Milers de persones reivindiquen a Barcelona el dret a tenir pis

• La protesta, convocada per internet i 'sms', va tenir un caràcter festiu
• A Madrid, la policia va carregar per impedir que els manifestants arribessin al Congrés

El Periódico
ROSA MARI SANZ
BARCELONA
Novament al carrer. Milers de persones, majoritàriament joves, es van tornar a manifestar ahir pel dret a una vivenda digna. La marxa, convocada a través d'internet i de missatges de mòbil des de fa prop d'un mes i mig, es va celebrar paral.lelament a nombroses localitats catalanes i espanyoles. A Barcelona van ser 7.000, segons la Guàrdia Urbana, els manifestants que van participar en aquesta protesta de caràcter festiu.
El que primer era una concentració a la plaça de Catalunya, convocada a les cinc de la tarda, es va convertir en una marxa que va transcórrer, a ritme de tambors i altres instruments, pel carrer de Fontanella i la Via Laietana (que va quedar tallada al trànsit fins a les set del vespre), i va arribar davant la Delegació del Govern, al Pla de Palau. Allà hi van fer una seguda.
Durant la protesta, encapçalada per una pancarta que deia "La llei no toca el mercat, la llei de vivenda és paper mullat", en referència al projecte de llei aprovat fa poc per la Generalitat que obligarà a llogar els pisos que faci més de dos anys que estiguin buits, els joves van cridar contra l'assetjament, l'especulació del sòl i el preu de les hipoteques, i també van corejar consignes com "Queremos un pisito como el del principito" i "Tot Espanya és Marbella".

DEBAT SOCIAL
Encapçalant la marxa hi havia alguns membres de l'Assemblea Popular per un Habitatge Digne, els principals promotors de les últimes manifestacions en pro d'un pis. Una de les seves portaveus, Ada Colau, es va mostrar satisfeta que la Generalitat hagi fet un pas amb el nou projecte de llei, perquè "significa que amb les mobilitzacions s'ha obert el debat social, polític i mediàtic", tot i que no va confiar que ajudi a solucionar el problema.
"És una bona intenció, però insuficient perquè no se'n notarien els efectes fins d'aquí a 10 o 20 anys --va dir--. A més a més, no és clara la definició de pis buit i els propietaris poden seguir pagant rebuts per al.legar que estan ocupats".
La protesta d'ahir es va repetir en una vintena de ciutats espanyoles. No serà pas l'última. Ja ho corejaven ahir: "¿Què volem? Una casa ¿Què farem? ¡Lluitarem!". De moment, ja circula una convocatòria per celebrar una festa de Cap d'Any al centre social L'Òpera, a l'Hospitalet de Llobregat, sota el lema "No tindràs una casa en la puta vida".
A Madrid, la protesta va congregar unes 2.500 persones. Els joves es van dirigir a la Carrera de San Jerónimo per arribar al Congrés i fer-hi una seguda. Llavors, i davant el llançament d'alguns objectes, els agents van carregar.

¡Vuelve a la calle el 23 de diciembre de 2006!

A través de la red. Bajo el lema No podemos volver a casa por Navidad porque todavía no nos hemos marchado de ella. En al menos ocho ciudades, entre ellas Barcelona y Madrid.

El movimiento por una Vivienda Digna ya tiene fecha de protesta: el próximo 23 de diciembre. Y un lema: No podemos volver a casa por Navidad porque todavía no nos hemos marchado de ella.

Aunque todavía ninguna de las asambleas formadas en las diferentes ciudades españolas ha convocado oficialmente el acto, en numerosos blogs y en el propio foro de 20minutos.es sobre el movimiento ya ha aparecido este mensaje de convocatoria.

Según este texto, la protesta consistirá en una manifestación (aclara que no será una sentada como las que originaron en mayo la iniciativa) que incluirá cortes de tráfico, aunque señala que "nunca se abandonará el espíritu pacífico con el que esta iniciativa ha nacido".

Última protesta del año

El pasado 28 de octubre tuvo lugar la última gran manifestación del movimiento por una Vivienda Digna en Madrid, Bilbao y Zaragoza. Fue el último acto masivo después de que el pasado 14 de mayo, tras un intercambio masivo de mensajes en Internet, miles de jóvenes se citaron en capitales de todo el país para protestar por el problema de la vivienda.

A raíz de estas citas se formó la Asamblea contra la Precariedad y por la Vivienda Digna, un movimiento definido por sus integrantes como "popular, horizontal y democrático" y que desde entonces no ha dejado de manifestars.

¿Dónde se celebrarán las manifestaciones?

Según apunta el mensaje que circula por la red, estos son los lugares en los que se convoca el acto:

Madrid: Puerta del Sol
Barcelona: Plaça Catalunya
A/La Coruña: Plaza de Maria Pita
Albacete: Plaza del Altozano
Badajoz: Plaza de San Francisco
Bilbao: Plaza del Teatro Arriaga
Burgos: Plaza del Cid
Cádiz: Plaza España
Collado Villalba (Madrid): Plaza del Ayuntamiento
Córdoba: Plaza de las Tendillas
Elche: Plaça Baix
Gijón: Plaza del Ayuntamiento
Granada: Fuente de las Batallas
Huesca: Plaza Zaragoza
León: Plaza de San Marcelo
Málaga: Plaza de la Constitución
Oviedo: Plaza de Ámerica
Palencia: Plaza Mayor
Pamplona: Plaza del Castillo
Salamanca: Plaza Mayor
San Fernando (Cadiz): Plaza de España
Sevilla: Plaza Nueva
Toledo: Plaza de Zocodover
Valencia: Plaza de San Agustín
Valladolid: Plaza Mayor
Vigo: Puerta del Sol
Zaragoza: Plaza del Pilar

Can Ricart

Unes naus de Can Ricart poden anar a terra en una setmana. Avui 15 desembre 2006
http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/15/303153.htm

La reforma urbanística, pendent que l'Ajuntament redacti el document de
catalogació de tots els edificis El recinte acollirà equipaments i habitatge
lliure en terrenys privats
Virgínia Mascaró

Les naus no protegides del recinte fabril de Can Ricart poden anar a terra
d'aquí a una setmana. El projecte de reforma urbanística del recinte es
posarà d'aquesta manera en marxa definitivament, un cop desallotjats els
okupes de La Makabra.

L'Ajuntament ha informat els propietaris privats de Can Ricart que han de
sol·licitar una nova llicència d'enderrocament que s'ajusti al nou pla de
patrimoni industrial del Poblenou, aprovat al ple del 24 de novembre. Els
permisos obtinguts fa dos anys no són vàlids perquè la situació del recinte
ha canviat i les llicències s'han d'ajustar al nou plantejament. Amb tot, no
s'hi podrà iniciar cap obra fins que el consistori acabi de preparar la
documentació de la catalogació dels edificis, cosa que encara trigarà
aproximadament una setmana. *Aquesta feina s'havia iniciat abans de l'ocupació
d'algunes naus i ha estat aturada dotze dies*.

El president de l'Associació de Propietaris de Can Ricart, Manel Miret, va
confirmar ahir que "volem actuar amb agilitat" i que "s'està tramitant
l'aixecament de la suspensió de llicència per fer l'enderrocament".

L'alcalde Jordi Hereu ja va assegurar dimecres que *l'Ajuntament i els
propietaris tenen molt interès a tirar endavant el projecte* de reforma
urbanística de Can Ricart. Un 60% del recinte és de titularitat pública i a
la resta és privada. La meitat dels terrenys privats són de Frederic Ricart,
marquès de Santa Isabel, i els altres pertanyen a una desena de propietaris.

El detonant que ha donat via lliure a la reforma urbanística ha estat el
desallotjament per ordre judicial, aquest dimecres, dels 39 joves que s'havien
instal·lat en unes naus del recinte, però el marc legal que la farà possible
és l'aprovació del pla especial de patrimoni arquitectònic historicoartístic
de Sant Martí i el de patrimoni industrial del Poblenou. El nou pla, que
modifica el projecte inicial, es va publicar el 12 de desembre al DOGC. Segons
l'Ajuntament, garanteix encara més que no s'hi pugui fer cap mena d'actuació
que vagi en contra de la protecció dels edificis catalogats.

Per altra banda, de manera immediata es podria iniciar l'enderrocament
d'edificis petits situats a fora del recinte fabril, ja que les llicències les
atorga directament el Districte. El regidor Francesc Narváez va confirmar ahir
que la setmana vinent es posaran en marxa tots els elements del pla
d'infraestructures que afecten Can Ricart, perquè es comencin a fer les
prospeccions per instal·lar fibra òptica, a més d'altres infraestructures,
al subsòl.

L'Ajuntament preveu que al llarg de l'any 2007 es podran començar a executar
les obres dels diferents equipaments que s'instal·laran a Can Ricart, on
també està prevista una promoció d'habitatge lliure en els terrenys que són
de propietat privada.

*Per altra banda, el director general de Patrimoni Cultural, Josep Maria
Carreté, va confirmar que ha encarregat un informe intern als tècnics
municipals sobre Can Ricart. El govern va iniciar la incoació de l'expedient
per declarar el recinte bé cultural d'interès nacional a petició de la
Plataforma Salvem Can Ricart. Segons Manel Andreu, portaveu de la Plataforma,
no s'hauria d'enderrocar res fins a tenir el dictamen de la Generalitat.
"Després pot ser tard", afirma*




L'enderroc, en espera. A. BALLBONA R.M. BRAVO. El Punt, 15 de desembre 2006
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2194269

El propietari de Can Ricart, Frederic Ricart, haurà d'esperar *un mínim
d'entre set i deu dies per enderrocar les naus* que han d'anar a terra un cop
desallotjats els esquàters que van ocupar part del recinte fabril. El motiu
és que l'Ajuntament està elaborant la documentació relativa a la
catalogació del recinte, que, segons el pla especial del patrimoni
arquitectònic de Sant Martí, està catalogat com a bé cultural d'interès
local amb elements que es poden enderrocar sempre que se'n conservi un
testimoni documental. *El consistori va haver d'abandonar la feina de
catalogació amb la irrupció dels esquàters*, i ara, un cop represa, calcula
que trigarà entre set i deu dies a completar-la. Quan això estigui completat,
el propietari tindrà via lliure per enderrocar allò que permet el pla de
protecció.

Manel Miret, portaveu de l'associació de propietaris del parc Central del
Poblenou ?n'agrupa una desena, i Ricart és el majoritari?, va declarar
ahir que«de seguida que puguem, ho tirarem a terra». Abans, però, hauran de
presentar la convalidació de la llicència d'enderrocament, adaptada al nou
planejament, que protegeix més naus de l'inicialment previst. *El regidor del
districte de Sant Martí, Francesc Narváez, va explicar ahir que
l'actualització del permís «és un tràmit ràpid que es farà
immediatament»*. El consistori començarà a desplegar la setmana vinent les
xarxes d'enllumenat i aigua del 22@ que han de passar pel recinte.

Pel que fa a la possibilitat de noves ocupacions, el regidor de Mobilitat i
Seguretat, Ferran Julián, va explicar que l'Ajuntament no ha creat cap
dispositiu especial de vigilància dels edificis públics. Narváez va apuntar
que la transformació que està vivint el districte de Sant Martí redueix el
nombre de naus buides i susceptibles de ser ocupades.



15/12/2006 Edición Impresa ANUNCIO SOBRE LAS NAVES INDUSTRIALES DEL POBLENOU
Los dueños de Can Ricart anuncian que la demolición es inminente
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=364011&idseccio_PK=1022

1. *Los propietarios esperan que el ayuntamiento les conceda hoy la licencia
que autoriza el derribo*
2. Los okupas desalojados del antiguo recinto fabril increpan a Hereu tras un
acto del consistorio

JUAN RUIZ SIERRA
BARCELONA

Los propietarios de Can Ricart quieren iniciar la demolición de las naves no
protegidas lo antes posible. Ayer mismo, un día después de que los Mossos
d'Esquadra desalojaran a los squatters de La Makabra que habían okupado el
antiguo recinto fabril, los dueños ya iniciaron los trámites para que les
concedieran nuevas licencias de derribo o les convalidaran las antiguas, que
fueron suspendidas por el Ayuntamiento de Barcelona mientras se tramitaba el
plan de protección del lugar.

"Actuaremos cuanto antes", declaró ayer Manuel Miret, gerente de la Asociación
de Propietarios de Can Ricart, quien alabó el auto del juez que permitió el
desahucio de los okupas. La asociación, a la que pertenece Federico Ricart,
marqués de Santa Isabel y propietario mayoritario del recinto, *espera tener
los documentos listos hoy o, a más tardar, el próximo lunes*. Una decena de
operarios trabajaban ayer tapiando los accesos al complejo.

OBRAS MUNICIPALES
*Por su parte, el ayuntamiento, dueño del 60% de Can Ricart, también se
pondrá manos a la obra. Francesc Narváez, concejal del distrito de Sant
Martí --en el que se hallan las naves--, anunció que el consistorio pretende
ejecutar de forma urgente el plan especial para este lugar*, que fue aprobado
en el pleno municipal del pasado 24 de noviembre, con el voto en contra de CiU
y PP. Por lo pronto, la próxima semana comenzarán a llevarse a cabo las
prospecciones de las empresas de suministros, acometidas y fibra óptica,
intervenciones que se encontraban a la espera de la aprobación de los planes
urbanísticos.

Estos planes han sido reiteradamente criticados por la Asociación de Vecinos de
Poblenou, que ayer reprobó el desalojo del día anterior. Sin embargo, otro
asociación vecinal, la de Gran Via-Perú-Espronceda --nombres de algunas
calles que rodean el antiguo recinto fabril-- se desmarcó por completo de ese
ente y afirmó sentirse satisfecha con el desahucio. "Lo que queremos es que
nuestras calles y espacios estén limpios (...), no que sean zonas de uso
privado de quienes entran por la fuerza", dijo en un comunicado este organismo,
que según sus representantes agrupa a 200 vecinos, en referencia a la
okupación de Can Ricart el pasado 2 de diciembre por el colectivo de artistas
callejeros conocido como La Makabra.

Mientras tanto, después del acto de presentación del nuevo plan estratégico
de cultura de Barcelona (más información en la página siguiente), los
squatters increparon al alcalde. Jordi Hereu salió a pie del lugar de la gala,
el antiguo mercado del Born, y durante 15 minutos, hasta que llegó a la Via
Laietana, tuvo que soportar los gritos de "¡no se desaloja a la cultura!"

PANTOMIMA Y DESNUDOS Poco antes, unos 70 miembros del colectivo, disfrazados de
policías, médicos y marquesas de Santa Isabel --en alusión al dueño de Can
Ricart-- celebraron de forma pacífica una pantomima a las puertas del viejo
mercado. En el interior, Jorge Albuerne y Gadi Romero, portavoces de La
Makabra, se desnudaron junto a otro squatter y, desde el atril, tacharon de
"mentira" el plan estratégico.

Ricart com a Bé Culural d'Interès Nacional

Davant el desallotjament de Can Ricart

Davant el desallotjament del col·lectiu La Makabra de Can Ricart, la Favb i
l'AV del Poblenou volen manifestar, d'una banda, el seu desacord amb la
desproporció de les mides policials i la pressió que es va portar a terme
contra un col·lectiu que sempre ha apostat per la via pacífica en plantejar
les seves reivindicacions. Unes reivindicacions que, recordem, denunciaven la
manca d'espais per a la cultura i el circ després de tancar-se un dels pocs
locals d'assaig que existia a Barcelona.

L'ocupació de Can Ricart ha sumat elements a aquests fets i ha tornat a posar
en primera línia el debat ciutadà sobre el problema de l'habitatge i sobre el
futur d'aquest patrimoni fabril. Des de les entitats veïnals i de defensa del
patrimoni, volem manifestar la nostra preocupació perquè el desallotjament
suposi l'entrada d'excavadores a Can Ricart i la destrucció de patrimoni
fabril en un moment en què està en tràmit l'expedient de declaració de Can
Ricart com a Bé Culural d'Interès Nacional.

No entenem el canvi d'opinió sobtat i radical del jutge just després
d'entrevistar-se amb el marquès de Santa Isabel, propietari de Can Ricart,
quan abans havia dictaminat que no hi havia raons per tramitar amb urgència el
desallotjament. Com tampoc podem entendre les raons que li han portat a
argumentar que l'ocupació es va realitzar amb intimidació i violència. I
tampoc no sembla casualitat que la decisió es prengui precisament el dia en
què l'alcalde Jordi Hereu compleix 100 dies de mandat i en què s'aprova la
Llei pel dret a l'Habitatge.

Davant tots aquests fets, la Favb i l'AV del Poblenou convoca a una
concentració dissabte 16 de desembre a les les 19 hores a la plaça Sant Jaume
per donar suport a la manifestació que han convocat els col·lectius lligats a
La Makabra, animant el veïnat a participar-hi.

Barcelona, 14 de desembre de 2007

http://www.lafavb.com/comunicats/2006_12_14.php

per adherir-se al comunicat de nau 21

13 de desembre de 2006 - comunicat nau21
Adhesió a l'ocupació de les naus de Can Ricart per part del col·lectiu La Makabra.

L'Associació Nau 21, formada per persones i projectes del panorama creatiu de Barcelona (alguns ubicats a Can Ricart fins no fa gaire), sorgida del moviment ciutadà que ha evitat la desaparició d'aquest espai i que treballa per a la seva recuperació plena com espai de producció i cultura per a la ciutat, manifesta:

Que, sense perdre de vista ni un moment el valor patrimonial arquitectònic del llegat industrial que conté el complex fabril, sempre hem entès que aquest lloc és, alhora, una gran oportunitat per a demostrar una altra forma de (re)fer ciutat.

Donada la situació general:
- Desaparició massiva d'espais creatius independents a Barcelona
- La dificultat alarmant d'accés a un habitatge digne, en contrast amb la desmesurada especulació immobiliària i l'aparició quotidiana d'escàndols urbanístics.
- L'escassa o nul·la participació ciutadana en els processos de transformació urbanística.
- L'evident fracàs del pla 22@

Creiem que ha arribat l'hora de pronunciar-se a favor d'altre model de ciutat: Una ciutat de i per als ciutadans i ciutadanes.

Així doncs:

- Donem suport l'ús dels espais de Can Ricart pels membres de La Makabra, o d'altres col·lectius, amb la finalitat de ressuscitar el lloc construint un espai de cultura obert a la ciutat.

- Rebutgem enèrgicament el desallotjament fet i exigim a les autoritats que dediquin els seus esforços a establir un veritable diàleg que promogui un nou pla d'usos del recinte en el qual participem de forma decisiva els veïns i veïnes, entitats vinculades al recinte i, òbviament, La Makabra.

El jutge no té previst desallotjar Can Ricart de forma imminent

6/12/2006 Edición Impresa CONFLICTE AL POBLENOU
El jutge no té previst desallotjar Can Ricart de forma imminent
http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=361632&idseccio_PK=1022

1. ? El magistrat portarà la causa com qualsevol procediment penal
ordinari per usurpació
2. ? La norma més dura que demana Hereu requereix que les Corts canviïn
la llei d'enjudiciament civil



Un grup d'okupes netegen una de les naus industrials de Can Ricart, ahir. Foto:
FERRAN NADEU

MONTSE MARTÍNEZ / DAVID PLACER
BARCELONA

Els okupes de Can Ricart no seran sorpresos per un desallotjament fulminant.
Fonts judicials van confirmar ahir que el jutge encarregat del cas té
intenció de tramitar la causa com qualsevol procediment ordinari per
usurpació i fins i tot no descarta instar la via civil, que considera més
adequada per als drets de possessió.

A més, no s'ha de perdre de vista que la fiscalia, el posicionament de la qual
és fonamental, no instarà el desallotjament. Una ordre interna dictada pel
recentment jubilat fiscal en cap, José María Mena, donava instruccions als
seus fiscals per no acusar per delictes d'usurpació.

El jutge que s'ha fet càrrec del cas és el titular del Jutjat d'Instrucció
número 27 de Barcelona, Emili Soler, el mateix que el cap de setmana passat,
en funcions de guàrdia, va denegar el desallotjament urgent. Fonts judicials
van explicar que la primera decisió que ha pres ha estat citar els propietaris
de les velles naus industrials perquè acreditin la propietat amb la
documentació pertinent. La compareixença està prevista per dilluns que ve.

SENSE PRESSES
Les mateixes fonts van informar que el jutge mantindrà el criteri que va
plasmar el cap de setmana passat quan va denegar als Mossos l'autorització per
desallotjar. "Ni consta que la finca amenaci ruïna, cosa que suposaria un
perill per als seus habitants, ni que estigui pendent la immediata demolició,
ni que la seva no realització del desallotjament representi despeses
quantioses i perjudicis irreparables per al propietari", reflecteix l'acte
dictat pel magistrat diumenge passat. I afegeix: "La referida finca no alberga
actualment cap activitat mercantil ni fabril ni és domicili de persones o
famílies, i està totalment buida a l'espera de la seva sort urbanística".

REFORMA COMPLICADA
Mentrestant, la reforma legal proposada per l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu,
per permetre que la policia pugui desallotjar amb urgència una propietat
privada ocupada il.legalment --com passa amb les públiques-- tindrà grans
dificultats per ser concretada. Antoni Lucchetti, advocat dels okupes de La
Makabra, va afirmar que l'única via per aconseguir aquest propòsit és
modificar la llei d'enjudiciament civil, vigent des del 1881 --temps d'Alfons
XII-- i reformada parcialment per última vegada el gener del 2000. "Cap norma
autonòmica o local pot anar per sobre d'aquesta llei, que no és orgànica,
però és molt important. Per a la seva reforma, necessitaria majoria a les
Corts", va dir Lucchetti.

Els okupes van rebutjar que la policia pugui desallotjar espais privats perquè
això suposaria "una intromissió del poder públic en la propietat privada".
Tota una contradicció ideològica que el seu portaveu, Nico Bonnieure, va
resoldre a l'assegurar que "la propietat privada ja té suficients defensors i
no fa falta modificar la llei perquè es defensi encara més".

Els okupes també van negar que s'emmagatzemin substàncies inflamables a
l'interior del local que puguin posar en perill la vida dels seus ocupants, tal
com havia advertit dilluns l'ajuntament. "S'inventaran qualsevol cosa per
desallotjar-nos, però ja han vingut Arquitectes sense Fronteres i han
certificat que les naus es troben en perfectes condicions. Només hem trobat
algunes substàncies de difícil maneig, però no inflamables. Vindrà una
empresa de neteja de naus industrials per emportar-se-les", va explicar Jordi
Martí, portaveu dels okupes.

Els esquàters també van destacar que el jutge del cas s'ha mostrat a favor que
les okupacions siguin tractades per la via civil i no per la penal. El
col.lectiu va continuar amb el condicionament de Can Ricart. Ahir ja havien
netejat i ordenat una nau completa, on van col.locar cadires, sofàs i taules
amb espelmes.

COMUNICAT DE LA PLATAFORMA SALVEM CAN RICART

SOLIDARITAT AMB LA MAKABRA
Barcelona 4 de desembre de 2007


La Plataforma Salvem Can Ricart reunida amb caràcter d?urgència vol
manifestar el seu posicionament davant l?ocupació de la fàbrica de Can
Ricart per part de La Makabra.

En primer lloc la nostra solidaritat amb La Makabra, per la seva lluita
reivindicativa en poder aconseguir un espai on desenvolupar les seves
activitats artístiques i culturals.

Denunciar la ignomínia i humiliació a que han estat sotmesos per part del
setge policial, així com els veïns que volien demostrar la seva solidaritat,
impedint que se?ls hi pugues subministrar beguda, aliments i circular amb
total llibertat. Volem deixar constància, d?ença del seu desallotjament el
passat 20 de novembre, que han demostrat en tot moment un comportament pacífic
lluitant amb el que saben fer, actuacions de circ i espectacle.

Malgrat que el passat 24 de novembre va aprovar un nou Pla per Can Ricart,
l?ocupació de Can Ricart visualitza que el tema no està resolt, ni en la
preservació íntegre del recinte ni en els seus usos futurs.

De cap manera acceptarem que un possible desallotjament policial dels companys
de la Makabra serveixi com a pretext perquè les excavadores enderroquin les
naus que ara ocupen que son les que l?Ajuntament malgrat el seu valor
històric vol destinar a lofs. Volem fer palès que la Generalitat i
l'Ajuntament han de fer complir la suspensió de les llicències d'obres i
d'enderrocament, establerta des que es va iniciar l'expedient de catalogació
patrimonial, fins que el Departament de Cultura no resolgui l'expedient
promogut per aquesta plataforma de declaració del conjunt de Can Ricart com a
Be Cultural d'Interès Nacional. Ambdues institucions són responsables que,
fins que no es resolgui, no es faci cap acció d'enderrocament que posi en
perill la seva conservació.

Ens reconforta l?onada de solidaritat que malgrat les dificultats va mostrar
el veïnat i molta mes gent . Especialment significativa va ser la visita i
suport del relator de les Nacions Unides, Miloon Kothari, malgrat que en el
primer moment la policia li va impedir l?entrada. Agraïm també la
disponibilitat de la Creu Roja.

Poblenou ha lluitat, i ho seguirà fent, per la preservació del patrimoni
industrial, tant per la ciutat com per al país. Un patrimoni, que a part de
preservar els espais i els edificis, tingui en compte també els usos i les
persones. Això implica un nou model de fer ciutat que deixi de banda els
interessos especulatius i que escolti l?opinió de la seva gent. En aquests
sentit, i com a mostra, no entenem que Poblenou vulgui ser sigui dividit en
cinc barris nous.

Davant d?aquesta situació exigim un procés de participació ampli i real que
fins ara no s?ha donat. Sols d?aquesta manera es poden estalviar conflictes,
i possibilitar un ampli consens ciutadà. En aquest sentit demanem una reunió
urgent amb l?alcalde Jordi Hereu amb voluntat de diàleg i apropament.

En nom de la Plataforma Salvem Can Ricart i les entitats que la composem,
vehiculem qualsevol resposta o punt de contacte a l?Associació de Veïns i
Veïnes del Poblenou.

El juez deniega el desalojo cautelar de las naves de Can Ricart

El juez deniega el desalojo cautelar de las naves de Can Ricart, en Poblenou
El relator de la ONU en materia de vivienda legitima la ocupación de los
artistas de La Makabra
http://www.elpais.com/articulo/cataluna/juez/deniega/desalojo/cautelar/naves/Can/Ricart/Poblenou/elpepuespcat/20061204elpcat_4/Tes/
MIQUEL NOGUER - Barcelona - 04/12/2006


Provistos de agua y mantas proporcionados por la Cruz Roja y con la escasa
comida que consiguieron de algunos vecinos, el centenar de personas que el
pasado sábado ocuparon el recinto de Can Ricart, en Poblenou, se disponían a
última hora de ayer a afrontar su segunda noche en vela. Los okupas encerrados
en la antigua fábrica para protestar por el desalojo de La Makabra, decidieron
quedarse después de que el juez denegara el desalojo cautelar solicitado por
el propietario de Can Ricart. Entre otras muchas muestras de solidaridad, los
okupas estuvieron arropados por el relator de la ONU para la vivienda, Miloon
Kothari, que calificó de "legítima" su actuación.

Si bien no cantan victoria, los okupas de Can Ricart, en su mayoría ex
ocupantes de la desalojada Makabra, recibieron ayer dos importantes
espaldarazos. Por una parte el de la justicia, porque el juez de guardia al que
acudió el propietario de las naves de Can Ricart para acabar por vía de
urgencia con la ocupación desestimó la demanda. Fuentes del colectivo okupa
explican que el juez argumentó que no había motivos de actuación cautelar y
urgente porque los supuestos infractores no están vulnerando ningún derecho
fundamental. Así, la denuncia del propietario tendrá que seguir la vía
ordinaria, con plazos mucho más dilatados.

La segunda buena noticia llegó a los okupas en la noche del sábado cuando, por
sorpresa, acudió a las naves de Can Ricart el relator de Naciones Unidas para
la Vivienda, Miloon Kothari, para conocer de primera mano la situación.
Fuentes presenciales aseguran que la visita de Kothari pilló por sorpresa
también a los agentes de los Mossos d'Esquadra que custodiaban las puertas del
recinto. En un primer momento los agentes también impidieron la entrada del
enviado de la ONU, que en las últimas semanas ha visitado varias ciudades de
España para conocer los graves problemas de acceso a la vivienda que sufre la
población.

Tras un leve rifirrafe con la policía, y cuando Kothari ya se resignaba a
quedarse fuera, los Mossos d'Esquadra recibieron una contraorden y el relator
de la ONU pudo entrevistarse con los okupas. A la salida y en declaraciones a
TV-3, Kothari aseguró que *la ocupación de Can Ricart es "legítima". Dijo,
además, que en Barcelona hay una "desconexión entre la necesidad social y la
planificación urbanística" y que las actuaciones en materia de vivienda se
hacen de espaldas a los vecinos*.

Actuación policial "insólita"

Haciendo oídos sordos, el alcalde, Jordi Hereu, rechazó ayer la ocupación y
dijo que no negociará mientras los impulsores de la protesta no cesen en sus
acciones. "Con ocupación no hay negociación", dijo Hereu, quien dejó en
manos del juez cualquier actuación en torno a los sucesos de Can Ricart. Eso
sí, el alcalde defendió a la Guardia Urbana y a los Mossos d'Esquadra, que el
pasado sábado no hicieron nada para evitar la ocupación de Can Ricart pese a
que varios de sus agentes estaban escoltando la manifestación de los okupas
que culminó con la entrada en la antigua fábrica.

La actuación policial sí recibió críticas muy severas de la oposición.
Xavier Trias (CiU) consideró "insólita" la permisividad de los Mossos,
mientras que Alberto Fernández Díaz (PP) pidió mano dura contra una
ocupación que, a su parecer, ha contado con protección policial.

Una portavoz del colectivo de la Makabra ahora atrincherado en Can Ricart
aseguró ayer que los ocupantes no abandonarán la nave "mientras el
Ayuntamiento no cese en su política de recalificaciones urbanísticas que
favorecen la especulación". Numerosas organizaciones sociales mostraron su
apoyo al colectivo. Els Verds-Esquerra Ecologista, coligada con Iniciativa per
Catalunya, se solidarizó con ellos, así como numerosas asociaciones
vecinales. La Cruz Roja acudió a la llamada de los okupas para repartir agua,
mantas y galletas mientras los impulsores de la protesta protestaban por el
"cerco policial". Pese a la negativa de la policía a que entraran alimentos,
algún vecino proporcionó comida a los encerrados lanzándola por las
ventanas.


----------


Denegat el desallotjament immediat de Can Ricart.
4 de desembre 2006.Mireia Rourera
http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/04/297388.htm

El jutge descarta tramitar l'expulsió ràpida Els Mossos aixequen el setge que
impedia l'accés al recinte Els okupes volen "ressuscitar" l'escola de circ de
La Makabra


A les set de la tarda d'ahir el jutge de guàrdia va denegar el desallotjament
cautelar per la via d'urgència de l'antic recinte fabril de Can Ricart, al
Poblenou, tal com havia demanat el propietari. La denúncia haurà de seguir
ara la via ordinària i, per tant, no es preveu que els artistes de l'antiga
casa ocupada La Makabra que van entrar a Can Ricart dissabte siguin
desallotjats de manera immediata.

La decisió judicial va deixar en evidència el departament d'Interior, que
havia fet un fort desplegament al voltant de la fàbrica i durant hores no
havia permès que se subministrés als que estaven tancats ni menjar, ni aigua
ni mantes. Interior volia que els okupes "marxessin" del recinte per
"esgotament", però no ho va aconseguir. Al contrari, la nova ocupació
s'enquista, tot i que el jutge va iniciar ahir mateix les diligències
ordinàries d'expulsió.

Els Mossos van aixecar ahir a la nit el dispositiu de setge que mantenien des de
dissabte a la tarda davant de la decisió del jutge de passar les diligències
de desallotjament al torn ordinari perquè sigui un jutge d'instrucció qui a
partir de demà estudiï el cas.

Paperot

La denegació de l'ordre de desallotjament també va deixar malparat l'alcalde
Jordi Hereu, que havia deixat molt clar que "amb l'ocupació no hi ha
negociació" i s'havia mostrat d'acord amb el setge del recinte. "És un setge
preventiu, perquè l'ocupació no sigui cada cop més gran", va dir.

Els okupes estaven molt satisfets de la decisió judicial i van deixar clara la
seva voluntat de quedar-se al recinte, on volen "ressuscitar" l'escola taller
de circ que tenien a La Makabra, la fàbrica abandonada on havien estat durant
sis anys i d'on se'ls va fer fora. "El jutge no ha vist motius per ordenar una
actuació urgent perquè no s'està vulnerant cap dret fonamental ni violant
cap propietat privada", va valorar Albert Martínez, portaveu del col·lectiu
okupa. "És una fàbrica abandonada fa més de quinze anys, una part de la qual
serà adquirida per l'Ajuntament d'aquí a uns dies, i l'altra part serà venuda
a una immobiliària que hi farà pisos", va recordar.

Els okupes i artistes de circ, que reivindiquen un espai social on poder actuar
i assajar, tenen el suport dels veïns i de la Plataforma per Salvar Can
Ricart.

La Makabra 'okupen' una part del complex de Can Ricart

Els artistes de La Makabra 'okupen' una part del complex de Can Ricart a Barcelona

Els més de 350 participants en la manifestació contra el desallotjament de la casa okupada La Makabra que aquest matí s'han reunit al barri del Poblenou de Barcelona han finalitzat la mobilització entrant al recinte de Can Ricart per okupar aquesta antiga fàbrica i convertir-la "en la nova seu de La Makabra", segons ha explicat la portaveu del col·lectiu, Gadis Romero.

Romero ha assegurat que "La Makabra ressuscita a Can Ricart" i ha llegit un ampli calendari d'actuacions artístiques i culturals que preveu acollir aquest recinte durant tot el cap de setmana, a manera de celebració.

Manifestació pels carrers del Poblenou

Els manifestants han sortit de la porta de La Makabra, prop de la plaça de les Glòries de Barcelona, i han recorregut els carrers del Poblenou amb un taüt com a símbol de la mort de La Makabra, que anaven a enterrar a Can Ricart.

A l'arribar a aquesta antiga fàbrica, els okupes s'han unit a la plataforma de veïns que s'oposa al seu enderrocament --que es trobava celebrant una jornada reivindicativa--, i han accedit junts al recinte.

L'únic guarda de seguretat que vigilava Can Ricart no ha pogut detenir els manifestants, que han entrat en la nau davant la mirada dels agents de Mossos d'Esquadra que havien custodiat la manifestació i que no han pres cap mesura, a l'espera de rebre ordres.

"Habemus casa"

Una vegada a dins, els okupes han iniciat el seu "kabaret-espectacle" i han cridat repetidament "habemus casa". A més, han ofert una roda de premsa per informar de la seva intenció de "ressuscitar" La Makabra a l'antiga fàbrica de Can Ricart. Els artistes només ocuparan la zona que està previst enderrocar, ja que el 70% del recinte ha estat declarat patrimoni històric.

Segons ha explicat Romero, els desallotjats no han rebut propostes per part de l'Ajuntament de Barcelona com a alternativa a la desocupació de La Makabra, malgrat que ells van proposar a l'amo, Félix Giralt, ocupar només una part dels 6.000 metres del solar, la zona corresponent al gimnàs.

Crítiques per la instrumentalització

A més, la portaveu ha protestat per la "instrumentalització" del tema. "De sobte hem rebut declaracions de suport de CiU i PP, i no acceptem aquest suport", ha recalcat.

Romero ha declarat que amb l'okupació d'una de les naus de Can Ricart es pretén crear "un espai obert a la ciutat", i ha explicat que aquesta mesura suposa "una solució real a la falta d'espais lliures de creació" en una "societat en què les manifestacions populars són absorbides, manipulades i destruïdes".

El Periódico, 2-12-06

*vermut a can ricart*

Demà dissabte, 2 de desembre, al migdia (de 12 a 15 hores),
en la millor tradició de portes obertes a la ciutat
i per gaudir d'aquest espai urbà excepcional
us convidem a un vermut a can ricart.

avui, divendres 1 de desembre,
fa un any que varem aconseguir que l'ajuntament suspengues
la llicència d'enderroc de can ricart.
un any després, demà dissabte 2 de desembre, volem celebrar-ho
i aconseguir recuperar definitivament can ricart per a l'ús ciutadà,
evitar que es converteixi en un espai mort i momificat i tornar-lo a la
vida.

per això volem reunir a tots/es aquells/es que heu contribuït,
d'una o altre forma, a la lluita per recuperar can ricart,
a celebrar-ho i posar a punt les mesures d'emergència
per mantenir el recinte integre i debatre dels futurs usos ciutadans
d'aquest espai.

nau21, cap a un nou domini públic
http://nau21.net

Comunicado de la Makabra

20 de Noviembre, coincidiendo con el aniversario de la muerte del dictador,
a las 7´45 de la mañana un grupo de mas de un centenar de antidisturbios de
los mossos d' esquadra acompañados de un helicóptero irrumpen en la makabra cual
si fueran a tomar un castillo: arietes para puertas que siempre estaban
abiertas, patadas para muros de madera, cristales rotos para ventanas que no
escondían nada...

Quizás fue el elemento sorpresa lo que buscaban....nada mas lejos de nuestra
imaginación encontrarnos, entre legañas y bostezos, en medio de aquella
jauría de mastodontes armados hasta los dientes de material
represivo-agresivo, cubiertos de pvc de pies a cabeza para evitar, tal vez,
los golpes de nuestros pinceles, de nuestras plumas, colmados casi todos ellos
de una rabia a la que no correspondimos en ningún momento....

La realidad: hacia las 9´00 de la mañana estábamos casi tod@s en el patio
obligados a permanecer sentad@s en el suelo rodeados de policías...la imagen
de Guantánamo pasea por nuestras cabezas, se agrede a todo aquel que usa un
móvil...a nuestro abogado se le impide el paso...no deja de aparecer gente,
ya casi somos tantos como la policía....nos encierran en el gimnasio mientras
sigue llegando gente, al mismo tiempo que varios policías encapuchados
registran la casa a su placer y desaparecen al mas puro estilo james bond
por el acceso de Sancho de Ávila llevando varias bolsas negras (suponemos llenas
de objetos personales) recogidas por un coche blanco con la matricula tapada
conducido por otro encapuchado que arranca de inmediato desapareciendo para
siempre....( haciendo el recuento de nuestras pertenencias hemos echado en
falta tarjetas de memoria de cámaras de fotos, móviles, discos duros de
ordenadores, fotos, cuadernos....etc)

Es en el gimnasio donde por primera vez coincidimos todas las personas que
habitábamos en la makabra: éramos unas 120...

Los irregulares (indocumentados) a un lado y los regulares (con
documento)...

Hacia las 10´00 la policía decide retirarnos la documentación para nuestra
identificación, se pide también la acreditación de la propiedad de los mas
de 20 vehículos aparcados en el patio (caravanas, furgonetas, coches,
camiones y remolques) solo así podrán proceder a retirar sus casas móviles...mas
escenas de violencia por parte de la policía para impedir que nos
comuniquemos por el móvil, tod@s nos preguntamos: ¿de qué tienen miedo???...

Al cabo de una hora mas de incertidumbre, en ningún momento nos enseñan la
orden de desalojo, comienzan a repartir la documentación retenida y nos dan
permiso a tan solo 4 personas para iniciar el desmontaje de la sala de
circo....lo primero que baja es la estructura de mini volante, se dan cuenta
de la magnitud del desmontaje y empiezan a dar permiso a mas gente para que se
una a la tarea...en total desmontamos 15 espacios equipados con luces sonido,
estructuras, instrumentos, material de construcción, gradas, telones...pero
sobre todo nos hicieron abandonar nuestra casa, nos obligaron a desmembrar
nuestra familia, nos convirtieron en personajes errantes y desubicados... a
pesar de ello no nos quitaron ni las ganas de seguir, ni la voluntad de
encontrarnos, ni la confianza de crear unidos...

A las 16´30 aproximadamente la makabra había sido desalojada, en ese tiempo
ya se habían unido a los mas de un centenar de mossos de esquadra, efectivos de
la guardia urbana varias grúas, excavadoras, propietarios, abogados de los
propietarios, mas mossos de esquadra con perros, agentes de seguridad
privada jugando a polis y malos....pero faltaba alguien: LA JUEZA Eugenia Canal; la
jueza emisora de la orden de desalojo que ha dejado en la calle a 120
personas, que ha permitido el derribo de uno de los equipamientos alternativos mas
grandes de Barcelona por el que circulaban alrededor de 600 personas para hacer uso
de los mas de 15 espacios de que disponíamos: un gimnasio de circo, el teatrito
bukox, una sala de conciertos, una sala de pintura, una sala de creación,
una sala de danza, un skatepark, un estudio de grabación musical, otro para
audiovisuales, una biblioteca, una tienda gratis, un huerto, una
cafetería-sala de la asamblea, una sala de capoeira...

Esta JUEZA responsable del lanzamiento (termino judicial para nombrar al
acto de desalojar a los habitantes de un inmueble) se enteró por las noticias que se
estaba efectuando el desalojo que ella misma había firmado...en ningún caso,
per mas aun en caso de estas dimensiones esto es un situación de clara
negligencia por parte de la Sra. Eugenia Canal jueza del juzgado de
instrucción nº2 de Barcelona. Si no (como dicen por ahí) que baje dios y lo
vea....

El centro social ocupado La Macabra llevaba casi 6 años funcionando, si bien
es verdad durante estos últimos 2 años y medio había incrementado en gran
medida su actividad artística , cultural y social hasta convertirse en uno de los
centros de referencia, encuentro, búsqueda y enseñanza artística (circo,
danza ,teatro, música, skate.) no solo en Barcelona sino en toda Europa y
Latinoamérica.basándose en la autogestión entendida como la generación de
vínculos no económicos entre personas y colectivos, se había generado
entorno a la Makabra un tejido de proyectos humanos, artísticos y sociales
que se ha visto en gran medida truncado por el desalojo. La labor ahora :
recomponer la red, plantear nuevas estrategias, recuperar las fuerzas para esta nueva
etapa..La asamblea de la Makabra era el corazón del colectivo, un ejercicio
de tolerancia y debate, desde la perspectiva del consenso como vía para la
decisión que reconoce al individuo y respeta al grupo. Aproximadamente unas
50-60 personas participaban activamente.de esta asamblea han salido
proyectos de colaboración con otros colectivos con problemáticas sociales y culturales
(imprenta argentina, Presos del 14-F, Salvem Can Ricart, Ateneu Popular de
9Barris, APCC, APDC, Escola de Circ Rogelio Rivel, La Caldera, CSO Can
Masdeu, CSO Miles de Viviendas, el Forat de la Vergonya, Circpau..etc)

De toda esta actividad, de la solidez de este proyecto y de la proyección
del mismo dentro y fuera de Barcelona tenían constancia tanto la Generalitat de
Catalunya como el Ajuntament de Barcelona ; miembros de la asamblea de La
Makabra han formado parte de las Taulas de Circ para la creación de "nuevo"
Pla Estrategic de Cultura, se ha participado en diferentes debates en los
que asistían diferentes miembros de los citados organismos entregándoles por
escrito descripciones , proyectos y material audiovisual de la labor
cultural y social del colectivo La Macabra.varios artistas residentes o usuarios han
trabajado para el Ajuntament de Barcelona ( Festes de la Merce), otros para
el Teatro Nacional de Catalunya (Generalitat???).Muchos artistas reconocidos y
no tan reconocidos han cruzado el umbral de nuestra casa y se han maravillado
al ver lo que allí había.otros muchos se lo han perdido gracias al precipitado
fin de nuestra querida Macabra.Continuaremos, sin embargo, luchando por la
legitimidad de los proyectos sociales y culturales alternativos.HAN PODIDO
DERRIBAR LOS LADRILLOS DE LA MAKABRA PERO SU GENTE SIGUE EN PIE PARA
CONTINUAR LUCHANDO.

Pásalo !!!

C.S.O.A. La Makabra +info : www.lamakabra.org

"¡Volem una casa!"

Mig centenar de joves expliquen la dificultat d'accedir a un pis al relator de l'ONU sobre vivenda Miloon Kothari els encoratja a continuar les mobilitzacions.

L'esperaven amb ganes d'explicar-li que no tenen pis perquè els preus estan pels núvols, que el sou es fon amb el lloguer, que volen vivendes socials, que s'especula amb el sòl, que no veuen polítiques efectives... Que n'estan farts i per això surten al carrer. Mig centenar de joves i no tan joves van exposar la seva situació al relator especial de l'ONU sobre la Vivenda Adequada, l'indi Miloon Kothari, que visita en missió oficial unes quantes ciutats per avaluar el grau de compliment del dret a disposar d'una casa. Després d'escoltar-los, i amb el que ha vist fins ara, suspèn la política espanyola en aquesta matèria.
Ahir va aturar-se a la capital catalana després d'haver escoltat des de fa 10 dies els problemes a Madrid, Bilbao i Sevilla. I va guardar en la seva atapeida agenda una estona per participar en una reunió organitzada ahir al vespre a la sala Transformadors, de l'Eixample, per l'assemblea popular V de Vivenda, els artífexs de les últimes manifestacions a favor d'un pis.
Abans de prendre la paraula i escoltar casos particulars dels presents, Kothari va ser informat de les accions de protesta que es fan i del panorama de la vivenda a Barcelona. D'això, se'n va encarregar Ada Colau, portaveu de l'assemblea, que va voler matisar que la reivindicació no és únicament dels joves, sinó de tota la població.
Li va explicar que "les famílies estan endeutades fins a les celles", que "molts avis pateixen assetjament immobiliari", que "els bancs i les immobiliàries s'han enriquit de manera obscena", que "a Barcelona cada dia es produeixen 10 desnonaments per no poder pagar el lloguer o la hipoteca" i que "des de l'entrada de l'euro els salaris no han pujat, i els pisos, un 150%". Kothari va escoltar també que a Barcelona hi ha 70.000 vivendes buides i que es demana una llei que permeti expropiar-les, de la mateixa manera que n'hi ha una altra que prohibeix l'okupació.
Va sentir més coses, tot i que després del que ha vist els últims dies ja tenia força clar el que dirà divendres a Madrid en una observació prèvia que farà abans d'elaborar un informe. I va voler compartir-ho amb els presents, a qui va aplaudir la seva tasca. "No em sorprèn que facin les protestes --els va dir--. Durant els últims decennis a Espanya hi ha hagut una desconnexió completa entre política econòmica i social. No hi ha hagut compromís de pisos assequibles per comprar o llogar".
I abans d'encoratjar l'auditori a continuar "fins i tot amb més pressió" les mobilitzacions (la pròxima s'ha convocat pel dia 23 de desembre), va confessar que "la crisi a Espanya és molt més important del que m'havia imaginat", i va ser més dur: "El que hi passa és una vulneració de l'article 47 de la Constitució", on es parla del dret de tenir una vivenda digna.
Amb la reunió no va acabar la tasca. De fet, ahir va ser el seu primer dia a Barcelona. Avui es reunirà amb les administracions i fins dijous visitarà uns quants barris de la ciutat i participarà en seminaris.
I continuarà prenent notes. Perquè després de la visita farà un informe amb les observacions i recomanacions per al Govern espanyol. Unes conclusions que volia recollir fa dos anys, però que s'han endarrerit per la tardança de l'Estat a convidar-lo a veure el panorama.
El Periódico, 29-11-06

CAN RICART

Si reenvia aquest correu a totes les seves amistats, és possible que l'Ajuntament recuperi el sentit comú i ajorni l'aprovació del nou pla per Can Ricart, innecessàriament agressiu envers el recinte, prevista per al proper dia 24. Fins i tot potser ajorni l'aprovació de la revisió del catàleg del patrimoni del Poblenou, que és encara un document molt poc madurat. L'arxiu que s'adjunta conté l'únic antivirus conegut, hores d'ara, capaç de frenar la infecció d'insensatesa pública i interessos privats que el Sector d'Urbansime està inoculant a tot l'equip municipal.

Si no el reenvia, se seguiran estenent pel consistori el virus i els mals que aquest comporta: un model de ciutat i de fer ciutat mediocre, especulador, poc productiu i escassament democràtic. És el model que impulsa el Sector d'Urbanisme de Barcelona, convertit hores d'ara en un poder autònom dins la ciutat. Controla realment el nou alcalde el que passa dins l'edifici d'Urbanisme de Glòries?

I no deixi de mirar la tele, Canal 33, dissabte 25 de novembre a les 22 hores : documental La lluita per l'espai urbà, dirigit per Jacobo Sucari i directament referit a les situacions viscudes recentment a Can Ricart i a d'altres recintes fabrils del Poblenou.

EL PLENARI DEL 24-N NO HA DE TANCAR ELS TEMES DEL PATRIMONI DEL POBLENOU EN FALS.
DEMANEM QUE S'AJORNI ALMENYS L'APROVACIÓ DEL PLA PER A CAN RICART!!!


És un missatge de la COMPANYIA CIUTADANA CAN RICART . Una de les moltes veus que es pronuncien davant del perill que l'Ajuntament dilapidi la notable victòria ciutadana a Can Ricart i al conjunt del Poblenou i aposti per malbaratar el patrimoni de la ciutat .

la Makabra

"Un centenar d'agents dels Mossos d'Esquadra i de la Guàrdia urbana han començat a les 7.45 hores el desallotjament d'una casa okupa, anomenada la Macabra. De moment, no es registren incidents en el desallotjament, ja que els agents han arribat a la casa quan els ocupants estaven dormint. A l'interio= r de l'antiga fàbrica hi havia unes 90 persones.Fonts de la policia autonòmi= ca han informat avui que entre els mossos hi ha brigades mòbils, canines i de subsòl, ja que la casa té galeries subterrànies" De les agències, 2= 0 de novembre 2006 (avui és el 31e aniversari de la mort de franco)


"Si volem entendre la creació artística amb l'amplitud de criteris que = el mateix concepte exigeix, conclourem que estem davant d'un centre de creaci= ó autònom i autogestionat, una realitat que els nostres gestors culturals haurien de protegir amb guant blanc i sense interferències estètiques. = Ho haurien de fer pel respecte estricte que es deu als creadors i per la irrenunciable dignitat de les idees. Però, a més, els nostres governant= s -nacionals i municipals- haurien de tenir també molt en compte la dimensi= ó social d'aquest afer: estem parlant d'unes naus ocupades, estem parlant d'esquàters, de persones oficialment considerades marginals. Si d'aquí = a uns dies o unes setmanes, quan la policia els desallotgi, les versions oficials parlen de delinqüents, no se les creguin. Recordin, simplement, que la història universal del circ és feta de personatges i episodis d'una ric= a, digna i humanística marginalitat que va dels zíngars centreeuropeus fen= t ballar l'ós i escampant alegria fins als okupes malabaristes i passa per estrelles altament cotitzades com Pinito del Oro i Charlie Rivel. El circ = és una celebració de la comunicació humana, el redescobriment del repte, u= n espai de llibertat. Per això és nòmada. Per això té la capacitat = de transgredir. Per això l'autoritat se l'ha mirat sempre amb desconfiança= i en determinades èpoques l'ha proscrit de la vida pública. El circ és una llibertat instintiva que connecta de dret amb determinades realitats social= s. He viscut molt de prop com un col·lectiu de delinqüents internats a Protecció de Menors canviaven tots com un mitjó el tarannà altament a= gressiu per una serena seguretat personal mitjançant, només, un curset de circ = de quinze dies. No és balder recordar el sociòleg Paul Buissac quan diu: "= Pot semblar que el circ se situa al marge de la cultura, però, en realitat, n'ocupa el centre" De "La makabra, en perill" Avui, 27 novembre 2005, Jordi Jané

Los vecinos ganan al Ayuntamiento de BCN

Precedente en Barcelona: Absolución judicial para Carabassa

Los vecinos ganan al Ayuntamiento de BCN el litigio
por un plan inmobiliario en la Calle Carabassa


La FAVB estudia medidas penales contra los concejales que dieron
vía libre a la operación

EUROPA PRESS
BARCELONA

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha dado la razón a la
Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB) y ha declarado
nulo el plan para la construcción de pisos sobre un conjunto protegido
situado en la calle de Carabassa, en el distrito de Ciutat Vella.

Los restos, incluidos en el catálogo de protección del patrimonio
histórico-artístico, corresponden a la parte trasera de un palacete del
siglo XVII, cuya fachada principal da a la calle de Avinyó. El conjunto
consistía en el jardín de esta casa señorial, con la que conectaba a través
de un puente a nivel de un primer piso.

La decisión del alto tribunal catalán es fruto de un recurso
contencioso-administrativo que los vecinos de la calle de Carabassa
presentaron para pedir la anulación de este proyecto, impulsado por la
empresa Estrucfort 2000 y que consistía en edificar un inmueble de tres
pisos sobre la planta baja de este jardín.

Recursos de varias entidades

Después de que el ayuntamiento aprobara el proyecto, la FAVB, la Asociación
de Vecinos para la Revitalización del Casc Antic, Veïns per a la Defensa de
la Barcelona Vella y otras entidades de la ciudad llevaron el caso a los
tribunales en el 2002.

En la sentencia, el TSJC, que admite el recurso presentado únicamente por la
FAVB, declara "nulo de pleno derecho" este proyecto, "dejándolo sin valor ni
efecto jurídico" por "vulnerar las disposiciones sobre volumetría
establecidas en el plan especial de protección del patrimonio
arquitectónico".

El TSJC da así la razón a los vecinos, quienes en su recurso argumentaban
que el plan proyectado contradecía al catálogo de patrimonio arquitectónico,
que obligaba en este caso a no superar la altura de una planta baja.

Permuta controvertida

El portavoz de Veïns per a la Defensa de la Barcelona Vella, Hubertus
Poppinghaus, ha declarado hoy que el ayuntamiento "defendió desde el
principio los intereses de una empresa privada". Este representante vecinal
considera que "lo más grave" es que el consistorio "aprobó una permuta del
solar, para darle otro terreno edificable, situado en Ciutat Vella, a la
empresa constructora", a la que calificó de "especuladora".

Según Poppinghaus, mientras se decidía el resultado de este recurso
contencioso-adminstrativo "se han derribado las terrazas de este antiguo
palacete y las bóvedas catalanas" que todavía existían. Actualmente, en este
lugar solo hay un terreno, rodeado de un muro, donde está revisto construir
una guardería de planta baja.

Ante esta situación, el portavoz de la FAVB se ha comprometido a "madurar"
la posibilidad de tomar medidas penales contra los concejales Xavier Casas,
Eugeni Forradellas y Jordi Portabella, que en la Comisión de Urbanismo
"autorizaron dicha permuta".

La Caixa presiona para censurar el video sobre mobbing en internet

El video que contiene fragmentos con cámara oculta en la oficina de mobbing del Ayuntamiento de Barcelona, hecho público el pasado jueves en una rueda de prensa, ha sido censurado en la página web YouTube a petición de La Caixa, en un claro ataque a la libertad de expresión:

YouTube, página habitual para difundir vídeos libremente en la red, recientemente adquirida por Google, ha cedido a las presiones de La Caixa, quien ha exigido la retirada del vídeo argumentando “dererchos de copyright”. Sin embargo, esos derechos no existen puesto que la grabación a la que hace referencia y donde se ve, durante unos segundos, una sucursal de La Caixa, es una grabación original de los autores del video realizada en la vía pública. Nos encontramos así frente una violación de la libertad de expresión y a la enésima aplicación abusiva de la ley de propiedad intelectual.

Tras sólo cuatro días de presencia en la red, el vídeo ya había tenido más de 8.600 visitas y era el de mayor ránking de la semana (el más votado) y el cuarto más visto en la categoría de videos en español de YouTube.

El contenido del video mezcla fragmentos de ficción con escenas reales en cámara oculta. Entre estas últimas, se encuentra la escena grabada en la oficina de asesoramiento para casos de mobbing del Ayuntamiento de Barcelona y que ha desatado una fuerte polémica en los últimos días, ya que en ella se puede escuchar claramente cómo la funcionaria que atiende la denuncia de un caso de mobbing insta a las personas a resignarse, no denunciar y convencer a la anciana que sufre de mobbing que abandone su casa legítima.

El video, en forma de ficción, denuncia el entramado de inmobiliarias y entidades financieras que, con la complicidad de las administraciones, practican de forma generalizada la violencia inmobiliaria y urbanística haciendo imposible el ejercicio del derecho constitucional a una vivienda digna.

El hecho de que el Ayuntamiento haya reaccionado poniendo en cuestión la autenticidad de la grabación en cámara oculta y que La Caixa reaccione censurando el video con falsas acusaciones de vulneración de copyright, confirma en última instancia la hipótesis planteada en el vídeo de “ficción”.

Frente a esta situación y mientras todos los partidos políticos se limitan a proponer parches, como unos pocos miles de pisos de VPO, la única fuerza que está planteando una solución real es la ciudadanía, que en los últimos meses está saliendo a la calle para exigir reformas estructurales que terminen de una vez por todas con las masivas prácticas de violencia inmobiliaria y hagan efectivo el derecho a la vivienda.

La retirada del video en YouTube ante las presiones de La Caixa es un claro atentado a la libertad de expresión, constituyendo un nuevo intento de silenciar y criminalizar el nuevo movimiento por el derecho a la vivienda. Sin embargo, este movimiento no piensa parar y el video censurado ahora lo podéis ver en:

http://blip.tv/file/93670/
http://video.google.es/videoplay?docid=-6373483713122419675&pr=goog-sl
http://www.conservas.tk/img/videoR_A.html
http://video.yahoo.com/video/play?vid=20e44de696fda8e9f72a9939a5636008.1067741

BCN estudia personar-se com a acusació pel 'mobbing' del Raval

EL PERIÓDICO
BARCELONA
L'ajuntament estudia personar-se com a acusació pel suposat assetjament immobiliari del número 29 del carrer de Robador, si es comprova que existeixen indicis de delicte en el cas que, a petició del Departament de Medi Ambient i Habitatge, investiga la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons va explicar ahir el regidor de Ciutat Vella, Carles Martí.
El regidor va indicar que el districte "ja fa temps" que denuncia els propietaris d'edificis que no mantenen els immobles en condicions. No obstant, Manel González, un dels veïns d'aquesta finca, va dir dijous sentir-se víctima d'un "dany col.lateral per l'acció especulativa provocada per l'ajuntament" al Raval, i va assegurar que els últims tres anys els llogaters han viscut una situació de "desemparament".
El regidor també va explicar que, "tot i que cada cas és diferent", si es comprovés que a la finca sobre la qual s'han obert diligències s'estigués produint un abandó d'aquest tipus o altres indicis que apuntessin a un possible cas d'assetjament, l'ajuntament també es podria sumar a la denúncia, com van reclamar dijous CiU i el PP, "perquè hi hauria interessos generals que s'estan lesionant".
"Es tracta d'un problema subterrani, relativament nou, que està sortint a la llum pública", va assenyalar el regidor, que va recordar que Ciutat Vella té una oficina específica de vivenda, que ofereix la possibilitat de mediació, i que en aquells casos en què necessita intervenció legal es deriva a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC), un servei, precisament, que la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) qualifica d'"ineficaç".

CONSERVACIÓ El cas de la finca del Raval també ha provocat la reacció del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que va emplaçar ahir el consistori a obrir un expedient administratiu i dictar una ordre de conservació als propietaris que incompleixin els seus deures de manteniment i rehabilitació, que és una de les formes d'assetjament que s'exerceixen.
Rafael Ribó va detallar també que l'ajuntament hauria d'assumir l'execució subsidiària de les obres en el cas que els propietaris descuidin les seves obligacions i va instar a més el consistori a coordinar millor els seus serveis (la Guàrdia Urbana, les oficines assistencials de vivenda i els serveis socials) per combatre aquestes actuacions.

Vivendes assetjades

EL PROBLEMA DE L'HABITATGE|EL PRESUMPTE DELICTE
Vivendes assetjades
• Un matrimoni del carrer de Robador, 29 explica com ha patit pressions per deixar la finca
• Assegura que el propietari els va oferir l'any passat 500 euros per anar-se'n

Afectats Purificación Mayoral i Jesús Rosales, ahir, al seu pis.
ROSA MARI SANZ
BARCELONA
A simple vista no dóna la impressió que allà hi visqui ningú. Per l'aspecte ruïnós. No hi ha timbres ni intèrfon a l'entrada i les rovellades i destrossades bústies que s'aprecien des de la porta de barrots, sense vidres, semblen corroborar-ho. No obstant, a la finca del número 29 del carrer de Robador, al Raval, hi queden 4 de 20 veïns, els que els propietaris no han aconseguit fer marxar. "Ens haurien de donar un premi per viure aquí", definia ahir un d'ells, Jesús Rosales, mentre obria l'entrada de la finca per relatar el seu periple.
Malgrat l'escassa il.luminació, per no dir nul.la, ja que en tota l'escala hi deu haver un parell de bombetes que funcionen --"les altres es fonen perquè hi ha curtcircuits, ja que la instal.lació és molt vella", aclaria Jesús--, no passa desapercebut que aquesta finca fa anys que no veu una mà de pintura. Ni un mínim retoc. Escombrada sí que ho està, ja que d'això se n'encarrega aquest veí del segon quarta, on viu amb la seva dona, Purificación Mayoral, des de fa un parell de dècades.

Talls d'aigua i llum
Ells saben el que és patir les armes més típiques del que vol fer fora un llogater: no cobrar els rebuts de lloguer mensual, i talls d'aigua i llum constants. No cal parlar de la falta de manteniment de l'immoble. En el seu cas, el matrimoni, que paga 100 euros al mes, va guanyar un judici contra la propietat que confirmava la pròrroga forçosa del seu contracte. "El més vergonyós és que l'any passat, abans de la sentència, em van oferir 500 euros perquè me n'anés d'aquí. Al final van pujar a 600", explicava, ja al menjador del seu pis, per recordar acte seguit que la seva pensió és de 300 euros escassos, i la de la seva dona, de 400.
Els propietaris, no obstant, van recórrer l'abril del 2005. "Ara ja m'ofereixen 15.000 euros i em diuen que m'estan buscant també una casa en un poble, perquè me'n vagi, però em parlen de localitats on no hi ha ni una ànima, i per això són barats", seguia.
El matrimoni parla de nervis i de por. "I tant que se'n passa. En tota la finca només hi vivim sis persones i hi ha molts pisos buits. Encara que mai han entrat a ocupar-los, a vegades ens hem trobat amb drogoaddictes que es punxaven a l'entrada", assegura.
Que no entrin al pis de davant se n'ha encarregat Jesús, ja que hi ha col.locat un cadenat. "Totes les reparacions del pis les ha fet ell sempre", diu Purificación. I aquestes reparacions són canviar tota la instal.lació de la llum, que "era un perill", les rajoles, pintar, instal.lar aigua calenta o col.locar un fins llavors inexistent plat de dutxa.

Medicaments per als nervis
També es queixen de sentir-se sols en la seva batalla. Almenys, per part de l'Administració, en la qual ara confien perquè resolgui un problema que un veí, Manel González, fa tres anys que denuncia. "Si no fos per ell no hauríem aconseguit res. No saps els diners que s'ha gastat en advocats per ajudar-nos a tots", coincideix la parella sobre el líder de la denúncia veïnal.
No obstant, Purificación i Jesús reconeixen estar cansats de tres anys d'incertesa que, expliquen, els ha portat a medicar-se per calmar els nervis, i diuen que no descarten acceptar una oferta del propietari d'anar-se'n a un altre lloc si els acaba convencent. Això sí, pel mateix preu. I abans d'acomiadar- se, amb la temperància i paciència que Jesús justifica per la seva veterania, assenyala el forat de l'escala per dir: "L'any passat allà sota hi havia unes rates enormes. Però ja les vam matar".

El Periódico, 28 d'octubre

La fiscalia investiga per primer cop un 'mobbing' immobiliari a BCN

La fiscalia investiga per primer cop un 'mobbing' immobiliari a BCN
• Els inquilins d'un bloc del carrer de Robador fa tres anys que denuncien la persecució
• Veïns i juristes critiquen la "ineficàcia" de l'oficina de l'ajuntament contra aquests assetjaments

Imatge del bloc del carrer de Robador, ahir, que el fiscal investigarà per un presumpte cas de mobbing. Foto: FRANCESC CASALS
ROSA MARI SANZ
BARCELONA
La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert per primera vegada a Barcelona, a petició del Departament de Medi Ambient i Habitatge, una investigació per determinar si en un immoble del barri del Raval s'està produint un delicte d'assetjament immobiliari, com els inquilins denuncien des de fa tres anys. És un primer pas, però no n'hi ha prou. Així ho van valorar entitats veïnals, juristes i oenagés, que ahir van exigir a l'Administració que faci servir tots els seus mecanismes per combatre aquest tipus d'assetjament, així com van denunciar la "total ineficàcia" de l'oficina municipal antimobbing.
El cas de la finca situada al número 29 del carrer de Robador, a Ciutat Vella, és un dels més espectaculars d'assetjament immobiliari. Va mobilitzar els veïns el 2003 i va treure a la llum el fenomen del mobbing, un assetjament que pateixen, segons reconeix el mateix conseller d'Habitatge, Francesc Baltasar, més de 10.000 persones a Catalunya, la majoria a la capital catalana.
Tres anys més tard els veïns continuen en una situació de "desemparament" i "por", segons va dir ahir un dels inquilins, Manel González, que des d'aleshores es dedica a recopilar informació sobre els continus canvis de propietat de la finca, una documentació que ha facilitat a la fiscalia.

AVIS AMB POCS RECURSOS
La indefensió que sent González és comuna a la de totes les víctimes de mobbing, segons va explicar ahir la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Eva Fernández, que va reclamar a la Generalitat i a l'ajuntament que es facin càrrec de la defensa dels afectats i no deixin la gestió del problema en mans d'aquestes víctimes, que són, en la majoria dels casos, persones grans amb pocs recursos econòmics.
"Els poders públics s'inhibeixen davant aquesta situació. El màxim que aconseguim de l'Administració és la reubicació dels afectats quan són desallotjats, cosa imprescindible però immoral perquè es fa amb diners públics una despesa que hauria de repercutir en aquells que es lucren amb les especulacions", va denunciar la portaveu veïnal, que va situar als barris del Raval i de Gràcia els principals casos.
Fernández, acompanyada en roda de premsa per Gerardo Pisarello, membre de l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), i Jaume Asens, vocal de la Comissió de Defensa del Col.legi d'Advocats de Barcelona, també va carregar contra l'oficina que el municipi va obrir el gener del 2004 per informar i assessorar sobre mobbing, un servei que depèn de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, responsabilitat del regidor Jordi Portabella. La portaveu va acusar aquest instrument, publicitat a bombo i platerets pel municipi, d'"estar fent la funció oposada" a aquella per a la qual va ser creada.
I va basar aquesta afirmació en unes imatges gravades amb càmera oculta que mostren com una persona de l'oficina no només no intenta resoldre el problema del cas d'una àvia assetjada per una immobiliària, sinó que insta els reclamants a canviar de barri.
"No volem denunciar els treballadors, sinó mostrar que aquesta oficina no té recursos perquè no estan preparats i la seva funció és dissuasòria", va justificar. I va demanar que les denúncies que arriben (68 presumptes casos des de començament d'any) es traslladin a la fiscalia perquè investigui, així com va demanar que el consistori no es limiti a obtenir informació, sinó que porti a terme un acompanyament dels afectats o traspassi les queixes al jutjat o la fiscalia.
Fonts municipals van qüestionar ahir la validesa de la gravació, "que no mostra la totalitat de la conversa" i no recull el funcionament d'un servei, que van qualificar d'"un instrument eficaç d'informació".

El Periódico, 27-10-06

Contundent denúncia de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona

26/10/2006 13.43 Telenoticies Catalunya Informació
Barcelona ciutat // Barcelona
Denuncien amb imatges de càmera oculta la passivitat de l'Ajuntament de Barcelona davant els casos de mòbing immobiliari
mida del text

Contundent denúncia de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Asseguren que les administracions no fan res per aturar els casos flagrants de mòbing immobiliari, és a dir, fer la vida impossible als llogaters d'un pis -normalment gent gran- perquè acabin marxant i es pugui reformar -i revalorar- la vivenda. La Federació ha presentat com a prova un vídeo gravat amb càmera oculta.


Fa quatre anys, a l'edifici número 29 del carrer Robador de Barcelona, al cor del barri del Raval, hi vivien una vintena de famílies. Actualment només en queden quatre, enmig d'un visible i progressiu deteriorament de tot l'immoble. La majoria de veïns van marxar o van patir processos de desnonament. Fins i tot un dels veïns, Manuel González, s'ha arribat a trobar el seu pis venut i hipotecat.

El cas del carrer Robador, en una zona transformada i revalorada, va ser un dels que va treure a la llum el fenomen del mòbing, l'assetjament immobiliari que pretén fer fora els llogaters d'una propietat.

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i diverses entitats denuncien que se senten desemparats per part de l'Ajuntament, que només ha creat l'Oficina Municipal Antimòbing que, diuen, és ineficaç i insuficient, perquè es limita a informar i no a actuar ni a defensar els afectats. Davant aquests fets, la Federació ha denunciat amb imatges de càmera oculta la ineficàcia d'aquesta oficina.


La fiscalia ja ha començat a investigar el cas per un presumpte delicte mercantil a instàncies de la secretaria d'Habitatge de la Generalitat. La Federació de Veïns de Barcelona dóna per bo aquest primer pas del govern català i exigeix que actuï i reaccioni l'Ajuntament de Barcelona.


La conselleria d'Habitatge calcula que a Catalunya hi ha unes 10.000 persones víctimes del mòbing immobiliari. Ciutat Vella i Gràcia són els districtes on se'n detecten més casos. El perfil de les víctimes és el d'una persona gran, sense recursos econòmics, que acaba cedint.

Roda de premsa: El dret a l’habitatge no és una tómbola

Dia: dijous 26 d’octubre
Hora: 11 h
Lloc: seu de la FAVB, al c/ Obradors 8, baixos


Les darreres setmanes hem pogut veure com un problema d’extrema gravetat com és la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge es convertia en matèria de tómbola electoral, en un nou exemple del distanciament creixent entre la percepció i la descripció de la realitat per part dels polítics i la realitat que viu quotidianament la ciutadania, una dura realitat marcada per l’especulació i l’assetjament immobiliari.

Segons afirma el mateix conseller d’Habitatge, Francesc Baltasar, a Catalunya són més de 10.000 les famílies que pateixen sabotatges, fraus, intimidacions o agressions per part de promotores o propietaris, fets que només són el reflex més dramàtic d’un problema que afecta la immensa majoria de la població. L’assetjament als veïns del número 29 del carrer Robador és un dels casos que ha tingut més projecció mediàtica i en el qual hem vist més clarament fins on es pot arribar en la vulneració dels drets dels inquilins i la impunitat amb què es cometen aquestes vulneracions.

Els qui mantenim un contacte diari amb aquesta realitat i amb el tractament que rep per part de les institucions, no podem deixar de manifestar que sentim com una falta de respecte el to triomfalista amb què aquests dies es prometen xecs i mesures pal·liatives parcials, evitant (creiem que deliberadament) un debat a fons sobre mesures adreçades a impedir i penalitzar tant l’especulació com la violència immobiliària.

En aquest context, des dels moviments socials volem tornar a recordar les veritables dimensions del que està passant, establir responsabilitats i exigir una actuació clara i decidida de les administracions contra l’assetjament immobiliari.

Per a això comptarem amb les intervencions d’Eva Fernàndez, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Gerardo Pisarello, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori DESC, Jaume Asens, advocat i membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i Manel González, afectat per l’assetjament immobiliari. A més, oferirem material inèdit que recull mostres de la indefensió dels veïns afectats pel mobbing immobiliari i la inhibició de l’administració davant la seva situació.

Esperem la vostra assistència

16 de Octubre: con o sin ministros salimos a la calle!

Con o sin ministros, sigue en pie la convocatoria para el día 16 de octubre. No sólo eso, además hemos decidido ampliarla y realizar no una, sino dos, concentraciones. No quieren oírnos, pero tendrán que hacerlo.

Primera Concentración: 5 de la tarde. Metro Zona Universitaria.
Allí realizaremos un acto simbólico-reivindicativo que evidencie el plantón que nos han dado los señores ministros.

Segunada concentración: 8 de la tarde en Plaza Sant Jaume. Ya que los ministros no nos escuchan, probaremos suerte con los políticos. Trae algo para hacer ruido.

http://bcn.vdevivienda.net/

QUINA REPÚBLICA? QUINA INDEPENDÈNCIA? QUINA CASA?

L’Ariadna Pi ha fet dotze anys i ha organitzat una festa de pijames a Ikea, una botiga que té de tot-de tot: llits, sofàs, lavabos, cuines i moltíssimes altres coses, la majoria, per cert, absolutament inútils, encarnant immillorablement el sistema de consum que patim, que et ven tirat el que no necessites i a preus prohibitius allò que més falta et fa. Ho ha fet perquè tenia interès en resoldre a quina república, a quina independència i a quina casa es refereix la seva publicitat. D’altra banda, va pensar que el dia ideal era un divendres 13, més que res perquè el que passa al seu voltant cada cop recorda més una pel·lícula de terror o un malson.


Com sabeu, l’Ariadna ha viscut abans d’ara. Era molt petita que va migrar del camp català a Sant Martí de Provençals, amb el proletariat; va ser gitana de soca-rel, indígena entre indígenes a la muntanya de Montjuïc al XIX; va ser portera a l’Eixample i també va arribar des de Múrcia amb els pares, que havien acudit a Barcelona per treballar a l’Exposició i les obres del Metro als anys vint. Havia anat a parar a una d’aquelles modestíssimes cases barates que encara hi ha al Bon Pastor. L’Ariadna havia estat una dona vinguda d’Andalusia, Extremadura, Galícia o Castella a mitjan anys 50 i se l’havia vist treballar amb les seves mans, aplegant xapes d’uralita i quatre totxos per fer-se una barraca al Carmel. En un altre dels seus avatars, l’Ariadna havia nascut a un d’aquells blocs de pisos que van aixecar corrents i de pressa i sense equipaments a prop de la desembocadura del Besòs. Les cases barates, les xaboles, els polígons d’habitatges…, tot allò eren solucions infames al problema de la vivenda, però d’alguna manera eren solucions.

Ara, si l’Ariadna fos una jove, una immigrant o una dona sense recursos no tindria al seu abast cap d’aquelles alternatives. Tot i que miserablement, les altres Ariadnes van tenir el que ella avui no tindria: dret a tenir una certa vida privada, intimitat, aixopluc físic i moral, lloc per a la higiene, el descans, el lleure, la sexualitat, la cuina: en una paraula, dret a tenir allò que s’anomena una llar. És per això que l’Ariadna havia decidit rebre els ministres d’habitatge que s’havien de trobar a la nostra ciutat, una reunió com sabeu suspesa per la por infinita que els feia que s’hi produïssin allò que ells en diuen “aldarulls”, sinó que en plena campanya electoral –és a dir, de la seva orgia de mentides– es parlés alt i clar de problemes que afecten greument les persones, com el de l’habitatge.

Ha estat una festa magnífica. Ens hem divertit i hem estat una estona fins i tot feliços, sense permís. Però és una pena que finalment no hagin acudit tots aquells ministres que l’Ariadna havia convidat a la seva guerra de coixins. A ella li hagués agradat infinitament retreure’ls a la cara la seva inoperància total amb vista a garantir el que proclamen que és una necessitat i un dret bàsics, però que ha acabat esdevenint una indústria i un negoci acles mans d’especuladors no del sòl, sinó d’una vida privada cada cop més privada de ser vida.

Ariadna Pi

El 'forat de la vergonya'

Hemos sido testigos en apenas unos días de dos acontecimientos estrechamente vinculados entre sí, cara y cruz de un mismo proceso de transformación urbanística del casco antiguo de Barcelona. Una mañana el alcalde inauguraba solemnemente las nuevas instalaciones de la Universidad de Barcelona en el mismo núcleo del Raval donde se levantan el Macba y el Centro de Cultura Contemporánea (CCCB), dos de los grandes contenedores culturales de la ciudad. A la semana siguiente, a poca distancia, en el barrio de la Ribera, podíamos contemplar la pavorosa imagen de los antidisturbios de la Guardia Urbana protegiendo el arrancado de las tomateras que los vecinos habían plantado en el forat de la vergonya, un solar a unos metros del mercado de Santa Caterina, la única zona realmente verde -y no gris- que había en todo el Casc Antic.

La interpretación de tal coincidencia no es difícil. Ambos momentos representan los episodios más recientes de una vieja dinámica de lo que los urbanistas llaman "esponjamiento" o "higienización" de Ciutat Vella, consistente en desenmarañarla y limpiarla; es decir, resolver los problemas de control que implicaba su tendencia a la opacidad y deshacerse de los elementos tanto inmuebles como humanos que pudieran suponer un obstáculo para la reapropiación del barrio por parte de clases medias y altas ansiosas de un baño de venerabilidad histórica, debidamente sazonada con elementos de ese nuevo sabor local que da el multiculturalismo e incluso de un moderado toque canalla. Para ello, se inyecta saber, cultura y sano ambiente juvenil allí donde antes había solamente vida y prosigue la campaña de deportación y borrado de pobres en marcha desde hace años en el sector.

Lo sucedido en el forat de la vergonya es bien ilustrativo de esa dinámica, a la que se asigna el eufemístico título de "rehabilitación". Como se recordará, en aquel solar de 5.000 metros cuadrados el Ayuntamiento tenía prevista la apertura de un aparcamiento a disposición del turismo cultural que acude al área ya debidamente desinfectada de la calle de Montcada y los alrededores del Museo Picasso, el Born y Santa Maria del Mar. Allí, una colosal mutación urbanística había empezado a restaurar edificios para dedicarlos al comercio de alto nivel, a la venta de lofts para profesionales con éxito y al alquiler de apartamentos para esa pequeña multitud de extranjeros con dinero que los están convirtiendo en residencias de vacaciones o de fin de semana.

La operación no cuajó como consecuencia de la resistencia de los habitantes, que se apropiaron de un espacio que consideraban suyo y del que hicieron un insólito vergel urbano. Jardín, huerto, zona de juegos infantiles, tarima para espectáculos, modestas canchas de fútbol y baloncesto, mobiliario..., todo había sido elaborado a mano por los vecinos, con unos criterios estéticos a años luz de la afectación formal de los llamados "espacios públicos de calidad", cuya característica suele ser que parecen diseñados para ahuyentar a sus posibles usuarios. Allí se podía ver en todo momento a gente de todas las edades convirtiendo la plaza en un lugar de sociabilidad que, por otra parte, representaba la encarnación del multiculturalismo real, no el de los prospectos oficiales, sino el de seres humanos de carne y hueso que encontraban por fin un lugar donde encontrarse. No en vano, el lugar había sido vindicado como la auténtica plaza Mayor del barrio, y así se propuso en el pregón de su última fiesta mayor.

Pues bien, eso es lo que nuestras autoridades parecían incapaces de soportar: que se hubiera suscitado de forma espontánea todo un apasionante experimento de autogestión, un emocionante ejemplo de cómo los vecinos de un barrio podían generar sin permiso escenarios para su vida cotidiana, de espaldas a la insaciable voluntad municipal de monitorizarlo absolutamente todo y de sólo tolerar las formas de estar en el espacio urbano homologadas previamente por sus técnicos en ciudadanía y sus expertos en convivencia. No se podía tolerar un espacio público que fuera realmente público; es decir, del público. Esa imagen de niños jugando en parques que ellos no habían dispuesto, de abuelos charlando en bancos que ellos nunca instalarían en sus plazas, significaba para ellos el más inaceptable de los desacatos.

Por desgracia, tuvo que producirse un problema de orden público para que la sentencia de muerte contra el forat de la vergonya fuera recogida por los medios de comunicación. Las imágenes de jóvenes lanzando cohetes de feria contra la policía y de la profanación del Macba sirvieron para que los portavoces oficiales -todos- desfigurasen las vindicaciones vecinales y volvieran a agitar el fantasma del Okupa Feroz, con lo que, de paso, insistían en malignizar al movimiento que inició y está encabezando una lucha de los jóvenes por el derecho a la vivienda que se extiende por momentos.

Esta vez han vuelto a ganar y a perder los de siempre. Pero así se escribe la historia. Como sincronizados, una solemne inauguración y un desalojo a la fuerza. Se levanta un nuevo templo en el que el Saber y la Cultura oficiarán sus misterios y, muy cerca pero también muy lejos de allí, se desbarataba una ilusión colectiva forjada a ras de suelo. La ciudad hecha poder y hecha dinero se ha vuelto a salir con la suya y ha conseguido derrotar -como siempre, sólo por el momento e inútilmente- a esas sustancias básicas de toda vida urbana que son el amor por la vida y la manía de desobedecer.

MANUEL DELGADO
EL PAÍS - 10-10-2006

Situación urgente en el Forat de la Vergonya

El Forat de la Vergonya lleva días seriamente amenazado- y la amenaza se ha convertido en una realidad. En el parque han entrado las excavadoras y los obreros acompañados por la policía. A pesar de que ha aparecido en diversos medios de comunicación con desigual fortuna, hay aún un gran desconocimiento sobre qué está pasando en el Forat.

El Pou de la Figuera, rebautizado por los vecinos como Forat de la Vergonya, es un espacio calificado como zona verde y abandonado durante años por el Ajuntament de Barcelona. Ante la degradación y el deterioro de la zona, los vecinos trabajaron duramente para crear, en un proceso que se extiende a los últimos 6 años, una plaza ajardinada completamente autogestionada colectivamente, en la que la ubicación de sus elementos (huerta, tarima central, fuente, zona de juegos infantiles…) responde al uso que le ha dado la gente que allí convive y a las dinámicas que se han ido generando.
Después de lograr hace 6 años que se desestimara la idea del Ajuntament de construir en esa zona un parking, el consistorio ha dado por finalizado el “proceso participativo” al respecto, que no ha respondido en absoluto a una participación real de l@s vecin@s que han trabajado y vivido el Forat durante todo este tiempo. Lo ha hecho mediante una ya habitual política de hechos consumados, entrando en el parque sin ni siquiera dar explicaciones del motivo del destrozo del Forat. Las plantas que con tanto esfuerzo y paciencia han crecido están siendo arrancadas en estos momentos.
Por otra parte, no ha habido desde el colectivo que autogestiona este espacio ninguna negación a realizar proyectos necesarios para el barrio y la ciudad: se presentó al Ajuntament una propuesta de realización de las obras que debían hacerse allí para mejorar el sistema de recogida de basuras.

Los y las que participamos de Repensar conocemos y hemos participado del Forat, como muchas otras personas y colectivos. Lo consideramos necesario para Barcelona como espacio abierto, de fácil accesibilidad y adaptado a las necesidades de tod@s aquell@s que lo solicitan para realizar diferentes encuentros. Por otra parte, nos parece evidente que el Ajuntament ha incumplido sus compromisos de diálogo, a la vez que ignorado la realidad de todo aquello existente en la plaza gracias al proceso continuo de todo este tiempo.

Nosotr@s creemos que la ciudad debe ser diseñada por las personas, no una ciudad impuesta por las instituciones. Además, una plaza de barrio como ésta debería responder a las necesidades y propuestas del entorno más directo, y en este caso el Forat de la Vergonya nos parece legitimado por el uso que se le ha dado durante años.
Al iniciar Repensar Barcelona-Recuperar la ciudad veíamos desde nuestra ventana una ciudad que no nos gustaba, que no crecía a la medida de nuestros deseos; ahora observamos desolados como esa ciudad traga uno de sus rincones sembrados de pequeñas esperanzas y utopías en crecimiento permanente.

Por todo esto, queremos que las obras en el Forat de la Vergonya se detengan inmediatamente, que cese el acoso policial y que el colectivo del Forat sea incluido en las negociaciones y conversaciones con el Ajuntament.
Os convocamos también a la MANIFESTACIÖN el jueves 5 a las 19:00 h en el Forat (final de la Av. Cambó, entre Metges y Jaume Giralt.

Colectivo REpensar Barcelona-REcuperar la Ciutat

alerta máxima al forat!

el lunes 2 de octubre,a las 8 de la mañana dos excavadoras entraron en
la pista de besket del Forat de la Vergonya con la intención de abrir
paso para unas tuberías que pasarían por la calle Jaume Giralt. El
acuerdo que se había tomado con la regiduría preveía que no se tocara
nada del terreno del parque del Forat. Por eso se va a pedir al
director de la obra que parara. Como respuesta, éste llamó a la
Guardia urbana, que protegió las excavadoras desplegando un cordón de
antidisturbios, que hasta el momento siguen invadiendo el parque.
Esta mañana aprovechando que no había tanta gente concentrada, han
cargado contra algunos vecinos, han invadido toda la plaza y han
comenzado a arrancar los árboles.
Con la llegada de más gente al forat,han vuelto a cargar para que se
dispersaran, continúan arrancando los árboles y metiendo los más
grandes en macetas, continúan los antidisturbios en toda la plaza y
alrededores.

Se convoca una manifestación mañana jueves a las 19h en el mismo Forat.
se ruega la máxima difusión!
¡en defensa del parc conquerit a través de sis anys de mobilització veïnal!

NO VAS A TENER CASA EN LA PUTA VIDA (30SEPT2006). BCN

Per un habitatge digne

PRESENTACIÓ DEL MOVIMENT DE LES SENTADES PER UN HABITATGE DIGNE
amb projecció de vídeo

DEBAT OBERT SOBRE LA PROBLEMÀTICA AL BARRI

DIVENDRES 22 A LES 18:00
I.E.S. MIQUEL TARRADELL- C/ dels ÀNGELS,1BIS

NO
TINDRÀS
CASA
EN LA VIDA
per un habitatge digne
30 set 18h. pl catalunya
manifestació acampada

les FESTES ALTERNATIVES DE LA BARCELONETA!!!!

Per segon any consecutiu tornen les FESTES
ALTERNATIVES DE LA BARCELONETA!!!!

Divendres 29 setembre:

19h - Exposició de Miles de Viviendas
21h - Sopar pro detinguts 4F
23h - Concerts amb:

* Perras sin sofà
* Que pum Que pam (Rumba Catalana)
* Banda romaní chavé de Bulgaria
* Dj. Mariano-X (Reagge, Hip-hop i Dub)

Lloc: C.S.O. Miles de Viviendas: Av. Joan de Borbónº11

Dissabte 30 de setembre:

10h a 14h - Recollida de fotos digitals del Album de
la Barceloneta.
20h a 02h - Projeccions del Album i documentals sobre
lluites veïnals +
CONCERTS

Lloc: Plaça del Mercat de la Barceloneta*
*Organitza Plataforma de Veïns en defensa de la
Barceloneta.

Diumenge 1 d'octubre:

10h a 14h - Exposició i Recollida de fotos i
activitats infantils.
12h - Espectacle de circ amb: TRAKA CIRKUS

Lloc: Plaça del Mercat de la Barceloneta*

19h - Creperia, Pintada mural, passes de Vídeos, sopar
pro detinguts 4F i música.

Lloc: C.S.O. Miles de Viviendas: Av. Joan de Borbó
nº11

*COMPANYIA CIUTADANA CAN RICART*

*Davant la posició de l'Ajuntament* que, malgrat el que s'ha
publicat, encara no contempla la preservació íntegra
d'aquest recinte fabril d'un interès excepcional per a Barcelona i per a
Catalunya, *els ciutadans*, tot esperant
que siguin resoltes positivament les nombroses al·legacions presentades pel
juliol al nou pla municipal,
* adquireixen simbòlicament Can Ricart per a la ciutat*

*El dissabte, 16 de setembre entre les onze i les dues,*

a la Rambla del Poblenou / Ramon Turró, *surt a borsa* la primera emissió de
la *Companyia Ciutadana Can Can Ricart** *

Tothom tindrà l'oportunitat d'adquirir a 1 euro accions de la fàbrica

NO DEIXEU D'APROFITAR AQUESTA OFERTA, CADA DIA QUE PASSA LES ACCIONS
CIUTADANES

DE LA *COMPANYIA CIUTADANA CAN RICART* PUGEN DE VALOR !!!

Llegiu al pdf les excepcionals condicions de l'emissió, el patrimoni amb què
compta la Companyia,

les seves línies d'actuació i els altres indrets i horaris en què hi haurà
sessió de la Borsa del Poblenou

sessió "REpensar Barcelona - REcuperar la Ciutat" "Taller de Cloenda + Barbacoa"

>Divendres 21 de juliol, 19:30h
lloc: Ruïna Amàlia
C/Reïna Amàlia, 11bis Sant Antoni, Paral.lel


"Taller de Cloenda + Barbacoa"

Valoracions, reflexions i propostes de continuïtat

+
Barbacoa a la fresca
(22h)
::::

Esteu tots convidats!

Festes Populars del Raval: 14, 15 i 16 de juliol

Festes Populars del Raval: 14, 15 i 16 de juliol
Pl. Castella- c/ Tallers
Metro: Universitat i Catalunya

Macroasseguda Manifestació

Feu-ne màxima difusió amb carinyo, i no spam
2 de juliol pl. Catalunya 19:00

Stop especulació Per un habitatge digne

Joves i no tan joves que no podran mai comprar un pis
Veïns pagant lloguers desorbitats
Families senseres condemnades a una hipoteca infinita
Gent gran expulsada de les seves llars mitjançant "mobbing immobiliari"
Associacions de veins que s'oposen als plan urbanístics, als enderrocament d'habitatges per construir hotels...
Als okupes que lluiten contra l'especulació i fan efectiu el dret a l'habitatge...

A tots ells i molts més us convidem a sumar-vos en les lluites pel dret a l'habitatge i el dret a la ciutat, 2 de juliol 19:00 h. pl. Catalunya també a madrid a sevilla i altres punts de l'estat espanyol

PLANTADA D'ARBRES SICILIANS al forat de la vergonya

El proper cap de setmana hi ha una plantada d'arbres al Forat. Un
professor universitari sicilià li va a gradar la idea del Parc fet
pels veins i va decidir participar portant arbres típics de la seva
regió....

Per celebrar-ho es fa una festa plantada i una xerrada.

Us envio el tríptic per si us voleu apuntar.

El Parc està en un moment en el qual està amenaçat. En breu es vol
començar a fer els carrers nous i això afecta a un part del Parc
existent perquè està previst ampliar un carrer lateral, sense haver
estat consensuat pels veïns.