La Caixa presiona para censurar el video sobre mobbing en internet

El video que contiene fragmentos con cámara oculta en la oficina de mobbing del Ayuntamiento de Barcelona, hecho público el pasado jueves en una rueda de prensa, ha sido censurado en la página web YouTube a petición de La Caixa, en un claro ataque a la libertad de expresión:

YouTube, página habitual para difundir vídeos libremente en la red, recientemente adquirida por Google, ha cedido a las presiones de La Caixa, quien ha exigido la retirada del vídeo argumentando “dererchos de copyright”. Sin embargo, esos derechos no existen puesto que la grabación a la que hace referencia y donde se ve, durante unos segundos, una sucursal de La Caixa, es una grabación original de los autores del video realizada en la vía pública. Nos encontramos así frente una violación de la libertad de expresión y a la enésima aplicación abusiva de la ley de propiedad intelectual.

Tras sólo cuatro días de presencia en la red, el vídeo ya había tenido más de 8.600 visitas y era el de mayor ránking de la semana (el más votado) y el cuarto más visto en la categoría de videos en español de YouTube.

El contenido del video mezcla fragmentos de ficción con escenas reales en cámara oculta. Entre estas últimas, se encuentra la escena grabada en la oficina de asesoramiento para casos de mobbing del Ayuntamiento de Barcelona y que ha desatado una fuerte polémica en los últimos días, ya que en ella se puede escuchar claramente cómo la funcionaria que atiende la denuncia de un caso de mobbing insta a las personas a resignarse, no denunciar y convencer a la anciana que sufre de mobbing que abandone su casa legítima.

El video, en forma de ficción, denuncia el entramado de inmobiliarias y entidades financieras que, con la complicidad de las administraciones, practican de forma generalizada la violencia inmobiliaria y urbanística haciendo imposible el ejercicio del derecho constitucional a una vivienda digna.

El hecho de que el Ayuntamiento haya reaccionado poniendo en cuestión la autenticidad de la grabación en cámara oculta y que La Caixa reaccione censurando el video con falsas acusaciones de vulneración de copyright, confirma en última instancia la hipótesis planteada en el vídeo de “ficción”.

Frente a esta situación y mientras todos los partidos políticos se limitan a proponer parches, como unos pocos miles de pisos de VPO, la única fuerza que está planteando una solución real es la ciudadanía, que en los últimos meses está saliendo a la calle para exigir reformas estructurales que terminen de una vez por todas con las masivas prácticas de violencia inmobiliaria y hagan efectivo el derecho a la vivienda.

La retirada del video en YouTube ante las presiones de La Caixa es un claro atentado a la libertad de expresión, constituyendo un nuevo intento de silenciar y criminalizar el nuevo movimiento por el derecho a la vivienda. Sin embargo, este movimiento no piensa parar y el video censurado ahora lo podéis ver en:

http://blip.tv/file/93670/
http://video.google.es/videoplay?docid=-6373483713122419675&pr=goog-sl
http://www.conservas.tk/img/videoR_A.html
http://video.yahoo.com/video/play?vid=20e44de696fda8e9f72a9939a5636008.1067741

BCN estudia personar-se com a acusació pel 'mobbing' del Raval

EL PERIÓDICO
BARCELONA
L'ajuntament estudia personar-se com a acusació pel suposat assetjament immobiliari del número 29 del carrer de Robador, si es comprova que existeixen indicis de delicte en el cas que, a petició del Departament de Medi Ambient i Habitatge, investiga la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), segons va explicar ahir el regidor de Ciutat Vella, Carles Martí.
El regidor va indicar que el districte "ja fa temps" que denuncia els propietaris d'edificis que no mantenen els immobles en condicions. No obstant, Manel González, un dels veïns d'aquesta finca, va dir dijous sentir-se víctima d'un "dany col.lateral per l'acció especulativa provocada per l'ajuntament" al Raval, i va assegurar que els últims tres anys els llogaters han viscut una situació de "desemparament".
El regidor també va explicar que, "tot i que cada cas és diferent", si es comprovés que a la finca sobre la qual s'han obert diligències s'estigués produint un abandó d'aquest tipus o altres indicis que apuntessin a un possible cas d'assetjament, l'ajuntament també es podria sumar a la denúncia, com van reclamar dijous CiU i el PP, "perquè hi hauria interessos generals que s'estan lesionant".
"Es tracta d'un problema subterrani, relativament nou, que està sortint a la llum pública", va assenyalar el regidor, que va recordar que Ciutat Vella té una oficina específica de vivenda, que ofereix la possibilitat de mediació, i que en aquells casos en què necessita intervenció legal es deriva a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor (OMIC), un servei, precisament, que la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) qualifica d'"ineficaç".

CONSERVACIÓ El cas de la finca del Raval també ha provocat la reacció del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, que va emplaçar ahir el consistori a obrir un expedient administratiu i dictar una ordre de conservació als propietaris que incompleixin els seus deures de manteniment i rehabilitació, que és una de les formes d'assetjament que s'exerceixen.
Rafael Ribó va detallar també que l'ajuntament hauria d'assumir l'execució subsidiària de les obres en el cas que els propietaris descuidin les seves obligacions i va instar a més el consistori a coordinar millor els seus serveis (la Guàrdia Urbana, les oficines assistencials de vivenda i els serveis socials) per combatre aquestes actuacions.

Vivendes assetjades

EL PROBLEMA DE L'HABITATGE|EL PRESUMPTE DELICTE
Vivendes assetjades
• Un matrimoni del carrer de Robador, 29 explica com ha patit pressions per deixar la finca
• Assegura que el propietari els va oferir l'any passat 500 euros per anar-se'n

Afectats Purificación Mayoral i Jesús Rosales, ahir, al seu pis.
ROSA MARI SANZ
BARCELONA
A simple vista no dóna la impressió que allà hi visqui ningú. Per l'aspecte ruïnós. No hi ha timbres ni intèrfon a l'entrada i les rovellades i destrossades bústies que s'aprecien des de la porta de barrots, sense vidres, semblen corroborar-ho. No obstant, a la finca del número 29 del carrer de Robador, al Raval, hi queden 4 de 20 veïns, els que els propietaris no han aconseguit fer marxar. "Ens haurien de donar un premi per viure aquí", definia ahir un d'ells, Jesús Rosales, mentre obria l'entrada de la finca per relatar el seu periple.
Malgrat l'escassa il.luminació, per no dir nul.la, ja que en tota l'escala hi deu haver un parell de bombetes que funcionen --"les altres es fonen perquè hi ha curtcircuits, ja que la instal.lació és molt vella", aclaria Jesús--, no passa desapercebut que aquesta finca fa anys que no veu una mà de pintura. Ni un mínim retoc. Escombrada sí que ho està, ja que d'això se n'encarrega aquest veí del segon quarta, on viu amb la seva dona, Purificación Mayoral, des de fa un parell de dècades.

Talls d'aigua i llum
Ells saben el que és patir les armes més típiques del que vol fer fora un llogater: no cobrar els rebuts de lloguer mensual, i talls d'aigua i llum constants. No cal parlar de la falta de manteniment de l'immoble. En el seu cas, el matrimoni, que paga 100 euros al mes, va guanyar un judici contra la propietat que confirmava la pròrroga forçosa del seu contracte. "El més vergonyós és que l'any passat, abans de la sentència, em van oferir 500 euros perquè me n'anés d'aquí. Al final van pujar a 600", explicava, ja al menjador del seu pis, per recordar acte seguit que la seva pensió és de 300 euros escassos, i la de la seva dona, de 400.
Els propietaris, no obstant, van recórrer l'abril del 2005. "Ara ja m'ofereixen 15.000 euros i em diuen que m'estan buscant també una casa en un poble, perquè me'n vagi, però em parlen de localitats on no hi ha ni una ànima, i per això són barats", seguia.
El matrimoni parla de nervis i de por. "I tant que se'n passa. En tota la finca només hi vivim sis persones i hi ha molts pisos buits. Encara que mai han entrat a ocupar-los, a vegades ens hem trobat amb drogoaddictes que es punxaven a l'entrada", assegura.
Que no entrin al pis de davant se n'ha encarregat Jesús, ja que hi ha col.locat un cadenat. "Totes les reparacions del pis les ha fet ell sempre", diu Purificación. I aquestes reparacions són canviar tota la instal.lació de la llum, que "era un perill", les rajoles, pintar, instal.lar aigua calenta o col.locar un fins llavors inexistent plat de dutxa.

Medicaments per als nervis
També es queixen de sentir-se sols en la seva batalla. Almenys, per part de l'Administració, en la qual ara confien perquè resolgui un problema que un veí, Manel González, fa tres anys que denuncia. "Si no fos per ell no hauríem aconseguit res. No saps els diners que s'ha gastat en advocats per ajudar-nos a tots", coincideix la parella sobre el líder de la denúncia veïnal.
No obstant, Purificación i Jesús reconeixen estar cansats de tres anys d'incertesa que, expliquen, els ha portat a medicar-se per calmar els nervis, i diuen que no descarten acceptar una oferta del propietari d'anar-se'n a un altre lloc si els acaba convencent. Això sí, pel mateix preu. I abans d'acomiadar- se, amb la temperància i paciència que Jesús justifica per la seva veterania, assenyala el forat de l'escala per dir: "L'any passat allà sota hi havia unes rates enormes. Però ja les vam matar".

El Periódico, 28 d'octubre

La fiscalia investiga per primer cop un 'mobbing' immobiliari a BCN

La fiscalia investiga per primer cop un 'mobbing' immobiliari a BCN
• Els inquilins d'un bloc del carrer de Robador fa tres anys que denuncien la persecució
• Veïns i juristes critiquen la "ineficàcia" de l'oficina de l'ajuntament contra aquests assetjaments

Imatge del bloc del carrer de Robador, ahir, que el fiscal investigarà per un presumpte cas de mobbing. Foto: FRANCESC CASALS
ROSA MARI SANZ
BARCELONA
La Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha obert per primera vegada a Barcelona, a petició del Departament de Medi Ambient i Habitatge, una investigació per determinar si en un immoble del barri del Raval s'està produint un delicte d'assetjament immobiliari, com els inquilins denuncien des de fa tres anys. És un primer pas, però no n'hi ha prou. Així ho van valorar entitats veïnals, juristes i oenagés, que ahir van exigir a l'Administració que faci servir tots els seus mecanismes per combatre aquest tipus d'assetjament, així com van denunciar la "total ineficàcia" de l'oficina municipal antimobbing.
El cas de la finca situada al número 29 del carrer de Robador, a Ciutat Vella, és un dels més espectaculars d'assetjament immobiliari. Va mobilitzar els veïns el 2003 i va treure a la llum el fenomen del mobbing, un assetjament que pateixen, segons reconeix el mateix conseller d'Habitatge, Francesc Baltasar, més de 10.000 persones a Catalunya, la majoria a la capital catalana.
Tres anys més tard els veïns continuen en una situació de "desemparament" i "por", segons va dir ahir un dels inquilins, Manel González, que des d'aleshores es dedica a recopilar informació sobre els continus canvis de propietat de la finca, una documentació que ha facilitat a la fiscalia.

AVIS AMB POCS RECURSOS
La indefensió que sent González és comuna a la de totes les víctimes de mobbing, segons va explicar ahir la presidenta de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB), Eva Fernández, que va reclamar a la Generalitat i a l'ajuntament que es facin càrrec de la defensa dels afectats i no deixin la gestió del problema en mans d'aquestes víctimes, que són, en la majoria dels casos, persones grans amb pocs recursos econòmics.
"Els poders públics s'inhibeixen davant aquesta situació. El màxim que aconseguim de l'Administració és la reubicació dels afectats quan són desallotjats, cosa imprescindible però immoral perquè es fa amb diners públics una despesa que hauria de repercutir en aquells que es lucren amb les especulacions", va denunciar la portaveu veïnal, que va situar als barris del Raval i de Gràcia els principals casos.
Fernández, acompanyada en roda de premsa per Gerardo Pisarello, membre de l'Observatori DESC (Drets Econòmics, Socials i Culturals), i Jaume Asens, vocal de la Comissió de Defensa del Col.legi d'Advocats de Barcelona, també va carregar contra l'oficina que el municipi va obrir el gener del 2004 per informar i assessorar sobre mobbing, un servei que depèn de l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor, responsabilitat del regidor Jordi Portabella. La portaveu va acusar aquest instrument, publicitat a bombo i platerets pel municipi, d'"estar fent la funció oposada" a aquella per a la qual va ser creada.
I va basar aquesta afirmació en unes imatges gravades amb càmera oculta que mostren com una persona de l'oficina no només no intenta resoldre el problema del cas d'una àvia assetjada per una immobiliària, sinó que insta els reclamants a canviar de barri.
"No volem denunciar els treballadors, sinó mostrar que aquesta oficina no té recursos perquè no estan preparats i la seva funció és dissuasòria", va justificar. I va demanar que les denúncies que arriben (68 presumptes casos des de començament d'any) es traslladin a la fiscalia perquè investigui, així com va demanar que el consistori no es limiti a obtenir informació, sinó que porti a terme un acompanyament dels afectats o traspassi les queixes al jutjat o la fiscalia.
Fonts municipals van qüestionar ahir la validesa de la gravació, "que no mostra la totalitat de la conversa" i no recull el funcionament d'un servei, que van qualificar d'"un instrument eficaç d'informació".

El Periódico, 27-10-06

Contundent denúncia de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona

26/10/2006 13.43 Telenoticies Catalunya Informació
Barcelona ciutat // Barcelona
Denuncien amb imatges de càmera oculta la passivitat de l'Ajuntament de Barcelona davant els casos de mòbing immobiliari
mida del text

Contundent denúncia de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona. Asseguren que les administracions no fan res per aturar els casos flagrants de mòbing immobiliari, és a dir, fer la vida impossible als llogaters d'un pis -normalment gent gran- perquè acabin marxant i es pugui reformar -i revalorar- la vivenda. La Federació ha presentat com a prova un vídeo gravat amb càmera oculta.


Fa quatre anys, a l'edifici número 29 del carrer Robador de Barcelona, al cor del barri del Raval, hi vivien una vintena de famílies. Actualment només en queden quatre, enmig d'un visible i progressiu deteriorament de tot l'immoble. La majoria de veïns van marxar o van patir processos de desnonament. Fins i tot un dels veïns, Manuel González, s'ha arribat a trobar el seu pis venut i hipotecat.

El cas del carrer Robador, en una zona transformada i revalorada, va ser un dels que va treure a la llum el fenomen del mòbing, l'assetjament immobiliari que pretén fer fora els llogaters d'una propietat.

La Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona i diverses entitats denuncien que se senten desemparats per part de l'Ajuntament, que només ha creat l'Oficina Municipal Antimòbing que, diuen, és ineficaç i insuficient, perquè es limita a informar i no a actuar ni a defensar els afectats. Davant aquests fets, la Federació ha denunciat amb imatges de càmera oculta la ineficàcia d'aquesta oficina.


La fiscalia ja ha començat a investigar el cas per un presumpte delicte mercantil a instàncies de la secretaria d'Habitatge de la Generalitat. La Federació de Veïns de Barcelona dóna per bo aquest primer pas del govern català i exigeix que actuï i reaccioni l'Ajuntament de Barcelona.


La conselleria d'Habitatge calcula que a Catalunya hi ha unes 10.000 persones víctimes del mòbing immobiliari. Ciutat Vella i Gràcia són els districtes on se'n detecten més casos. El perfil de les víctimes és el d'una persona gran, sense recursos econòmics, que acaba cedint.

Roda de premsa: El dret a l’habitatge no és una tómbola

Dia: dijous 26 d’octubre
Hora: 11 h
Lloc: seu de la FAVB, al c/ Obradors 8, baixos


Les darreres setmanes hem pogut veure com un problema d’extrema gravetat com és la vulneració sistemàtica del dret a l’habitatge es convertia en matèria de tómbola electoral, en un nou exemple del distanciament creixent entre la percepció i la descripció de la realitat per part dels polítics i la realitat que viu quotidianament la ciutadania, una dura realitat marcada per l’especulació i l’assetjament immobiliari.

Segons afirma el mateix conseller d’Habitatge, Francesc Baltasar, a Catalunya són més de 10.000 les famílies que pateixen sabotatges, fraus, intimidacions o agressions per part de promotores o propietaris, fets que només són el reflex més dramàtic d’un problema que afecta la immensa majoria de la població. L’assetjament als veïns del número 29 del carrer Robador és un dels casos que ha tingut més projecció mediàtica i en el qual hem vist més clarament fins on es pot arribar en la vulneració dels drets dels inquilins i la impunitat amb què es cometen aquestes vulneracions.

Els qui mantenim un contacte diari amb aquesta realitat i amb el tractament que rep per part de les institucions, no podem deixar de manifestar que sentim com una falta de respecte el to triomfalista amb què aquests dies es prometen xecs i mesures pal·liatives parcials, evitant (creiem que deliberadament) un debat a fons sobre mesures adreçades a impedir i penalitzar tant l’especulació com la violència immobiliària.

En aquest context, des dels moviments socials volem tornar a recordar les veritables dimensions del que està passant, establir responsabilitats i exigir una actuació clara i decidida de les administracions contra l’assetjament immobiliari.

Per a això comptarem amb les intervencions d’Eva Fernàndez, presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona, Gerardo Pisarello, professor de Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona i membre de l’Observatori DESC, Jaume Asens, advocat i membre de la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona, i Manel González, afectat per l’assetjament immobiliari. A més, oferirem material inèdit que recull mostres de la indefensió dels veïns afectats pel mobbing immobiliari i la inhibició de l’administració davant la seva situació.

Esperem la vostra assistència

16 de Octubre: con o sin ministros salimos a la calle!

Con o sin ministros, sigue en pie la convocatoria para el día 16 de octubre. No sólo eso, además hemos decidido ampliarla y realizar no una, sino dos, concentraciones. No quieren oírnos, pero tendrán que hacerlo.

Primera Concentración: 5 de la tarde. Metro Zona Universitaria.
Allí realizaremos un acto simbólico-reivindicativo que evidencie el plantón que nos han dado los señores ministros.

Segunada concentración: 8 de la tarde en Plaza Sant Jaume. Ya que los ministros no nos escuchan, probaremos suerte con los políticos. Trae algo para hacer ruido.

http://bcn.vdevivienda.net/

QUINA REPÚBLICA? QUINA INDEPENDÈNCIA? QUINA CASA?

L’Ariadna Pi ha fet dotze anys i ha organitzat una festa de pijames a Ikea, una botiga que té de tot-de tot: llits, sofàs, lavabos, cuines i moltíssimes altres coses, la majoria, per cert, absolutament inútils, encarnant immillorablement el sistema de consum que patim, que et ven tirat el que no necessites i a preus prohibitius allò que més falta et fa. Ho ha fet perquè tenia interès en resoldre a quina república, a quina independència i a quina casa es refereix la seva publicitat. D’altra banda, va pensar que el dia ideal era un divendres 13, més que res perquè el que passa al seu voltant cada cop recorda més una pel·lícula de terror o un malson.


Com sabeu, l’Ariadna ha viscut abans d’ara. Era molt petita que va migrar del camp català a Sant Martí de Provençals, amb el proletariat; va ser gitana de soca-rel, indígena entre indígenes a la muntanya de Montjuïc al XIX; va ser portera a l’Eixample i també va arribar des de Múrcia amb els pares, que havien acudit a Barcelona per treballar a l’Exposició i les obres del Metro als anys vint. Havia anat a parar a una d’aquelles modestíssimes cases barates que encara hi ha al Bon Pastor. L’Ariadna havia estat una dona vinguda d’Andalusia, Extremadura, Galícia o Castella a mitjan anys 50 i se l’havia vist treballar amb les seves mans, aplegant xapes d’uralita i quatre totxos per fer-se una barraca al Carmel. En un altre dels seus avatars, l’Ariadna havia nascut a un d’aquells blocs de pisos que van aixecar corrents i de pressa i sense equipaments a prop de la desembocadura del Besòs. Les cases barates, les xaboles, els polígons d’habitatges…, tot allò eren solucions infames al problema de la vivenda, però d’alguna manera eren solucions.

Ara, si l’Ariadna fos una jove, una immigrant o una dona sense recursos no tindria al seu abast cap d’aquelles alternatives. Tot i que miserablement, les altres Ariadnes van tenir el que ella avui no tindria: dret a tenir una certa vida privada, intimitat, aixopluc físic i moral, lloc per a la higiene, el descans, el lleure, la sexualitat, la cuina: en una paraula, dret a tenir allò que s’anomena una llar. És per això que l’Ariadna havia decidit rebre els ministres d’habitatge que s’havien de trobar a la nostra ciutat, una reunió com sabeu suspesa per la por infinita que els feia que s’hi produïssin allò que ells en diuen “aldarulls”, sinó que en plena campanya electoral –és a dir, de la seva orgia de mentides– es parlés alt i clar de problemes que afecten greument les persones, com el de l’habitatge.

Ha estat una festa magnífica. Ens hem divertit i hem estat una estona fins i tot feliços, sense permís. Però és una pena que finalment no hagin acudit tots aquells ministres que l’Ariadna havia convidat a la seva guerra de coixins. A ella li hagués agradat infinitament retreure’ls a la cara la seva inoperància total amb vista a garantir el que proclamen que és una necessitat i un dret bàsics, però que ha acabat esdevenint una indústria i un negoci acles mans d’especuladors no del sòl, sinó d’una vida privada cada cop més privada de ser vida.

Ariadna Pi

El 'forat de la vergonya'

Hemos sido testigos en apenas unos días de dos acontecimientos estrechamente vinculados entre sí, cara y cruz de un mismo proceso de transformación urbanística del casco antiguo de Barcelona. Una mañana el alcalde inauguraba solemnemente las nuevas instalaciones de la Universidad de Barcelona en el mismo núcleo del Raval donde se levantan el Macba y el Centro de Cultura Contemporánea (CCCB), dos de los grandes contenedores culturales de la ciudad. A la semana siguiente, a poca distancia, en el barrio de la Ribera, podíamos contemplar la pavorosa imagen de los antidisturbios de la Guardia Urbana protegiendo el arrancado de las tomateras que los vecinos habían plantado en el forat de la vergonya, un solar a unos metros del mercado de Santa Caterina, la única zona realmente verde -y no gris- que había en todo el Casc Antic.

La interpretación de tal coincidencia no es difícil. Ambos momentos representan los episodios más recientes de una vieja dinámica de lo que los urbanistas llaman "esponjamiento" o "higienización" de Ciutat Vella, consistente en desenmarañarla y limpiarla; es decir, resolver los problemas de control que implicaba su tendencia a la opacidad y deshacerse de los elementos tanto inmuebles como humanos que pudieran suponer un obstáculo para la reapropiación del barrio por parte de clases medias y altas ansiosas de un baño de venerabilidad histórica, debidamente sazonada con elementos de ese nuevo sabor local que da el multiculturalismo e incluso de un moderado toque canalla. Para ello, se inyecta saber, cultura y sano ambiente juvenil allí donde antes había solamente vida y prosigue la campaña de deportación y borrado de pobres en marcha desde hace años en el sector.

Lo sucedido en el forat de la vergonya es bien ilustrativo de esa dinámica, a la que se asigna el eufemístico título de "rehabilitación". Como se recordará, en aquel solar de 5.000 metros cuadrados el Ayuntamiento tenía prevista la apertura de un aparcamiento a disposición del turismo cultural que acude al área ya debidamente desinfectada de la calle de Montcada y los alrededores del Museo Picasso, el Born y Santa Maria del Mar. Allí, una colosal mutación urbanística había empezado a restaurar edificios para dedicarlos al comercio de alto nivel, a la venta de lofts para profesionales con éxito y al alquiler de apartamentos para esa pequeña multitud de extranjeros con dinero que los están convirtiendo en residencias de vacaciones o de fin de semana.

La operación no cuajó como consecuencia de la resistencia de los habitantes, que se apropiaron de un espacio que consideraban suyo y del que hicieron un insólito vergel urbano. Jardín, huerto, zona de juegos infantiles, tarima para espectáculos, modestas canchas de fútbol y baloncesto, mobiliario..., todo había sido elaborado a mano por los vecinos, con unos criterios estéticos a años luz de la afectación formal de los llamados "espacios públicos de calidad", cuya característica suele ser que parecen diseñados para ahuyentar a sus posibles usuarios. Allí se podía ver en todo momento a gente de todas las edades convirtiendo la plaza en un lugar de sociabilidad que, por otra parte, representaba la encarnación del multiculturalismo real, no el de los prospectos oficiales, sino el de seres humanos de carne y hueso que encontraban por fin un lugar donde encontrarse. No en vano, el lugar había sido vindicado como la auténtica plaza Mayor del barrio, y así se propuso en el pregón de su última fiesta mayor.

Pues bien, eso es lo que nuestras autoridades parecían incapaces de soportar: que se hubiera suscitado de forma espontánea todo un apasionante experimento de autogestión, un emocionante ejemplo de cómo los vecinos de un barrio podían generar sin permiso escenarios para su vida cotidiana, de espaldas a la insaciable voluntad municipal de monitorizarlo absolutamente todo y de sólo tolerar las formas de estar en el espacio urbano homologadas previamente por sus técnicos en ciudadanía y sus expertos en convivencia. No se podía tolerar un espacio público que fuera realmente público; es decir, del público. Esa imagen de niños jugando en parques que ellos no habían dispuesto, de abuelos charlando en bancos que ellos nunca instalarían en sus plazas, significaba para ellos el más inaceptable de los desacatos.

Por desgracia, tuvo que producirse un problema de orden público para que la sentencia de muerte contra el forat de la vergonya fuera recogida por los medios de comunicación. Las imágenes de jóvenes lanzando cohetes de feria contra la policía y de la profanación del Macba sirvieron para que los portavoces oficiales -todos- desfigurasen las vindicaciones vecinales y volvieran a agitar el fantasma del Okupa Feroz, con lo que, de paso, insistían en malignizar al movimiento que inició y está encabezando una lucha de los jóvenes por el derecho a la vivienda que se extiende por momentos.

Esta vez han vuelto a ganar y a perder los de siempre. Pero así se escribe la historia. Como sincronizados, una solemne inauguración y un desalojo a la fuerza. Se levanta un nuevo templo en el que el Saber y la Cultura oficiarán sus misterios y, muy cerca pero también muy lejos de allí, se desbarataba una ilusión colectiva forjada a ras de suelo. La ciudad hecha poder y hecha dinero se ha vuelto a salir con la suya y ha conseguido derrotar -como siempre, sólo por el momento e inútilmente- a esas sustancias básicas de toda vida urbana que son el amor por la vida y la manía de desobedecer.

MANUEL DELGADO
EL PAÍS - 10-10-2006

Situación urgente en el Forat de la Vergonya

El Forat de la Vergonya lleva días seriamente amenazado- y la amenaza se ha convertido en una realidad. En el parque han entrado las excavadoras y los obreros acompañados por la policía. A pesar de que ha aparecido en diversos medios de comunicación con desigual fortuna, hay aún un gran desconocimiento sobre qué está pasando en el Forat.

El Pou de la Figuera, rebautizado por los vecinos como Forat de la Vergonya, es un espacio calificado como zona verde y abandonado durante años por el Ajuntament de Barcelona. Ante la degradación y el deterioro de la zona, los vecinos trabajaron duramente para crear, en un proceso que se extiende a los últimos 6 años, una plaza ajardinada completamente autogestionada colectivamente, en la que la ubicación de sus elementos (huerta, tarima central, fuente, zona de juegos infantiles…) responde al uso que le ha dado la gente que allí convive y a las dinámicas que se han ido generando.
Después de lograr hace 6 años que se desestimara la idea del Ajuntament de construir en esa zona un parking, el consistorio ha dado por finalizado el “proceso participativo” al respecto, que no ha respondido en absoluto a una participación real de l@s vecin@s que han trabajado y vivido el Forat durante todo este tiempo. Lo ha hecho mediante una ya habitual política de hechos consumados, entrando en el parque sin ni siquiera dar explicaciones del motivo del destrozo del Forat. Las plantas que con tanto esfuerzo y paciencia han crecido están siendo arrancadas en estos momentos.
Por otra parte, no ha habido desde el colectivo que autogestiona este espacio ninguna negación a realizar proyectos necesarios para el barrio y la ciudad: se presentó al Ajuntament una propuesta de realización de las obras que debían hacerse allí para mejorar el sistema de recogida de basuras.

Los y las que participamos de Repensar conocemos y hemos participado del Forat, como muchas otras personas y colectivos. Lo consideramos necesario para Barcelona como espacio abierto, de fácil accesibilidad y adaptado a las necesidades de tod@s aquell@s que lo solicitan para realizar diferentes encuentros. Por otra parte, nos parece evidente que el Ajuntament ha incumplido sus compromisos de diálogo, a la vez que ignorado la realidad de todo aquello existente en la plaza gracias al proceso continuo de todo este tiempo.

Nosotr@s creemos que la ciudad debe ser diseñada por las personas, no una ciudad impuesta por las instituciones. Además, una plaza de barrio como ésta debería responder a las necesidades y propuestas del entorno más directo, y en este caso el Forat de la Vergonya nos parece legitimado por el uso que se le ha dado durante años.
Al iniciar Repensar Barcelona-Recuperar la ciudad veíamos desde nuestra ventana una ciudad que no nos gustaba, que no crecía a la medida de nuestros deseos; ahora observamos desolados como esa ciudad traga uno de sus rincones sembrados de pequeñas esperanzas y utopías en crecimiento permanente.

Por todo esto, queremos que las obras en el Forat de la Vergonya se detengan inmediatamente, que cese el acoso policial y que el colectivo del Forat sea incluido en las negociaciones y conversaciones con el Ajuntament.
Os convocamos también a la MANIFESTACIÖN el jueves 5 a las 19:00 h en el Forat (final de la Av. Cambó, entre Metges y Jaume Giralt.

Colectivo REpensar Barcelona-REcuperar la Ciutat

alerta máxima al forat!

el lunes 2 de octubre,a las 8 de la mañana dos excavadoras entraron en
la pista de besket del Forat de la Vergonya con la intención de abrir
paso para unas tuberías que pasarían por la calle Jaume Giralt. El
acuerdo que se había tomado con la regiduría preveía que no se tocara
nada del terreno del parque del Forat. Por eso se va a pedir al
director de la obra que parara. Como respuesta, éste llamó a la
Guardia urbana, que protegió las excavadoras desplegando un cordón de
antidisturbios, que hasta el momento siguen invadiendo el parque.
Esta mañana aprovechando que no había tanta gente concentrada, han
cargado contra algunos vecinos, han invadido toda la plaza y han
comenzado a arrancar los árboles.
Con la llegada de más gente al forat,han vuelto a cargar para que se
dispersaran, continúan arrancando los árboles y metiendo los más
grandes en macetas, continúan los antidisturbios en toda la plaza y
alrededores.

Se convoca una manifestación mañana jueves a las 19h en el mismo Forat.
se ruega la máxima difusión!
¡en defensa del parc conquerit a través de sis anys de mobilització veïnal!

NO VAS A TENER CASA EN LA PUTA VIDA (30SEPT2006). BCN