l'assetjament immobiliari
Roda de premsa:
divendres 23 a les 12 h a la seu de la Favb, c/ Obradors 10, baixos
Des de fa més de quatre anys els veïns del número 29 del carrer Robador han sofert tota mena de pressions per part de la propietat de la finca, TARAVAUS 8085 SL i MANCIA 2003 SL, perquè abandonin els seus pisos. L'any 2003 eren una vintena els pisos habitats en aquesta escala. Avui només hi queden quatre famílies i un local als baixos. Al llarg d'aquests anys, Manel González, el veí més jove de l'escala, no ha cessat en la denúncia del mobbing i les males pràctiques del mercat immobiliari, que s'han convertit en la tònica al voltant de l'illa Robador. La seva denúncia ha convertit aquest cas en un emblema de l'assetjament immobiliari a Ciutat Vella.
Malgrat tot, han passat quatre anys i la situació no ha canviat, ni per als veïns de Robador 29 ni per als milers d'afectats de mobbing arreu de Catalunya. El proper dimarts 27 de novembre està previst el desnonament de Manel González. Davant d'aquesta situació, diverses entitats civils i col•lectius que fa temps que treballen contra l'assetjament immobiliari han decidit denunciar públicament aquests fets i presentar una querella criminal contra les immobiliàries responsables d'aquesta situació.
A la roda de premsa intervindran:
Eva Fernàndez, presidenta de la Favb,
Jaume Asens, de la Comissió de Defensa del Col•legi d'Advocats,
Pere Pujol, d’Arquitectes Sense Fronteres,
Pere Farré, de la Coordinadora Contra l’Especulació del Raval i el Taller VIU,
Manel González, veí de Robador 29.
Donen suport a aquesta iniciativa les entitats següents:
Arquitectes Sense Fronteres
Associació Catalana per la Defensa dels Drets Humans
Associació de Veïns del Casc Antic
Comissió de Defensa del Col•legi d'Advocats
Coordinadora Contra l'Especulació del Raval
Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
Observatori Desc
Taller VIU, contra la Violència Immobiliària i Urbanística
Veïns en Defensa de la Barcelona Vella
Aturem el desnonament d'en Manel,
Aturem el desnonament d'en Manel,
Dm.27 a les 8:30 del matí, Robador 29, Raval
Pel pròxim dimarts 27 de novembre està previst el desnonament d'en Manel Gonzàlez, el veí més actiu de la finca Robador 29, un dels casos més coneguts i emblemàtics de mobbing immobiliari d'aquesta ciutat.
4 anys d'assetjament immobiliari
12.10.07
jornada de trobada i debat de lluites veïnals
barris en lluita
jornada de trobada i debat de lluites veïnals
Amb motiu de l'aniversari del segon desallotjament del parc autogestionat del
Forat de la Vergonya i coincidint amb el fi de les obres que han acorralat el
barri durant 22 anys, volem convocar a col·lectius veïnals i a totes les
persones que planten cara a les polítiques urbanístiques de l'administració i
juntament amb ells reapropiar-nos d'aquest espai, simbòlic de la lluita
veïnal, i tornar a donar-li vida i lluita a la nostra plaça de barri.
Perquè no volem que el Forat es converteixi en una plaça qualsevol:
on la poli està 24 hores al dia vigilant que ningú no sigui incívic,
on no es pot realitzar cap activitat que no suposi un intercanvi econòmic,
on l'espontaneïtat brilla per la seva absència i els pocs banquets miren als
quatre vents,
on la convivència es un delicte i l'espai públic solament serveix per a ser
observat, fotografiat i vigilat.
Volem que aquest espai públic serveixi per a moltes coses:
per a crear vida comunitària al barri
per a fer una migdiada o prendre la fresca,
per a tocar la terra i plantar un arbre,
per a jugar i fer soroll,
per a trobar-se, organitzar-se i afectar el nostre entorn,
en resum:
per a viure.
Aquest model de ciutat aparador ens afecta a totes/s per moltes bandes. Als
barris de Barcelona (i també a milers d'altres llocs!) plans urbanístics que
responen a interessos ocults són realitzats pels tècnics i aprovats pels
polítics per a expulsar als veïns de tota la vida.
Us convidem a participar en aquesta "jornada de trobada i debat de lluites
veïnals" proposta per al dissabte 20 d'octubre al Forat de la Vergonya.
Volem dedicar el matí a exposar i compartir el material i l'experiència de
cada barri: pancartes escrits, denúncies, al·legacions, contenciosos,
manifestacions, accions, documentals etc.
Al migdia menjarem una rica paella.
I a la tarda haurà un debat on podem parlar de: que va ser la Plataforma
Veïnal Contra l'Especulació, com funcionava i perquè va parar de funcionar;
com organitzar-nos per a mantenir llaços que no es trenquin fàcilment; buscar
respostes noves a les tàctiques de l'ajuntament i formes de transmetre les
nostres experiències perquè siguin útils a altre gent i barris amenaçats amb
el mateix fenomen.
Ens veiem el dissabte 20 d'octubre a partir de les 11h al Forat de la Vergonya
jornada de trobada i debat de lluites veïnals
Amb motiu de l'aniversari del segon desallotjament del parc autogestionat del
Forat de la Vergonya i coincidint amb el fi de les obres que han acorralat el
barri durant 22 anys, volem convocar a col·lectius veïnals i a totes les
persones que planten cara a les polítiques urbanístiques de l'administració i
juntament amb ells reapropiar-nos d'aquest espai, simbòlic de la lluita
veïnal, i tornar a donar-li vida i lluita a la nostra plaça de barri.
Perquè no volem que el Forat es converteixi en una plaça qualsevol:
on la poli està 24 hores al dia vigilant que ningú no sigui incívic,
on no es pot realitzar cap activitat que no suposi un intercanvi econòmic,
on l'espontaneïtat brilla per la seva absència i els pocs banquets miren als
quatre vents,
on la convivència es un delicte i l'espai públic solament serveix per a ser
observat, fotografiat i vigilat.
Volem que aquest espai públic serveixi per a moltes coses:
per a crear vida comunitària al barri
per a fer una migdiada o prendre la fresca,
per a tocar la terra i plantar un arbre,
per a jugar i fer soroll,
per a trobar-se, organitzar-se i afectar el nostre entorn,
en resum:
per a viure.
Aquest model de ciutat aparador ens afecta a totes/s per moltes bandes. Als
barris de Barcelona (i també a milers d'altres llocs!) plans urbanístics que
responen a interessos ocults són realitzats pels tècnics i aprovats pels
polítics per a expulsar als veïns de tota la vida.
Us convidem a participar en aquesta "jornada de trobada i debat de lluites
veïnals" proposta per al dissabte 20 d'octubre al Forat de la Vergonya.
Volem dedicar el matí a exposar i compartir el material i l'experiència de
cada barri: pancartes escrits, denúncies, al·legacions, contenciosos,
manifestacions, accions, documentals etc.
Al migdia menjarem una rica paella.
I a la tarda haurà un debat on podem parlar de: que va ser la Plataforma
Veïnal Contra l'Especulació, com funcionava i perquè va parar de funcionar;
com organitzar-nos per a mantenir llaços que no es trenquin fàcilment; buscar
respostes noves a les tàctiques de l'ajuntament i formes de transmetre les
nostres experiències perquè siguin útils a altre gent i barris amenaçats amb
el mateix fenomen.
Ens veiem el dissabte 20 d'octubre a partir de les 11h al Forat de la Vergonya
5.9.07
Instal·len 13 bústies per recollir propostes
Ciutat Vella obre el debat ciutadà per decidir quins projectes desenvoluparà durant el mandat
ROSA DÍAZ. Barcelona
Vilaweb
«Tu què faries?» Aquesta és la pregunta que la regidora del districte de Ciutat Vella, Itziar González, ha llançat als ciutadans i a les entitats del territori que haurà de governar fins al 2011. És la pregunta amb què vol començar a implicar la població en la redacció del document que recollirà els projectes que es portaran a terme en aquest territori durant aquest mandat. El procés de debat està en marxa. Han instal·lat 13 bústies per recollir propostes i s'han convocat reunions als barris.
A Ciutat Vella es respira empenta i desig per arrencar el nou mandat. El nou equip que ha entrat a dirigir el districte, encapçalat per la regidora Itziar González, ha foragitat amb les seves ganes la parsimònia típica dels primers dies de setembre. A Ciutat Vella ja està tot preparat per posar en marxa el nou mandat municipal. I el primer que s'hi farà –com mana la normativa però també com la regidora ha deixat dit que vol que funcionin les coses mentre ella governi– serà consultar els veïns i les entitats. Amb la senzilla pregunta «tu què faries?», el districte de Ciutat Vella fa una crida als veïns perquè comencin a pensar què volen canviar, què volen conservar, què prefereixen construir o millorar al seu entorn. Ciutat Vella ha iniciat, doncs, el procés de participació per engendrar un nou pla d'actuació de districte (PAD, li diuen) i que en realitat és el document en el qual a principi de cada mandat es programen els projectes i les actuacions dels propers quatre anys.
Els veïns i les entitats de Ciutat Vella estan convidats a dir-hi la seva a través de diferents canals: correu postal –al Departament de Comunicació i Qualitat de Ciutat Vella–, correu electrònic –a l'adreça ciutatvella@bcn.cat – o del web de Ciutat Vella. També han instal·lat 13 bústies per recollir propostes situades als centres cívics del districte, a les biblioteques, a les oficines d'atenció al ciutadà, als mercats municipals i fins i tot als equipaments esportius. Finalment, el districte ha programat reunions per recollir les aportacions dels veïns de viva veu. Es faran els dies 13, 20, 25 i 27 de setembre al centre cívic de la Barceloneta, al Pati Llimona, al Convent de Sant Agustí i al centre cívic Drassanes. Totes, a les set de la tarda.
RELACIÓ AMB ELS VEÏNS
El procés de participació per elaborar un pla d'actuació està reglat en les ordenances municipals. Consisteix a recollir les propostes dels ciutadans per tots els canals possibles, i conjugar-les amb les idees d'intervenció que ja té pensat el govern. González ja va explicar a aquest diari i a través d'una entrevista que el seu gran objectiu polític és revolucionar la relació entre els veïns i l'administració, ressituar el debat ciutadà i dotar el teixit humà del territori de les eines per ser el principal defensor de l'espai públic. A la vegada, vol dignificar el paper dels tècnics i els consellers del districte. Tot això per recuperar els carrers, les places, el barri per als veïns. I sense deixar de banda l'execució de projectes que vénen de l'etapa anterior i que ja han començat a rutllar, com ara la reforma de la Gardunya i el pla de la Barceloneta.
ROSA DÍAZ. Barcelona
Vilaweb
«Tu què faries?» Aquesta és la pregunta que la regidora del districte de Ciutat Vella, Itziar González, ha llançat als ciutadans i a les entitats del territori que haurà de governar fins al 2011. És la pregunta amb què vol començar a implicar la població en la redacció del document que recollirà els projectes que es portaran a terme en aquest territori durant aquest mandat. El procés de debat està en marxa. Han instal·lat 13 bústies per recollir propostes i s'han convocat reunions als barris.
A Ciutat Vella es respira empenta i desig per arrencar el nou mandat. El nou equip que ha entrat a dirigir el districte, encapçalat per la regidora Itziar González, ha foragitat amb les seves ganes la parsimònia típica dels primers dies de setembre. A Ciutat Vella ja està tot preparat per posar en marxa el nou mandat municipal. I el primer que s'hi farà –com mana la normativa però també com la regidora ha deixat dit que vol que funcionin les coses mentre ella governi– serà consultar els veïns i les entitats. Amb la senzilla pregunta «tu què faries?», el districte de Ciutat Vella fa una crida als veïns perquè comencin a pensar què volen canviar, què volen conservar, què prefereixen construir o millorar al seu entorn. Ciutat Vella ha iniciat, doncs, el procés de participació per engendrar un nou pla d'actuació de districte (PAD, li diuen) i que en realitat és el document en el qual a principi de cada mandat es programen els projectes i les actuacions dels propers quatre anys.
Els veïns i les entitats de Ciutat Vella estan convidats a dir-hi la seva a través de diferents canals: correu postal –al Departament de Comunicació i Qualitat de Ciutat Vella–, correu electrònic –a l'adreça ciutatvella@bcn.cat – o del web de Ciutat Vella. També han instal·lat 13 bústies per recollir propostes situades als centres cívics del districte, a les biblioteques, a les oficines d'atenció al ciutadà, als mercats municipals i fins i tot als equipaments esportius. Finalment, el districte ha programat reunions per recollir les aportacions dels veïns de viva veu. Es faran els dies 13, 20, 25 i 27 de setembre al centre cívic de la Barceloneta, al Pati Llimona, al Convent de Sant Agustí i al centre cívic Drassanes. Totes, a les set de la tarda.
RELACIÓ AMB ELS VEÏNS
El procés de participació per elaborar un pla d'actuació està reglat en les ordenances municipals. Consisteix a recollir les propostes dels ciutadans per tots els canals possibles, i conjugar-les amb les idees d'intervenció que ja té pensat el govern. González ja va explicar a aquest diari i a través d'una entrevista que el seu gran objectiu polític és revolucionar la relació entre els veïns i l'administració, ressituar el debat ciutadà i dotar el teixit humà del territori de les eines per ser el principal defensor de l'espai públic. A la vegada, vol dignificar el paper dels tècnics i els consellers del districte. Tot això per recuperar els carrers, les places, el barri per als veïns. I sense deixar de banda l'execució de projectes que vénen de l'etapa anterior i que ja han començat a rutllar, com ara la reforma de la Gardunya i el pla de la Barceloneta.
Ciutat Vella obre el debat ciutadà per decidir quins projectes desenvoluparà durant el mandat
Instal·len 13 bústies per recollir propostes, i convoquen reunions als barris
ROSA DÍAZ. Barcelona
«Tu què faries?» Aquesta és la pregunta que la regidora del districte de Ciutat Vella, Itziar González, ha llançat als ciutadans i a les entitats del territori que haurà de governar fins al 2011. És la pregunta amb què vol començar a implicar la població en la redacció del document que recollirà els projectes que es portaran a terme en aquest territori durant aquest mandat. El procés de debat està en marxa. Han instal·lat 13 bústies per recollir propostes i s'han convocat reunions als barris.
+ La Rambla, un lloc que Ciutat Vella vol recuperar per als ciutadans. Foto: RITA LAMSDORFF
A Ciutat Vella es respira empenta i desig per arrencar el nou mandat. El nou equip que ha entrat a dirigir el districte, encapçalat per la regidora Itziar González, ha foragitat amb les seves ganes la parsimònia típica dels primers dies de setembre. A Ciutat Vella ja està tot preparat per posar en marxa el nou mandat municipal. I el primer que s'hi farà –com mana la normativa però també com la regidora ha deixat dit que vol que funcionin les coses mentre ella governi– serà consultar els veïns i les entitats. Amb la senzilla pregunta «tu què faries?», el districte de Ciutat Vella fa una crida als veïns perquè comencin a pensar què volen canviar, què volen conservar, què prefereixen construir o millorar al seu entorn. Ciutat Vella ha iniciat, doncs, el procés de participació per engendrar un nou pla d'actuació de districte (PAD, li diuen) i que en realitat és el document en el qual a principi de cada mandat es programen els projectes i les actuacions dels propers quatre anys.
Els veïns i les entitats de Ciutat Vella estan convidats a dir-hi la seva a través de diferents canals: correu postal –al Departament de Comunicació i Qualitat de Ciutat Vella–, correu electrònic –a l'adreça ciutatvella@bcn.cat – o del web de Ciutat Vella. També han instal·lat 13 bústies per recollir propostes situades als centres cívics del districte, a les biblioteques, a les oficines d'atenció al ciutadà, als mercats municipals i fins i tot als equipaments esportius. Finalment, el districte ha programat reunions per recollir les aportacions dels veïns de viva veu. Es faran els dies 13, 20, 25 i 27 de setembre al centre cívic de la Barceloneta, al Pati Llimona, al Convent de Sant Agustí i al centre cívic Drassanes. Totes, a les set de la tarda.
RELACIÓ AMB ELS VEÏNS
El procés de participació per elaborar un pla d'actuació està reglat en les ordenances municipals. Consisteix a recollir les propostes dels ciutadans per tots els canals possibles, i conjugar-les amb les idees d'intervenció que ja té pensat el govern. González ja va explicar a aquest diari i a través d'una entrevista que el seu gran objectiu polític és revolucionar la relació entre els veïns i l'administració, ressituar el debat ciutadà i dotar el teixit humà del territori de les eines per ser el principal defensor de l'espai públic. A la vegada, vol dignificar el paper dels tècnics i els consellers del districte. Tot això per recuperar els carrers, les places, el barri per als veïns. I sense deixar de banda l'execució de projectes que vénen de l'etapa anterior i que ja han començat a rutllar, com ara la reforma de la Gardunya i el pla de la Barceloneta.
ROSA DÍAZ. Barcelona
«Tu què faries?» Aquesta és la pregunta que la regidora del districte de Ciutat Vella, Itziar González, ha llançat als ciutadans i a les entitats del territori que haurà de governar fins al 2011. És la pregunta amb què vol començar a implicar la població en la redacció del document que recollirà els projectes que es portaran a terme en aquest territori durant aquest mandat. El procés de debat està en marxa. Han instal·lat 13 bústies per recollir propostes i s'han convocat reunions als barris.
+ La Rambla, un lloc que Ciutat Vella vol recuperar per als ciutadans. Foto: RITA LAMSDORFF
A Ciutat Vella es respira empenta i desig per arrencar el nou mandat. El nou equip que ha entrat a dirigir el districte, encapçalat per la regidora Itziar González, ha foragitat amb les seves ganes la parsimònia típica dels primers dies de setembre. A Ciutat Vella ja està tot preparat per posar en marxa el nou mandat municipal. I el primer que s'hi farà –com mana la normativa però també com la regidora ha deixat dit que vol que funcionin les coses mentre ella governi– serà consultar els veïns i les entitats. Amb la senzilla pregunta «tu què faries?», el districte de Ciutat Vella fa una crida als veïns perquè comencin a pensar què volen canviar, què volen conservar, què prefereixen construir o millorar al seu entorn. Ciutat Vella ha iniciat, doncs, el procés de participació per engendrar un nou pla d'actuació de districte (PAD, li diuen) i que en realitat és el document en el qual a principi de cada mandat es programen els projectes i les actuacions dels propers quatre anys.
Els veïns i les entitats de Ciutat Vella estan convidats a dir-hi la seva a través de diferents canals: correu postal –al Departament de Comunicació i Qualitat de Ciutat Vella–, correu electrònic –a l'adreça ciutatvella@bcn.cat – o del web de Ciutat Vella. També han instal·lat 13 bústies per recollir propostes situades als centres cívics del districte, a les biblioteques, a les oficines d'atenció al ciutadà, als mercats municipals i fins i tot als equipaments esportius. Finalment, el districte ha programat reunions per recollir les aportacions dels veïns de viva veu. Es faran els dies 13, 20, 25 i 27 de setembre al centre cívic de la Barceloneta, al Pati Llimona, al Convent de Sant Agustí i al centre cívic Drassanes. Totes, a les set de la tarda.
RELACIÓ AMB ELS VEÏNS
El procés de participació per elaborar un pla d'actuació està reglat en les ordenances municipals. Consisteix a recollir les propostes dels ciutadans per tots els canals possibles, i conjugar-les amb les idees d'intervenció que ja té pensat el govern. González ja va explicar a aquest diari i a través d'una entrevista que el seu gran objectiu polític és revolucionar la relació entre els veïns i l'administració, ressituar el debat ciutadà i dotar el teixit humà del territori de les eines per ser el principal defensor de l'espai públic. A la vegada, vol dignificar el paper dels tècnics i els consellers del districte. Tot això per recuperar els carrers, les places, el barri per als veïns. I sense deixar de banda l'execució de projectes que vénen de l'etapa anterior i que ja han començat a rutllar, com ara la reforma de la Gardunya i el pla de la Barceloneta.
5.7.07
V FESTES POPULARS DEL RAVAL
::::::::::::::::::::::::::::::::::Programa::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::
Dijous 12 Juliol
19h Xerrada sobre la repressió als moviments socials
del barri
(al local de la CNT c/ Joaquin Costa 34)
Divendres 13 juliol
19.30h Projecció de curts
(casa de la solidaritat c/vistalegre 15)
22h Festa i pica-pica
(CSOA Ruïna Amàlia c/Reina Amàlia 11 bis)
Dissabte 14 juliol
Jardins de les Voltes d´en Cires (Av.Drassanes al
costat dels bombers, Metro Drassanes L-3)
12h Txupinazo inici festa
12h Recorregut per les lluites històriques del raval
(ateneu enciclopèdic popular)
12-13h Decoració plaça
12-14h Jocs per nens
14-16h Dinar popular
16-18h cafès, jocs de taula
Desacato (cantautor)
18-19.30h Contacontes Pereira
Campionat futbol sala
Campionat ping-pong
19.30-20.30Presentació maquetes RAP del TEB
21.30 Concert
Rap desde la sexta galeria
(Dj Jum, mc´s Räma i Stigma)
Extracto de Lúpulo
(punk)
Batukeros de la Calle
(salsa)
Emissió de Contrabanda FM
(www.contrabanda.org)
Xiringos de col.lectius i material durant tot el dia
Dijous 12 Juliol
19h Xerrada sobre la repressió als moviments socials
del barri
(al local de la CNT c/ Joaquin Costa 34)
Divendres 13 juliol
19.30h Projecció de curts
(casa de la solidaritat c/vistalegre 15)
22h Festa i pica-pica
(CSOA Ruïna Amàlia c/Reina Amàlia 11 bis)
Dissabte 14 juliol
Jardins de les Voltes d´en Cires (Av.Drassanes al
costat dels bombers, Metro Drassanes L-3)
12h Txupinazo inici festa
12h Recorregut per les lluites històriques del raval
(ateneu enciclopèdic popular)
12-13h Decoració plaça
12-14h Jocs per nens
14-16h Dinar popular
16-18h cafès, jocs de taula
Desacato (cantautor)
18-19.30h Contacontes Pereira
Campionat futbol sala
Campionat ping-pong
19.30-20.30Presentació maquetes RAP del TEB
21.30 Concert
Rap desde la sexta galeria
(Dj Jum, mc´s Räma i Stigma)
Extracto de Lúpulo
(punk)
Batukeros de la Calle
(salsa)
Emissió de Contrabanda FM
(www.contrabanda.org)
Xiringos de col.lectius i material durant tot el dia
1.7.07
SE CUMPLEN DOS SEMANAS DE LA PARALIZACIÓN POR INSPECCIÓN DE TRABAJO DEL DERRIBO DE MILES DE VIVIENDAS
Hace dos semanas, durante la mañana del día 12 de junio el edificio inmueble situado en el Pg. de Joan de Borbó 11, esquina con C/ de La Maquinista, ocupado desde hace dos años por el CSO Miles de Viviendas, fue desalojado por segunda vez en 15 días por un numeroso efectivo de los Mossos de Esquadra.
Una vez producido al desalojo, y a pesar de la concentración de numerosos vecinos del barrio de la Barceloneta, que reivindicaban (como todas las entidades del barrio e incluso la FAVB) que el edificio se dedicara a local de equipamientos para diferentes entidades del barrio (como podía ser el club de ajedrez, los Diables de la Barceloneta…)
Una máquina, de grandes dimensiones, ha procedido inmediatamente al inicio de las operaciones de derribo, sin haber sido tomada ninguna medida de seguridad en el propio edificio a derribar, los edificios colindantes, los trabajadores que procedían a su ejecución, y los propios vecinos del barrio.
Las múltiples irregularidades en incumplimientos de la Ley en Prevención de la Seguridad y Salud, y en las medidas de seguridad y salud adecuadas a este tipo de actuaciones (ver R. D. 1627/1997) denunciadas por Arquitectos Sin Fronteras, durante la operación de derribo supusieron un riesgo grave e inminente a los vecinos y a los trabajadores de la empresa responsable del derribo:
- La primera medida de seguridad común a toda operación de derribo es la desconexión del edificio de todas las líneas de suministro urbano: pero la operación de derribo se ha desarrollado sin haber desconectado ni el agua, ni la luz eléctrica de las viviendas afectadas (luz encendida en habitaciones mientras eran derribadas, caída de agua indiscriminada proveniente de las canalizaciones que iban siendo seccionadas...) generando altos riesgos hacia los propios trabajadores y vecinos:
- El orden de los trabajos de cualquier operación de derribo es el inverso al de la propia construcción de un edificio. Como primer paso se extrae el mobiliario así como la carpintería, se procede al derribo de la tabiquería en todas las plantas, y a continuación, se procede a la demolición de la estructura planta por planta, de la ultima a la más baja, tanto de elementos verticales como horizontales.
En este caso se ejecutó un corte vertical de abajo hacia arriba (desde el primer piso hasta cubierta) partiendo la fachada por la mitad. Este proceso supone un riesgo elevado hacia la propia estabilidad del edificio, especialmente en este caso, ya que la medianera linda con un edificio solamente en planta baja y un piso.
- No se ha instalado medida de protección alguna antes de iniciar el derribo: andamio, lonas, señalización, itinerarios peatonales alternativos, desvío del tráfico rodado, etc. Simplemente se delimitó la zona de actuación y las calles colindantes con cinta de identificación de la policía portuaria y de la guardia urbana; incluso el propietario del quiosco cercano ha sido conminado a cerrarlo por el peligro de caída de escombros con las operaciones de demolición ya avanzadas. (ver R. D. 1627/1997)
………………………., etc…………………
Tras la denuncia presentada por CGT, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya de forma inmediata en cumplimiento del art.21 de Ley de prevención de riesgos laborales, paralizo el derribo, a día de hoy 26 de junio continua paralizado.
El irracional y absurdo derribo del inmueble por parte de Port 2000 a ocasionada graves perjuicios a los vecinos colindantes, obligado a tener que cerrar por el peligro que ocasiona al Restaurante Perú.
El derribo del edificio de Miles de Viviendas, que las diferentes entidades de la Barceloneta e incluso la propia FAVB habían reclamado como equipamiento. es una muestra más del modelo de participación y de ciudad que el consistorio, con la colaboración de los agentes privados, aplica en nuestra ciudad y un escarmiento para los vecinos que nos oponemos a la transformación del barrio que quiere realizar el Ayuntamiento de Barcelona. Consideramos como muy grave que por parte de la administración pública no se haya comunicado formalmente a ninguna de las entidades vecinales directamente implicadas en los procesos de transformación del barrio la intención de proceder al derribo del edificio ni cual va a ser el futuro del solar, creando un injustificable y comprensible estado de tensión en el barrio.
La dejación por parte de las distintas administraciones presentes en el derribo (Ayuntamiento de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Port Autònom de Barcelona) en garantizar una actuación conforme a la legalidad vigente en materia de Seguridad y Salud, nos muestra hasta que punto podemos confiar en el empeño oficial por la disminución de la siniestralidad, por parte del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya y de la Administración Publica, cuando decide priorizar la rapidez de una operación, a costa de la propia seguridad de la obra, trabajadores, y ciudadanos.
Ante todo ello, pedimos la investigación de las responsabilidades que correspondan a los propietarios del inmueble, a los técnicos responsables de la empresa contratada y a las fuerzas del orden.
AAVV de l'ÒSTIA
PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA BARCELONETA
Una vez producido al desalojo, y a pesar de la concentración de numerosos vecinos del barrio de la Barceloneta, que reivindicaban (como todas las entidades del barrio e incluso la FAVB) que el edificio se dedicara a local de equipamientos para diferentes entidades del barrio (como podía ser el club de ajedrez, los Diables de la Barceloneta…)
Una máquina, de grandes dimensiones, ha procedido inmediatamente al inicio de las operaciones de derribo, sin haber sido tomada ninguna medida de seguridad en el propio edificio a derribar, los edificios colindantes, los trabajadores que procedían a su ejecución, y los propios vecinos del barrio.
Las múltiples irregularidades en incumplimientos de la Ley en Prevención de la Seguridad y Salud, y en las medidas de seguridad y salud adecuadas a este tipo de actuaciones (ver R. D. 1627/1997) denunciadas por Arquitectos Sin Fronteras, durante la operación de derribo supusieron un riesgo grave e inminente a los vecinos y a los trabajadores de la empresa responsable del derribo:
- La primera medida de seguridad común a toda operación de derribo es la desconexión del edificio de todas las líneas de suministro urbano: pero la operación de derribo se ha desarrollado sin haber desconectado ni el agua, ni la luz eléctrica de las viviendas afectadas (luz encendida en habitaciones mientras eran derribadas, caída de agua indiscriminada proveniente de las canalizaciones que iban siendo seccionadas...) generando altos riesgos hacia los propios trabajadores y vecinos:
- El orden de los trabajos de cualquier operación de derribo es el inverso al de la propia construcción de un edificio. Como primer paso se extrae el mobiliario así como la carpintería, se procede al derribo de la tabiquería en todas las plantas, y a continuación, se procede a la demolición de la estructura planta por planta, de la ultima a la más baja, tanto de elementos verticales como horizontales.
En este caso se ejecutó un corte vertical de abajo hacia arriba (desde el primer piso hasta cubierta) partiendo la fachada por la mitad. Este proceso supone un riesgo elevado hacia la propia estabilidad del edificio, especialmente en este caso, ya que la medianera linda con un edificio solamente en planta baja y un piso.
- No se ha instalado medida de protección alguna antes de iniciar el derribo: andamio, lonas, señalización, itinerarios peatonales alternativos, desvío del tráfico rodado, etc. Simplemente se delimitó la zona de actuación y las calles colindantes con cinta de identificación de la policía portuaria y de la guardia urbana; incluso el propietario del quiosco cercano ha sido conminado a cerrarlo por el peligro de caída de escombros con las operaciones de demolición ya avanzadas. (ver R. D. 1627/1997)
………………………., etc…………………
Tras la denuncia presentada por CGT, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya de forma inmediata en cumplimiento del art.21 de Ley de prevención de riesgos laborales, paralizo el derribo, a día de hoy 26 de junio continua paralizado.
El irracional y absurdo derribo del inmueble por parte de Port 2000 a ocasionada graves perjuicios a los vecinos colindantes, obligado a tener que cerrar por el peligro que ocasiona al Restaurante Perú.
El derribo del edificio de Miles de Viviendas, que las diferentes entidades de la Barceloneta e incluso la propia FAVB habían reclamado como equipamiento. es una muestra más del modelo de participación y de ciudad que el consistorio, con la colaboración de los agentes privados, aplica en nuestra ciudad y un escarmiento para los vecinos que nos oponemos a la transformación del barrio que quiere realizar el Ayuntamiento de Barcelona. Consideramos como muy grave que por parte de la administración pública no se haya comunicado formalmente a ninguna de las entidades vecinales directamente implicadas en los procesos de transformación del barrio la intención de proceder al derribo del edificio ni cual va a ser el futuro del solar, creando un injustificable y comprensible estado de tensión en el barrio.
La dejación por parte de las distintas administraciones presentes en el derribo (Ayuntamiento de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Port Autònom de Barcelona) en garantizar una actuación conforme a la legalidad vigente en materia de Seguridad y Salud, nos muestra hasta que punto podemos confiar en el empeño oficial por la disminución de la siniestralidad, por parte del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya y de la Administración Publica, cuando decide priorizar la rapidez de una operación, a costa de la propia seguridad de la obra, trabajadores, y ciudadanos.
Ante todo ello, pedimos la investigación de las responsabilidades que correspondan a los propietarios del inmueble, a los técnicos responsables de la empresa contratada y a las fuerzas del orden.
AAVV de l'ÒSTIA
PLATAFORMA EN DEFENSA DE LA BARCELONETA
15.6.07
Denuncia Miles
DENUNCIA DEL DERRIBO DEL EDIFICIO SITUADO EN EL PG. DE JOAN DE BORBÓ 11 DE LA
BARCELONETA, EN BARCELONA
Desde la Comisión de Cooperación Local de Arquitectos Sin Fronteras Cataluña expresamos nuestro rechazo hacia el procedimiento de desalojo y derribo del inmueble situado en el Pg. de Joan de Borbó 11, esquina con C/ de La Maquinista, del barrio barcelonés de la Barceloneta
Denunciamos el hecho de que el derribo del edificio se ha realizado sin el menor respeto a las medidas de seguridad y salud adecuadas a este tipo de actuaciones (ver R. D. 1627/1997)
Durante la mañana del día 12 de junio el edificio, ocupado desde hace dos años por el CSO Miles de Viviendas, ha sido
desalojado por segunda vez en 15 días por un numeroso efectivo de los Mossos de Esquadra. A la concentración de rechazo
al derribo, y apoyo a las personas desalojadas, han acudido numerosos vecinos del barrio de la Barceloneta,
así como personas del resto de la ciudad, que han presenciado con incredulidad los hechos que a continuación se
relatan.
El derribo ha comenzado después de que un grupo de personas intentara bloquear de manera pacífica la máquina de
demolición. Dicha máquina, de grandes dimensiones, ha procedido inmediatamente al inicio de las operaciones de
derribo, sin haber sido tomada ninguna medida de seguridad en el propio edificio a derribar, los edificios colindantes,
los trabajadores que procedían a su ejecución, y los propios vecinos del barrio.
Apuntamos a continuación algunas de las múltiples irregularidades que no han sido respetadas durante la operación de
derribo y que se aplican en cualquier operación de este calibre:
- La primera medida de seguridad común a toda operación de derribo es la desconexión del edificio de todas las líneas
de suministro urbano: pero la operación de derribo se ha desarrollado sin haber desconectado ni el agua, ni la luz
eléctrica de las viviendas afectadas (luz encendida en habitaciones mientras eran derribadas, caída de agua
indiscriminada proveniente de las canalizaciones que iban siendo seccionadas...) generando altos riesgos hacia los
propios trabajadores y vecinos.
- El orden de los trabajos de cualquier operación de derribo es el inverso al de la propia construcción de un edificio.
Como primer paso se extrae el mobiliario así como la carpintería, se procede al derribo de la tabiquería en todas las
plantas, y a continuación, se procede a la demolición de la estructura planta por planta, de la ultima a la más baja,
tanto de elementos verticales como horizontales.
En este caso se ejecutó un corte vertical de abajo hacia arriba (desde el primer piso hasta cubierta) partiendo la
fachada por la mitad. Este proceso supone un riesgo elevado hacia la propia estabilidad del edificio, especialmente
en este caso, ya que la medianera linda con un edificio solamente en planta baja y un piso.
- No se ha instalado medida de protección alguna antes de iniciar el derribo: andamio, lonas, señalización, itinerarios
peatonales alternativos, desvío del tráfico rodado, etc. Simplemente se delimitó la zona de actuación y las calles
colindantes con cinta de identificación de la policía portuaria y de la guardia urbana; incluso el propietario del quiosco
cercano ha sido conminado a cerrarlo por el peligro de caída de escombros con las operaciones de demolición ya
avanzadas. (ver R. D. 1627/1997)
- No se ha visto por ninguna parte cartel alguno de la empresa encargada de las operaciones, Alberich SA, ni de los
técnicos responsables de la misma, que han brillado por su ausencia durante las operaciones.
- Tampoco ha aparecido, pese a la evidente falta de medidas de seguridad en la obra, ningún inspector de trabajo que
pudiera acreditar los puntos anteriores, y se ha constatado la falta de equipos de protección individual ( cascos,
guantes, calzados de seguridad homologados ) de algunos de los operarios intervinientes en la actuación.
- Los residuos generados en la desconstrucción, han permanecido amontonados durante todo el día en la acera, y sólo
en la noche se pasó a su recogida, hecho peligroso si se tiene en cuenta del inadecuado sistema de cercado y
delimitación y protección de la obra.
Queda clara, con todo lo expuesto anteriormente, la inseguridad de esta operación de derribo, que podemos calificar
como derribo-express, considerando que se ha tardado más de 48 horas desde el inicio de la operación, en empezar el
montaje de todas las medidas de protección y seguridad, y que sigue faltando en la obra, a día de hoy, el cartel de
identificación de la empresa contratada, de los técnicos responsables, y del número de expediente de derribo. Nos
preguntamos, a la vista de lo sucedido, hasta qué punto podemos confiar en el empeño oficial por la disminución de la
siniestralidad en el sector de la construcción, por parte del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya y de
la Administración publica, cuando decide priorizar la rapidez de una operación, a costa de la propia seguridad de la
obra, trabajadores, y ciudadanos.
Exigimos a las distintas administraciones implicadas su intervención inmediata a todos los niveles para garantizar una
actuación conforme a la legalidad vigente en materia de Seguridad y Salud en la construcción persiguiendo los
múltiples incumplimientos que en estos días se han observado. Exigimos que se garantice que hoy mismo la presencia
de técnicos municipales velando por el cumplimiento de las Ordenanzas Municipales e inspectores de trabajo
garantizando la seguridad de los trabajadores y vecinos.
Esperamos a conocer los múltiples expedientes sancionadores, que sin duda se incoarán y su resultado.
Pedimos la investigación de las responsabilidades que correspondan a los propietarios del inmueble, a los técnicos
responsables de la empresa contratada y a las fuerzas del orden.
El desalojo y derribo de Miles de Viviendas es una muestra del modelo de participación y de ciudad que el consistorio,
con la colaboración de los agentes privados, aplica en nuestra ciudad. Consideramos grave que por parte de la
administración pública no se haya comunicado formalmente a ninguna de las entidades vecinales directamente
implicadas en los procesos de transformación del barrio la intención de proceder al derribo del edificio ni cual va a ser
el futuro del solar, creando un injustificable y comprensible estado de tensión en el barrio.
Adjuntamos documentación fotográfica que pone en evidencia el contenido de la presente denuncia.
Matteo Caravatti
Resp. Comisión de Cooperación Local
Demarcación de Cataluña
Arquitectos Sin Fronteras
14.6.07
La ciudad del espectaculo
Accions a l'espai públic
El domini urbà, l’espai social o espai públic, s’ha convertit, juntament amb el domini de la tecnologia, en una de les qüestions determinants de la crítica artística i en un dels marcs més propicis utilitzats pels artistes per restablir l’espai polític, allà on aquest ha estat clausurat. Els quatre exercicis que s’agrupen amb el projecte Fora de lloc no són obres acabades i autònomes, sinó accions que s’insereixen en els circuits ideològics de les nostres ciutats globalitzades, i, en el cas que practiquin algun tipus d’art, és possiblement el del lloc comú.
També podria afirmar-se que els treballs que reuneix el projecte Fora de lloc són una forma d’escriptura potser més del temps de l’espai, una escriptura de restes, estellada i discontínua en alguns casos; una escriptura d’ecos i fantasmes en alguns altres; i, encara més, una escriptura de senyals que tal vegada no són massa lluminosos, però que desemmascaren en tots els casos una certa tristesa de les nostres ciutats, palpitants i plenes de vida, sí, però de vida precària.
El domini urbà, l’espai social o espai públic, s’ha convertit, juntament amb el domini de la tecnologia, en una de les qüestions determinants de la crítica artística i en un dels marcs més propicis utilitzats pels artistes per restablir l’espai polític, allà on aquest ha estat clausurat. Els quatre exercicis que s’agrupen amb el projecte Fora de lloc no són obres acabades i autònomes, sinó accions que s’insereixen en els circuits ideològics de les nostres ciutats globalitzades, i, en el cas que practiquin algun tipus d’art, és possiblement el del lloc comú.
També podria afirmar-se que els treballs que reuneix el projecte Fora de lloc són una forma d’escriptura potser més del temps de l’espai, una escriptura de restes, estellada i discontínua en alguns casos; una escriptura d’ecos i fantasmes en alguns altres; i, encara més, una escriptura de senyals que tal vegada no són massa lluminosos, però que desemmascaren en tots els casos una certa tristesa de les nostres ciutats, palpitants i plenes de vida, sí, però de vida precària.
l'enderroc de 'Miles de Viviendas'
La CGT denuncia que l'enderroc de 'Miles de Viviendas' no compleix les mesures de seguretat
12/06/2007 17:36
BARCELONA, 12 de juny (EUROPA PRESS)
El sindicat CGT ha denunciat avui que el desallotjament i posterior enderroc de la casa ocupa coneguda com a 'Miles de Viviendas', al barri barceloní de la Barceloneta, es fa sense les mesures de seguretat necessàries per a aquest tipus d'actuacions.
El delegat de prevenció de la CGT en Parcs i Jardins de Barcelona, Carlos Bernal, ha assegurat avui que els treballs d'enderroc es fan en condicions "perilloses" i que els operaris no observen les mesures de seguretat obligatòries.
Així, segons Bernal, la grua que aquest matí ha fet esvorancs a la façana està massa a prop del cordó de seguretat juntament al qual es reuneixen els curiosos i que per accedir a l'edifici els operaris han destrossat un plataner pròxim.
De la mateixa manera, Bernal ha assegurat que ha vist els operaris treballar sense casc ni armilla reflectora, que aixequen fumeres de pols en no tirar aigua sobre la runa i que algunes de les restes metàl·lics que aixequen amb la maquinària cauen molt a prop dels espectadors.
Després d'observar el procés d'enderroc "amb por", Bernal ha decidit aquest matí denunciar per escrit les condicions dels treballs a la Conselleria de Treball
12/06/2007 17:36
BARCELONA, 12 de juny (EUROPA PRESS)
El sindicat CGT ha denunciat avui que el desallotjament i posterior enderroc de la casa ocupa coneguda com a 'Miles de Viviendas', al barri barceloní de la Barceloneta, es fa sense les mesures de seguretat necessàries per a aquest tipus d'actuacions.
El delegat de prevenció de la CGT en Parcs i Jardins de Barcelona, Carlos Bernal, ha assegurat avui que els treballs d'enderroc es fan en condicions "perilloses" i que els operaris no observen les mesures de seguretat obligatòries.
Així, segons Bernal, la grua que aquest matí ha fet esvorancs a la façana està massa a prop del cordó de seguretat juntament al qual es reuneixen els curiosos i que per accedir a l'edifici els operaris han destrossat un plataner pròxim.
De la mateixa manera, Bernal ha assegurat que ha vist els operaris treballar sense casc ni armilla reflectora, que aixequen fumeres de pols en no tirar aigua sobre la runa i que algunes de les restes metàl·lics que aixequen amb la maquinària cauen molt a prop dels espectadors.
Després d'observar el procés d'enderroc "amb por", Bernal ha decidit aquest matí denunciar per escrit les condicions dels treballs a la Conselleria de Treball
31.5.07
Reokupació de miles, vine a compartir aquest moment!
"La casa es queda, ens treuen per la porta i tornem a entrar per la
finestra. Nosaltres vivim aquí i tornarem els cops que faci falta"
Miles ha estat okupada de nou amb les veines i veïns de la Barceloneta.
Miles continuarà sent un centre social, cultural i polític i un servei
de gratuïtat pel barri de la Barceloneta.
"MILES ÉS DE LA BARCELONETA"
Bloquegem l'enderrocament perquè aquest és l'inici d'un pla urbanístic
que només persegueix una substitució de població, la més vulnerable, la
de menys recursos, per convertir un barri ple de vida en un pastís
immobiliari.
Bloquegem l'enderrocament perqué després en vindran molts més, i no en
deixarem passar cap. En aquest barri s'ha acabat la ressignació, s'ha
acabat la por, s'ha acabat la impunitat pels pocavergonyes que juguen
amb les nostres cases, vides i il.lusion a base de bitlleteres inflades
fraudulentament, o de pretesos faors que després n no acaba mai de pagar
a la vida.
Ens havien pres la casa, però els nostres somnis seguien intactes
Ens havien trencat la vida, pero encara no havíem Ens havien obert una
ferida que no oblidarem, pero l'afirmació del nostre desig el que ens
recorda és que l'acció i la ràbia són més valioses que la desesperació.
-Sommiem amb una barceloneta per viure, per estimar, per compartir entre
iguals, per lluitar també, per suposat, però amb la confiança, alegria i
valor que trobem en una gran alianza del veïnat.
-Sommiem amb una Barceloneta que pugui decidir i projectar a la gent que
es juga la vida en ella.
-Sommiem amb una Barceloneta que tira endavant sense la necessitat
d'expulsar a milers de persones i sese punyalades per l'esquena per part
dels cacics passats de moda.
-Miles segueix a la Barceloneta perqué és de la Barceloneta
-Seguirem treballant mà a mà amb les associacions, grups i persones
individuals que no es rendeixen davant d'actuacions despòtiques, que no
tenen por d'amenaces arbritàries i que amb l'acció col.lectiva defensen
una vida que la pena viure.
-Desitgem una vida bona, d'empeus i amb els amics
-Desitgem defensar el que és nostre, el que és comú i el que és íntim
com l'ús lliure per nens, joves, mares o vells dels carrers i les places
com les pràctiques de bon veïnatge i vida quotidiana a ls carrrs com
l'apropiació i l'ús col.lectiu dels espais abandonats etc, etc, etc
-Desitgem seguir parlant amb els nostres veïns i veïnes per arribar a
entendre els matisos i poder intervenir amb justícia sobre els problemes
que ens afecten.
-En definitiva desitgem continuar l'elaboració del pla alternatiu pel
barri i amb el barri.
-perquè desitgem viure a la Barceloneta.
finestra. Nosaltres vivim aquí i tornarem els cops que faci falta"
Miles ha estat okupada de nou amb les veines i veïns de la Barceloneta.
Miles continuarà sent un centre social, cultural i polític i un servei
de gratuïtat pel barri de la Barceloneta.
"MILES ÉS DE LA BARCELONETA"
Bloquegem l'enderrocament perquè aquest és l'inici d'un pla urbanístic
que només persegueix una substitució de població, la més vulnerable, la
de menys recursos, per convertir un barri ple de vida en un pastís
immobiliari.
Bloquegem l'enderrocament perqué després en vindran molts més, i no en
deixarem passar cap. En aquest barri s'ha acabat la ressignació, s'ha
acabat la por, s'ha acabat la impunitat pels pocavergonyes que juguen
amb les nostres cases, vides i il.lusion a base de bitlleteres inflades
fraudulentament, o de pretesos faors que després n no acaba mai de pagar
a la vida.
Ens havien pres la casa, però els nostres somnis seguien intactes
Ens havien trencat la vida, pero encara no havíem Ens havien obert una
ferida que no oblidarem, pero l'afirmació del nostre desig el que ens
recorda és que l'acció i la ràbia són més valioses que la desesperació.
-Sommiem amb una barceloneta per viure, per estimar, per compartir entre
iguals, per lluitar també, per suposat, però amb la confiança, alegria i
valor que trobem en una gran alianza del veïnat.
-Sommiem amb una Barceloneta que pugui decidir i projectar a la gent que
es juga la vida en ella.
-Sommiem amb una Barceloneta que tira endavant sense la necessitat
d'expulsar a milers de persones i sese punyalades per l'esquena per part
dels cacics passats de moda.
-Miles segueix a la Barceloneta perqué és de la Barceloneta
-Seguirem treballant mà a mà amb les associacions, grups i persones
individuals que no es rendeixen davant d'actuacions despòtiques, que no
tenen por d'amenaces arbritàries i que amb l'acció col.lectiva defensen
una vida que la pena viure.
-Desitgem una vida bona, d'empeus i amb els amics
-Desitgem defensar el que és nostre, el que és comú i el que és íntim
com l'ús lliure per nens, joves, mares o vells dels carrers i les places
com les pràctiques de bon veïnatge i vida quotidiana a ls carrrs com
l'apropiació i l'ús col.lectiu dels espais abandonats etc, etc, etc
-Desitgem seguir parlant amb els nostres veïns i veïnes per arribar a
entendre els matisos i poder intervenir amb justícia sobre els problemes
que ens afecten.
-En definitiva desitgem continuar l'elaboració del pla alternatiu pel
barri i amb el barri.
-perquè desitgem viure a la Barceloneta.
29.5.07
Desallotjament d'un centre okupa a la Barceloneta
Tres agents i un okupa reben contusions per forcejaments en el desallotjament d'un centre okupa a la Barceloneta
EUROPA PRESS
BARCELONA
Tres agents dels Mossos d'Esquadra i un jove okupa han rebut avui diverses contusions pel forcejament que s'ha produït després de desallotjar l'antiga caserna de la Guàrdia Civil del barri barceloní de la Barceloneta, més conegut com a Milers de Vivendes, quan els okupes tractaven d'impedir que es tapiés l'edifici.
A primera hora del matí, cap a les set, els Mossos han desallotjat l'antiga caserna, situada al passeig Joan de Borbó, i han hagut de baixar amb una grua tres persones que s'havien penjat de la façana amb arnesos.
Després del desallotjament, un grup d'okupes ha tractat d'evitar l'accés de dues furgonetes amb operaris que anaven a tapiar les portes de l'edifici seient davant per impedir-ne el pas.
L'agent, agredit amb una cadena, segons els Mossos
Segons fonts policials, els Mossos han actuat i han hagut de retirar per la força els joves ja que aquests fins i tot han intentat treure les claus al conductor d'una de les furgonetes, moment en què s'ha produït un forcejament en què un okupa i tres agents han patit les contusions.
Tal com ha informat la policia autonòmica, un dels tres agents ha estat agredit amb una cadena, mentre que després han trobat dos ganivets a terra. Els okupes afirmen que el jove ferit ha hagut de ser atès pel servei sanitari. Finalment els operaris han pogut tapiar l'immoble.
La 'universitat pirata'
Aquest matí, un centenar de persones han denunciat el procés de "substitució" dels antics veïns del barri. De fet, segons el moviment okupa, el desallotjament de Milers de Vivendes és "la primera actuació del pla dels ascensors", en referència al projecte de l'Ajuntament que preveu instal·lar elevadors als immobles que no en tenen.
El dia 7 de maig okupes i veïns ja es van concentrar per protestar contra el desallotjament d'aquest immoble, al número 11 del passeig de Joan de Borbó, abandonat des de feia una dècada i okupat des de feia dos anys i mig pel col·lectiu, que l'ha fet seu de l'autodenominada universitat pirata.
EUROPA PRESS
BARCELONA
Tres agents dels Mossos d'Esquadra i un jove okupa han rebut avui diverses contusions pel forcejament que s'ha produït després de desallotjar l'antiga caserna de la Guàrdia Civil del barri barceloní de la Barceloneta, més conegut com a Milers de Vivendes, quan els okupes tractaven d'impedir que es tapiés l'edifici.
A primera hora del matí, cap a les set, els Mossos han desallotjat l'antiga caserna, situada al passeig Joan de Borbó, i han hagut de baixar amb una grua tres persones que s'havien penjat de la façana amb arnesos.
Després del desallotjament, un grup d'okupes ha tractat d'evitar l'accés de dues furgonetes amb operaris que anaven a tapiar les portes de l'edifici seient davant per impedir-ne el pas.
L'agent, agredit amb una cadena, segons els Mossos
Segons fonts policials, els Mossos han actuat i han hagut de retirar per la força els joves ja que aquests fins i tot han intentat treure les claus al conductor d'una de les furgonetes, moment en què s'ha produït un forcejament en què un okupa i tres agents han patit les contusions.
Tal com ha informat la policia autonòmica, un dels tres agents ha estat agredit amb una cadena, mentre que després han trobat dos ganivets a terra. Els okupes afirmen que el jove ferit ha hagut de ser atès pel servei sanitari. Finalment els operaris han pogut tapiar l'immoble.
La 'universitat pirata'
Aquest matí, un centenar de persones han denunciat el procés de "substitució" dels antics veïns del barri. De fet, segons el moviment okupa, el desallotjament de Milers de Vivendes és "la primera actuació del pla dels ascensors", en referència al projecte de l'Ajuntament que preveu instal·lar elevadors als immobles que no en tenen.
El dia 7 de maig okupes i veïns ja es van concentrar per protestar contra el desallotjament d'aquest immoble, al número 11 del passeig de Joan de Borbó, abandonat des de feia una dècada i okupat des de feia dos anys i mig pel col·lectiu, que l'ha fet seu de l'autodenominada universitat pirata.
El voto de protesta en la Barceloneta
El voto de protesta en la Barceloneta supone casi un 10% de los votos y la abstención el 58% de los vecinos
Con una abstención del 58% el barrio de la Barceloneta ha elevado su voto de protesta a casi un 10%, el voto blaco suma un 3.4% (2.8% más que en el 2003) y el voto nulo supone un 5.5% (un 5.2% más que las últimas municipales), mientras que PSC pierde 1000 votos, un 5%.
El plan urbanístico previsto para el barrio de la Barceloneta ha acentuado la decepción con la clase política que teníamos los vecinos, el nivel de participación ha sido escaso, dado que todos los políticos han demostrado tener intereses en el barrio que no son de tipo social.
Los partidos que más votantes han perdido son los pertenecientes al tripartito. El PSC es el que más votos ha perdido, 1000, ha bajado un 5%, le sigue Esquerra, que ha recibido un 2% menos de los votos; e ICV que ha perdido un 0.9% de los votos con respecto a las últimas elecciones.
El descontento social que manifiestan estos resultados electorales señalan que hay una desconfianza en el barrio con respecto a las actuaciones que el Ayuntamiento pueda realizar en él.
Plataforma d'afectats en defensa de la Barceloneta
AAVV de l'Óstia
Con una abstención del 58% el barrio de la Barceloneta ha elevado su voto de protesta a casi un 10%, el voto blaco suma un 3.4% (2.8% más que en el 2003) y el voto nulo supone un 5.5% (un 5.2% más que las últimas municipales), mientras que PSC pierde 1000 votos, un 5%.
El plan urbanístico previsto para el barrio de la Barceloneta ha acentuado la decepción con la clase política que teníamos los vecinos, el nivel de participación ha sido escaso, dado que todos los políticos han demostrado tener intereses en el barrio que no son de tipo social.
Los partidos que más votantes han perdido son los pertenecientes al tripartito. El PSC es el que más votos ha perdido, 1000, ha bajado un 5%, le sigue Esquerra, que ha recibido un 2% menos de los votos; e ICV que ha perdido un 0.9% de los votos con respecto a las últimas elecciones.
El descontento social que manifiestan estos resultados electorales señalan que hay una desconfianza en el barrio con respecto a las actuaciones que el Ayuntamiento pueda realizar en él.
Plataforma d'afectats en defensa de la Barceloneta
AAVV de l'Óstia
4.5.07
Dissabte 5-5- vermout Popular - Rambla del Raval
Dissabte, 5 de maig vermout Popular!!
matí fins a les 15h
Coordinadora del Raval i el col.lectiu Soles no podem
http://www.moviments.net/solesnopodem
tornem la vida a les naus! recuperem el poblenou!
tornem la vida a les naus!
recuperem el poblenou!
A un any, un mes i un dia de l'incendi de la nau 21 de Can Ricart, nau21 proposa una trobada entre diferents actors en el marc d'Indústries Waldés: un model tant pel que fa al cooperativisme com per a la memòria obrera de Poblenou, i espai fabril que des de maig de l'any passat té la garantia de continuïtat com un dels elements del patrimoni industrial del barri: un exemple -al capdevall- que darrere de les pedres hi ha persones que vertebren -de manera insubstituïble- les ciutats i els paisatges.
Amb aquesta trobada, nau21 convida a representants de la indústria, dels ateneus, de l'associacionisme, dels espais creatius i altres implicats en les llargues lluites contra el tarannà del 22@ al Poblenou a posar de manifest la importància decisiva que té la participació dels ciutadans i ciutadanes en el disseny i la gestió de la seva ciutat, seguint la línia de llurs accions davant de moments clau de la transformació urbana -i conseqüentment social- al Poblenou durant els últims 4 anys.
jornada 5 de maig:
11.00 - 14.30 - presentació del timeline / powergrama
lloc: indústries waldes - c/ ramon turró 111 - aforament limitat
presentació del timeline / powergrama (http://nau21.net/timeline) com a línia conductora de l'acte. Els assistents aportaran la seva experiència davant les dades amb la finalitat d'ampliar-les i aportar la seva visió dels fets. al final es farà la presentació del procés soles no podem (http://solesnopodem.org) i dels actes conjunts del 6 de maig a la plaça de sol de gràcia
isaac marrero, guillermo beluzo y roberto garcía presentaran un fragment d'un treball documental en curs sobre el conflicte de can ricart y la renovació del poblenou.
Proposta d' assistents convocats: industrias waldes, arxiu històric del poblenou, assemblea de joves del poblenou, coordinadora contra el 22@, ateneu popular octubre, diables poble nou, ateneu enciclopèdic popular, ateneu flor de maig, repensar barcelona, sitesize, la makabra, taller caminal, la escocesa, arte bastardo, industrials can ricart, avvcr – assoc. veins i veines can ricart, cer cooperativa bac de roda, bisaucii: colectivo urbano, la raspa, nau21 ...
14.30 - 16.30 - dinar popular
lloc: taller caminal - c/ pallars 172
16.30 - 18.00 - accions al Poblenou
lloc: sortint del taller caminal
una passejada per indrets significatius de la pèrdua de patrimoni viu al barri
18.00 - Hotel Barcelona
lloc: ateneu flor de maig - c/doctor trueta 195
teatre a càrrec de la cia. la quadra màgica
19.30 - 22.00 - cursa del sant pollastre
+ sardinada i pollastrada popular
lloc: plaça prim
organitzen: diables poble nou
Context:
L'associació nau21 neix en el moment que els creadors de la nau 21 de Can Ricart (Can Font) es veuen obligats a abandonar el seu espai de producció a principis de 2006, i després que la seva lluita, al costat de la dels industrials del recinte i de molts altres habitants del barri i de la ciutat, hagués evitat mesos abans la demolició del recinte fabril de Can Ricart, condemnat fins aquell moment a desaparèixer en nom d'un malentès progrés i de la gran operació especulativa que el màrqueting de l'Ajuntament encara ven com a Pla 22@.
Així doncs el nom d'aquesta l'associació fa referència a l'espai de Can Ricart on neix, el qual es proposa recuperar com a espai obert de creació, de producció, d'intercanvi i de diàleg, per al barri i per a la ciutat.
El 5 de maig fa un any, un mes i un dia de l'incendi de la nau 21 del recinte de Can Ricart. Malgrat que l'espai va estar a punt de desaparèixer entre les flames: la protesta enèrgica i decidida de diferents col·lectius i habitants del Poblenou i de la ciutat de Barcelona davant del 22@ va obligar a l'Ajuntament a iniciar processos per a modificar els seus plans originals sobre la zona, que conduirien finalment a la Modificació del Pla per a la Preservació del Recinte de Can Ricart i a la del Pla de Patrimoni Industrial del Poblenou, ambdues modificacions aprovades el passat mes de novembre sense -com de costum- la necessària i tantes vegades reivindicada participació ciutadana.
nau21 ha manifestat el seu desacord amb la modificació tant del Pla per a la Preservació del Recinte de Can Ricart, com del Pla de Patrimoni Industrial del Poblenou a través de les al·legacions corresponents. En elles denuncia la falta de participació ciutadana en el procés i reclama la conservació íntegra del recinte (el nou Pla només contempla la conservació d'algunes naus), entenent com a "conservació íntegra" tant la dels elements arquitectònics i urbanístics, com la de les persones i activitats que han donat vida al recinte.
Segons l'Ajuntament, graciosament, aquests últims, són elements que "no poden ser contemplats ni inclosos en un pla urbanístic" (cita textual de la resposta de l'Ajuntament a les al.legacions de nau21).
La vida va tornar a Can Ricart durant els onze dies de l'ocupació de les naus per part del col·lectiu La Makabra, ocupació que va rebre tant el suport de centenars de col·lectius i persones de la ciutat -reflectit en les adhesions al comunicat de nau21-, com la simpatia i admiració de molts més. El comunicat expressa el seu suport a l'ús de les naus de Can Ricart per membres de La Makabra, o d'altres col·lectius, amb la finalitat de construir un espai de cultura obert al barri i a la ciutat. En el mateix comunicat, nau21 rebutja enèrgicament el desallotjament realitzat posteriorment i exigeix a les autoritats dedicar els seus esforços a establir un diàleg real amb els ciutadans amb la finalitat d'elaborar un nou pla d'usos del recinte.
Sens dubte, l'ocupació de les naus de Can Ricart per La Makabra ha revifat el debat a Barcelona sobre l'autogestió davant la institució, sobre l'espai públic davant la propietat privada, sobre els drets de qualsevol ciutadà en una democràcia real davant la paulatina aniquilació d'aquests drets per part de les democràcies representatives... I ha denunciat, al mateix temps, l'especulació urbanística dèspota que imposibilita altres formes de fer ciutat més d'acord amb les necessitats dels seus ciutadans, o dit d'una altra manera, el servilisme obscè de la política al servei dels interessos privats del mercat.
El passat 13 de març la Generalitat declarava Can Ricart com a Bé Cultural d'Interés Nacional (BCIN). Aquesta declaració sembla no haver afectat les consideracions fetes per l'Ajuntament en la seva Modificació al Pla per a la Preservació del Recinte de Can Ricart.
nau21 manifesta la seva total oposició al projecte d'instal·lació de la Casa de les Llengües al recinte i reclama la gestió de la nau 21 de Can Ricart per part dels col·lectius que l'han fet viure i han lluitat per la seva conservació, malgrat l'Ajuntament, el 22@, la propietat i les flames.
28.4.07
Plan Alternativo Barceloneta
Os enviamos manifiesto de solidaridad con la Barceloneta, con la lucha de sus vecinos contra el Plan de Ascensores, que encierra la voluntad política del Ayuntamiento de transformar la Barceloneta de un barrio tradiccional y popular en un barrio turistico y contra el cierre y derribo del CSO Miles de Viviendas, vecinos-as de nuestro barrio que están realizando una gran labor cultural y social, lo cual es el motivo de la presión que esta efectuando el Ayuntamiento para que se produzca el desalojo.
Ante la urgencia, por el desalojo anunciado y en apoyo a un Plan Alternativo que no oblige a ningún vecino a tener que marchar del barrio si no quiere irse, os pedimos vuestra solidaridad
Podeis enviar vuestras adhesiones al siguiente correo:
pdefensabarceloneta@yahoo.es
-----------------------------------------------------------------------------------------------
La Modificación del PGM en la regulación de la edificación tradicional de la Barceloneta prevista por el Ayuntamiento contempla la eliminación de viviendas para instalar ascensores con el objetivo de mejorar la calidad de vida de las personas con problemas de movilidad en el barrio.
Sin embargo, este plan urbanístico afecta gravemente al 20% de los vecinos, que tendrán que abandonar el barrio, altera la tipología arquitectónica de la Barceloneta y genera grandes costes económicos y sociales para los vecinos.
Debido a la aprobación de este plan que no será beneficioso para las personas que viven en la Barceloneta y a la eminente amenaza de desalojo del CSO Miles de Viviendas y su derribo, la Plataforma de afectados en defensa de la Barceloneta y la AAVV de l'Òstia queremos presentar el plan alternativo que estamos elaborando. Este plan alternativo prioriza las necesidades del barrio frente a los intereses económico-inmobiliarios de unos pocos y hace que no sea necesario el desalojo de vecinos, ni la destrucción de espacios sociales y culturales.
El plan alternativo prevé que edificios, solares y bajos abandonados o infrautilizados sean destinados a resolver los problemas de movilidad, y por lo tanto de acceso a las viviendas, que efectivamente una parte del barrio tiene. También prevé que los solares incluidos por la Ley de Costas sean destinados para viviendas para las personas del barrio. De manera que no resulte necesaria la eliminación de viviendas, ni el derribo de inmuebles para la instalación de ascensores. Estos edificios, inmuebles y solares han de servir también para resolver otras necesidades y dotar al barrio de los equipamientos carentes y que reclama desde hace tiempo.
En este sentido, el plan alternativo contempla el uso de edificios que lo permitan para recolocar vecinos con problema de movilidad y dotar al barrio de los equipamientos que necesita.
• El edificio de la Marina (Passeig Joan de Borbó 43) ya cuenta con ascensor y con un número considerable de pisos abandonados.
• El edificio de la cooperativa siglo XX (c/Atlàntida 1 y 3) y el edifico de la antigua AAVV (c/ Marquès de la Quadra 1) deben ser remodelados para equipamientos del barrio.
• Los solares sin edificar de la Façana Marítima (Passeig Marítim) que tienen que ser destinados a edificios para vecinos con problemas de movilidad
• El edificio de Miles de Viviendas debe seguir ofreciendo un espacio social y cultural para el barrio. Y no se acepta bajo ningún concepto que se ejecute la orden de derribo que hay para este edificio y que se concedió ilegalmente.
El plan alternativo también contempla la conservación del patrimonio de la Barceloneta, con la catalogación de los edificios necesarios y la conservación de la forma de vida del barrio.
El problema de movilidad de los vecinos se puede resolver con soluciones simples y sencillas, como la recolocación y la expropiación de los bajos abandonados y su destino a vivienda.
El plan alternativo no acepta el desalojo forzoso de vecinos. Tampoco puede ser una excusa para la especulación y la transformación del barrio, de tal forma que su tipología social y urbanística se vea alterada.
Cap veí fora del barri,
un altre pla és possible
Los abajo firmantes apoyamos esta iniciativa vecinal e instamos a las autoridades pertinentes a considerar este plan alternativo y/o las opciones de intervención en la Barceloneta que resulten menos perjudiciales para los vecinos de este barrio.
Ante la urgencia, por el desalojo anunciado y en apoyo a un Plan Alternativo que no oblige a ningún vecino a tener que marchar del barrio si no quiere irse, os pedimos vuestra solidaridad
Podeis enviar vuestras adhesiones al siguiente correo:
pdefensabarceloneta@yahoo.es
-----------------------------------------------------------------------------------------------
La Modificación del PGM en la regulación de la edificación tradicional de la Barceloneta prevista por el Ayuntamiento contempla la eliminación de viviendas para instalar ascensores con el objetivo de mejorar la calidad de vida de las personas con problemas de movilidad en el barrio.
Sin embargo, este plan urbanístico afecta gravemente al 20% de los vecinos, que tendrán que abandonar el barrio, altera la tipología arquitectónica de la Barceloneta y genera grandes costes económicos y sociales para los vecinos.
Debido a la aprobación de este plan que no será beneficioso para las personas que viven en la Barceloneta y a la eminente amenaza de desalojo del CSO Miles de Viviendas y su derribo, la Plataforma de afectados en defensa de la Barceloneta y la AAVV de l'Òstia queremos presentar el plan alternativo que estamos elaborando. Este plan alternativo prioriza las necesidades del barrio frente a los intereses económico-inmobiliarios de unos pocos y hace que no sea necesario el desalojo de vecinos, ni la destrucción de espacios sociales y culturales.
El plan alternativo prevé que edificios, solares y bajos abandonados o infrautilizados sean destinados a resolver los problemas de movilidad, y por lo tanto de acceso a las viviendas, que efectivamente una parte del barrio tiene. También prevé que los solares incluidos por la Ley de Costas sean destinados para viviendas para las personas del barrio. De manera que no resulte necesaria la eliminación de viviendas, ni el derribo de inmuebles para la instalación de ascensores. Estos edificios, inmuebles y solares han de servir también para resolver otras necesidades y dotar al barrio de los equipamientos carentes y que reclama desde hace tiempo.
En este sentido, el plan alternativo contempla el uso de edificios que lo permitan para recolocar vecinos con problema de movilidad y dotar al barrio de los equipamientos que necesita.
• El edificio de la Marina (Passeig Joan de Borbó 43) ya cuenta con ascensor y con un número considerable de pisos abandonados.
• El edificio de la cooperativa siglo XX (c/Atlàntida 1 y 3) y el edifico de la antigua AAVV (c/ Marquès de la Quadra 1) deben ser remodelados para equipamientos del barrio.
• Los solares sin edificar de la Façana Marítima (Passeig Marítim) que tienen que ser destinados a edificios para vecinos con problemas de movilidad
• El edificio de Miles de Viviendas debe seguir ofreciendo un espacio social y cultural para el barrio. Y no se acepta bajo ningún concepto que se ejecute la orden de derribo que hay para este edificio y que se concedió ilegalmente.
El plan alternativo también contempla la conservación del patrimonio de la Barceloneta, con la catalogación de los edificios necesarios y la conservación de la forma de vida del barrio.
El problema de movilidad de los vecinos se puede resolver con soluciones simples y sencillas, como la recolocación y la expropiación de los bajos abandonados y su destino a vivienda.
El plan alternativo no acepta el desalojo forzoso de vecinos. Tampoco puede ser una excusa para la especulación y la transformación del barrio, de tal forma que su tipología social y urbanística se vea alterada.
Cap veí fora del barri,
un altre pla és possible
Los abajo firmantes apoyamos esta iniciativa vecinal e instamos a las autoridades pertinentes a considerar este plan alternativo y/o las opciones de intervención en la Barceloneta que resulten menos perjudiciales para los vecinos de este barrio.
28.3.07
Acte de suport als veÏns de Robador 29
Divendres 30, 20:00h. PHRP c/ Magdalenes 13-15 metro Urquinqona
Acte de suport als veÏns de Robador 29 contra l'Assetjament immobiliari i la impunitat de les immobiliàries. La violència immobiliària i urbanística segueix i nosaltres continuem treballant per crear respostes col.lectives.
20.3.07
Barceloneta: Cap veí fora del barri!
Mañana sabado 21 de abril a las 18:00 enfrente de la iglesia de Sant Miquel comenzrá la manifestación en la que se reclamará que se tengan en cuenta las alternativas existentes al "plan de los ascensores", durante el recorrido se señalarán los lugares que pueden servir para recolocar a las personas con problemas de movilidad.
Dos meses después de la aprobación provisional del plan por parte del Ayuntamiento y en el contexto de precampaña electoral, el Ayuntamiento de Barcelona ha intentado en diferentes ocasiones deslegitimar la opinión de centenares de vecinos que han mostrado su desacuerdo y rechazo al plan y no contempla las alternativas existentes a la instalación de ascensores.
La manifestación de mañana pretende mostrar que no es necesario eliminar viviendas y expulsar a vecinos del barrio para "mejorar la calidad de vida de las personas de la Barceloneta". Durante el recorrido se pasará por diferentes puntos del barrio en los que hay edificios abandonados o semiabandonados de titularidad pública que podrían rehabilitarse y usarse para recolocar a las personas con problemas de movilidad. Al final del recorrido se hará un acto con canciones típicas del barrio y un Cremat de Ron, para recordar que la forma de vida de la Barceloneta (barrio humilde) también está en peligro.
Diferentes entidades vecinales y vecinos individuales hemos comenzado la elaboración de un plan alternativo. Éste tiene como punto central la no eliminación de viviendas para colocar ascensores y propone basarse en la opción de la recolocación, así como tener en cuenta las necesidades existentes en el barrio y proponer soluciones a éstas.
La falta de voluntad de los políticos a la hora de poner en marcha un plan que sea realmente para la gente del barrio demuestra que estos se preocupan más por satisfacer a los poderes fácticos (inmobiliarias, constructoras, bancos) que por aplicar un plan que resulte más beneficioso para las personas que vivimos en la Barceloneta. Con el actual plan, cuya aplicación depende de la iniciativa privada, se abre la puerta a procesos eseculativos que ya se han vivido en otros barrios de la ciudad.
En el barrio de la Barceloneta vive mucha gente mayor -que ha sido usada como excusa- para quienes abandonar el barrio, tener que pagar un alquiler alto o enfrentarse a prácticas de mobbing inmobiliario puede tener costes (no sólo económicos) demasiado altos. Y no sólo la gente mayor, sino que los vecinos tenemos que asumir todos los gastos del plan, el Ayuntamiento dará ayudas, pero las condiciones y los plazos en los que éstas se recibirán no han sido explicitados. Además, el mantenimiento de un ascensor puede resultar demasiado caro para pensionistas o personas con un estilo de vida humilde. Es por eso que creemos que la alternativa de la recolocación es más viable y menos costosa para toda la gente que vivimos en la Barceloneta.
Ante la situación actual, continuamos reivindicando:
- que se tengan en cuenta las alternativas al ascensor existentes para
mejorar la calidad de vida de las personas con problemas de movilidad.
Queremos los edificios abandonados de titularidad pública que hay en el barrio (como la cooperativa siglo XX).
- un proceso de participación real,
- que se conserve el barrio como patrimonio histórico,
- que no haya ningún vecino que tenga que marcharse del barrio.
Cap veí fora del barri!
un altre pla és possible
Dos meses después de la aprobación provisional del plan por parte del Ayuntamiento y en el contexto de precampaña electoral, el Ayuntamiento de Barcelona ha intentado en diferentes ocasiones deslegitimar la opinión de centenares de vecinos que han mostrado su desacuerdo y rechazo al plan y no contempla las alternativas existentes a la instalación de ascensores.
La manifestación de mañana pretende mostrar que no es necesario eliminar viviendas y expulsar a vecinos del barrio para "mejorar la calidad de vida de las personas de la Barceloneta". Durante el recorrido se pasará por diferentes puntos del barrio en los que hay edificios abandonados o semiabandonados de titularidad pública que podrían rehabilitarse y usarse para recolocar a las personas con problemas de movilidad. Al final del recorrido se hará un acto con canciones típicas del barrio y un Cremat de Ron, para recordar que la forma de vida de la Barceloneta (barrio humilde) también está en peligro.
Diferentes entidades vecinales y vecinos individuales hemos comenzado la elaboración de un plan alternativo. Éste tiene como punto central la no eliminación de viviendas para colocar ascensores y propone basarse en la opción de la recolocación, así como tener en cuenta las necesidades existentes en el barrio y proponer soluciones a éstas.
La falta de voluntad de los políticos a la hora de poner en marcha un plan que sea realmente para la gente del barrio demuestra que estos se preocupan más por satisfacer a los poderes fácticos (inmobiliarias, constructoras, bancos) que por aplicar un plan que resulte más beneficioso para las personas que vivimos en la Barceloneta. Con el actual plan, cuya aplicación depende de la iniciativa privada, se abre la puerta a procesos eseculativos que ya se han vivido en otros barrios de la ciudad.
En el barrio de la Barceloneta vive mucha gente mayor -que ha sido usada como excusa- para quienes abandonar el barrio, tener que pagar un alquiler alto o enfrentarse a prácticas de mobbing inmobiliario puede tener costes (no sólo económicos) demasiado altos. Y no sólo la gente mayor, sino que los vecinos tenemos que asumir todos los gastos del plan, el Ayuntamiento dará ayudas, pero las condiciones y los plazos en los que éstas se recibirán no han sido explicitados. Además, el mantenimiento de un ascensor puede resultar demasiado caro para pensionistas o personas con un estilo de vida humilde. Es por eso que creemos que la alternativa de la recolocación es más viable y menos costosa para toda la gente que vivimos en la Barceloneta.
Ante la situación actual, continuamos reivindicando:
- que se tengan en cuenta las alternativas al ascensor existentes para
mejorar la calidad de vida de las personas con problemas de movilidad.
Queremos los edificios abandonados de titularidad pública que hay en el barrio (como la cooperativa siglo XX).
- un proceso de participación real,
- que se conserve el barrio como patrimonio histórico,
- que no haya ningún vecino que tenga que marcharse del barrio.
Cap veí fora del barri!
un altre pla és possible
22.2.07
Nou cicle* REpensar Barcelona: Parlem de Participació
dimarts, 27 de febrer del 2007, 19:30h
Nostromo
C/Ripoll, 16, Jaume I o Liceu
"Des del territori de la participació"
convidat: Itziar González (arquitecta)
dimarts, 13 de març del 2007, 19:30h
Nostromo
C/Ripoll, 16, Jaume I o Liceu
"Sobre la participació ciutadana"
convidat: Fernando Pindado (advocat)
dimarts, 27 de març del 2007, 19:30h
Nostromo
C/Ripoll, 16, Jaume I o Liceu
"Consejos comunales en Venezuela"
convidat: Tupa Rangel
--------------------------------------------------------------------------------------------------
*REpensar Barcelona_REcuperar la Ciutat
Nou programa de febrer a abril del 2007
L'objectiu d'aquestes jornades és obrir un debat i reflexionar sobre les diverses problemàtiques urbanes. Tractem de recuperar idees i models que han sorgit al llarg del temps i que sovint han caigut en l'oblit.
Les Jornades intenten crear un punt de trobada per a persones i col.lectius de procedència diversa, per a l'intercanvi d'experiències sobre la ciutat contemporània.
Volem el.laborar un conjunt de criteris i coneixements com a base per a iniciar un discurs urbà crític i alternatiu al model de ciutat oficial de Barcelona.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
audios, documentació i informació disponibles a internet
http://www.repensarbarcelona.org
Col·lectiu REpensar Barcelona
Nostromo
C/Ripoll, 16,
"Des del territori de la participació"
convidat: Itziar González (arquitecta)
dimarts, 13 de març del 2007, 19:30h
Nostromo
C/Ripoll, 16,
"Sobre la participació ciutadana"
convidat: Fernando Pindado (advocat)
dimarts, 27 de març del 2007, 19:30h
Nostromo
C/Ripoll, 16,
"Consejos comunales en Venezuela"
convidat: Tupa Rangel
--------------------------------------------------------------------------------------------------
*REpensar Barcelona_REcuperar la Ciutat
Nou programa de febrer a abril del 2007
L'objectiu d'aquestes jornades és obrir un debat i reflexionar sobre les diverses problemàtiques urbanes. Tractem de recuperar idees i models que han sorgit al llarg del temps i que sovint han caigut en l'oblit.
Les Jornades intenten crear un punt de trobada per a persones i col.lectius de procedència diversa, per a l'intercanvi d'experiències sobre la ciutat contemporània.
Volem el.laborar un conjunt de criteris i coneixements com a base per a iniciar un discurs urbà crític i alternatiu al model de ciutat oficial de Barcelona.
--------------------------------------------------------------------------------------------------
audios, documentació i informació disponibles a internet
http://www.repensarbarcelona.org
Col·lectiu REpensar Barcelona
10.2.07
Mesa redonda sobre la modificación del PGM en la Barceloneta
La comisión de cooperación local de arquitectos sin fronteras_demarcación cataluña, le invita a acudir a una mesa redonda sobre la modificación del PGM en la Barceloneta.
se tendrá el miercolès 14 de febrero, en el centro civico de la barceloneta a las 19:00.
mas información arquitectos sin fronteras
comisión cooperación local
plaça nova, 5 _ 08 002 barcelona
5.2.07
REpensar Barcelona- nou programa de febrer a abril del 2007
REpensar Barcelona_REcuperar la Ciutat
Nou programa de febrer a abril del 2007
L'objectiu d'aquestes jornades és obrir un debat i reflexionar sobre les diverses problemàtiques urbanes. Tractem de recuperar idees i models que han sorgit al llarg del temps i que sovint han caigut en l'oblit.
Les Jornades intenten crear un punt de trobada per a persones i col.lectius de procedència diversa, per a l'intercanvi d'experiències sobre la ciutat contemporània.
Volem el.laborar un conjunt de criteris i coneixements com a base per a iniciar un discurs urbà crític i alternatiu al model de ciutat oficial de Barcelona.
Properes Convocatòries::
Dijous 8 de febrer, 19:30h
llloc: Nostromo
C/ Ripoll, 16 / veure mapa
"Control social: l'altre cara d'un ajuntament 'progre' "
Bernat Muniesa (historiador)
dijous, 8 de febrer del 2007, 19:30h
Nostromo
C/Ripoll, 16,
xerrada "Control social: l'altre cara d'un ajuntament 'progre'"
convidat: Bernat Muniesa (historiador)
dijous, 8 de març del 2007, 19:30h
Nostromo
C/Ripoll, 16,
tertúlia "Propietat (privada) o ús (social)?"
convidat: Jose-Luis Oyón (arquitecte)
divendres, 23 de febrer del 2007, 19:30h
Espai Obert
C/Violant d'Hongria, 71,
xerrada "Urbanisme a Barcelona: un model que devora la ciutat"
convidat: Josep Maria Montaner (arquitecte)
dijous, 8 de març del 2007, 19:30h
Nostromo
C/Ripoll, 16,
tertúlia "Ciutat i cultura"
convidat: Jose-Maria Nunes (cineasta)
audios, documentació i informació disponibles a internet
http://www.repensarbarcelona.org - mail: repensarbarcelona@sitesize.net
Col·lectiu REpensar Barcelona
1.2.07
Comunicat de l'Ateneu del Xino- Manifestació Divendres 2 de Febrer a les 20h
El passat divendres 26 de Gener a les 00.55h, mentre s’escombrava el local
abans de tancar, uns pocs companys/es varen ser sorpresxs per la Guàrdia
Urbana de Barcelona, que de forma xulesca i il.legal va tancar i precintar
l’Ateneu del Xino amb més de 12 anys d’història i d’arrelament al barri.
Em interposat recurs davant el jutge seguint la via legal que suposadament
ens ampara en els suposats drets que tenim, és a dir, llibertat d’associació,
ideològica i d’expressió; però sabem que només la veu del carrer, la lluita i
l’acció directa faran retornar la dignitat. Ens han malversat un espai de
llibertat al marge de la seva lògica mercantil, fent servir com a excusa que
incomplim una normativa que només s’aplica a associacions obertes al públic
amb ànim de lucre; en conclusió, allò que l’Ateneu Llibertari del Xino mai ha
estat.
La lluita legal i l’acció de denúncia al carrer han estat llargues i dures.
Espais com l’Ateneu del Xino, la Makabra, Can Mireia o Mambo i tants
d’altres, eren i són molestos pel poder ja que el denuncien i ens mostren amb
la pràctica que es poden realitzar altres formes de pensar i conviure
contràries a les seves formes i la seva cínica doble moral.
Ens acoten els nostres espais de llibertat, ens detenen, ens engarjolen,
intenten acallar les nostres veus i uniformitzar les nostres vides; però no
ho aconseguiran pas. Portem la llavor d’un Ateneu al cor, esperant tornar a
arrelar a aquesta ciutat i els cors de la gent que s’estima la llibertat.
L’ATENEU DEL XINO ÉS VIU
Manifestació Divendres 2 de Febrer a les 20h a la Rambla del Raval (en front
del gat d’en Botero)
Metro: L2 – Sant Antoni / L3 - Liceu
abans de tancar, uns pocs companys/es varen ser sorpresxs per la Guàrdia
Urbana de Barcelona, que de forma xulesca i il.legal va tancar i precintar
l’Ateneu del Xino amb més de 12 anys d’història i d’arrelament al barri.
Em interposat recurs davant el jutge seguint la via legal que suposadament
ens ampara en els suposats drets que tenim, és a dir, llibertat d’associació,
ideològica i d’expressió; però sabem que només la veu del carrer, la lluita i
l’acció directa faran retornar la dignitat. Ens han malversat un espai de
llibertat al marge de la seva lògica mercantil, fent servir com a excusa que
incomplim una normativa que només s’aplica a associacions obertes al públic
amb ànim de lucre; en conclusió, allò que l’Ateneu Llibertari del Xino mai ha
estat.
La lluita legal i l’acció de denúncia al carrer han estat llargues i dures.
Espais com l’Ateneu del Xino, la Makabra, Can Mireia o Mambo i tants
d’altres, eren i són molestos pel poder ja que el denuncien i ens mostren amb
la pràctica que es poden realitzar altres formes de pensar i conviure
contràries a les seves formes i la seva cínica doble moral.
Ens acoten els nostres espais de llibertat, ens detenen, ens engarjolen,
intenten acallar les nostres veus i uniformitzar les nostres vides; però no
ho aconseguiran pas. Portem la llavor d’un Ateneu al cor, esperant tornar a
arrelar a aquesta ciutat i els cors de la gent que s’estima la llibertat.
L’ATENEU DEL XINO ÉS VIU
Manifestació Divendres 2 de Febrer a les 20h a la Rambla del Raval (en front
del gat d’en Botero)
Metro: L2 – Sant Antoni / L3 - Liceu
11.1.07
La Coordinadora contra l’Especulació del Raval ofereix un espai d’orientació i suport als afectats per mòbing i violencia immobiliària
Més de tres anys després que els mitjans de comunicació comencessin a fer-se’n ressò, constatem com la indefensió, la impunitat i la inhibició continuen sent la tònica de les pràctiques de violència immobiliària que han proliferat en zones com el Raval, immerses en la voràgine especulativa desfermada al Districte de Ciutat Vella de Barcelona arran de la revalorització promoguda per les reformes urbanístiques endegades pel Consistori els darrers quinze anys. Tot i que ja no ocupen espais destacats en els mitjans de comunicació, aquestes pràctiques continuen donant-se, repetim, amb total impunitat, emparades pel marc legal vigent en matèria d’arrendaments urbans (les famoses LAU posteriors al Decret Boyer) i per la deriva especulativa del mercat immobiliari, reforçada per les polítiques relatives a l’habitatge dutes a terme les darreres dècades tant a nivell estatal com autonòmic i municipal.
L’evolució del cas Robador 29, en aquest sentit, ofereix un exemple claríssim de quina ha estat l’estratègia de les institucions públiques davant el fenomen de l’anomenat mòbing immobiliari: després d’una primera fase d’inhibició i silenciament del problema, davant la pressió mediàtica i de col·lectius veïnals denunciant casos escandalosos com el que tractem, el Consistori respon amb l’anunci d’una campanya de lluita contra el mòbing en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats i el d’Administradors de Finques, que es concreta en l’obertura d’un servei d’atenció als afectats a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i a l’Oficina d’Habitatge (a la seu de Focivesa). Dos anys i mig després de l’anunci d’aquesta campanya constatem que la seva funció principal ha estat precisament aquesta, la de respondre a l’escàndol mediàtic amb una campaya igualment mediàtica però mancada dels objectius i els instruments necessaris per abordar amb garanties la resolució d’aquest fenomen.
Els últims dos anys i mig, doncs, lluny d’activar mesures dissuasives i/o punitives contra els assetjadors immobiliaris que frenessin les seves accions, a la pràctica (i en el millor dels casos) aquestes oficines especials s’han limitat a proporcionar informació als afectats sobre els procediments que havien de seguir per intentar salvar els paranys legals i paralegals dels assetjadors i, així, evitar el desnonament immediat (que no el procés) i, quan aquests ja s’havien activat, s’han inhibit davant els processos judicials oberts contra els veïns. Finalment, i també en el millor dels casos, generalment «ajudats» per la pressió de col·lectius veïnals organitzats, aquests serveis han acabat duent a terme accions de rescat assitencial de veïns amb sentències fermes de desnonament, reallotjant-los en pisos de propietat pública. Aquesta deriva assistencial, sempre discrecional i prudentment silenciosa (no fos cas que es produís una demanda massiva de reallotjaments per part de veïns pendents de desnonament), no només no constitueix cap acció efectiva contra el mobbing sinó que, ben al contrari i com es demostra en el cas del número 29 del carrer Robador, el reforça en la mesura que «cobreix» els efectes més escandalosos d’aquestes pràctiques (el desnonament de llogaters de rendes baixes, sovint ancians, però no només ancians) i, en no acompanyar-se de cap mesura punitiva, referma la impunitat dels especuladors, que, com hem vist, poden continuar les seves accions sense cap impediment i amb la garantia que, en última instància, l’Administració s’ocuparà dels «bitxos» dels quals es volen desempallegar.
Les memòries d’activitat d’aquestes dues oficines revelen prou clarament que la seva funció no és tant la d’abordar l’assetjament immobiliari de manera decidida assumint les seves dimensions socials, legals i ètiques, com minimitzar, d’una banda, les dimensions reals d’aquesta problemàtica i, de l’altra, els seus efectes més dramàtics amb el rescat assistencial dels afectats. Així, a finals del 2005 les oficines «antimobbing» declaraven als mitjans que habien rebut 415 denúncies (de les quals n’havien rebutjat 285) de veïns que «creien» que eren assetjats pel propietari dels seus pisos, però no anunciaven cap procés contra cap propietari o immobiliària assetjadors, ni tan sols feien pública una llista de les empreses que havien pogut constatar que duien a terme aquestes pràctiques (de les quals al mateix carrer Robador n’hi ha exemples tan pintorescos com el de la societat Sofic Investments Inc., domiciliada a Samoa occidental, que des de mitjan 2003 ha intentat desnonar 50 famílies del Raval i la Ribera).
Presentació de xifres irrisòries, insinuació d’una certa «psicosi» en la població del Districte davant fets no «expedientables» com a constitutius d’assetjament immobiliari, inacció davant el funcionament d’organismes públics com el Registre de la Propietat, poc transparent i gens garantista dels drets dels llogaters tant a nivell d’informació com de vigilància, inhibició davant casos judicialitzats i rescat discrecional de veïns pendents de «llançament»: aquesta ha estat la resposta del Consistori barceloní a una problemàtica que afecta de manera gravíssima la vida de molts veïns i veïnes de la nostra ciutat.
Davant d’aquesta situació des de la Coordinadora contra l’Especulació del Raval hem obert un punt d’informació i suport als afectats per assetjament immobiliari, per tal d’informar-los adequadament de què poden fer per defensar-se. L’espai funciona des del mes de novembre, els dilluns de 11:00 a 12:30 hores i de 18 a 20 hores al C/Aurora 23, baixos.
L’evolució del cas Robador 29, en aquest sentit, ofereix un exemple claríssim de quina ha estat l’estratègia de les institucions públiques davant el fenomen de l’anomenat mòbing immobiliari: després d’una primera fase d’inhibició i silenciament del problema, davant la pressió mediàtica i de col·lectius veïnals denunciant casos escandalosos com el que tractem, el Consistori respon amb l’anunci d’una campanya de lluita contra el mòbing en col·laboració amb el Col·legi d’Advocats i el d’Administradors de Finques, que es concreta en l’obertura d’un servei d’atenció als afectats a l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor i a l’Oficina d’Habitatge (a la seu de Focivesa). Dos anys i mig després de l’anunci d’aquesta campanya constatem que la seva funció principal ha estat precisament aquesta, la de respondre a l’escàndol mediàtic amb una campaya igualment mediàtica però mancada dels objectius i els instruments necessaris per abordar amb garanties la resolució d’aquest fenomen.
Els últims dos anys i mig, doncs, lluny d’activar mesures dissuasives i/o punitives contra els assetjadors immobiliaris que frenessin les seves accions, a la pràctica (i en el millor dels casos) aquestes oficines especials s’han limitat a proporcionar informació als afectats sobre els procediments que havien de seguir per intentar salvar els paranys legals i paralegals dels assetjadors i, així, evitar el desnonament immediat (que no el procés) i, quan aquests ja s’havien activat, s’han inhibit davant els processos judicials oberts contra els veïns. Finalment, i també en el millor dels casos, generalment «ajudats» per la pressió de col·lectius veïnals organitzats, aquests serveis han acabat duent a terme accions de rescat assitencial de veïns amb sentències fermes de desnonament, reallotjant-los en pisos de propietat pública. Aquesta deriva assistencial, sempre discrecional i prudentment silenciosa (no fos cas que es produís una demanda massiva de reallotjaments per part de veïns pendents de desnonament), no només no constitueix cap acció efectiva contra el mobbing sinó que, ben al contrari i com es demostra en el cas del número 29 del carrer Robador, el reforça en la mesura que «cobreix» els efectes més escandalosos d’aquestes pràctiques (el desnonament de llogaters de rendes baixes, sovint ancians, però no només ancians) i, en no acompanyar-se de cap mesura punitiva, referma la impunitat dels especuladors, que, com hem vist, poden continuar les seves accions sense cap impediment i amb la garantia que, en última instància, l’Administració s’ocuparà dels «bitxos» dels quals es volen desempallegar.
Les memòries d’activitat d’aquestes dues oficines revelen prou clarament que la seva funció no és tant la d’abordar l’assetjament immobiliari de manera decidida assumint les seves dimensions socials, legals i ètiques, com minimitzar, d’una banda, les dimensions reals d’aquesta problemàtica i, de l’altra, els seus efectes més dramàtics amb el rescat assistencial dels afectats. Així, a finals del 2005 les oficines «antimobbing» declaraven als mitjans que habien rebut 415 denúncies (de les quals n’havien rebutjat 285) de veïns que «creien» que eren assetjats pel propietari dels seus pisos, però no anunciaven cap procés contra cap propietari o immobiliària assetjadors, ni tan sols feien pública una llista de les empreses que havien pogut constatar que duien a terme aquestes pràctiques (de les quals al mateix carrer Robador n’hi ha exemples tan pintorescos com el de la societat Sofic Investments Inc., domiciliada a Samoa occidental, que des de mitjan 2003 ha intentat desnonar 50 famílies del Raval i la Ribera).
Presentació de xifres irrisòries, insinuació d’una certa «psicosi» en la població del Districte davant fets no «expedientables» com a constitutius d’assetjament immobiliari, inacció davant el funcionament d’organismes públics com el Registre de la Propietat, poc transparent i gens garantista dels drets dels llogaters tant a nivell d’informació com de vigilància, inhibició davant casos judicialitzats i rescat discrecional de veïns pendents de «llançament»: aquesta ha estat la resposta del Consistori barceloní a una problemàtica que afecta de manera gravíssima la vida de molts veïns i veïnes de la nostra ciutat.
Davant d’aquesta situació des de la Coordinadora contra l’Especulació del Raval hem obert un punt d’informació i suport als afectats per assetjament immobiliari, per tal d’informar-los adequadament de què poden fer per defensar-se. L’espai funciona des del mes de novembre, els dilluns de 11:00 a 12:30 hores i de 18 a 20 hores al C/Aurora 23, baixos.
10.1.07
Manifest-acció divendres 12 de gener, 20:00 Rambla del Raval. Al gato gras
Desaparèixer per reaparèixer per tot arreu.
Senyores i senyores, comença l'espectacle, no us oblideu retocar.vos el
maquillatge, vestiu-vos amb les millors gales i si us plau, no us retireu a
les vostres cambres, mantingueu-vos atentes a les pantalles perquè
l'espectacle de les "bèsties i les monstrues" està a punt de començar!!!!
Després d'un any d'existència, el Centre Social Okupat de Dones MAMBO
(Momento Autónomo de Mujeres y Bolleras Osadas) ha estat desallotjat
il·legalment avui a les 8 del matí per un ampli dispositiu de mossos de
Saura i davant la sorpresa del jutjat d'instrucció n.3 (procés penal) i el
jutjat de primera instància n.13 (procés civil), que no estaven informats
del desallotjament. La immobiliària Grupo Sastre S.A ha recorregut a un
procediment il·legal, en el qual la mateixa causa transcorria paral·lelament
en dos processos judicials diferents, civil i penal.
Sota les mirades golafres i atentes d'immobiliàries i altres especuladors
urbanístics, així com del nostre progre Ajuntament, es va fent realitat el
model urbanístic d'una Barcelona inassequible per la seva gent. La seva
estratègia; enderrocar infinitat d'immobles, expulsar els i les veïnes dels
seus barris de sempre, especular sota la lògica del benefici infinit i
desallotjar el nostre projecte feminista del centre social. Projecte des de
i per a dones i lesbianes. Això sí, un desallotjament maquillat amb
discursos sobre sanejament urbanístic, qualitat de vida i civisme. bla, bla,
bla, bla. SONS buits que ens martellegen ELS CAPS!!! Per què ens parlen de
projectes socials quan en realitat volen dir DINERS?
La MAMBO és un espai autònom i autogestionat. Som dones i lesbianes que hem
coincidit en la necessitat de construir altres realitats enfrontant-nos al
model heteropatriarcal existent. "Subjectes Polítiques Actives" que des de
les nostres mirades i desitjos propis volem crear nous espais físics i
simbòlics, on reconèixer-nos i Transformar. En un any, MAMBO s'ha convertit
en un espai d'afluència de dones i lesbianes, en un centre de producció de
discurs feminista connectat amb xarxes de dones de tota Europa. S'hi han
allotjat tallers (soldadura, autodefensa feminista, cinema, català, anglès,
electricitat, teatre, teoria feminista, pornografia i feminisme. etc),
xerrades, col·lectius feministes, debats i trobades. NO busquem espais de
consum passiu d'oci abaratit per dones. Aquest model ja existeix i no ens
agrada!
Benvingudes a la faràndula de la vida, on no hi ha lleons sinó especuladors,
on no hi ha pallassos sinó bavosos i agressors, on no hi ha il·lusionistes
sinó polítics que ens maquillen la realitat com a part d'una il·lusió.
Som les bèsties i les monstrues, anormals en el circ de les princeses
siliconades. Mutants en un circ imposat. Estranyes per la nostra diferència.
CULPABLES PER VOLER SER! Des de sempre les feministes hem estat culpables,
¿per què canviar?
"Les nenes bones van al cel i les dolentes a tot arreu"
Reivindicant les diferències com la base des d'on construir la nostra lluita
com a dones i lesbianes feministes us convidem a afegir-vos al nostre circ
itinerant de "bèsties i monstrues", participant en les accions de resposta
al desallotjament.
Manifest-acció divendres 12 de gener, 20:00 Rambla del Raval. Al gato gras.
Totes formem part de la nostra història,
Visibilitzem la força col·lectiva feminista
desaparèixer per aparèixer en un altre lloc.
http://mambo.pimienta.org
Senyores i senyores, comença l'espectacle, no us oblideu retocar.vos el
maquillatge, vestiu-vos amb les millors gales i si us plau, no us retireu a
les vostres cambres, mantingueu-vos atentes a les pantalles perquè
l'espectacle de les "bèsties i les monstrues" està a punt de començar!!!!
Després d'un any d'existència, el Centre Social Okupat de Dones MAMBO
(Momento Autónomo de Mujeres y Bolleras Osadas) ha estat desallotjat
il·legalment avui a les 8 del matí per un ampli dispositiu de mossos de
Saura i davant la sorpresa del jutjat d'instrucció n.3 (procés penal) i el
jutjat de primera instància n.13 (procés civil), que no estaven informats
del desallotjament. La immobiliària Grupo Sastre S.A ha recorregut a un
procediment il·legal, en el qual la mateixa causa transcorria paral·lelament
en dos processos judicials diferents, civil i penal.
Sota les mirades golafres i atentes d'immobiliàries i altres especuladors
urbanístics, així com del nostre progre Ajuntament, es va fent realitat el
model urbanístic d'una Barcelona inassequible per la seva gent. La seva
estratègia; enderrocar infinitat d'immobles, expulsar els i les veïnes dels
seus barris de sempre, especular sota la lògica del benefici infinit i
desallotjar el nostre projecte feminista del centre social. Projecte des de
i per a dones i lesbianes. Això sí, un desallotjament maquillat amb
discursos sobre sanejament urbanístic, qualitat de vida i civisme. bla, bla,
bla, bla. SONS buits que ens martellegen ELS CAPS!!! Per què ens parlen de
projectes socials quan en realitat volen dir DINERS?
La MAMBO és un espai autònom i autogestionat. Som dones i lesbianes que hem
coincidit en la necessitat de construir altres realitats enfrontant-nos al
model heteropatriarcal existent. "Subjectes Polítiques Actives" que des de
les nostres mirades i desitjos propis volem crear nous espais físics i
simbòlics, on reconèixer-nos i Transformar. En un any, MAMBO s'ha convertit
en un espai d'afluència de dones i lesbianes, en un centre de producció de
discurs feminista connectat amb xarxes de dones de tota Europa. S'hi han
allotjat tallers (soldadura, autodefensa feminista, cinema, català, anglès,
electricitat, teatre, teoria feminista, pornografia i feminisme. etc),
xerrades, col·lectius feministes, debats i trobades. NO busquem espais de
consum passiu d'oci abaratit per dones. Aquest model ja existeix i no ens
agrada!
Benvingudes a la faràndula de la vida, on no hi ha lleons sinó especuladors,
on no hi ha pallassos sinó bavosos i agressors, on no hi ha il·lusionistes
sinó polítics que ens maquillen la realitat com a part d'una il·lusió.
Som les bèsties i les monstrues, anormals en el circ de les princeses
siliconades. Mutants en un circ imposat. Estranyes per la nostra diferència.
CULPABLES PER VOLER SER! Des de sempre les feministes hem estat culpables,
¿per què canviar?
"Les nenes bones van al cel i les dolentes a tot arreu"
Reivindicant les diferències com la base des d'on construir la nostra lluita
com a dones i lesbianes feministes us convidem a afegir-vos al nostre circ
itinerant de "bèsties i monstrues", participant en les accions de resposta
al desallotjament.
Manifest-acció divendres 12 de gener, 20:00 Rambla del Raval. Al gato gras.
Totes formem part de la nostra història,
Visibilitzem la força col·lectiva feminista
desaparèixer per aparèixer en un altre lloc.
http://mambo.pimienta.org
9.1.07
Los Hijos de Don Quijote llegan a BCN
La asociación nacida en París montará esta semana un campamento en la capital catalana
Como su padre en la ficción, Los Hijos de Don Quijote quieren que Barcelona sea una de las etapas de sus andanzas. Tres representantes de esta oenegé, que ha revolucionado Francia con su denuncia de la falta de viviendas dignas, llegaron ayer a la capital catalana para extender el movimiento fuera de las fronteras francesas.
Los enviados de los Hijos de Don Quijote a su aventura catalana han mantenido ya contactos con asociaciones humanitarias de Barcelona, donde se pondrán en contacto con las personas sin techo que duermen en las calles para lanzar un movimiento de solidaridad y llamar la atención sobre su situación. Prevén instalar el miércoles o el jueves, en un lugar céntrico de Barcelona que no quisieron revelar a EL PERIÓDICO, un campamento similar al que desde el 16 de diciembre ocupa un tramo de las dos riberas del canal Saint-Martin, en París.
Todo comenzó en la segunda quincena de octubre del 2006 cuando Augustin Legrand y dos amigos decidieron pasar la noche al raso junto a personas sin domicilio fijo (SDF), como se las conoce en Francia. El 2 de diciembre, intentaron montar un campamento en la plaza de la Concordia, pero fueron desalojados por la policía. Dos semanas más tarde, el campamento logró asentarse en el canal Saint-Martin.
"El primer día fueron 80 tiendas. Muchos SDF vinieron por iniciativa propia o porque mi hermano, en las seis semanas que durmió con ellos en diversos lugares de París, les animó a que vinieran", explica Jean-Baptiste Legrand, dirigente del movimiento junto a Augustin. La repercusión, a través del boca a oreja y de internet, fue inmediata. Numerosos parisinos durmieron en el campamento y actores como Jean Rochefort o Béatrice Dalle lo visitaron.
Un derecho esencial
En una mañana fría pero soleada, Augustin y Jean-Baptiste Legrand tenían montado ayer su cuartel general en la terraza del bar Chez Prune. El número de tiendas de campaña alcanza ya las 300.
Augustin, actor de profesión, es un gigantón de dos metros de altura. Vestido con anorak y unos vaqueros rasgados de arriba abajo, que sujeta con una bufanda anudada a la pierna, atiende a una televisión japonesa. "El derecho a una vivienda digna debe convertirse en esencial como el de la enseñanza o el de la sanidad", dice. "En Francia existe el delito de no asistencia a persona en peligro, por el que puedes ser condenado. Pero aquí --señala hacia el campamento-- hay personas enfermas, y no se hace nada".
Un recorrido por el campamento le da la razón: en una tienda se puede leer "Aïcha, discapacitada desde hace 30 años"; en otra, "Nabila, discapacitada, 10 años sin techo"; en otra, cuatro miembros de una misma familia reclaman desde un cartel trabajo y vivienda. Lo mismo pide Laval, nacido en Isla Mauricio, de profesión pintor, que lleva 20 años viviendo en Francia y tiene los papeles en regla. O Musa, originario de Marruecos, que ha trabajado de geómetra en los 21 años que lleva en Francia. "En mayo me quedé sin domicilio. Me fui de vacaciones, dejé el apartamento a un amigo y cuando volví ya no tenía apartamento", explica sin más detalles.
Entre 80.000 y 100.000 personas son SDF en Francia, según las oenegés, que cifran en tres millones las personas mal alojadas. Las cifras oficiales son mucho más optimistas. El primer ministro, Dominique de Villepin, habló ayer de 20.000 SDF y de 100.000 personas con vivienda en malas condiciones. Su Gobierno aprobará el próximo día 17 la anunciada ley que permitirá reclamar en los tribunales al Estado una vivienda en condiciones y que ha sido propiciada por los Hijos de Don Quijote.
"Esta ley --opina Jean-Baptiste Legrand-- es un gran paso porque dentro de cinco años el Estado no podrá negar a nadie un espacio digno, pero hay que esperar que no se desnaturalice con las enmiendas parlamentarias".
"Don Quijote tenía ideales y voluntad de cambiar las cosas. Él luchaba contra los molinos, pero nosotros, que somos sus hijos, hemos aprendido que hay que luchar por unas cosas concretas", dice Jean-Baptiste después de reclamar, mientras llega la aplicación de la ley, "acuerdos para sacar a esta gente de la calle".
el Periódico 8-1-07
Como su padre en la ficción, Los Hijos de Don Quijote quieren que Barcelona sea una de las etapas de sus andanzas. Tres representantes de esta oenegé, que ha revolucionado Francia con su denuncia de la falta de viviendas dignas, llegaron ayer a la capital catalana para extender el movimiento fuera de las fronteras francesas.
Los enviados de los Hijos de Don Quijote a su aventura catalana han mantenido ya contactos con asociaciones humanitarias de Barcelona, donde se pondrán en contacto con las personas sin techo que duermen en las calles para lanzar un movimiento de solidaridad y llamar la atención sobre su situación. Prevén instalar el miércoles o el jueves, en un lugar céntrico de Barcelona que no quisieron revelar a EL PERIÓDICO, un campamento similar al que desde el 16 de diciembre ocupa un tramo de las dos riberas del canal Saint-Martin, en París.
Todo comenzó en la segunda quincena de octubre del 2006 cuando Augustin Legrand y dos amigos decidieron pasar la noche al raso junto a personas sin domicilio fijo (SDF), como se las conoce en Francia. El 2 de diciembre, intentaron montar un campamento en la plaza de la Concordia, pero fueron desalojados por la policía. Dos semanas más tarde, el campamento logró asentarse en el canal Saint-Martin.
"El primer día fueron 80 tiendas. Muchos SDF vinieron por iniciativa propia o porque mi hermano, en las seis semanas que durmió con ellos en diversos lugares de París, les animó a que vinieran", explica Jean-Baptiste Legrand, dirigente del movimiento junto a Augustin. La repercusión, a través del boca a oreja y de internet, fue inmediata. Numerosos parisinos durmieron en el campamento y actores como Jean Rochefort o Béatrice Dalle lo visitaron.
Un derecho esencial
En una mañana fría pero soleada, Augustin y Jean-Baptiste Legrand tenían montado ayer su cuartel general en la terraza del bar Chez Prune. El número de tiendas de campaña alcanza ya las 300.
Augustin, actor de profesión, es un gigantón de dos metros de altura. Vestido con anorak y unos vaqueros rasgados de arriba abajo, que sujeta con una bufanda anudada a la pierna, atiende a una televisión japonesa. "El derecho a una vivienda digna debe convertirse en esencial como el de la enseñanza o el de la sanidad", dice. "En Francia existe el delito de no asistencia a persona en peligro, por el que puedes ser condenado. Pero aquí --señala hacia el campamento-- hay personas enfermas, y no se hace nada".
Un recorrido por el campamento le da la razón: en una tienda se puede leer "Aïcha, discapacitada desde hace 30 años"; en otra, "Nabila, discapacitada, 10 años sin techo"; en otra, cuatro miembros de una misma familia reclaman desde un cartel trabajo y vivienda. Lo mismo pide Laval, nacido en Isla Mauricio, de profesión pintor, que lleva 20 años viviendo en Francia y tiene los papeles en regla. O Musa, originario de Marruecos, que ha trabajado de geómetra en los 21 años que lleva en Francia. "En mayo me quedé sin domicilio. Me fui de vacaciones, dejé el apartamento a un amigo y cuando volví ya no tenía apartamento", explica sin más detalles.
Entre 80.000 y 100.000 personas son SDF en Francia, según las oenegés, que cifran en tres millones las personas mal alojadas. Las cifras oficiales son mucho más optimistas. El primer ministro, Dominique de Villepin, habló ayer de 20.000 SDF y de 100.000 personas con vivienda en malas condiciones. Su Gobierno aprobará el próximo día 17 la anunciada ley que permitirá reclamar en los tribunales al Estado una vivienda en condiciones y que ha sido propiciada por los Hijos de Don Quijote.
"Esta ley --opina Jean-Baptiste Legrand-- es un gran paso porque dentro de cinco años el Estado no podrá negar a nadie un espacio digno, pero hay que esperar que no se desnaturalice con las enmiendas parlamentarias".
"Don Quijote tenía ideales y voluntad de cambiar las cosas. Él luchaba contra los molinos, pero nosotros, que somos sus hijos, hemos aprendido que hay que luchar por unas cosas concretas", dice Jean-Baptiste después de reclamar, mientras llega la aplicación de la ley, "acuerdos para sacar a esta gente de la calle".
el Periódico 8-1-07